El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dissabte, 8 de novembre de 2008

Dorothea Bate i la cabreta fòssil de les Illes


Si ahir recordava una gran dona de ciència nascuda un set de novembre, avui vull rememorar el naixement d'una altra dona que, com Marie Curie, va dedicar la seva vida a la ciència, si bé no va ser tan famosa com ella. Es tracta de Dorothea Minola Alice Bate, destacada paleontòloga i pionera en arqueozoologia, nascuda el 8 de novembre de 1878 a Camarthen, al sud del País de Gal·les.

Vaig saber de l'existència Dorothea Bate fa uns quatre o cinc anys, en visitar el Museu Balear de Ciències Naturals, a Sòller, on hi ha també el jardí Botànic. Hi sortia en una de les vitrines. Em va cridar l'atenció que una dona hagués treballat en paleontologia en l'època que ella ho va fer i, com que la informació que hi havia a la vista del públic era més aviat escassa, després vaig anar buscant-ne pel meu compte per saber més coses de la vida d'aquesta dona. A més d'alguns articles en revistes científiques, vaig localitzar una biografia seva publicada dl 2005: Discovering Dorothea. The Life of the Pioneering Fossil-Hunter Dorothea Bate (Karolyn Shindler, Harper Collins, Londres, 2005)

Casualment, quan vaig visitar el Museu de Sòller no feia molt de temps que els mitjans havien parlat de la descoberta de restes fòssil humanes a l'illa de Flores (Indonèsia), unes restes d'uns humans de dimensions molt petites. L'explicació que va semblar més plausible per a l'existència d'uns éssers clarament humans però molt més petits que Homo sapiens i amb uns trets que no compartien amb cap espècie d'homínid coneguda era que podria haver evolucionat in situ, com a resposta a les condicions d'aïllament que estarien asociades a canvis ambientals. Es va comparar amb el cas d'una cabreta fòssil nana (Myotragus balearicus) descoberta a les illes Balears el 1909. Doncs bé, aquesta cabreta era una troballa fet per Dorothea Bate.

Bate va arribar a Mallorca per cercar-hi mamífers fòssils després d'haver fet valuoses contribucions a la paleontologia a Xipre, Creta, Gibraltar, Sardenya, Malta i Palestina. Després també va estar excavant a Eivissa i a Menorca. Quan va descobrir les restes del Myotragus a Muleta, a la serra de Tramuntana, la imatge d'una dona amb martell, pics i altres eines emprades en paleontologia devia ser insòlita. Tanmateix, ella va obrir el camí per a una recerca que altres han continuat fins a situar aquest mamífer nan en el seu lloc en l'escala de l'evolució.

Reproducció de Myotragus balearicus, la cabreta fòssil descoberta per Dorothea Bate
(Foto: Xavier Vázquez, CosmoCaixa, Barcelona, Wikimedia Commons, domini public)

11 comentaris:

Montse ha dit...

Que interessant! M'apunto la lectura "Discovering Dorothea".

Mai no havia sentit parlar d'aquesta dona, però, pel que dius, sembla que va viure una vida d'allò més interessant i que les seves contribucions a la humanitat no van ser poques (què més es pot demanar, a la vida?)

Petons molt forts, Mercè, i espero que tot hagi anat la mar de bé i que et trobis perfectament. Ànims!

Lectora corrent ha dit...

Gràcies pel comentari. A gairebé tots els camps de la ciència, buscant una mica a fons hi trobes alguna dona que hi ha fet una contribució destacada i ha passat desapercebuda.

Pel que fa al genoll, ranquejo una mica, però cada dia noto la millora. Gràcies. Potser fins i tot m'animi diumenge a anar a esmorzar un d'aquells croissants deliciosos que vas recomanar a la rambla Catalunya. Els vaig tastar fa poc i tenies raó: no se'n fan com aquells!

Xavier Caballé ha dit...

Al Pleistocè a Mallorca hi havia d'altres espècies de mamífers endèmiques. A més de la cabreta nana, hi havia un rosegador i un insectívor gegants.

De fet, el fenomen dels mamífers grans nans i dels mamífers petits gegants és una constant a totes les illes de la Mediterrània. A les grans illes, com Sardenya, hi havia moltes més espècies... molt especialment elefants. És un fenomen que habitualment s'associa a la manca de depredadors que hi ha a les faunes illenques.

Quan era més jove i m'interessaven aquests temes, recordo que una de les teories utilitzades per explicar això era l'anomenat "índex d'apetència". Els animals per protegir-se dels carnívors segueixen dues tendències: o es fan grans per tal que l'energia necessària per a la seva caça sigui prou important o bé es fan petits per fer que l'energia aportada al caçador sigui molt poca. En els ambients d'insularitat, on no tenen el problema de la competència dels carnívors, els animals poden recuperar la mida "perfecta". Per això els grans mamífers es fan nans i els petits mamífers gegants.

Hi ha un llibre de tres paleontòlegs illencs, Josep Antoni Alcover, Salvador Moyà-Solà i Joan Pons-Moyà que ofereix una visió de conjunt de tota la fauna illenca de les Balears i un intent de síntesi de tot l'espai mediterrani. És "Les quimeres del passat", de l'editorial Moll.

La Dorothea Bate no només va descobrir la cabreta, sinó també les altres espècies de mamífers terrestres endèmics de la fauna pleistocènica i del quaternari de Mallorca.

X

Lectora corrent ha dit...

A Xavier: gràcies per la informació complementària. De tota manera, permete'm que ho matisi una mica. No són els animals els qui segueixen una tendència o l'altra; això seria evolució dirigida. És l'atzar el que porta l'evolució de l'espècie per un camí o per l'altre. Ja sé que és una manera de dir, però de vegades es pot interpretar malament.

Xavier Caballé ha dit...

Mercè, totalment d'acord amb les teves apreciacions. Jo sempre he tingut una visió molt lamarkiana de l'evolució, on el medi ambient és un factor important en el procés de mutacions. D'aquí la meva forma de parlar... En sóc conscient, però la visió actual (teoria sintètica) no accepta aquesta influència del medi ambient.

Alba ha dit...

Buscant informacio de la myotragus balearicus per un examen de zoogeografia, he arribat en aquest bloc que per és molt interessant!! De fet, ja porto quasi mitja hora xafardejant per aqui, quan el que hauria de fer és estudiar! jeje

La lectora corrent ha dit...

Alba, veig que et passa com a mi, que la curiositat de vegades pot més que l'obligació. De tota manera, per a algú que es dediqui a la ciència, la curiositat sempre és bona. Potser no tant si hi ha un examen en perspectiva... 8-)

Mart de Garriga ha dit...

Estic content que descobríssiu Dorothea Bate, segur que us agradarà saber que enguany, al nostre CEPA Son Canals, li dedicam la diada de Sant Jordi i fem una exposició sobre la seva obra, endemés d'una taula rodona amb Josep-Antoni Alcover i altres investigadors.
Salut

La lectora corrent ha dit...

Mart, en els agraïments de la biografia de Dorothea Bate, Karolyn Shindler --l'autora-- inclou Josep-Antoni Alcover. M'agradaria tornar amb calma al Museu de Sòller perquè segurament en els seus arxius deu haver-hi documents relacionats amb Bate i el seu treball a les Illes.

Mart de Garriga ha dit...

Lectora corrent, la festa va ser un èxit. A més de Josep-Antoni Alcover també hi havia Lluís Moragues, vicepresident de la Societat d'Història Natural de les Balears, geòleg. Jo mateix vaig fer de moderador. Alcover ens anuncià, com a primícia, que aquella mateixa tarda s'havia publciat la descripció d'una nova espècie de Myotragus, la més antiga fins ara.
En aquest enllaç també en parlen:

http://www.capvermell.org/index.php?option=com_content&view=article&id=5800:documentacio-gabellina-destarotada-7&catid=7:colmlaboracions&Itemid=28

La lectora corrent ha dit...

Enhorabona per l'èxit de la festa, Mart!

I gràcies per l'enllaç. A través de l'article de Miquel Llull he anat a parar a un interessant article de l'autora de la biografia de Dorothea Bate publicat a The Telegraph.