I aquí, la meva tria entre els escrits del segon semestre de 2011:
Un arbre de tres branques, lligam entre el Barça i el periodisme científic (05.07.2011) La Fundació Qatar, que és el principal patrocinador del Barça, va ser també el patrocinador d'un congrés de periodisme científic celebrat a Doha (Qatar). El símbol de la fundació és un arbre de la mateixa família que el nostre ginjoler.
Un premiat pels drets humans, a la presó (17.07.2011) Els germans iranians Kamiar i Arash Alaei van rebre un premi pels drets humans. Només va poder-lo recollir Kamiar; el seu germà és a la presó a Iran. Ell també ho va estar fins a uns mesos abans. El delicte d'aquests dos metges iranians: participar en programes de lluita contra la sida, una malaltia que oficialment no existeix a l'Iran.
Torna l'antisemitisme? (23.07.2011) Pregunta que em vaig fer en assabentar-me que, a Itàlia, circulaven llistes de noms de jueus dedicats a professionals d'activitats diverses i d'establiments de propietaris jueus, amb el propòsit de boicotejar-los.
Per què es fan vells els monuments? (13.08.2011) La pàtina d'antic que solem admirar en edificis i monuments i que sol embellir-los, també sol envellir-los i causar-ne, a la llarga, la destrucció.
Antoni Prevosti, la genètica de poblacions i la mallerenga carbonera (02.09.2011) Petit homenatge a un dels millors professors que vaig tenir a la Universitat.
Sóc una "procrastinadora" empedreïda (09.09.2011) Encara que el català no tingui incorporada encara aquesta paraula, vaig descobrir que no estic sola; podríem fundar una associació de "procrastinadors anònims". Ep!, suposant que vulguem deixar de ser-ho.
El concert económic: el 1899 ja se'n parlava (20.10.2011) Potser que ens decidíssim i féssim de nou un tancament de caixes (i ves per on, qui decideix sobre l'economia catalana ho deia també fa poc).
És millor "au" que "ocell"? (25.10.2011) Dubtes lingüístics a l'hora d'anomenar aquest grup de vertebrats.
Lynn Margulis (1938-2011) (23.11.2011) L'entrada del bloc que he escrit amb més tristesa.
Els meus records de 20 Triangle Street, Amherst (11.12.2011) Alguns records dels dies que vaig passar a la casa de Lynn Margulis.
La pobresa i el Nadal (24.12.2011) Reflexions al voltant de la pobresa i de la solitud.
divendres, 30 de desembre de 2011
dijous, 29 de desembre de 2011
Un tast de 2011 (I)
Un any més faig la meva tria d'entrades del bloc des del gener. És una tria completament subjectiva. Potser hi ha entrades que han estat més llegides que les que he triat o més comentades, però no trio les més populars, sinó les que per a mi tenen algun significat especial o m'ha agradat més escriure-les o al contrari, no m'ha agradat gens fer-ho, però n'he sentit la necessitat.
ARA, el català còmode i l'evolució (18.01.2011). La llengua, com els éssers vius, evoluciona. Però com passa amb els éssers vius, de vegades l'evolució es produeix en un sentit determinat per l'existència d'una pressió selectiva.
Twitter i Marie Curie (12.02.2011). Com podrien haver estat les piulades en temps de Maria Skolodowska (més coneguda com a Madame Curie)
Daniele Petrucci, pioner de la fecundació in vitro (01.03.2011). Un pioner de la fecundació in vitro que ha quedat en l'oblit.
El punt i coma, el nostre amic (15.03.2011). Reivindicació del punt i coma, signe de puntuació que molta gent no usa mai.
La Trieste de Magris, molt recomanable (22.04.2011). Records de Trieste arran de l'excel·lent exposició que li va dedicar el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.
Les nines que mai no vaig tenir (01.05.2011) Records d'infància de la nena que vaig ser.
Reflexions d'una musulmana feminista (28.05.2011). Reproducció d'una entrada del bloc de la periodista egípcia Nadia El-Awady, sobre el poder que encara té en la societat islàmica un tros de tela sobre el cap o la cara.
T'agrada el cafè? A alguns microbis també! (12.06.2011). Hi ha alguns microbis que poden alimentar-se només de cafeïna.
Periodisme i democràcia en el món àrab (30.06.2011). La primavera àrab vista per tres periodistes de països islàmics.
Demà o demà passat, la tria del segons semestre.
ARA, el català còmode i l'evolució (18.01.2011). La llengua, com els éssers vius, evoluciona. Però com passa amb els éssers vius, de vegades l'evolució es produeix en un sentit determinat per l'existència d'una pressió selectiva.
Twitter i Marie Curie (12.02.2011). Com podrien haver estat les piulades en temps de Maria Skolodowska (més coneguda com a Madame Curie)
Daniele Petrucci, pioner de la fecundació in vitro (01.03.2011). Un pioner de la fecundació in vitro que ha quedat en l'oblit.
El punt i coma, el nostre amic (15.03.2011). Reivindicació del punt i coma, signe de puntuació que molta gent no usa mai.
La Trieste de Magris, molt recomanable (22.04.2011). Records de Trieste arran de l'excel·lent exposició que li va dedicar el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.
Les nines que mai no vaig tenir (01.05.2011) Records d'infància de la nena que vaig ser.
Reflexions d'una musulmana feminista (28.05.2011). Reproducció d'una entrada del bloc de la periodista egípcia Nadia El-Awady, sobre el poder que encara té en la societat islàmica un tros de tela sobre el cap o la cara.
T'agrada el cafè? A alguns microbis també! (12.06.2011). Hi ha alguns microbis que poden alimentar-se només de cafeïna.
Periodisme i democràcia en el món àrab (30.06.2011). La primavera àrab vista per tres periodistes de països islàmics.
Demà o demà passat, la tria del segons semestre.
dimarts, 27 de desembre de 2011
2012, Any (Internaciona)l de...
De moment, aquestes celebracions són les que he localitzat per al 2012:
I estem encara en algunes de les dècades declarades per les Nacions Unides (font, UNESCOCAT):
- Any Internacional de les Cooperatives. Les Nacions Unides van declarar el 2012 any Internacional de les Cooperatives per despertar la consciència de la població sobre les aportacions inestimables de les cooperatives per a reduir la pobresa, generar nous llocs de treball i per a las integració social. L'any destacarà també les punts forts del model de negoci que ofereixen les cooperatives com un mitjà alternatiu de fer negocis i fomentar el desenvolupament socioeconòmnic.
- Any Internacional de l'Energia Sostenible per a Tothom, per decisió de l'Assemblea General de les Nacions Unides. Aquesta celebració vol atreure l'atenció mundial sobre la importància de l'energia per al desenvolup
ament i per a la lluita contra la pobresa, alhora que la necessitat d'augmentar l'eficiència energètica i l'ús d'energies renovables.
- Any Alan Touring. El 2012 es commemora el centenari del naixement del matemàtic britànic Alan Turing (1912-1954), que va tenir un paper destacat en el desenvolupament de la informàtica moderna. Va treballar en informàtica teòrica, criptoanàlisi i intel·ligència artificial. El seu treball per a la intel·ligència britànica durant la segona guerra mundial va ser fonamental per a la Batalla de l'Atlàntic. El 1952 va ser detingut en el seu propi país per homosexualitat però no va ser empresonat perquè va accedir a rebre un tractament de castració química. El 1954 va suïcidar-se amb cianur.
I estem encara en algunes de les dècades declarades per les Nacions Unides (font, UNESCOCAT):
- 2003-2012 Dècada de les Nacions Unides per a l'Alfabetització: Educació per a Tohom.
- 2005-2014 Segona Dècada Internacional dels Pobles Indígenes.
- 2005-2014 Dècada de les Nacions Unides per al Desenvolupament Sostenible.
- 2006-2016 Dècada de Recuperació i desenvolupament Sostenible de les Regions Afectades per la Catàstrofe de Txernòbil.
- 2008-2017 Segona Dècada de les Nacions Unides per a l'Eradicació de la Pobresa.
- 2010-2020 Dècada de les Nacions Unides dels Deserts i de la Lluita contra la Desertització.
- 2011-2020 Dècada d'Acció per a la Seguretat Vial
dissabte, 24 de desembre de 2011
La pobresa i el Nadal
De pobresa, a la nostra societat sempre n'hi ha hagut. Tanmateix el tipus de persones que anomenen "pobres" ha anat canviat. Recordo que quan jo era petita, en els pobles i fins i tot a la ciutat, dins de cada barri, la gent coneixia els pobres. N'hi havia que tenien el costum de passar un dia determinat de la setmana a demanar caritat i molta gent donava una almoina al "seu" pobre.
Ara, malgrat que la nostra societat sigui aparentment més rica --la manera com vivim no té ni punt comparació com vivien generacions anteriors--, la pobresa ha augmentat, especialment els darrers anys. A les grans ciutats trobes gent pidolant per tots els barris i el fenomen dels sense sostre s'ha anat estenent des del centre de les ciutats als barris perifèrics. Els espais dels caixers automàtics solen ser un lloc de refugi nocturn per a algunes persones que no tenen casa i que no van als albergs municipals o d'entitats de beneficència per algun motiu o altre (desconeixement?, perquè prefereixen no haver de respectar normes?).
Des de fa alguns mesos, un sense sostre passa les nits a costat de casa meva, en el caixer automàtic d'un caixa d'estalvis. És un home que si el veus fora d'aquell espai ningú no pensaria que no té on anar a dormir. Va net i a primera hora del vespre, si encara no s'ha tancat en l'espai del caixer, quan la gent passa, diu un "bona nit" en català. Els dies de fred viu que vam tenir recentment, es tancava "a casa" més d'hora. Un vespre el vaig veure escrivint alguna cosa en un ordinador portàtil, i un altre dia tocava la guitarra; per a ell mateix, perquè no tenia públic ni des de fora se sentia el so de l'instrument. Potser s'aplicava aquella dita que diu "qui canta el seu mal espanta".
I un home que no sé si és sense sostre, però segur que és sense feina és ja un assidu del mercat de Les Corts. És un noi africà, negre, que seu a costat d'una porta del mercat i subjecta amb la mà un got de plàstic per si algú vol deixar-hi unes monedes. No importuna ningú demanant almoina, només espera que la gent es fixi en ell i li donin alguna cosa. El dia de les eleccions al Parlament de Catalunya, un diumenge, quan vaig anar a votar el vaig veure assegut en un banc i em va saludar, però no em va demanar res. De tornada cap a casa vaig preguntar-li si havia esmorzat i em va fer que no amb el cap. Vaig donar-li unes monedes perquè anés a prendre alguna cosa. Sempre que em veu d'entrada o sortida al mercat em somriu. No he tornat a donar-li diners, però de vegades li dono alguna cosa de menjar: fruita, galetes, xocolata, algun suc de fruita...
Potser algun dia m'atreveixi a preguntar a aquests meus "veïns" tan peculiars, quines circumstàncies els han abocat a la vida que porten. La història del noi africà puc imaginar-me-la: potser va venir a la península amb una patera, no té feina ni permís de residència... Em costa més imaginar la història de l'home que dorm en el caixer automàtic. Una persona d'uns quaranta anys que sap fer anar un ordinador, que toca la guitarra, que va endreçat i saluda els veïns que passen per allà, però que no té on anar a dormir. De dia que deu fer? Potser només li falta casa però té feina? Deu ser una d'aquestes persones desnonades per no haver pogut pagar una hipoteca?
Demà, Nadal, molta gent es reuneix amb parents i amics. A mi, el Nadal no m'importa massa; millor dit, més aviat em disgusta pel que té de consumisme. Però m'agrada que em brindi l'oportunitat de trobar-me amb la gent estimada, cosa que, d'altra banda, també podria fer en altres dates de l'any. Fa una estona he passat a costat del caixer automàtic i ja hi he vist uns cartrons que fa servir de llit l'home que hi passa les nits (durant el dia, si no plou, sol deixar-los darrere d'uns matolls en uns jardins veïns). He pensat què faran demà ell i el noi africà. Potser per a ells sigui com un diumenge corrent, però qui sap si, conscients de la celebració tradicional, se sentiran sols i la soledat els pesarà com una llosa. O potser sentiran pena dels qui necessiten Nadal per fingir alegria, com la sent l'home sol de què parla Manuel Castells en el seu racó de La Vanguardia, que avui titula "Canción triste de Navidad". És un conte de Nadal que acaba així:
Ara, malgrat que la nostra societat sigui aparentment més rica --la manera com vivim no té ni punt comparació com vivien generacions anteriors--, la pobresa ha augmentat, especialment els darrers anys. A les grans ciutats trobes gent pidolant per tots els barris i el fenomen dels sense sostre s'ha anat estenent des del centre de les ciutats als barris perifèrics. Els espais dels caixers automàtics solen ser un lloc de refugi nocturn per a algunes persones que no tenen casa i que no van als albergs municipals o d'entitats de beneficència per algun motiu o altre (desconeixement?, perquè prefereixen no haver de respectar normes?).
Des de fa alguns mesos, un sense sostre passa les nits a costat de casa meva, en el caixer automàtic d'un caixa d'estalvis. És un home que si el veus fora d'aquell espai ningú no pensaria que no té on anar a dormir. Va net i a primera hora del vespre, si encara no s'ha tancat en l'espai del caixer, quan la gent passa, diu un "bona nit" en català. Els dies de fred viu que vam tenir recentment, es tancava "a casa" més d'hora. Un vespre el vaig veure escrivint alguna cosa en un ordinador portàtil, i un altre dia tocava la guitarra; per a ell mateix, perquè no tenia públic ni des de fora se sentia el so de l'instrument. Potser s'aplicava aquella dita que diu "qui canta el seu mal espanta".
I un home que no sé si és sense sostre, però segur que és sense feina és ja un assidu del mercat de Les Corts. És un noi africà, negre, que seu a costat d'una porta del mercat i subjecta amb la mà un got de plàstic per si algú vol deixar-hi unes monedes. No importuna ningú demanant almoina, només espera que la gent es fixi en ell i li donin alguna cosa. El dia de les eleccions al Parlament de Catalunya, un diumenge, quan vaig anar a votar el vaig veure assegut en un banc i em va saludar, però no em va demanar res. De tornada cap a casa vaig preguntar-li si havia esmorzat i em va fer que no amb el cap. Vaig donar-li unes monedes perquè anés a prendre alguna cosa. Sempre que em veu d'entrada o sortida al mercat em somriu. No he tornat a donar-li diners, però de vegades li dono alguna cosa de menjar: fruita, galetes, xocolata, algun suc de fruita...
Potser algun dia m'atreveixi a preguntar a aquests meus "veïns" tan peculiars, quines circumstàncies els han abocat a la vida que porten. La història del noi africà puc imaginar-me-la: potser va venir a la península amb una patera, no té feina ni permís de residència... Em costa més imaginar la història de l'home que dorm en el caixer automàtic. Una persona d'uns quaranta anys que sap fer anar un ordinador, que toca la guitarra, que va endreçat i saluda els veïns que passen per allà, però que no té on anar a dormir. De dia que deu fer? Potser només li falta casa però té feina? Deu ser una d'aquestes persones desnonades per no haver pogut pagar una hipoteca?
Demà, Nadal, molta gent es reuneix amb parents i amics. A mi, el Nadal no m'importa massa; millor dit, més aviat em disgusta pel que té de consumisme. Però m'agrada que em brindi l'oportunitat de trobar-me amb la gent estimada, cosa que, d'altra banda, també podria fer en altres dates de l'any. Fa una estona he passat a costat del caixer automàtic i ja hi he vist uns cartrons que fa servir de llit l'home que hi passa les nits (durant el dia, si no plou, sol deixar-los darrere d'uns matolls en uns jardins veïns). He pensat què faran demà ell i el noi africà. Potser per a ells sigui com un diumenge corrent, però qui sap si, conscients de la celebració tradicional, se sentiran sols i la soledat els pesarà com una llosa. O potser sentiran pena dels qui necessiten Nadal per fingir alegria, com la sent l'home sol de què parla Manuel Castells en el seu racó de La Vanguardia, que avui titula "Canción triste de Navidad". És un conte de Nadal que acaba així:
Así que vivía solo y solo deambulaba por las calles festivas repletas de gentes afanadas en comprar regalos envueltos en sucedáneos de felicidad. No tenía a quien regalarle y nadie le regalaría. Se dio cuenta. Estaba verdaderamente solo, nadie en su entorno, solo con su soledad. Y de repente sintió una serenidad extraordinaria, una libertad ilimitada. Solo, sí, pero porque así quería estar. Solo porque no aceptaba simular la compañía. Solo porque no quería soportar discursos huecos, ni creer en promesas falsas. Solo porque era auténtico, era él, era una persona, no un monigote de papel de cartas, ni un familiar de deberes prescritos. Solo pero libre, solo pero él, solo en su calma de vivir.
Entonces sintió pena por quienes necesitaban la Navidad para fingir su alegría.
divendres, 23 de desembre de 2011
La comissaria virtual (54): bebè amb dos caps?
La Vanguardia digital publicava ahir aquesta notícia:
El titular parla d'un bebè amb dos caps, quan hauria de referir-se a dos bebès amb un sol cos. Vaja, si més no, és el que em sembla a mi. No és el cos allò que fa una persona, sinó el seu cervell. En l'entradeta ja ho diu bé: "...se trata de siameses que comparten un solo cuerpo." Però el breu text de la notícia, torna a esmentar "un bebé con dos cabezas" com també ho diu el vídeo.
També podria ser que fos un sol cervell el que controla el cos. Aleshores, com definir-ho? Seria un bebè sencer amb una mena de germà paràsit que només seria un cap que usaria el seu cos? Casos com aquests deuen causar un gran dilema ètic en la família i en els metges que els atenen. Separar-los és causar la mort d'un dels dos. Però deixar-los així és abocar dues persones a una vida molt limitada.
Cal dir que no és únicament La Vanguardia el mitjà que dóna aquest toc més sensacionalista a la notícia. Possiblement sigui l'agència la qui ha començat a difondre això del bebè amb dos caps.
El titular parla d'un bebè amb dos caps, quan hauria de referir-se a dos bebès amb un sol cos. Vaja, si més no, és el que em sembla a mi. No és el cos allò que fa una persona, sinó el seu cervell. En l'entradeta ja ho diu bé: "...se trata de siameses que comparten un solo cuerpo." Però el breu text de la notícia, torna a esmentar "un bebé con dos cabezas" com també ho diu el vídeo.
També podria ser que fos un sol cervell el que controla el cos. Aleshores, com definir-ho? Seria un bebè sencer amb una mena de germà paràsit que només seria un cap que usaria el seu cos? Casos com aquests deuen causar un gran dilema ètic en la família i en els metges que els atenen. Separar-los és causar la mort d'un dels dos. Però deixar-los així és abocar dues persones a una vida molt limitada.
Cal dir que no és únicament La Vanguardia el mitjà que dóna aquest toc més sensacionalista a la notícia. Possiblement sigui l'agència la qui ha començat a difondre això del bebè amb dos caps.
dijous, 22 de desembre de 2011
La comissaria virtual (53): No ve de sis zeros
Per a mi, mig milions d'euros, és una gran quantitat, però em pensava que la macroeconomia es movia amb magnituds molt més grans. Segons el diari Què!, el Banc Central Europeu ha prestat "medio millón de euros" a... (incògnita; en el titular diu "a la banca europea", però en el text de la notícia diu "a la banca española").
La consulta d'altres mitjans em confirma que no es tracta de mig milió (500.000) d'euros, sinó de mig bilió (500.000.000.000). És qüestió de sis zeros més. El 324 diu: "El BCE presta prop de mig bilió d'euros a tres anys a 523 entitats bancàries de l'eurozona."
Veient l'embolic que solen fer-se alguns periodistes quan es tracta de xifres i mesures, potser seria hora que a les facultats de periodisme i comunicació posessin una assignatura pràctica sobre magnituds, unitats de mesura, probabilitats, estadístiques i altres aspectes de la matemàtica que són molt útils per a la vida quotidiana. Per fer exercicis, els podrien donar un recull de pífies dels diaris i demanar-los que hi busquessin les errades.
La consulta d'altres mitjans em confirma que no es tracta de mig milió (500.000) d'euros, sinó de mig bilió (500.000.000.000). És qüestió de sis zeros més. El 324 diu: "El BCE presta prop de mig bilió d'euros a tres anys a 523 entitats bancàries de l'eurozona."
Veient l'embolic que solen fer-se alguns periodistes quan es tracta de xifres i mesures, potser seria hora que a les facultats de periodisme i comunicació posessin una assignatura pràctica sobre magnituds, unitats de mesura, probabilitats, estadístiques i altres aspectes de la matemàtica que són molt útils per a la vida quotidiana. Per fer exercicis, els podrien donar un recull de pífies dels diaris i demanar-los que hi busquessin les errades.
Passió boletaire
Aquests són alguns dels centenars --potser siguin milers-- de noms populars que reben els bolets de Catalunya. Em sobta que els bolets més coneguts siguin els que tenen menys noms. Em feia l'efecte que hauria de ser al contrari, que els bolets més escampats i coneguts pels boletaires serien els que en tindrien més. Per altra banda, el fet que un bolet rebi molts noms sol ser un senyal de la seva comestibilitat.Bocabadat, culgrós, didalera, orellana, potifler, fredolic, rabassola, apagallums, barret de capellà, enganyapastors, pet de llop, peu de rata, orella de Judas, orella de llebre, cresta de gall, cassoleta, coliflor, llémena, mà de morter, fetge de vaca, paraigua, pipa, sabater, trompeta, matamosques, mataparents, cama-sec, esclatabufa, fumdeterra, molleric, cabra peluda, mucosa, esclata-sang, lleterola, vinassa, anisat, cuagra, farinera pudenta, camadolça, escaldabec, llora dolça, pebràs, camagroc, rossinyol, rovelló, rubiol, negret, groguet, rosteta, culblanc, pataquetes...
Tot això i més ho explica Josep Cuello en el capítol "El nom dels bolets: el fruit de la passió" del seu llibre Passió boletaire. Mitos, usos i costums. Els temes que desenvolupa en altres capítols són: "Més enllà de la prevenció: la utilitat", "L'estranya naturalesa dels fongs: les llegendes i el misteri", Els fongs hipogeus", "Menjar bolets", "Sobre gustos hi ha molt d'escrit", i "Bon profit", que comprèn quaranta receptes de cuina en què intervenen bolets i que han estat recopilades per Pilar Cuello, germana de l'autor.
El llibre, publicat fa alguns mesos, va ser presentat a l'Ateneu Barcelonès el 17 de desembre. L'escriptor Joan Soler (premi nacional de cultura popular 2006) va dir, en la presentació, que a Catalunya els bolets són gairebé tan populars com el Barça o els castellers (no hi estic d'acord; ara per ara em sembla que no hi ha cap altre fenomen que iguali el Barça en popularitat, cosa que no sé si diu molt de la cultura de poble català del segle XXI). En el cas dels bolets, podem dir que "el nom fa la cosa". La gent que va a collir bolets, si en troba un del qual no en sap el nom, no l'agafa; vol dir que no el coneix i que, per tant, no sap si és comestible.
 |
| Al centre, Josep Cuello, autor del llibre |
Josep Cuello va referir-se a la gestació del llibre i a alguns dels aspectes que hi tracta. Sobre els noms del bolets, va dir que passa com en la poesia, que fa servir moltes paraules com a metàfores, i va referirs-se a la força expressiva que tenen alguns noms de bolets: esclata-sang, per exemple. La poesia i l'afició als bolets tenen un component comú: l'emoció. El sabor d'un rovelló no es troba ni en el mateix bolet ni en la boca de qui l'assaboreix, sinó en la interacció rovelló-boca. També va referir-se a altres menes de llenguatge per descriure els bolets: la pintura i el gravat, que ell va voler que també fossin presents en el llibre.
Cada any es publiquen llibres de bolets, però la majoria són guies descriptives, col·leccions de fitxes que expliquen les característiques de les espècies més freqüents i ensenyen a classificar-les i a reconèixer-les. Qui busqui això en un llibre de bolets, més que quedar decebut amb el llibre de Cuello, segurament en quedarà sorprès i diria que gratament sorprès. El títols de cada capítol ja suggereixen el seu contingut. Jo, que sóc molt tastaolletes, he anat ficant el el nas en cadascun d'ells i he anat llegint el llibre de manera desordenada. Però no hi fa res, perquè els capítols poden llegir-se de manera independent. Quant al format del llibre, cal destacar-ne l'acurada edició. Aparentment senzill --és un llibre de tapa tova-- té una maquetació i tipografia que facilita la lectura (un interlineat adequat, títols dels capítols i dels apartats en color, ús de les negretes allà on convé), i està profusament il·lustrat. Un llibret que val molt més del que costa.
Josep Cuello pertany a la promoció de 1970 de Biologia de la Universitat de Barcelona. Ens havíem vist el novembre de 2010 per celebrar els quaranta anys de la promoció, i la presentació del llibre va fer que un grup de companys i companyes de curs ens tornéssim a trobar. Espero que el proper llibre no trigui molt i tornem a coincidir.
Les dades del llibre:
Passió boletaire. Mites, usos i costums. Josep Cuello Subirana. Ed. Pòrtic, Barcelona, 2011. ISBN: 978-84-9809-187-8
Som boletaires, som cistellaires, la nostra vida és el rovelló...:
dilluns, 19 de desembre de 2011
Vaclac Havel (1936-2011)
 |
| Vaclac Havel (foto: David Sedlecký, 2008) |
L'any anterior, el 1994, Havel va rebre un altre guardó: la Medalla Liberty de Filadèlfia. En la cerimònia de recepció va pronunciar un discurs d'un altre caire, sobre la fi d'una civilització i l'inici d'una nova època en que la inspiració per a la renovació de la integritat perduda pot trobar-se en la ciència. Un fragment d'aquell discurs va reproduir-se en el suplement de ciència de La Vanguardia del 21 de gener de 1995, un número monogràfic dedicat a James Lovelock i la seva teoria de Gaia, amb motiu de la visita del científic britànic a Barcelona, convidat pel Departament de Cultura de la Generalitat. (El Departament tenia al seu front Joan Guitart, que considerava que la ciència forma part de la cultura, cosa que van oblidar els que el van succeir --independenment del partit que fossin-- però que espero que també ho consideri el conseller Mascarell.) Copio aquí unes frases d'aquell fragment publicat al suplement de La Vanguardia:
Por más que los políticos reiteren miles de veces en las reuniones internacionales que la base para el nuevo orden mundial ha de ser el respeto universal de los derechos humanos, ello no significará nada mientras tal imperativo no derive del respeto por el milagro del ser, por el milagro del universo, por el milagro de la naturaleza y por el milagro de nuestra propia existència. Sólo quien se somete a la autoridad del orden universal y de la creación, sólo quien valora el derecho a ser parte del universo y a participar en él puede verdaderamente valorarse a sí mismo y a sus vecinos y, por tanto, también honrar sus derechos.He recordat aquell fragment perquè vaig col·laborar en la preparació d'aquell número monogràfic que crec que va ser el darrer del magnífic suplement de ciència que va iniciar Valdimir de Semir i en el qual Lluís Reales va tenir també un paper destacat. Malauradament, els responsables de La Vanguardia devien pensar que fer un suplement només per a la ciència era una disbauxa. De nou, les dues cultures enfrontades.
Vaclac Havel (1936-2011)
diumenge, 18 de desembre de 2011
Els despropòsits de Googlemaps
No sé de qui devia sortir la idea de traduir al castellà els noms dels carrers barcelonins de Googlemaps , ni qui devia fer-ho, però es va lluir. Devien encarregar la traducció al "senyor petit i eixerit de Santa Coloma", protagonista de la cançó Coses de l'idioma, de la Trinca?
A Nou Barris hi ha el carrer de Porta, que segons el Nomenclator dels carrers de Barcelona, honora Pasqual Porta i Margarit, mestre i llicenciat en Filosofia i Lletres, director d'escola, propietari de diversos col·legis i autor d'una història universal. Google ha convertit un carrer que honorava una persona, en un altre que honora un tros de fusta o de metall: és la calle de Puerta:
A tocar de la Via Laietana hi ha el carrer de la Bòria. El Nomenclator explica que l'origen d'aquest nom "ve d'una antiga denominació romana, forum bovarium, lloc destinat a guardar bestiar fora muralla. Posteriorment s'aixecà en aquest lloc una torre anomenada 'de la boieria', nom que varià al llarg del temps pel de 'boeria' i finalment pel de 'bòria'. Per tant, 'bòria' significa raval dels bous als afores o fora muralla en aquest cas." Google potser va pensar que l'Ajuntament de Barcelona havia fet un error a l'hora d'escriure el nom d'aquest carrer, canviant-hi d'ordre les lletres r i i. I volent-li esmenar la plana, l'ha anomenat calle de la Niebla:
Els "agullers" eren els menestrals fabricants d'agulles i utensilis per a la pesca. Aquest ofici és recordat en un carrer de Ciutat Vella anomenat precisament carrer dels Agullers. És cert que un dels significats que, en castellà, té 'agujero' és "fabricante o vendedor de agujas". Però la calle de los Agujeros em fa pensar més en un carrer sense asfaltar, ple de clots i tolls quan plou:
L'actual carrer del Rec, els segles XII i XIII va ser un canal per on --segons el Nomenclator-- desguassaven les aigües sobreres del rec Comtal, que donava moviment als molins abans de perdre's al mar. I d'acord que un 'rec' és un 'canal'. Però jo he conegut sempre aquest carrer amb el nom de 'carrer del Rec' --o del Rech--, fins i tot en èpoques en que tots els rètols de la ciutat eren escrits en castellà. Si alguna persona forastera m'aturés per preguntar-me on es troba la calle del Canal la meva resposta potser seria també una pregunta: ¿qué canal?
Aquests exemples són només uns pocs de les divertides --o més aviat penoses-- traduccions del nomenclator dels carrers de Barcelona que ahir encara quedaven en els mapes de Google de la ciutat. D'altres ja havien desaparegut i suposo que a poc a poc s'aniran esmenant els errors De tota manera, i tenint en compte que avui dia els rètols dels carrers de Barcelona estan en català, calia fer aquesta traducció?
Ahir, després de fer un passeig virtual per Barcelona fent servir Googlemaps, vaig pensar que la Trinca tenia molta raó quan deia que "no hi ha res català que no es pugui traduir al castellà". Recordem-ho:
A Nou Barris hi ha el carrer de Porta, que segons el Nomenclator dels carrers de Barcelona, honora Pasqual Porta i Margarit, mestre i llicenciat en Filosofia i Lletres, director d'escola, propietari de diversos col·legis i autor d'una història universal. Google ha convertit un carrer que honorava una persona, en un altre que honora un tros de fusta o de metall: és la calle de Puerta:
 |
| Calle de Puerta |
A Barcelona hi ha uns quants carrers (a més d'una plaça i un passatge) dedicats a Sant Pere. A Ciutat Vella n'hi ha tres que són gairebé paral·lels: Sant Pere Més Baix, Sant Pere Mitjà i Sant Pere Més Alt. Els adjectius qualificatius no fan referència a l'alçada del sant, sinó a la situació d'aquests carrers en relació al mar (o a la muntanya, segons com es miri). Google, però, no ho ha entès així i converteix el carrer de Sant Pere Més Baix en la calle de San Pedro Más Bajo. Deuen pensar que aquests tres carrers estan dedicats a tres Sant Peres de diferents alçades?
 |
| Calle de San Pedro Más Bajo |
A tocar de la Via Laietana hi ha el carrer de la Bòria. El Nomenclator explica que l'origen d'aquest nom "ve d'una antiga denominació romana, forum bovarium, lloc destinat a guardar bestiar fora muralla. Posteriorment s'aixecà en aquest lloc una torre anomenada 'de la boieria', nom que varià al llarg del temps pel de 'boeria' i finalment pel de 'bòria'. Per tant, 'bòria' significa raval dels bous als afores o fora muralla en aquest cas." Google potser va pensar que l'Ajuntament de Barcelona havia fet un error a l'hora d'escriure el nom d'aquest carrer, canviant-hi d'ordre les lletres r i i. I volent-li esmenar la plana, l'ha anomenat calle de la Niebla:
 |
| Calle de la Niebla |
Els "agullers" eren els menestrals fabricants d'agulles i utensilis per a la pesca. Aquest ofici és recordat en un carrer de Ciutat Vella anomenat precisament carrer dels Agullers. És cert que un dels significats que, en castellà, té 'agujero' és "fabricante o vendedor de agujas". Però la calle de los Agujeros em fa pensar més en un carrer sense asfaltar, ple de clots i tolls quan plou:
 |
| Calle de los Agujeros (dels forats?) |
L'actual carrer del Rec, els segles XII i XIII va ser un canal per on --segons el Nomenclator-- desguassaven les aigües sobreres del rec Comtal, que donava moviment als molins abans de perdre's al mar. I d'acord que un 'rec' és un 'canal'. Però jo he conegut sempre aquest carrer amb el nom de 'carrer del Rec' --o del Rech--, fins i tot en èpoques en que tots els rètols de la ciutat eren escrits en castellà. Si alguna persona forastera m'aturés per preguntar-me on es troba la calle del Canal la meva resposta potser seria també una pregunta: ¿qué canal?
 |
| Calle del Canal |
Ahir, després de fer un passeig virtual per Barcelona fent servir Googlemaps, vaig pensar que la Trinca tenia molta raó quan deia que "no hi ha res català que no es pugui traduir al castellà". Recordem-ho:
dijous, 15 de desembre de 2011
Time i els manifestants del món
Tradicionalment, durant el mes de desembre, la revista Time elegeix la persona del any. Ahir va fer-se pública la persona triada per a representar el 2011. No és una persona específica, sinó els milions de persones que el 2011 s'han manifestat per tot el món per protestar contra allò que no creien just. En anglès diuen que han triat 'the protester'.
Molts diaris en castellà i en català han traduït 'the protester' com 'el manifestante' o 'el manifestant', i em sembla molt encertat. "Protester" és qui manifesta la seva protesta. Però altres mitjans diuen que Time ha triat personatge de l'any 'el indignado' o 'l'indignat'. El mateix dia que Time feia pública l'elecció, Muy Interesante publicava en el seu web «"El indignado" elegido "persona del año" por la revista Time». I comença dient: «La prestigiosa revista Time ha nombrado al "indignado" (the protester, en inglés) como "la persona del año"».
Doncs no, senyors; no ens fem il·lusions. Time no ha triat el indignado ni l'indignat, sinó el/la manifestant. I si llegiu l'article de Time veureu que són els milions de manifestants dels països àrabs els qui han mogut la revista a prendre la seva decisió. És cert que l'autor de l'article esmenta els indignados de Puerta del Sol i que diu que van ser seguits per molts milers en altres ciutats, i que van inspirar els moviments de Grècia i altres llocs. Però també diu una cosa que em sembla molt significativa:
Malauradament, després de l'alegria inicial per la caiguda dels règims de Tunísia i d'Egipte, ha arribat el desencís amb les primeres eleccions "democràtiques". Però un gran pas, ja l'han fet. Si més no, la consciència del poble ha despertat i saben que poden tenir un paper en el futur del seu país.
Els indignats de la plaça Catalunya, de la Puerta del Sol, i de tants altres llocs són una mostra d'incoformisme i de protesta i demostren que la joventut finalment ha reaccionat. Però que no digui l'Ara i altres mitjanas que "Time distingeix els indignats com a personatge de l'any". Els indignats són protesters, però no tots els protesters són indignats.
Potser us interessarà:
- Periodisme i democràcia al món àrab (aquest bloc, 30.06.2011) Testimoni d'alguns periodistes que van viure la primavera àrab en el seu país.
 |
| El Caire, 6 de febrer 2011 |
Doncs no, senyors; no ens fem il·lusions. Time no ha triat el indignado ni l'indignat, sinó el/la manifestant. I si llegiu l'article de Time veureu que són els milions de manifestants dels països àrabs els qui han mogut la revista a prendre la seva decisió. És cert que l'autor de l'article esmenta els indignados de Puerta del Sol i que diu que van ser seguits per molts milers en altres ciutats, i que van inspirar els moviments de Grècia i altres llocs. Però també diu una cosa que em sembla molt significativa:
Allò que hi havia en joc era molt diferent en diferents llocs. A Nord-amèrica i en la major part d'Europa, no hi ha dictadors i els dissidents no són torturats. Cada dia que els tunisians, els egipcis o els siris ocupen els carrers i places saben que alguns d'ells seran colpejats o que rebran un tret, no únicament els tiraran gasos lacrimògens o els emmanillaran. Els manifestants de l'Orient Mitjà i el nord d'Àfrica estan literalment morint per aconseguir sistemes polítics que s'assemblin remotament als que els manifestants de Madrid, Atenes, Londres i Nova York troben intolerablement no democràtics.Vaig anar seguint els fets de la plaça Tahrir a través de les piulades que la periodista egípcia Nadia El-Awadi anava fent --excepte els dies que el govern va tallar les connexions a les xarxes socials primer i després a Internet, cosa que on hi havia els "indignats" és inimaginable que pogués passar. A finals de juny, en el Congrés Mundial de Periodisme Científic, vaig sentir també el testimoni d'altres dos periodistes: Rafik Ouerchefani, tunisià, biòleg i periodista científic; i Mohammed Yahia, representant de la revista Nature a l'Orient Mitjà. Els fets de la Puerta del Sol i de la plaça Catalunya no tenen ni punt de comparació amb el que va passar a Tunísia o a Egipte. Per no esmentar les manifestacions líbies que van abocar a una guerra civil o les de Síria que encara duren i els morts que hi ha hagut es compten per milers. Mohammed Yahia explicava que els dies que va estar anant a la plaça Tahrir sortia de casa sense saber si hi tornaria, però sentia que calia fer-ho.
Malauradament, després de l'alegria inicial per la caiguda dels règims de Tunísia i d'Egipte, ha arribat el desencís amb les primeres eleccions "democràtiques". Però un gran pas, ja l'han fet. Si més no, la consciència del poble ha despertat i saben que poden tenir un paper en el futur del seu país.
Els indignats de la plaça Catalunya, de la Puerta del Sol, i de tants altres llocs són una mostra d'incoformisme i de protesta i demostren que la joventut finalment ha reaccionat. Però que no digui l'Ara i altres mitjanas que "Time distingeix els indignats com a personatge de l'any". Els indignats són protesters, però no tots els protesters són indignats.
Potser us interessarà:
- Periodisme i democràcia al món àrab (aquest bloc, 30.06.2011) Testimoni d'alguns periodistes que van viure la primavera àrab en el seu país.
dimecres, 14 de desembre de 2011
Hotels per tornar-hi: Hotel Viminale
Quan vaig decidir a anar a passar dos o tres dies a Roma, vaig buscar per Internet un hotel que fos prop de l'Estació Termini. Vaig trobar-ne un amb unes tarifes molt bones (no eren dies turístics) i vaig assegurar-me que despeses com ara l'esmorzar o la connexió a Internet hi estiguessin incloses. (De vegades, la tarifa bàsica és barata però et cobren molt per esmorzar a l'hotel i per la connexió a Internet.) Em feia por una de les seves característiques: edifici històric. Qui sap, si "històric" no seria un eufemisme de "vell i tronat". Per sort, no va ser així. L'hotel Viminale és un hotel molt cèntric, però en un carrer tranquil, en un edific que data de 1901 però que ha estat restaurat. A més, té moltes de les coses que jo busco en l'hotel ideal i no té les que tenen algun s hotels de més estrelles però que a mi no em fan cap falta.El nom de l'hotel fa referència al lloc de la ciutat on es troba: Viminale és el nom d'un dels set turons sobre els quals va ser fundada Roma. Avui dia, per als italians, 'Viminale' és sinònim de 'Ministeri de l'Interior', ja que aquest ministeri es troba en un palau --Palazzo del Viminale-- en aquest turó. El palauet on es troba l'hotel va construir-se el 1910 en estil liberty, amb alguns trets neo-renaixentistes, i correspon a un tipus d'arquitectura típica dels palauets de la classe alto-burgesa romana de finals del segle XIX i començaments del segle XX. Actualment pertany a la cadena Leonardi Hotels, que ha respectat força la construcció original.
És un hotel còmode, i no té més espais comuns que una sala que recorda la que devia ser la sala del palauet romà original, amb una llar de foc, una altra sala on s'esmorza i un petit jardí/pati on deu ser molt agradable esmorzar a l'estiu (també hi ha un lloc per fer gimnàstica, però no hi vaig anar). Els dos conserges amb què vaig coincidir --molt amables-- eren ja d'edat madura i vaig pensar que potser tot la seva vida professional havia transcorregut en aquell hotel.
 |
| Hotel Viminale, vista de la sala |
 |
| Hotel Viminale, detall de la sala |
Després d'haver fet la reserva, vaig adonar-me que l'hotel Viminale es troba a uns metres de la via Panisperna, on hi va haver l'Institut de Física que va dirigir Enrico Fermi (per això als joves físics que hi treballaven els deien i ragazzi di via Panisperna). Tenia ganes de veure, encara que només fos per fora, l'edifici on hi havia hagut aquell institut --després va ser traslladat a un altre lloc--, però la via Panisperna és una mica llarga. Vaig preguntar a un dels conserges si n'havia sentit parlar, d'aquell institut, i em va sorprendre amb una altra pregunta: "On van treballar Enrico Fermi i Bruno Pontecorvo?" Vaig dir-li que també hi havia treballat Ettore Majorana, el físic que va desaparèixer el 1938, i ell em va dir: "No va desaparèixer; el van segrestar els soviètics per endur-se'l a Rússia." El cert és que no se sap què va passar amb Ettore Majorana, però una de les hipòtesis que van sorgir arran de la seva desaparició és la que el meu conserge donava com a segura.
Després vaig esbrinar que l'Institut havia estat en un complex que comprenia diversos centres de recerca de la Universitat i que ara formen part de la finca on es troba el Ministeri de l'Interior, just davant de l'hotel Viminale.
 |
| Jardins de "Il Viminale"des de via Cesare Balbo. Al fons, l'Institut d'Estadística. |
L'hotel Viminale forma ja part de la meva col·lecció d'hotels als quals tornaria sense pensar-m'ho (sempre que no esdevingui un hotel de més categoria i n'apugin els preus). Per si a algú li interessa allotjar-s'hi en algun viatge a Roma, es troba a la via Cesare Balbo 31.
Potser us interessarà:
- Curiositats romanes (aquest bloc, 02.12.2011)
- La tardor a Roma (aquest bloc, 01.12.2011)
- Impressions romanes (aquest bloc, 29.11.2011
- La segona desaparició d'Ettore Majorana (aquest bloc, 20.11.2011)
- Els nois de la via Panisperna (aquest bloc 19.11.2011)
diumenge, 11 de desembre de 2011
Els meus records de 20, Triangle Street, Amherst
Quan el pas del temps ja em mostra els records desdibuixats i boirosos, els meus quaderns de notes i les fotos que sempre procuro fer dels llocs que visito fan de pilars de la meva memòria i puc rememorar fets que tenia mig oblidats. Ara m'han servit per recordar els dies que vaig passar a casa de Lynn Margulis el juny de 2001.
La casa que ocupa el número 20 de Triangle Street, a Amherst (Massachusetts) va ser construïda fa poc més de cent anys. És una típica casa americana de fusta, de dues plantes, golfes i celler. Tot i ser dins del poble, està envoltada d'arbres, com si l'haguessin construïda dins del bosc. És la casa on la biòloga nord-americana Lynn Margulis va viure des d'aproximadament el 1989, i on va morir el 22 de novembre d'enguany. Hi vaig passar uns quants dies el mes de juny de 2001, de tornada d'un simposi que es va fer a Maine, estat veí de Massachusetts. L'hospitalitat era una característica de Lynn Margulis. A casa seva tothom era ben rebut, fins i tot encara que ella no hi fos, com quan vaig anar-hi jo (Lynn era per Europa en aquelles dates). Una estudiant de la Universitat de Massachusetts --Brianne-- tenia cura de la casa i especialment del gos de la Lynn mentre ella era fora.
Recordo molt bé aquells dies, sobretot l'esmorzar a la cuina, asseguda de cara al jardí, des d'on sentia les veus de la natura i podia veure algun esquirol o algun chipmunk (l'esquirol llistat que, en els dibuixos de Walt Disney, feia anar de corcoll l'ànec Donald) que trepava a algun arbre, o moixonets o altres ocells que venien a treure's la set en algun dels abeuradors del jardí. També algun conill. Era com viure dins del bosc. El gos de Lynn --Roosevelt, molt conegut en tot el poble-- entrava i sortia de la casa a voluntat. Era ja un gos vell (va morir pocs anys després), que caminava balancejant el cos, el pas lent, com si li costés aixecar les potes. Estava acostumat a veure hostes en aquella casa i els tractava com si fossin de la família; és a dir, podia venir a despertar-te a les sis de la matinada si trobava la porta del carrer tancada i a ell li abellia sortir a fer la primera passejada del dia. Perquè vagarejar pels carrers d'Amherst era la seva gran afició; encara que plogués a bots i barrals i tornés a casa xop com el dia que vaig fer-li la foto. Alguna vegada vaig sortir a passejar amb ell, però a Roosevelt no
li calia cap companyia --si més no, companyia humana-- per deambular pels carrers del poble. I qui sap si fins i tot no preferia sortir tot
sol perquè ningú pogués privar-lo de fer trapelleries, com quan es va apropar a la caserna de la policia i va remenar en el contenidor de la
brossa que hi havia al costat.
Una tanca d'arbustos separava el jardí --més que jardí, un tros de bosc-- de la casa de Lynn dels jardins veïns. En un costat, però, hi havia una discontinuïtat en els arbusts que formaven la tanca. No sé si la devia fer Roosevelt a còpia de passar-hi una i altra vegada al llarg dels anys o si potser ja existia d'abans que ell arribés a la casa i s'havia acostumat a fer servir aquella drecera en el mur vegetal. Era la manera més ràpida per entrar al jardí veí, que no era un jardí qualsevol, sinó el de la casa on la poeta Emily Dickinson (1830-1886) va transcórrer la major part de la seva vida. Una casa que ara és un museu. Lynn, que era una gran coneixedora de la literatura del seu país --i de la d'altres països també-- se sabia de memòria molts poemes d'Emily Dickinson i un d'ells va inspirar-la per al títol d'un dels seus llibres: Slanted truth, veritat esbiaixada. De vegades, en les seves conferències intercalava alguns versos de la seva veïna. (De la casa d'Emily Dickinson i de la seva obra --i de la casa de Lynn Margulis-- en podria parlar molt millor que jo Carmen Chica, que va fer dues estades d'un mes cadascuna a 20 Triangle Street i va tornar-ne amarada de la literatura de la poeta nord-americana; posaria la mà al foc que ella també se'n sap molts poemes de memòria.)
La casa-museu d'Emily Dickinson només es pot visitar de dimecres a diumenge i en uns horaris molt restringits (si més no, així era el 2001). Jo vaig arribar a Amherst un dissabte i m'hi vaig quedar fins al següent dimecres. Vaig intentar visitar-lo diumenge, però vaig trobar la casa tancada. Un cartell indicava la conveniència de telefonar prèviament per acordar la visita. Potser aquell dia no ho hi havia trucat ningú i per això no havien obert. El següent dia de visita era dimecres, i jo marxava a mig matí, gairebé coincidint amb l'hora que obrien el Museu. Tot i no haver pogut visitar la casa de la gran poeta per dins, vaig passar moltes estrones en el jardí, al qual podia accedir des del jardí de Lynn o tranquil·lament des del carrer. Ara potser no sigui possible. Si més no, he vist per Internet que aquests darrers anys han restaurat tota la finca d'Emily Dickinson i hi han posat una tanca com la que havia tingut en el segle XIX.
La casa d'Emily Dickinson pertany a Amherst College. No sé què se'n farà de la casa de Lynn Margulis, però crec que la seva universitat --la Universitat de Massachusetts-Amherst-- hauria de procurar preservar-la per al futur i fer-ne també una casa-museu o algun tipus de centre depenent de la Universitat, una biblioteca especialitzada, per exemple. Així, aquell angle que fan Main Street (on es troba l'entrada a la casa museu d'Emily Dickinson) i Triangle Street recordaria dues grans dones que ha tingut Amherst i uniria en una sola les mal anomenades dues cultures, la de les lletres i la de les ciències.
Per a final de març de 2012, el Departament de Ciències de la Terra de la Universitat de Massachusetts a Amherst organitzarà un acte d'homenatge a Lynn Margulis, que en va ser Distinguished Professor. Espero poder-hi anar i tornar a veure la casa de 20, Triangle Street. Si la Universitat i el poble d'Amherst tenen la sensibilitat per la cultura que es pot esperar d'una universitat que té una biblioteca de vint-i-cinc plantes (sí, 25 pisos!; l'únic edifici que sobresurt enmig dels arbres i cases baixes) i d'una població que concentra al seu voltant cinc centres universitaris (una universitat i quatre colleges), m'agradaria que en aquell acte es pogués anunciar que la casa de Lynn Margulis no serà casa de ningú més o millor dit, que serà casa de tothom i una llar de cultura per a les futures generacions.
Potser us interessarà:
- Sobre Lynn Margulis (aquest bloc, 23.112011). Recull d'articles i textos diversos sobre/de Lynn Margulis, classificats segons la llengua en què estan escrits (amb actualitzacions).
- Lynn Margulis (1938-2011) (aquest bloc, 23.11.2011). Primeres impressions després d'assabentar-me del traspàs de Lynn Margulis.
Fotos: M. Piqueras, juny 2001 (excepte la foto de la casa-museu d'Emily Dickinson el 2008)
 |
| 20, Triangle Street, Amherst (Massachusetts |
 |
| Roosevelt, després d'un passeig sota la pluja. |
 |
| 20 Triangle Street, la cuina. |
Una tanca d'arbustos separava el jardí --més que jardí, un tros de bosc-- de la casa de Lynn dels jardins veïns. En un costat, però, hi havia una discontinuïtat en els arbusts que formaven la tanca. No sé si la devia fer Roosevelt a còpia de passar-hi una i altra vegada al llarg dels anys o si potser ja existia d'abans que ell arribés a la casa i s'havia acostumat a fer servir aquella drecera en el mur vegetal. Era la manera més ràpida per entrar al jardí veí, que no era un jardí qualsevol, sinó el de la casa on la poeta Emily Dickinson (1830-1886) va transcórrer la major part de la seva vida. Una casa que ara és un museu. Lynn, que era una gran coneixedora de la literatura del seu país --i de la d'altres països també-- se sabia de memòria molts poemes d'Emily Dickinson i un d'ells va inspirar-la per al títol d'un dels seus llibres: Slanted truth, veritat esbiaixada. De vegades, en les seves conferències intercalava alguns versos de la seva veïna. (De la casa d'Emily Dickinson i de la seva obra --i de la casa de Lynn Margulis-- en podria parlar molt millor que jo Carmen Chica, que va fer dues estades d'un mes cadascuna a 20 Triangle Street i va tornar-ne amarada de la literatura de la poeta nord-americana; posaria la mà al foc que ella també se'n sap molts poemes de memòria.)
 |
| Per aquest costat hi havia el pas entre els arbust al jardí d'Emily Dickinson |
La casa-museu d'Emily Dickinson només es pot visitar de dimecres a diumenge i en uns horaris molt restringits (si més no, així era el 2001). Jo vaig arribar a Amherst un dissabte i m'hi vaig quedar fins al següent dimecres. Vaig intentar visitar-lo diumenge, però vaig trobar la casa tancada. Un cartell indicava la conveniència de telefonar prèviament per acordar la visita. Potser aquell dia no ho hi havia trucat ningú i per això no havien obert. El següent dia de visita era dimecres, i jo marxava a mig matí, gairebé coincidint amb l'hora que obrien el Museu. Tot i no haver pogut visitar la casa de la gran poeta per dins, vaig passar moltes estrones en el jardí, al qual podia accedir des del jardí de Lynn o tranquil·lament des del carrer. Ara potser no sigui possible. Si més no, he vist per Internet que aquests darrers anys han restaurat tota la finca d'Emily Dickinson i hi han posat una tanca com la que havia tingut en el segle XIX.
 | |
| Casa Museu d'Emily Dickinsonn restaurada (foto Wikimedia Commons, 2008) |
Comparo les fotos que jo vaig fer de la casa d'Emily Dickinson i les que veig ara per Internet i m'adono que ha canviat de color. El 2001 la façana era de maons vermells i les fotos recents la mostren groga. Suposo que en fer la restauració l'han pintada. Potser en els temps d'Emily Dickinson els maons estaven recoberts de pintura.
 |
| Casa.museu d'Emily Dickinson, detall |
 |
| Casa-museu d'Emily Dickinson, entrada principal |
La casa d'Emily Dickinson pertany a Amherst College. No sé què se'n farà de la casa de Lynn Margulis, però crec que la seva universitat --la Universitat de Massachusetts-Amherst-- hauria de procurar preservar-la per al futur i fer-ne també una casa-museu o algun tipus de centre depenent de la Universitat, una biblioteca especialitzada, per exemple. Així, aquell angle que fan Main Street (on es troba l'entrada a la casa museu d'Emily Dickinson) i Triangle Street recordaria dues grans dones que ha tingut Amherst i uniria en una sola les mal anomenades dues cultures, la de les lletres i la de les ciències.
Per a final de març de 2012, el Departament de Ciències de la Terra de la Universitat de Massachusetts a Amherst organitzarà un acte d'homenatge a Lynn Margulis, que en va ser Distinguished Professor. Espero poder-hi anar i tornar a veure la casa de 20, Triangle Street. Si la Universitat i el poble d'Amherst tenen la sensibilitat per la cultura que es pot esperar d'una universitat que té una biblioteca de vint-i-cinc plantes (sí, 25 pisos!; l'únic edifici que sobresurt enmig dels arbres i cases baixes) i d'una població que concentra al seu voltant cinc centres universitaris (una universitat i quatre colleges), m'agradaria que en aquell acte es pogués anunciar que la casa de Lynn Margulis no serà casa de ningú més o millor dit, que serà casa de tothom i una llar de cultura per a les futures generacions.
Potser us interessarà:
- Sobre Lynn Margulis (aquest bloc, 23.112011). Recull d'articles i textos diversos sobre/de Lynn Margulis, classificats segons la llengua en què estan escrits (amb actualitzacions).
- Lynn Margulis (1938-2011) (aquest bloc, 23.11.2011). Primeres impressions després d'assabentar-me del traspàs de Lynn Margulis.
Fotos: M. Piqueras, juny 2001 (excepte la foto de la casa-museu d'Emily Dickinson el 2008)
dimecres, 7 de desembre de 2011
De l'Hospici de la Santa Creu a la Casa Internacional de les Dones
A la Barcelona medieval, hi ha dos espais de reclusió per a les dones: els bordells i els convents. Els primers concentren les prostitutes, obligades per les ordinacions reials i municipals a viure-hi confinades en els seus límits; els altres, els convents, que es dediquen a recloure prostitutes, ja sigui periòdicament o a perpetuïtat.
Isabel Segura, a Guia de dones de Barcelona (Ajuntament de Barcelona, 1995)L'existència d'aquests dos tipus d'espais de reclusió forçada per a les dones no és exclusiva de Barcelona. Pel que fa als convents, en moltes ciutats se n'han conservat els edificis --o les seves restes. De vegades en trobem el record en el nomenclàtor urbà: a Barcelona, els carrers de les Magdalenes, de les Penedides, de les Egipcíaques.
 |
| Via della Lungara i l'edifici del Bon Pastor |
Parla Bertini de la diferència entre la reclusió assistencial --però en molts casos forçada-- dels homes i de les dones. Els homes vivien en hospicis quan no tenien mitjans de vida, quan es trobaven sense feina. Solien ser estades curtes fins que la seva situació laboral es regularitzava. En canvi, moltes dones que anaven a parar als hospicis i altres centre assistencials solien estar-s'hi de per vida. La finalitat de la reclusió d'una dona era apartar-la del món de perdició en què havia caigut o evitar la seva caiguda. No eren únicament prostitutes, també hi havia adúlteres, mares solteres, esposes díscoles... i una comunitat formada per nenes que la societat considerava que es trobaven en risc d'acabar duent una mala vida. Eren nenes abandonades o de famílies que no en podien garantir la moralitat futura. La reclusió de les dones començava amb un acte de penitència, l'objectiu del qual era suprimir la vanitat de les recluses; els tallaven els cabells, les vestien de negre, amb el cap cobert i els feien fer un jurament solemne d'obediència i castedat.
Aquell hospici inicial va esdevenir monestir de la Santa Creu, a càrrec de les Oblates de la Penitència, durant els segles XVII i XVIII, i algunes dècades del segle XIX. El 1839, el papa Gregori XVI va encomanar a les monges franceses de Nostra Senyora de la Caritat del Bon Pastor que es fessin càrrec del monestir. Va anar canviant i va esdevenir un centre d'educació, conservatori, convent i fins i tot una mena de presó privilegiada, perquè no era tan denigrant com una presó normal. Hi havia famílies que preferien recloure les seves filles a la Santa Creu abans que fossin jutjades per un tribunal ordinari. No hi entraven de manera voluntària, sinó forçades pel propi marit, pels pares, els germans o el capellà de la parròquia. De vegades ni tan sols sabien de què les acusaven i no tenien possibilitat de defensar-se i ignoraven quina seria la durada de la seva condemna. Els motius darrere la reclusió sovint eren econòmics. En cas de problemes de convivència conjugal o d'adulteri, era suficient que el marit s'adrecés al Vicariat --ell o mitjançant alguna autoritat religiosa-- perquè la dona fos reclosa al Bon Pastor. Amb el temps es van anar separant les internes que hi eren per una condemna de les que hi havien entrat per prevenció, correcció o com a càstig "menor". El 1895 les condemnades van se traslladades a un altre convent i el 1902 el Bon Pastor va passar a ser un reformatori per a noies.
El 1970 va tancar-se el reformatori. A la Santa Creu --que des del 1941 era propietat de l'Ajuntament de Roma, però estava llogat a les monges-- s'hi va fer primer un pensionat per a noies i després un asil d'ancians. El 1983, les últimes monges que hi va haver van deixar aquell edifici que, segons un decret municipal, havia de dedicar-se a finalitats socials, especialment amb relació a les dones. Actualment és la Casa Internacional de les Dones, formada per la fusió de més de quaranta associacions i ha esdevingut un complex on s'hi fan activitats molt diverses. Té un arxiu històric i centre de documentació sobre el moviment feminista, una biblioteca, un centre de congressos, restaurant i cafeteria, un hostal per a dones, un botiga d'artesania i venda de productes solidaris. S'hi fan cursos de formació, de dansa, de cant, de teatre. S'hi organitzen espectacles diversos: conferències, presentacions de llibres, seminaris, exposicions, projeccions de cinema... També compta amb sengles centres de cultura psicològica, legal, de medicina de la dona.
 |
| Pati de la Casa Internazionale delle Donne |
Com afirma Carla Bertini, l'edifici del Buon Pastore "ha esdevingut per a Roma (i no únicament) símbol de llibertat i autodeterminació de les dones que intenten transmetre i compartir experiències i sabers de gènere, alliberant així el lloc d'un passat obscurantista i repressiu".
Per saber-ne més:
- Casa Internazionale delle Donne (web del centre, amb informació detallada)
- Carla Bertini (2011) Buon Pastore. A: Ercolini M.P. (ed.) Roma. Percorsi di genere femminile, vol. 1, Trastevere, pp. 20-24
Fotos: M. Piqueras (desembre 2011)
dimarts, 6 de desembre de 2011
Hi havia una vegada un cavaller...
Molt bo el conte (molt breu, poc més d'un minut) de Roberto Benigni per explicar a la mainada, en el futur, el període en què Itàlia va ser en mans del cavaliere Berlusconi. Diu que hi havia una vegada un cavaller, que no tenia un cavall, sinó molts... no tenia un castell, sinó molts, a Sardenya, a Roma, a les illes... no tenia un princesa, sinó moltes, i totes damunt del pèsol [aquí fa un joc de paraules, perquè pisello vol dir pèsol, però també és una manera familiar d'anomenar el penis], totes... aleshores arriba una princesa molt més jove que les altres, i diuen que és la neboda del gat amb botes... A un cert punt va arribar un ogre d'Alemanya, o més aviat una ogressa que cridava... tots van espantar-se, les princeses van baixar del pèsol, que va quedar tot sol... i ell [el cavaller] va quedar tot sol i va dimitir i nosaltres vam viure feliços i contents...
Podeu veure i sentir el vídeo de Roberto Benigni en el web del diari La Repubblica clicant aquí. (L'avia encastat en el bloc, però s'iniciava automàticament i en entrar al bloc ja se sentia la veu de Benigni. Com que a mi em molesta molt entrar en un bloc o un altre tipus de lloc web i sentir algú que parla o canta, o música sola, i penso que a altres persones els pot passar el mateix --o potser no els agrada Benigni--, prefereixo posar-ne l'enllaç i qui tingui interès a sentir-lo, només cal que hi cliqui al damunt.)
Podeu veure i sentir el vídeo de Roberto Benigni en el web del diari La Repubblica clicant aquí. (L'avia encastat en el bloc, però s'iniciava automàticament i en entrar al bloc ja se sentia la veu de Benigni. Com que a mi em molesta molt entrar en un bloc o un altre tipus de lloc web i sentir algú que parla o canta, o música sola, i penso que a altres persones els pot passar el mateix --o potser no els agrada Benigni--, prefereixo posar-ne l'enllaç i qui tingui interès a sentir-lo, només cal que hi cliqui al damunt.)
dilluns, 5 de desembre de 2011
Caldrà rescatar les jotes per a la defensa de l'Ebre?
En temps d'Aznar, es va fer el projecte d'aquell tristament famós Pla Hidrològic que intentava endur-se l'aigua de l'Ebre cap a altres terres, en comptes deixar-la que vagi a parar al mar, on compleix una funció ecològica fonamental. El Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, el popular grup de les terres de l'Ebre, cantaven unes jotes per a la defensa l'Ebre, una cançó de protesta però en clau d'humor:
Algunes de les estrofes diuen així:
Los que per ous fan les coses, que són los que manen més,
ara han fet un pla hidrològic que de lògic no en té res.
Aquí l'únic que s'entén és que algú en traurà diners.
-----------------------
El Ebro nace en Reinosa y pasa por el Pilar
y en el sur de Cataluña queremos que llegue al mar
y conservar nuestro Delta, los musclos y el calamar.
-----------------------
Com que l'aigua no té amos ni es pot vendre ni comprar,
només hi ha una cosa clara, la que volem defensar:
que l'aigua baixa per l'Ebre i per l'Ebre ha de baixar.
-----------------------
Los que teniu lo poder escoteu-mos un moment,
que no volem més negocis de petroli i de ciment,
que volem que en este món hi hagi més enteniment.
-----------------------
Des de la vora del mar a dalt de tot de la serra
només s'escolta una veu, una veu que no vol guerra,
sempre a favor de la pau, sempre a favor d'esta terra.
Amb la caiguda del govern del PP, el Pla Hidrològic va quedar arraconat. Què passarà ara que el PP torna al poder? Intentaran rescatar aquell projecte? Caldrà rescatar també les jotes reivindicatives d'aquest grup? Organitzar de nou manifestacions per la defensa del riu?
Algunes de les estrofes diuen així:
Los que per ous fan les coses, que són los que manen més,
ara han fet un pla hidrològic que de lògic no en té res.
Aquí l'únic que s'entén és que algú en traurà diners.
-----------------------
El Ebro nace en Reinosa y pasa por el Pilar
y en el sur de Cataluña queremos que llegue al mar
y conservar nuestro Delta, los musclos y el calamar.
-----------------------
Com que l'aigua no té amos ni es pot vendre ni comprar,
només hi ha una cosa clara, la que volem defensar:
que l'aigua baixa per l'Ebre i per l'Ebre ha de baixar.
-----------------------
Los que teniu lo poder escoteu-mos un moment,
que no volem més negocis de petroli i de ciment,
que volem que en este món hi hagi més enteniment.
-----------------------
Des de la vora del mar a dalt de tot de la serra
només s'escolta una veu, una veu que no vol guerra,
sempre a favor de la pau, sempre a favor d'esta terra.
Amb la caiguda del govern del PP, el Pla Hidrològic va quedar arraconat. Què passarà ara que el PP torna al poder? Intentaran rescatar aquell projecte? Caldrà rescatar també les jotes reivindicatives d'aquest grup? Organitzar de nou manifestacions per la defensa del riu?
diumenge, 4 de desembre de 2011
Que hem fet per merèixer aquest assetjament?
Últimament són Movistar i especialment Jazztel, les companyies més assetjadores. M'emprenya molt que, si sóc a l'altre costat de la casa i sento sonar el telèfon, després de fer una carrera per agafar-lo abans no pengin, em respongui la veu d'una màquina que em diu que és el meu "assessor" d'ADSL (el meu "assetjador" hauria de dir), o que es talli la comunicació sense que ningú parli (diuen que això és perquè les trucades es fan automàticament a diversos números i, si en el moment que respons no hi cap "assetjador/a" disponible, la trucada es talla); en el millor dels casos, una veu real, no enllaunada, amb accent llatinoamericà et fa la gran oferta.
Reacciono de diverses maneres. Si és una màquina, penjo tan bon punt me n'adono, sense que acabi de dir-me la frase inicial. Si és una veu real, de vegades només dic "no m'interessa" i penjo immediatament. D'altres, sóc menys brusca i la deixo que em respongui. Algun vegada acabo mostrant el meu emprenyament i li dic que no tinc ganes de ser maleducada i que sé que ella (o ell, però sovint són dones) no en té la culpa, però que estic fins als nassos d'aquestes trucades. També els he dit que els denunciaria, però les amenaces no serveixen de res. Una vegada vaig demanar que em posessin amb la persona responsable de la llista que tenia la teleoperadora i va ser una pèrdua de temps --i d'alguns dinerons-- perquè em va donar un número de telèfon, que era de pagament-- i després de parlar amb màquines, al final no vaig aclarir res.
Però allò que més em molesta és que vulguin indagar quant estic pagant a la companyia amb la qual tinc el servei o per què no vull acceptar el contracte meravellós que m'ofereix aquella companyia. Ahir, quan em va trucar una de Movistar vaig dir-li que no volia tractes amb Telefónica, una companyia que, mentre no va tenir competència, ens va estar estafant tant com va poder i encara que ara s'hagi canviat el nom, segurament per rentar la imatge, per a mi seria sempre Telefónica. Tot això aclarint-li que no anava per a ella, que no en té cap culpa.
A més d'aquestes trucades típiques i recurrents dels proveïdors d'Internet, també hi ha altres empreses que assetgen els possibles consumidors dels seus productes. Ahir em va trucar una dona oferint-me per segona vegada --la primera va ser al juny-- un aparell per combatre el dolor mitjançant magnetoteràpia. Espero que no em torni a trucar; si més no ahir vaig ser bastant contundent dient-li el que pensava d'aquesta suposada panacea contra el dolor: una enredada o com a molt, un placebo (després de la trucada del juny vaig buscar-ne informació en la literatura mèdica).
Sé que existeix la llista Robinson, d'exclusió publicitària, on la gent pot apuntar-se per no rebre trucades publicitàries (o correu electrònic o correu postal amb la mateixa finalitat). Però he llegit testimonis de persones que diuen que malgrat estar-hi apuntades no havien aconseguit aturar l'assetjament telefònic.
No sé de ningú que jo conegui que estigui apuntat a aquesta llista. Voldria saber-ne més coses. Per exemple de qui depèn exactament? En el web de la llista Robinson indica "adigital - Asociación Española de la Economía Digital" i diu:
El Servicio de Lista Robinson es un servicio de exclusión publicitaria gestionado por la Asociación Española de la Economía Digital, creado conforme a lo previsto en la normativa sobre Protección de Datos.Este servicio se enmarca en el ámbito de la publicidad dirigida a nombre de una persona y a una dirección de correo postal, a una dirección de correo electrónico o a un número de teléfono concreto.
En alguna ocasió he estat a punt d'inscriure-m'hi, però tinc el dubte si aquesta llista, gestionada per una associació, pot tenir força legal per dissuadir les empreses a assetjar les persones que hi estan apuntades. Si no fos així, podria funcionar com un servei contrari a la finalitat que es pretén, atès que les empreses que fan publicitat directa poden abonar-se a la llista amb una quota anual i un altre pagament cada cop que la descarreguen.
Entrades d'aquest bloc relacionades:
- De nou l'assetjament telefònic (01.08.2011)
- Assetjament telefònic (21.01.2009)
- Intrusisme telefònic (23.07.2008)
dissabte, 3 de desembre de 2011
Nino Rota, cent anys
Avui és el centenari del naixement del compositor italià Nino Rota (1911-1979), conegut sobretot per les seves obres per al cinema. Algunes de les seves bandes sonores han esdevingut clàssiques. Qui hagi vist La strada (1954), La dolce vita (1960), Plein soleil (1960), Otto e mezzo (1963), Romeo e Giulietta (la de Zefirelli, 1969), El Padrino (1972) o Amarcord (1973) segurament recordarà algun tema --o més d'un-- de la banda sonora d'aquestes pel·lícules. Altres bandes sonores de Nino Rota potser no siguin tan populars, però són moltes les que va compondre fins al mateix any de la seva mort.
El tema principal d'El Padrino, amb fotos del film:
En aquest altre vídeo hi ha alguns temes musicals i fragments d'escenes de La Strada, que diuenn que va ser el cant del cigne del neorealisme italià:
Fragment d'un programa de la RAI, en què Nino Rota explica com fa la música per als films de Fellini i com va sorgir la música d'Amarcord:
El tema principal d'El Padrino, amb fotos del film:
En aquest altre vídeo hi ha alguns temes musicals i fragments d'escenes de La Strada, que diuenn que va ser el cant del cigne del neorealisme italià:
Fragment d'un programa de la RAI, en què Nino Rota explica com fa la música per als films de Fellini i com va sorgir la música d'Amarcord:
divendres, 2 de desembre de 2011
Curiositats romanes
La tinto-rima
En una tintoreria de Roma on devien estar tips que la gent hi deixés la roba i després no anés buscar-la, justifiquen en vers la nova política de preus, que exigeix el pagament del servei per endavant:
Una versió catalana lliure (per intentar mantenir la rima) podria ser:
L'home de les cacatues
Aquest senyor viu prop del jardí Botànic de Roma i deu tenir costum de dur-hi aquestes cacatues a prendre l'aire, perquè el porter parlava amb ell com si fossin amics. A la gibrella hi duia menjar per al parell d'ocells.
Temps de... a Campo dei Fiori
En el mercat de la plaça de Campo dei fiori, es nota la tardor i el temps fresc que ja feia a Roma:
Caseta de galetes
Jo coneixia la caseta de torró de la bruixa del conte de Hansel i Gretel, però aquesta caseta en l'aparador d'un perfumeria està feta amb galetes:
Monges a Roma
Tot i que veure monges a Roma sempre ha estat normal, aquest cop només n'he vistes aquestes tres (potser perquè no em vaig apropar al Vaticà). Caminaven animadament per una carrer de Trastevere i... parlaven en castellà!
Neteja del pati
A l'entrada d'una escala de veïns que té un pati comunitari amb plantes, l'administrador de la finca hi va posar aquest cartell per avisar de la neteja que s'hi havia fer. L'estil m'ha semblat curiós:
Si fa no fa, hi diu:
Neruda i les cases
Em va cridar l'atenció aquesta citació de Pablo Neruda a la finestra d'un local comercial:
De què devia ser el negoci? La clau es troba a la primera línia (i cautament a la nostra casa...). Era un agent de la propietat immobiliària amb sensibilitat poètica.
Fotos: M. Piqueras
En una tintoreria de Roma on devien estar tips que la gent hi deixés la roba i després no anés buscar-la, justifiquen en vers la nova política de preus, que exigeix el pagament del servei per endavant:
Una versió catalana lliure (per intentar mantenir la rima) podria ser:
El client gira... gira...
Però la peça no retira!
Per la botiga no passa...
I ja tenim buida la caixa!!
Perquè ja és més i més urgent
I no tenim per pagar a la gent
i també per a aquesta rima fer...
Des de demà... ES PAGA PRIMER!!!
L'home de les cacatues
Aquest senyor viu prop del jardí Botànic de Roma i deu tenir costum de dur-hi aquestes cacatues a prendre l'aire, perquè el porter parlava amb ell com si fossin amics. A la gibrella hi duia menjar per al parell d'ocells.
 |
| L'home de les cacatues |
Temps de... a Campo dei Fiori
En el mercat de la plaça de Campo dei fiori, es nota la tardor i el temps fresc que ja feia a Roma:
 |
| Temps de carabasses |
 | |
| Temps de barrets |
Caseta de galetes
Jo coneixia la caseta de torró de la bruixa del conte de Hansel i Gretel, però aquesta caseta en l'aparador d'un perfumeria està feta amb galetes:
Monges a Roma
Tot i que veure monges a Roma sempre ha estat normal, aquest cop només n'he vistes aquestes tres (potser perquè no em vaig apropar al Vaticà). Caminaven animadament per una carrer de Trastevere i... parlaven en castellà!
Neteja del pati
A l'entrada d'una escala de veïns que té un pati comunitari amb plantes, l'administrador de la finca hi va posar aquest cartell per avisar de la neteja que s'hi havia fer. L'estil m'ha semblat curiós:
Si fa no fa, hi diu:
En ocasió del nadal, divendres 1 de desembre (sic) es procedirà a la neteja del pati de manera radical, amb hidropulidores, per eliminar-ne les molses i males herbes, per evitar que animals no desitjats hi circulin de manera lliure.Aquest pati és el que havien de netejar de manera radical per evitar que hi circulin lliurament animals no desitjats (rates, potser?; escarabats?):
A més, s'eliminaran les plantes velles o malmeses.
Es prega als copropietaris que recuperin les plantes de la seva propietat i que deixin lliure el pati de motocicletes i bicicletes.
Neruda i les cases
Em va cridar l'atenció aquesta citació de Pablo Neruda a la finestra d'un local comercial:
De què devia ser el negoci? La clau es troba a la primera línia (i cautament a la nostra casa...). Era un agent de la propietat immobiliària amb sensibilitat poètica.
dijous, 1 de desembre de 2011
La tardor a Roma
(Actualitzat el 02.12.2011)
Suposo que la tardor deu haver estat més freda a Roma que a Barcelona. Si més no, la coloració de les fulles dels arbres m'ho fan pensar. Els plàtans d'ombra que creixen al llarg del Lungotevere tenen les fulles de color ocre:
I l'Orto Botanico està preciós amb els colors de la tardor:
L'arbre de ferro o parròtia (Parrotia persica) és originari de les muntanyes del nord de l'Iran. són molt característiques les tonalitats ataraonjades, ocres, groguenques i vermelloses que pren a la tardor.
El ginkgo és un arbre que no té parents propers; és l'únic representant actual del grup dels Ginkgòfits i es considera un fòssil vivent. Ha Barcelona n'hi ha exemplars en diversos llocs de la ciutat. El que m'és més familiar és el que hi ha als jardins de la Universitat de Barcelona, tocant a les cases del carrer Aribau. Però en el meus records no hi ha aquesta coloració groga tan intensa com la de l'exemplar que vaig veure a l'Orto Botanico de Roma.
Com el codonyer nostrat, aquest arbre originari de la Xina es fa servir per fer-ne codonyat. En el sud d'Europa es cultiva com a arbre ornamental.
Potser us interessarà:
- Per què canvien de color les fulles a la tardor? (aquest bloc, 16.11.2008)
- Tardor a Lleida (aquest bloc, 15.11.2008)
- Girona, temps de tardor (aquest bloc, 15.10.2008)
Suposo que la tardor deu haver estat més freda a Roma que a Barcelona. Si més no, la coloració de les fulles dels arbres m'ho fan pensar. Els plàtans d'ombra que creixen al llarg del Lungotevere tenen les fulles de color ocre:
I l'Orto Botanico està preciós amb els colors de la tardor:
 |
| Exemplars de Parrotia persica (arbre de ferro) |
L'arbre de ferro o parròtia (Parrotia persica) és originari de les muntanyes del nord de l'Iran. són molt característiques les tonalitats ataraonjades, ocres, groguenques i vermelloses que pren a la tardor.
 |
| Fulles de Ginkgo biloba |
El ginkgo és un arbre que no té parents propers; és l'únic representant actual del grup dels Ginkgòfits i es considera un fòssil vivent. Ha Barcelona n'hi ha exemplars en diversos llocs de la ciutat. El que m'és més familiar és el que hi ha als jardins de la Universitat de Barcelona, tocant a les cases del carrer Aribau. Però en el meus records no hi ha aquesta coloració groga tan intensa com la de l'exemplar que vaig veure a l'Orto Botanico de Roma.
 |
| Arbusts del jardí japonès de l'Orto Botanico |
 |
| Catifa de tardor |
 |
| Codonyer xinès (Cydonia sinensis) |
Com el codonyer nostrat, aquest arbre originari de la Xina es fa servir per fer-ne codonyat. En el sud d'Europa es cultiva com a arbre ornamental.
Potser us interessarà:
- Per què canvien de color les fulles a la tardor? (aquest bloc, 16.11.2008)
- Tardor a Lleida (aquest bloc, 15.11.2008)
- Girona, temps de tardor (aquest bloc, 15.10.2008)
Fotos: M. Piqueras
dimarts, 29 de novembre de 2011
Impressions romanes
Després d'haver passat mig dia a Roma i caminat moltíssim pels seus carrers, anit no tenia esma per fer una crònica com cal, que deixo per a un altre dia. Vaig escriure només algunes reflexions i impressions sobre aquesta ciutat tan especial, que feia bastants anys que no visitava. Però estava tan esgotada, que ni em vaig adonar que no havia premut el botó "Publica". Ho faig ara:
- És una casualitat que el meu hotel es trobi a costat de la via Panisperna, de la qual vaig parlar en aquest bloc recentment, tot recordant el grup de joves físics liderats per Enrico Fermi, que eren coneguts com "i ragazzi di via Panisperna". No me'n vaig adonar fins que vaig mirar en el mapa de Roma els detalls de la localització. Jo el volia que no fos gaire lluny de l'Estació Termini.
- No recordava que el trànsit, a Roma, és gairebé tan caòtic com a Nàpols. Travessar el carrer a peu, encara que sigui en un pas zebra, és una heroïcitat. M'entraven ganes de fer-ho amb els ulls tancats per no veure els cotxes i motos que no s'aturaven, sinó que es desviaven per passar-me pel davant o pel darrere.
- No recordava que pel centre de Roma hi ha molts carrers sense voreres i que, encara que siguin estrets, els cotxes i motos passen fregant-te i a tota pastilla.
- No recordava --o potser sí-- que, a Roma a cada passa que fas et trobes de cara amb alguna cosa que val la pena observar: restes romanes, palaus més recents, esglésies (quantes n'hi deu haver?), fonts, estàtues...
- No recordava --o potser sí-- que a Roma --i bona part d'Itàlia-- dinen i sopen molt d'hora i quan he sortit a dinar les trattorie i pizzerie del barri ja havien tancat la cuina.
- No m'ha estranyat, perquè ja és normal per tot Europa, veure la barreja d'ètnies que hi ha ara a Roma.
dimecres, 23 de novembre de 2011
Sobre Lynn Margulis / About Lynn Margulis
(Updated on March 7, 2023 / Actualitzat el 7 de març de 2023 / Actualizado el 7 de marzo de 2023)
Introduction
In this post, I have gathered tributes to Lynn Margulis (1938-2011) published after her death on November 22, 2011, as well as other previous texts and articles by her (those available at the Internet) or about her, rescued from the Internet. They are classified by language: English, Catalan, Spanish, and Others. I have not included short notes (just a few lines) neither texts that come from press agencies or are cute & paste versions of others published elsewhere. If you have found some tribute that is missing in this list, please let me know leaving the URL in a comment or sending a direct message to my twitter account (@lectoracorrent). I will add it at the next updating.
Introducció
En aquesta entrada he anat fent un recull de comentaris i textos publicats després de la mort de Lynn Margulis i també articles anteriors seus (els que es troben disponibles a Internet) o sobre ella rescatats d'Internet. Estan classificats segons la llengua: anglès, català, espanyol i d'altres. No hi incloc notes que només són dues o tres línies ni alguns textos que he vist repetits per molts llocs i que procedien d'alguna agència de premsa o que eren una còpia d'un altre article. Si en trobeu algun escrit que no és en aquest llistat i penseu que caldria incloure'l, deixeu-me'n l'enllaç en un comentari aquí o en un missatge directe a twitter (@lectoracorrent), si us plau. L'afegiré la propera vegada que actualitzi el llistat.
Introducción
En esta entrada del blog he ido reuniendo comentarios y textos publicados después del fallecimiento de Lynn Margulis, el 22 de noviembre de 2011 y también artículos anteriores, suyos (los que están disponibles en Internet) o sobre ella, rescatados de Internet. Están clasificados según la lengua: inglés, catalán, español y otras. No incluyo notas que solo son dos o tres línias ni algunos textos que he visto repetidos por muchos sitios y que procedían de alguna agencia de prensa o que eran una copia de otro artículo. Si encontráis algún texto que no se encuentre en este listado y creéis que convendría incluirlo, os ruego que me indiquéis el enlace en un comentario de esta entrada o que me enviéis un mensaje directo a twitter (@lectoracorrent). Lo añadiré la próxima vez que actualice el listado.
In English / En anglès / En inglés:
En català / In Catalan / En catalán:
En español / In Spanish / En espanyol:
In other languages / En altres llèngües / En otras lenguas:
Introduction
In this post, I have gathered tributes to Lynn Margulis (1938-2011) published after her death on November 22, 2011, as well as other previous texts and articles by her (those available at the Internet) or about her, rescued from the Internet. They are classified by language: English, Catalan, Spanish, and Others. I have not included short notes (just a few lines) neither texts that come from press agencies or are cute & paste versions of others published elsewhere. If you have found some tribute that is missing in this list, please let me know leaving the URL in a comment or sending a direct message to my twitter account (@lectoracorrent). I will add it at the next updating.
Introducció
En aquesta entrada he anat fent un recull de comentaris i textos publicats després de la mort de Lynn Margulis i també articles anteriors seus (els que es troben disponibles a Internet) o sobre ella rescatats d'Internet. Estan classificats segons la llengua: anglès, català, espanyol i d'altres. No hi incloc notes que només són dues o tres línies ni alguns textos que he vist repetits per molts llocs i que procedien d'alguna agència de premsa o que eren una còpia d'un altre article. Si en trobeu algun escrit que no és en aquest llistat i penseu que caldria incloure'l, deixeu-me'n l'enllaç en un comentari aquí o en un missatge directe a twitter (@lectoracorrent), si us plau. L'afegiré la propera vegada que actualitzi el llistat.
Introducción
En esta entrada del blog he ido reuniendo comentarios y textos publicados después del fallecimiento de Lynn Margulis, el 22 de noviembre de 2011 y también artículos anteriores, suyos (los que están disponibles en Internet) o sobre ella, rescatados de Internet. Están clasificados según la lengua: inglés, catalán, español y otras. No incluyo notas que solo son dos o tres línias ni algunos textos que he visto repetidos por muchos sitios y que procedían de alguna agencia de prensa o que eran una copia de otro artículo. Si encontráis algún texto que no se encuentre en este listado y creéis que convendría incluirlo, os ruego que me indiquéis el enlace en un comentario de esta entrada o que me enviéis un mensaje directo a twitter (@lectoracorrent). Lo añadiré la próxima vez que actualice el listado.
In English / En anglès / En inglés:
- Obituary: Distinguished University Professor of Geosciences Lynn Margulis. Obituary at the website of the University of Massachusetts-Amherst, where Lynn Margulis was Distinguished Professor.
- Condolences received at UMass Geosciences
- Lynn Margulis 1938-2011 - November 23, 2011. Obituary by Susan Young for Newsblog, from Nature.
- Evolutionary Biology pioneer Lynn Margulis dies, byKieran Mulvaney at Discovery News.
- R.I.P. Lynn Margulis, Biological Rebel, byJohn Horgan, in the blog "Cross-Check", of Scientific American.
- In Memoriam: Lynn Margulis (1938-2011), by Estelle Dodson, in the blog of Astrobiology from NASA.
- Lynn Margulis: 1938-2011, by Michael Ruse, in the blog "Brainstorm" at The Chronicle of Higher Education.
- Lynn Margulis has died, by Greg Laden, in "Greg Laden's Blog, culture as science - science as culture".
- Lynn Margulis: An Unforgettable Woman, by Leila Battison, in the blog "Life in pen and ink".
- Prof. Lynn Margulis: "I want to stay as close as possible to nature looking at the lives of cells in very different enviroments". Interview by Elena Ledda, published at Youris-com European Research Media Center (2009).
- "Rebel" biologist and neo-Darwinian skeptic Lynn Margulis dies, per Kelly Fiveash, a The Register.
- Lynn Margulis 1938-2011. An introduction by John Brockman, several comments by other people and the essay by Lynn Margulis "Gaia is a Tough Bitch", included in the book The Third Culture: Beyond the Scientific Revolution (1995).
- Lynn Margulis, Evolution Theorist, dies at 73, by Bruce Weber, at The New York Times.
- Lynn Margulis was 'a spokeperson for the microcosm', obituary by Bruce Weber for The Bulletin.
- So it's farewell then, Lynn Margulis, by Francis Sedgemore, in his personal blog.
- Lynn Margulis: In Memoriam, by Celia Farber, at the website "Office of Medical and Scientific Justice".
- Lynn Margulis dies, obituary at the "National Center for Science Education".
- In Memoriam Lynn Margulis: Speculative Realist, by Tim Morton, in the blog "Ecology Without Nature".
- Farewell Lynn Margulis, in the website "Millard Fillmore's Bathtub".
- Farewell Lynn Margulis, by Mike Kaspari (Univ. Oklahoma), in the blog "Getting Things Done in Academia".
- Announcement of Lynn Margulis death to the members of the International Symbiosis Society by Douglas Zook
- Evolutionary biologist Lynn Margulis dies at 73, by Cary Wolfe, at the web of the Minnesota UniversityPress.
- Lynn Margulis, by Heather Scoville, at About.com.
- Lynn Margulis, prominent evolutionary biologist, dies at 73, by Daniel McCall, at The Inqisitr
- Lynn Margulis, influential evolutionary biologist, dies at age 73, by Michael Bryson, in the blog "Michael Bryson @ Roosevelt University" (it includes the The New York Times obituary)
- 'Rebel' biologist and ne-Darwinian skeptic Lynn Margulis dies, by Kelly Fiveash at The Register.
- Lynn Margulis, leading evolutionary biologist, dies at 73, by Martin Weil, at The Washington Post.
- As Above, So Below: The Worldview of Lynn Margulis, by Conner Habib, at Reality Sandwich
- UM Professor and biologist, Lynn Margulis, dies at 73, by Katie Landeck, a The Massachusetts Daily Collegian. There is also the pdf version.
- Did sex emerge from cannibalism? Sex, death and kefir, by Lynn Margulis (1938-2011), essay published in Scientific American on 1994 and reproduced after Lynn Margulis' death with an introductory note of the Editor.
- Lynn Margulis (1938-2011), by Jason T. Wright, in the astrobiology blog "AstroWright".
- In Memoriam: Lynn Margulis, 1938-2011, by Estelle Dodson, in the blog "Astrobiology. Life in the Universe", from NASA.
- Evolutionary Pioneer Dies at 73, by Edyta Zielinska, at TheScientist
- In Memoriam: Lynn Margulis, by Yale University Press.
- Lynn, by Elio Schaechter in the blog "Small Things Considered".
- Lynn Margulis dies at 73, by Tom Sturm, in "Valley Advocate".
- Evolution Revolution: A conversation with Lynn Margulis. Northampton Media reproduces a conversation between Lynn Margulis and Eric Goldscheider for an article that was published at the University of Wisconsin-Madison alunni magazine. [The link no longer works, 2019.01.29]
- Evolution Revolution, by Eric Goldscheider, the article that was published at On Wisconsin, magazine of the University of Wisconsin-Madison (Fall, 2009). (You can see the original article here.)
- Mapping the Geography of Symbiosis, by James Di Properzio, published at Natural Science (August 2002).
- Full Speed Ahead, by James di Properzio, published at The University of Chicago Magazine, (February 2004).
- Scientist theorizes on life, by Melanie Taylor, published at The Dartmouth, (January 23, 1997)
- Lynn Margulis obituary, by Steven Rose, at The Guardian.
- Lynn Margulis, Radical Biologist, by David Seidenberg, at The Jewish Daily Forward.
- Lynn Margulis, obituary at The Telegraph.
- Lynn Margulis, champion of the endosymbiotic theory and symbiogenesis, tribute to be published in the journal Biology and Environment: Proceedings of the Royal Irish Academy.
- Be Extra Kind to Your Mom Because You Only Get One, Warts and All, by Jennifer Margulis in her blog "Sticking My Neck Out". Very touching.
- Lynn Margulis (1938-2011), obituary by James A. Lake, at Nature 480:458 .
- Lynn Margulis (1938-2011), by Elio Schaechter, at Science 335:302
- In Memoriam: Lynn Margulis (1938-2011), at spaceREF.
- Simbyosis: Evolved Evolution, by Barry Evans at the journal (Humboldt County, CA
- Lynn Margulis, 1938-2011, by Andre H. Knoll, at Proceedings of the National Academy of Sciences USA (published online before print).
- Essay: Lindisfarne Cafe - Lean Forward, Stand Back - The Worldview of Lynn Margulis (Scientist), by Andre Khalil, at the website "Wild River Review".
- Lynn Margulis (1938-2011), by Gary B. Fogel and Alan W. Schwartz, in ByoSystems 107:65
- Lynn Margulis (1938-2011), in search of the truth, by R. Guerrero, in International Microbiology 14:183-186. DOI:10.2436/20.1501.01.147
- Origin of eukaryotic cells: 40 years on, by John M. Archibald, on the 40th anniversary of the publication of the book Origin of Eukaryotic Cells by Lynn Margulis (non open-access article; only subscribers can freely read and download it), in Symbiosis 54:69-86.
- Lynn Margulis (1938-2011) Obituary by John M. Archibald, in Current Biology 22:R4-R6 (January 2012)
- Lynn Margulis, 1938-2011, by Michael Dolan and Douglas Zook, in Symbiosis, published online on February 2012 DOI: 10.1007/s13199-012-0153-7
- Beyond Darwin: Rebel Scientist Lynn Margulis Honored in Amherst, by Victoria N. Alexander, in Digital Journal
- The Margulis variations: In Memory of Biologist Lynn Margulis with a Nod to Bach, by Dianne Bilyak, in the online magazine Wild River Review.
- Lynn Margulis on the Insufficiency of Natural Selection, by Wallace G. Smith, at "Thoughts En Route". Even though Lynn Margulis did not agree with neo-Darwinsts, she was never in favour of "intelligent design". She believed in cooperation as the main force of evolution.
- Paintings merge art and science, by Vickie Aldous at Ashland Daily Tidings (February 24, 2012).
- Lynn Margulis in life and science, by Carmen Chica, at La Talaia.
- Celebrating Lynn Margulis, by Shoshanah Dubiner at ther blog "SHO·SHA·NAH.
- Scientist's death halts unique research at UMass, by Mary Carmichael, at the Boston Globe (April 24, 2012).
- UMass: Fulfilling a unique legacy. Editorial at the Boston Globe (April 28, 2012). Some reflections on the future of Lynn Margulis scientific legacy.
- Lynn Margulis and the life/environment self organizing key to evolution and economy, continued, by Richard Register at Ecocity Builders.
- 'Rebel' Earth Mother: Cooperation The Key To Life Itself, by Robert M. Thorson at Hartford Courant (courant.com, May 16, 2012).
- In Memoriam: Lynn Margulis (1938-2011), by Michael F. Dolan at The Journal of Eukaryotic Microbiology, advanced online version published on May 22, 2012 DOI: 10.1111/j.1550-7408.2012.00622.x (available ony to subscribers to the journal).
- Margulis memorial plaque and painting installed in Morrill, published at "In the Loop", news for staff & faculty UMASS (May 31, 2012).
- The endosymbiotic theory of Lynn Margulis, by Robin Tecon at the blog "Of Bacteria and Men" (June 09, 2012).
- Professor's Husband Discovered to Be Made of Nothing but Bacteria, Gas and Glue, by Rob Dunn, in the guest blog at Scientific American (August 7, 2012). (Professor's Husband was --at that time-- Carl Sagan.)
- Remembering Lynn Margulis. Jennifer Margulis remembers the last days of her mum (August 8, 2012).
- Remembering Lynn Margulis. An Evolutionary Eulogy, by Dorion Sagan, oldest son of Lynn Margulis, published in Seven Pillars of Wisdom.
- Lynn Margulis (1938-2011). Poster published by the University of Massachusetts-Amherst (available in pdf).
- What if it wasn't my mother's time to die? Reflections by Jennifer Margulis about her mother's death (October 19, 2012).
- Lynn Margulis and the Pursuit of Knowledge. Rebel with a cause Reflections by Dorion Sagan about her mother (September 8, 2012).
- Dynamic "symbionts" linked over two centuries: a tribute to Lynn Margulis (1938-2011), by Douglas Zook, in the journal Acta Biologica Cracoviensia, series Botanica, 54:9-10.
- Once Upon a Time: Lynn Margulis (Carmen Chica, ed.) Book that gathers the reflections and memories of people that got to know and collaborated with Lynn Margulis, most of them in Spain. The digital version is freely available online (follow the link).
- Lynn Margulis: Evolutionist and Critic of Neo-Darwinism, by Stephen C. Meyer, at Evolution News and Views (April 25, 2014).
- Lynn Petra Alexander Sagan Margulis (1938-2011), by Dorothy Regan Haskett, at the Embryo Project Encyclopedia (2014.03.23).
- Life on a Margulisian planet: A son's philosophical reflections, by Dorion Sagan. In: Clarke B (ed) Earth, Life, and System: Evolution and Ecology on a Gaian Planet (2015) pp. 13-38 (available only to those that have access to JSTOR).
- Going green through co-operation: the origins of chloroplasts, by Phoebe Tickell and Richard G. Dorrell, in Microbiology Today (August, 2015).
- Endosymbiosis and its implications for evolutionary theory, by Maureen A. O'Malley, in Proc Nat Acad Sci USA, 112:10270-10277 (focusing "on Lynn Margulis's conjectures about how endosymbiosis can be interpreted as posing problems for neo-Darwinian evolutionary theory").
- Lynn Margulis: a rebel scientist, by Javier Yanes, in Open Mind (2015.09.16)
- The strangers within: Lynn Margulis and the rebirth of endosymbiosis (Women in Science 54), by Daledebakcsy, in Mad Art Lab (2015.12.30).
- Rethinking evolution. Symbiosis at the heart of change, by Anne Fausto-Sterling, in Boston Review (2016.02.25).
- Lynn Margulis and the endosymbiont hypothesis: 50 years later, by Michael W. Gray, in Molecular Biology of the Cell, 28:1285-1287.
- Lynn Margulis, explorer of the microbial world, by Mercè Piqueras, in the series Science Characters and Spaces, University of Valencia.
- On the origin of mitosing cells: A historical appraisal of Lynn Margulis ensosymbiotic theory, by Antonio Lazcano and Juli Peretó, in Journal of Theoretical Biology, 434:80-87
- Physiology, anaerobes, and the origin of mitosing cells 50 years after on, by William F. Martin, in Journal of Theoretical Evolution (preprint).
- Revisiting the theoretical basis of the endosymbiotic origin of plastids in the original context of Lynn Margulis on the origin of mitosing, eukaryotic cells, by Naoki Sato, in Journal of Theoretical Biology, 434:104-113 (only the abstract and highlights are freely available).
- Symbiosis and cell evolution: Lynn Margulis and the origin of eukaryotes, by Antonio Lazcano, in The Conversation (2017.11.22).
- The indomitable Lynn Margulis, by Meenakshi Pant, in i wonder - Rediscovering School Science, January 2018.
- Genome analyses of uncultured TG2/ZB3 bacteria in 'Margulisbacteria' specifically attached to ectosymbiotic spirochetes of protists in the termite gut, by Yuniar Devi Utami et al. The ISME Journal (2018.10.04) (Unfortunately, not open access; only the abstract is available without subscription to the journal or buying the article.)
- Late UMass biologist wins microorganic honor, by Dusty Christensen, in Daily Hampshire Gazette (2018.10.23).
- Lynn Margulis and the origins of multicellular life, by Judith Armitage, in "More than a Dodo" (Oxford Univ. Museum of Natural History Blog) (2019.03.08)
- Re-evaluation of the initial ideas of Lynn Margulis, by N. Sato. In: Endosymbiotic theories of organelles revisited. Springer, Singapore, pp. 45-72. DOI: https://doi.org/10.1007/978-981-15-1161-5_4 (only the abstract is freely available).
- Despite a skyward mission, NASA shaped the study of life on Earth, by Philip J. Hilts, in Undark (2020.07.13).
- Prokaryotic symbiotic consortia and the origin of nucleated cells: A critical review of Lynn Margulis hypothesis, by Antonio Lazcano and Juli Peretó, in Biosystems (2021) vol. 204:104408 https://doi.org/10.1016/j.biosystems.2021.104408
(only the abstract is freely available). - From Empedocles to Symbiogenetics: Lynn Margulis's revolutionary influence on evolutionary biology, by Dorion Sagan, in Biosystems (2021) vol. 204:104386 https://doi.org/10.1016/j.biosystems.2021.104386
- Lynn Margulis and Boris Kozo-Polyansky: How the Symbiogenesis was translated from Russian, by Victor Fet in Biosystems (2021) vol. 199:104316 https://doi.org/10.1016/j.biosystems.2020.104316
- The role of the "Thiodendron" consortium in postulating the karyomastigont chimaera of the endosymbiosis theory of Lynn Margulis, by Margarita Y. Grabovich, Maria V. Gureeva, Galina A. Dubinina in Biosystems (2021) vol. 200:104322 https://doi.org/10.1016/j.biosystems.2020.104322
En català / In Catalan / En catalán:
- Lynn Margulis (1938-2011). In Memoriam. (23.11.2011) Juli Peretó recorda la científica i l'amiga, i el seu lligam amb la Universitat de València.
- Lynn Margulis in memoriam, a Recerca en acció.
- Impacte de la mort de Lynn Margulis, la biòloga evolucionista, a Vilaweb.
- Mor Lynn Margulis, biòloga evolucionista. A "Notícies" de la revista "Mètode".
- Mor Lynn Margulis, doctora honoris causa per la UAB. Notícia a l'Agenda de la Universitat Autònoma de Barcelona.
- Entrevista a Lynn Margulis, per Michael Eaude i Marisa Asensio, publicada a El Temps el 07.02.2007.
- La bióloga evolucionista Lynn Margulis, 'honoris causa' de la Universitat de València, mor als 73 anys. Del web de la Universitat de València.
- Entrevista a Lynn Margulis, per Francesc Mesquita-Joanes, revista Mètode (23.10.2001).
- La biòloga nord-americana Lynn Margulis mor als 73 anys. D'Antonio Madridejos, publicat a El Periódico.
- Lynn Margulis: 'Mentre pugui menjar, no faré pas allò que volen els altres'. Entrevista que Teresa Bau va fer a Lynn Margulis per a Vilaweb el 14 de juliol de 2008.
- S'ha mort la Lynn Margulis, per Daniel Closa, en el blog "Centpeus".
- Lynn Margulis i la teoria endosimbiòtica de l'origen dels orgànuls intracel·lulars, per Dídac López, en el blog "Les Set Edats".
- Lynn Margulis (1938-2011) (23.11.2011, aquest blog), records personals de la Lectora corrent.
- Lynn Margulis a València. (26.04.2009, aquest blog) Records d'un viatge amb Lynn Margulis a València, amb motiu de la presentació d'un llibre seu.
- 5 de març, Lynn Margulis (05.03.2008, aquest blog) Lynn Margulis i el dilema de les sabatilles roges.
- Homenatge a Lynn Margulis (Chicago, 5/3/1938 - 22/11/2011) per María José Chesa, en el blog "Vertilíquens Lichens & Climbing".
- Què és la vida? Recordant Lynn Margulis, en el blog del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.
- Mor la investigadora Lynn Margulis, a Notícies, d'Edicions Bromera.
- La Margulis, per Girben, en el blog "Foravial".
- Tot Recordant Lynn Margulis (1938-2011), per M. Piqueras, en "El blog del Museu", del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.
- "En memòria de Lynn Margulis (1938-2011)". Nova vitrina virtual a la Biblioteca de Biologia, en el web del Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació (CRAI), de la Universitat de Barcelona.
- Trista setmana de la ciència: un pensament per a Lynn Margulis, per Mònica Amorós, en el blog "Coses a dir"
- Margulis, a espatlles de Darwin, per Jennifer Pérez, en el blog "dINs biotec"
- Els bacteris porten dol, per Ramon Folch, a Sostenible.
- Un record de Lynn Margulis, per M. Piqueras, al diari Ara.
- La gran Lynn Margulis, per Jorge Wagensberg, a elPeriodico.cat
- Lynn Margulis (1938-2011), en el Museu Virtual de la Universitat de Barcelona.
- Per a Lynn Margulis, amb totes les cèl·lules, per Cristina Ribas, a "CristinaRibas.net".
- Lynn Margulis i les dones en la ciència, a Vilaweb / Diari de l'escola.
- Memòria a Lynn Margulis, per Xavier Joya. Crònica de l'acte d'homenatge a Lynn Margulis que va tenir lloc a l'Institut d'Estudis Catalans el 5 de març 2012, el dia que Lynn Margulis hauria fet 74 anys.
- Lynn Margulis en la vida i en la ciència, per Carmen Chica, a La Talaia.
- L'armistici més radical, per Cesc Batlle, a El Punt-Avui (22.05.2012)
- Lynn Margulis, passió pels bacteris, a "Espores" (02.08.2012), revista en línia del Jardí Botànic de València.
- Un any sense Lynn Margulis, per Mercè Piqueras, amb motiu del Simposi Internacional "Evolución por cooperación. La obra de Lynn Margulis (1938-2011)" celebrat a Madrid els dies 12 i 13.11.2012.
- Lynn Margulis (1938-22 novembre 2011) Una científica revolucionària, per Laura Espasa Besalú, en el web de l'Institut Baix a Mar (26.11.2012)
- Hi havia una vegada...Lynn Margulis, per Mercè Piqueras, en aquest blog. Sobre la presentació del llibre Once Upon a Time. Lynn Margulis, que recull el testimoni i records de persones que van tractar Lynn Margulis i hi van col·laborar.
- La vida impura. Algunes visions sobre la vida que ens ha llegat Lynn Margulis, per Juli Peretó, a Treballs de la Societat Catalana de Biologia (2014) 65:56-59
- Lynn Margulis, exploradora del món microbià, per Mercè Piqueras. A La Veu (diari digital del País Valencià) (22.11.2016)
- Entrevista amb Lynn Margulis sobre l'origen de la vida, per Montserrat Vallmitjana. Publicada a la revista Ciència 638:55-57 (octubre 1983).
- Lynn Margulis; cinquanta anys de la seva gran idea, per Daniel Closa al blog Centpeus (19.10.2017).
- Els professors Peretó i Lazcano revisen les prediccions de Lynn Margulis sobre l'evolució cel·lular en el sisè aniversari de la seua mort, per Unitat de Cultura Científica i de la Innovació de la Universitat de València, a UVNotícies (22.11.2017)
- El còctel dels mitocondris, per Daniel Closa, al blog Centpeus (30.10.2018)
En español / In Spanish / En espanyol:
- Adios a la bióloga Lynn Margulis (1938-2011) #lynnmargulis, por Karma Peiró, en el blog "Karma Peiró. Històries d'una periodista digital"
- La Tierra.es nuestro cuerpo, entrevista a Lynn Margulis por J.M. Puig de la Bellacasa, en La Vanguardia (02.02.1991)
- Entevista a Lynn Margulis por Margarita Riviere, en La Vanguardia (26.07.1995)
- Entrevista a Lynn Margulis. Bióloga, por Luis Ángel Fernández Hermana, publicada originalmente en la revista enredando el 25.04.2000.
- Los inicios de la vida, por J.M., en el blog "La ciencia y sus demonios" (reseña del libro de L. Margulis y M. Dolan), 23.04.2010.
- Entendiendo la Evolución IV. Margulis y la simbiogénesis, por J.M., en el blog "La ciencia y sus demonios". 15.06.2010.
- Lynn Margulis, microbióloga estadounidense considerada una de las principales figuras del evolucionismo, entrevista por Pablo Gallegos Riera y Lucas Santos para UABDIVULGA.
- Lynn Margulis, una vida dedicada a la vida, por Pilar Perla, en "Tercer Milenio en estado blog"
- Lynn Margulis, 1938-1939, por John Carlos Báez, en el blog "Azimuth".
- Llanto mitocondrial, por Francisco Gascó, en el blog "El Pakozoico".
- Entrevista a Lynn Margulis y Dorion Sagan, por Eduard Punset, en "Redes".
- Lynn Margulis, in memoriam, por Maximilano Corredor, en el blog "Evolucionarios".
- La teoría díscola de margulis sobre la evolución, por Felipe Blasco, en el blog "horizonte".
- Muere Lynn Margulis, defensora del papel de las bacterias en la evolución de la vida, por Rosa M. Tristán, en El Mundo.
- Las bacterias guardan luto, por Ramon Folch, en El País (27.11.2011).
- Fallece Lynn Margulis, la bióloga que situó la simbiosis en el centro mismo de la evolución. Del Servicio de Información y Noticias Científicas (SINC).
- Lynn Margulis, adiós a una inconformista de la evolución, por Sr. Belizón, en el blog El ojo de Darwin
- La mujer que revolucionó a Darwin, por Sebastián Serrano, en Público.
- Lynn Margulis, una fabulosa iconoclasta, por Manuel Sánchez, en el blog "Curiosidades de la Microbiología".
- Fallece la polèmica y revolucionaria bióloga Lynn Margulis, por BioMaxi, en barrapunto.com
- Lynn Margulis, la madre de Gaia. En el blog de terra.ORG
- Muere Lynn Margulis, la madre de Gaia, por José Manuel Nieves, en "El Blog ciencia y tecnologia", del diario ABC.
- Lynn Margulis (1938-2011). Recuerdo emocionado para una mujer formidable, por Ramón Muñoz-Chápuli, en el blog "Desde mi tonel" (25.11.2011).
- Endosimbiosis, Darwin y Margulis, por José Antonio Lozano Teruel, en "Ciencia y Salud" (03.12.2011)
- Historias de ciencia y amor, por Carmen Chica, en Quark, núm. 26. Reseña del libro Peces Luminosos, de Lynn Margulis (2002).
- El Gabarrón de la ciencia premia la evolución simbiótica de Lynn Margulis, por Félix Iglesias, en ABC.es (24.06.2008)
- Entrevista a Lynn Margulis, por Marta del Amo, en Público el 06.12.2009
- Inolvidable Margulis, por Hortensia Fernández, en el blog "Gaudeamus Igitur" (22.11.2011)
- Homenaje a la profesora Lynn Margulis, por Alejandro López Cortés en Investigación y Desarrollo.
- Lynn Margulis, la simbiosis como fuente de evolución, por Jesús Rodríguez, en el blog "Hablando de ciencia".
- Fallece Lynn Margulis, publicado en El Librepensador.
- La fuerza y la penetración de las ideas: Rachel Carson y Lynn Margulis, de Mercè Piqueras, publicado en el nº 26 de la revista Quark.
- Lynn Margulis, por Paco Puche, en el blog "noticias de abajo".
- La heredera rebelde de Darwin, en Elespectador.com (24.11.2011)
- Lynn Margulis y la biología que afecta a nuestras vidas, citas de Lynn Margulis, en el blog "A la sombra de la sabina".
- La mujer que descubrió que somos producto de un amor caníbal, por Pepe Cervera, en el blog "Retiario" de rtve.
- Nos quedamos sin Lynn Margulis, por Xavier Pujol Gebellí, en el blog "Política Científica.
- Murió Lynn Margulis, por Gata Choapada, en el blog "Tormentas de estación".
- Adiós a Lynn Margulis, por J.M., en el blog "La ciencia y sus demonios".
- Fallece la eminente bióloga Lynn Margulis, por Daniel Norero, en el blog "Chile Skeptic".
- A la memoria de Lynn Margulis, por Julio Muñoz Rubio, en el diario La Jornada.
- Falleció Lynn Margulis: la genetista escéptica, en la sección de noticias de la Universidad Nacional de Rosario (incluye fragmentos de una entrevista publicada en Mètode el 2001).
- Lynn Margulis: la bióloga que revolucionó la evolución, por Pedro Gómez, en el blog "El astrolabio de Azarquiel".
- Lynn Margulis y la simbiogénesis, por David Álvarez, en el blog "Naturaleza Cantábrica".
- Falleció Lynn Margulis, por Cándido Vicente, en el blog "Noticias de ciencia"
- Lynn Margulis, in memoriam, por Camilo José Cela Conde, en Diario de Mallorca.
- Edificios de bacterias, por Emili Piera en Levante.
- Lynn Margulis y la teoría endosimbiótica, por Alejandro Causapié, en el blog "Scienceforyoung.com".
- Adiós a Lynn Margulis, por Gemma Mora Azuar, en el diario información.es.
- Lynn Margulis, especialista en biología evolutiva, por Isabel Etayo, en el blog "Biología. Biología y Geología enriquecidas con TIC".
- La Gran Lynn Margulis, en el blog "tukimica"
- Adiós a Lynn Margulis, la alternativa al neodarwinismo, por Mercedes Wullich, en el blog "mujeres&cia".
- Mi homenaje a Lynn Margulis, por Borja Lafuente, en el blog "M?R Atrévete a pensar".
- La vida, un extraño fruto: Lynn Margulis, por Salvador Ruiz Fargueta en el blog "Libro de notas".
- Homenaje a la profesora Lynn Margulis, por Alejandro López Cortes, en el blog "Investigación y Desarrollo".
- Lynn Margulis, por Enrique E. Zúñiga, en el blog "Q.F.B. Enrique Escalera Zúñiga".
- Recordando a Lynn Margulis, en el blog "Más allá de Somosaguas (UCM) /Beyond Somosaguas".
- La endosimbiosis: El legado de Lynn Margulis, por HThalion, en el blog "Imperio de la ciencia".
- La dama de los microbios, por Martín Bonfil Olivera, en el blog "La Ciencia por Gusto".
- Lynn Margulis y la teoria de la endosimbiosis seriada, por José Antonio López, en el blog Bio (Ciencia +Tecnología).
- Lynn margulis y la teoría de la simbiosis seriada, por Raquel Bello-Morales en el blog "paperblog".
- Ha muerto Lynn margulis; la ciencia está de luto, por Carlos Castillo Romano, en Biología by suite 101.
- Lynn Margulis (1938-2011), en el blog "Ciencia entre todos".
- Lynn margulis, in memoriam, por Guillermo Luis Fernández Otero, en el blog "Willy Blog".
- Lynn Margulis, por Lucía Gálvez Bravo, en el blog "Lucía en las nubes".
- Lo que Margulis dijo, en el blog del Colegio oficial de Bólogos de la Comunidad de Madrid.
- Lynn Margulis, errores y homenajes, por Manuel Lino en El Economista.
- Una pícara tenaz, por Manuel Guzm, en "El Tiempo.Com".
- Adiós querida Lynn, por José Luis Gallego, en el blog "Cuaderno de medio ambiente".
- Científica de varios reinos, por Arlette López, en Milenio online.
- Lynn Margulis o el inicio de una nueva biología, por Paco Puche, en el blog "Otra biología. Propuestas didácticas para reflexionar" (05.01.2012).
- Lynn Margulis in memoriam, por Jorge de Costa Ruiz, en Revista Eubacteria
- Lynn Margulis. In Memoriam, por Rosa Porcel en The Journal of Feelsynapsis, núm 2, enero 2012, pp.74-83 (en el interior de la revista indica enero 2011; supongo que es un error).
- Un genio de la biología, por Javier Sampedro, en el blog "Simetrías".
- Lynn Margulis, la pasión por la vida, por Antonio Lazcano Araujo, en El País.
- Hablaba en nombre de los microbios, por Juli Peretó, en el blog "CONEC. Divulgación & investigación" (01.12.2011).
- Ha muerto la bióloga Lynn Margulis, por Juan Manuel Olarieta, en el blog "La conquista de la civilización socialista"
- Lynn Margulis, por Cristina Carralero, en el blog "lagatera"
- In memoriam: Lynn Margulis (1939-2011), por Luis Delaye Arredondo , en el web de la Sociedad Mexicana de Astrobiología
- La evolución va al encuentro de Darwin, por Luis González de alba, en Milenio.
- Antonio Lazcano dirigirá el Centro Lynn Margulis de Biología Evolutiva, por Lucero León Rangel, en el blog "Ciber-Genética".
- Recordando a Lynn Margulis, por Xavier Joya, en SINC (Servicio de Información y Noticias Científicas de la FECYT).
- Exposición sobre Lynn Margulis. Exposición virtual de libros de Lynn Margulis en el web de la Biblioteca Complutense.
- Lynn Margulis en la vida y en la ciencia, por Carmen Chica en La Talaia.
- De Gaia al microcosmos, HTML5, taller sobre JavaScript/HTML5 que utiliza los ejemplos "De Gaia al microscosmos" como ejemplo. Celebrado en el Festival de la Imagen de la Universidad de Caldas, Manizales (Colombia), 18-19.04.2012.
- Recordando a Lynn Margulis, en "The Cult", 30.05.2012.
- Lynn Margulis. La vocera del microcosmos, por Martha S. Esparza, Erendira Álvarez y Ricardo Noguera, en Cómo ves?, revista de divulgación de la ciencia de la UNAM, 14:22-25.
- Lynn Margulis (1938-2011): The sense of wonder, por Mercè Piqueras en SEM@foro, 53 (junio 2012):14-19.
- Lynn Margulis y la importancia de la divulgación: un viaje personal, por Manuel, en el blog "La Ciencia y sus Demonios", 22.06.2012.
- Lynn Margulis, por Miriam Candela, en "Ciencia y Tecnología" (22.11.2012).
- In memoriam Lynn Margulis (1938-2011), en el blog "Maestra Delia" (22.11.2012).
- Lynn Margulis, una científica revolucionaria, por Laura Espasa, en el web "Por Amor a la ciencia. Ideas brillantes para mentes inquietas" (27.11.2012).
- Brígida y Lynn, por Brígida, en el web "Entretantos", de la Fundación Entretantos (06.12.2012).
- Microcosmos (Lynn Margulis y Dorion Sagan). Reseña del libro en su nueva edición en la colección Fábula, de Ed. Tusquets (anteriormente se publicó en la colección Metatemas), en Amazings (17.05.2013).
- Margulis y las uniones simbióticas, por Álvaro González Molinero, en Diagonal Global (06.02.2014).
- Lynn Margulis: Una mujer adelantada a su tiempo, por Jean Bernstein, en Globedia (28.03.2014).
- Lynn Margulis. La reconciliación entre simbiosis y evolución, por Omar R. Regalado Fernández, en MITO Revista Cultural, abril 2014.
- Lynn Margulis: la vida desde la cooperación microbiana, por Carolina Martínez Pulido en Mujeres con ciencia (16.07.2014).
- No seríamos lo que somos sin la cooperación y sin Lynn Margulis, por Jovanka Vaccari Barba, en Canarias Sci Tech (25.03.2015).
- El mecanismo evolutivo de Margulis y los niveles de selección, por Javier Suárez Díaz, en Contrastes. Revista Internacional de Filosofía, 20(1):7-26 (2015).
- ¿Qué es la vida?, una obra magistral de biología y metafísica. Reseña del libro ¿Qué es la vida? (Margulis L, Sagan D, 1996), por Ignacio J. March, en Oikos (22.07.2015).
- La genómica da la razón a Lynn Margulis, por Javier Sampedro, en El País (20.08.2015).
- Lynn Margulis, la científica rebelde, por Javier Yanes, en Open Mind (16.09.2015).
- Lynn Margulis, la bióloga que reinventó la teoría de la evolución, por Azucena Martin, en Omicrono (26.04.2016)
- Lynn Margulis y su visión de la evolución, por R.C. Vicent, en Blog UPP (05.09.2016).
- Lynn Margulis, la voz de los microbios, por Victoria González, en Muy Interesante.
- El éxito de sobrevivir a toda costa: Mitocondrias, por José Antonio López, en Bio (Ciencia+Tecnología) (23.07.2017).
- Lynn Margulis: Ser mujer y cambiar el mundo, por Carolina Raimondo Aonso en Divergenteeducacion (12.03.2018).
- La mujer que sentó las bases de la evolución celular:Lynn Margulis, por Jorge Poveda Arias, en el blog "MasScience" (16.10.2018).
- Lynn Margulis, una pionera bióloga evolutiva, por Gloria Brea Calvo, en DUPO (Diario de la Universidad Pablo de Olavide (10.02.2019)
- Lynn Margulis: La mujer que supo ver que el motor de la evolución es la cooperación, por Carmen Molina Cañadas, en BlogSOStenible (07.03.2019).
- Entre la simbiosis y la cooperación. El pensamiento de Lynn Margulis, por Rafael Yus, en El Observador (07.05.2019).
- Lynn Margulis, la bióloga que demostró que la cooperación lleva al éxito, por Ana Toledo, en Diario Feminista (13.05.2020).
- Lynn Margulis, la bióloga que demostró la importancia de la cooperación para los humanos, por Samantha Nolasco, en VIBEtv (19.12.2020)
- Lynn Margulis, retrato alfabético, por Zaraitzu Arberatz Barbero en Mujeres con ciencia, (02.04.2021).
- Lynn Margulis, la bióloga que situó la simbiosis en el centro de la evolución, por Curro Oñate, en SINC (05.03.2023).
- Lynn Margulis, la biòloga que reinterpretó la evolución, por Héctor Rodríguez en National Geographic España (actualizado 06.03.3023)
In other languages / En altres llèngües / En otras lenguas:
- Lynn Margulis, bióloga aclamada e crítica do neodarwinismo, RIP, by Enézio de Almeida Filho, in the blog "Desafiando a nomenklatura científica" (in Portuguese).
- Lynn Margulis, uma vida dedicada à Biologia, by Wanderley de Souza, in Jornal da Ciência (in Portuguese).
- Lynn Margulis (1938-2011), by Vasco Barreto, in ionline.pt (in Portuguese).
- Bióloga que propôs célula 'mestiça' morre aos 73 anos, by Reinaldo José Lopes, in Folha.com (in Portuguese).
- Nadando contra a corrente, by Felipe A.P.L. Costa, in "Observatorio da Imprensa" (In Portuguese).
- "Os humanos têm suceso à cousta das outras espécies". Virgilio Azevedo interviewed Lynn Margulis on the occasion of her visit to Lisbon in 2009. Published in Expresso (in Portuguese).
- Décès de la célèbre scientifique américaine Lynn Margulis: l'hommage by David Ray Griffin, published at "Reopen9.11" (video is included) (in French).
- L'alliance des petits à l'origine de la vie: hommage à Lynn Margulis, by Biogil in the blog "Biogil: la Nature de la Vie" (in French).
- Morta Lynn Margulis, by Morpheus, at "svoogle·news" (in Italian).
- Lynn Margulis, by Sylvie Coyaud, in the blog "Ocasapiens", from Italian newspaper La Repubblica (in Italian).
- Lynn Margulis, byAnna Piras at "Verso l'enciclopedia delle donne" (in Italian).
- Morta Lynn Margulis, biologa statunitense, in the blog "Sepolcri" (in Italian).
- Che cos'è l'evoluzione?, by Mario Giardini, in the blog "The Front Page" (in Italian).
- Lynn Margulis. la signora dei batteri e dei microorganismi, by Eugenio Pintore, in the "biodanza doc" (in Italian).
- Lynn Margulis, la portavoce del microcosmo, in the blog "Continuo proceso de cambio" (In Italian).
- Addio cara Lynn, by Mauro Mandrioli, in "Pikaia, il portale dell'evoluzione" (in Italian).
- L'eredità di Lynn, l'eretica che cambiò la teoria dell'evoluzione, by Pietro Greco, in greenreport.it (in Italian).
- Uomini di scienza #1 - Lynn Margulis e la teoria endosimbiotica seriale, by Lunaredhell at the blog "Skeletons of flowers" (in Italian)
- Postuum Lynn Margulis (1938-2011), Biologe, by Martijn van Calmthot, at the Dutch newspaper De Volkskrant (pdf of the newspaper page where L.Margulis tribute is published) (in Dutch).
- Lynn Margulis overleden, by Wim Gabriels, in the blog "Vier Sterren" (in Dutch).
- Lynn Margulis: "Om depressief van te worden", by Barbara Vreede in Science Palooza (in Dutch).
- Lynn Margulis, by Anna Piras in Enciclopedia delle donne (in Italian).
- 4 ans sans Lynn Margulis, in lesmaterialistes.com (le quotidien communiste) (2015.11.22) (in French).
- Yaşam komünaldir: Lynn Margulis ve endosimbiyoz üzerine bir not, by Umut Can Yildiz, in BiliminSesi (2016.02.02) (In Turkish).
- Lynn Margulis: 'Als wij Mars koloniseren, heeft Gaia zich voortgeplant', by Gaby van Caulil (in Dutch).
- Lynn Margulis: as bactérias que vivem dentro de nós, by Bruno Vaianao, in Super Interesante (2019.12.27) (In Portuguese)
- Lynn Margulis speaks before an audience of NASA employees about the Gaia Hypothesis in 1984 (30 minutes)
- Homage to Darwin (part 2) Symbiogenesis film and discussion. Evolution debate with Dawkins, Margulis, Brasier, Bell, chaired by Denis Noble (In English).
- Contribution to the Spanish Science Communication Meeting held in La Coruña in 2004 ("Sin ciencia no hay cultura"). (In Spanish, 55 minutes, mp3).
- Tres qüestions: Lynn Margulis respon tres preguntes. Vídeo de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) (en español).
- Revolución en la evolución, conferencia que Lynn Margulis impartió en la Universidad Autónoma de Barcelona en enero de 2007, con introducción de Isabel Esteve.
- Cerimònia d'investiment com a doctora honoris causa per la UAB de Lynn Margulis, amb el discurs que ella va pronunciar-hi (en español).
- Entrevista a Lynn Margulis, vídeo de Rutgers University(in English).
- Storia della nostra terra vivente - Lynn Margulis, Aboca International Lectures on Nature and Human Ecology (May 2011), with Italian translation
- Lynn Margulis. Luís Quevedo incluye en su blog el vídeo de la entrevista que realizó para el programa Redes, en el que Lynn Margulis habla de la endosimbiosis.
- Steve Goodwin, Dean of the College of Natural Sciences, and Mark Leckie, Head of the Dpt. of Geosciences of the University of Masschusetts-Amherst open the March 24, 2012 session of the Lynn Margulis Symposium: Celebrating a Life in Science, and introduce Peter Westbroek, Emeritus Professor of Geophysiology at Leiden University.
- Ricardo Guerrero, professor of Microbiology of the University of Barcelona and collaborator and partner of Lynn Margulis for more than thirty years speaks at the March 23, 2012 dinner of the Lynn Margulis Symposium: Celebrating a Life in Science.
- Antonio Lazcano --introduced by Mark Leaky--, Professor of Biology at the Universidad Nacional Autónoma de México and appointed Director of the Lynn Margulis Galapagos Centre for Evolutionary Biology, speaks at the March 24, 2012 session of the Lynn Margulis Symposium: Celebrating a Life in Science.
- Emily Case, who was a student with Lynn Margulis and collaborated with her in various educational projects, speaks at the March 24, 2012 session of the Lynn Margulis Symposium: Celebrating a Life in Science.
- In Search of Truth, short film directed by Carme Puche.
- Evolución por cooperación: La obra de Lynn Margulis, vídeos con las ponencias presentadas al simposio organizado por la Fundación Areces en Madrid los días 12 y 13 de noviembre de 2012.
- Simbiosis y evolución: homenaje a Lynn Margulis (1ª parte), 17 de abril, 2017 (in Spanish). (No está editado y la sesión científica empieza sobre el minuto 16.)
- Simbiosis y evolución: homenaje a Lynn Margulis (2ª parte), 18 de abril, 2017 (in Spanish). (La sesión científica empieza sobre el minuto 4.)
- Lynn Margulis - Wikiradio del 22 novembre 2017, per Telmo Pievani. (In italiano)
- Lynn Margulis o de la cooperación, por Pablo Boullosa, en AZteca uno, 4 de noviembre 2018 (in Spanish, 11:57 minutes).
- Araba Hizpide: Zientzia - Lynn Margulis-en biografia, eboluzio kooperatiboa, May 27, 2019 (audio in Basque, 22:45 minutes).
- Simbiosis y evolución: 50 años de la publicación del libro de L. Margulis The Origin of Eukaryotic Cells (1ª sesión), curso impartido en línia por Antonio Lazcano Araujo, del Colegio Nacional de México, 22 de junio 2020 (la sesión empieza en el minuto 12.24).
- The complicated legacy of Lynn Margulis, at the Youtube channel "Journey to the Microcosmos", June 23,2020.
- Lynn Margulis' last interview with Conner Habib. Evolution 2.0 (2020.01.2).
- L'evolució de Lynn Margulis. Un viatge per la vida de la dona que va sacsejar la biologia, en les Converses Nat, amb la participació d'Anna Omedes, Cristina Ribas i Jordi Vilardell, conduït per Jordi Serrallonga (17 de novembre 2021).
- Darwin-Wallace paradigm shift. Ten days that never shook the world (2013), by Guerrero R, Margulis L. In: Trueba G, Montúfar C (eds) Evolution from the Galapagos, Social and Ecological Interactions in the Galapagos Islands 2, Springer, New York (non open-access article; only the abstract is available without subscription or purchasing the single article or the eBook)
- Symbiogenesis: the holobiont as a unit of evolution (2013), by Guerrero R, Margulis L, Berlanga M. International Microbiology 16:133-143
- Spirochete attachment ultrastructure: Implications for the origin and evolution of cilia (2010) by Wier A, Sacchi, L, Dolan MF, Bandi C, Macallister J, Margulis L. The Biological Bulletin 218:25-35
- Sentient symphony (2010) by Margulis L, Sagan D. In: Bedau MA, Cleland CE (eds) The Nature of Life, Cambridge Univ. Press, pp. 340-354 (in Google Books; not all pages are visible)
- Spirochete attachment ultrastructure: Implications for the origin and evolution of cilia (2010) by Wier AM, Sacchi L, Dolan MF, Bandi C, Macallister J, Margulis L. The Biological Bulletin 218:25-35
- Symbiogenesis. A new principle of evolution rediscovery of Boris Mikhaylovich Kozo-Polyansky (180-1957) (2010) by Margulis L. Paleontological Journal 44:1525-1539 (non open-access article; only the abstract is available without subscription or purchasing the single article)
- Destruction of spirochete Borrelia burgdorferi round-body propagules (RBs) by the antibiotic Tigecycline (2009) by Brorson O, Brorson SH, Scythes J, MacAllister, Wier A, Margulis L. Proceedings of the National Academy of Sciences USA 106:18656-18661
- Genome acquisition in horizontal gene transfer: Symbiogenesis and macromolecular sequence analysis (2009) by Margulis L. In: Gogarten MB et al. (eds.) Horizontal Gene Transfer: Genomes in Flux. Humana Press, pp.181-191
- Semes for analysis of evolution: de Duve's peroxisomes and Meyer's hydrogenases in the sulphurous Proterozoic eon (2007) by Margulis L, Chapman M, Dolan MF. Nature Review Genetics 8 doi:10.1038/nrg2071-c1a (non open-access article; only the abstract is available without subscription or purchasing the single article)
- The last eukaryotic common ancestor (LECA): Acquisition of cytoskeletal motility from aerotolerant spirochetes in the Proterozoic Eon (2006) by Margulis L, Chapman M, Guerrero R, Hall J. Proceedings of the National Academy of Sciences USA 103:13080-13085
- "Imperfections and oddities" in the origin of the nucleus (2005) by Margulis L, Dolan MF, Whiteside J. Paleobiology 31:175-191
- In memoriam, Ernst Mayr (1904-2005) by Margulis L. Mètode 45:11-17 (In Catalan)
- Serial endosymbiotic theory (SET) and composite individuality (2004) by Margulis L. Microbiology Today 31:172-174
- Cysts and symbionts of Staurojoenina assimilis Kirby from Neotermes (2004) by Dolan MF, Wier AM, Melnitsky, Whiteside JH, Margulis L. European Journal of Protistology 40:257-26
- Motility proteins and the origin of the nucleus (2002) by Dolan MF, Melnitsky H, Margulis L, Kolnicki R. The Anatomical Record 268:290-301
- Un gran conflicte en la biologia: autopoesi contra mecanicisme (2002) by Margulis L. Omnis Cellula 1-2:6-8 (In Catalan)
- Spirochete and protist symbionts of a termite (Mastotermes electrodominicus) in Miocene amber (2002) by Wier A, Dolan M, Grimaldi D, Guerrero R, Margulis L. PNAS 99:1410-1413
- The conscious cell (2001) by Margulis L. Annals of the New York Academy of Sciences 929:55-70
- Canaleparolina darwiniensis, gen. nov., sp. nov., and other pillotinaceous spirochetes from insects (2000) by Wier A, Ashen J, Margulis L. International Microbiology 3:313-323
- Surface kinetosomes and disconnected nuclei of a calonymphid: ultrastructure and evolutionary significance of Snyderella tabogae (2000) by Dolan MF, d'Ambrosio U, Wier AM, Margulis L. Acta Protozoologica 3:135-141 (only the abstract is available)
- Centrioles and kinetosomes: form, function, and evolution (2000) by Chapman MJ, Dolan MF, Margulis L.The Quarterly Review of Biology 75:409-429 (Full text access available through a JSTOR participatingf library or publisher; otherwise, only the first page can be freely accessed.)
- Budding and assymetric reproduction of a trichomonad with as many as 1000 nuclei in Karyomastigonts: Metacoronympha from Incisitermes (2000) by Dolan MF, Wier AM, Margulis L. Acta Protozoologica 3:275-280
- The chimeric eukaryote: Origin of the nucleus from the karyomastigont in amitochondriate protists (2000) by Margulis L, Dolan MF, Guerrero R. Proceedings of the National Academy of Sciences USA 97:6954-6959
- The wonderful lives of Joseph Leidy (1823-1891) (2000) by Wier A, Margulis L. International Microbiology 3:55-58
- Arthromitus (Bacillus cereus) symbionts in the cockroach Blaberus giganteus: dietary influences on bacterial development and population density (1999) by Feinberg L, Jorgensen J, Haselton A, Pitt A, Rudner R, Margulis L. Symbiosis 27: 109-123 (only abstract available online)
- Devescovinid trichomonad with axostyle-based rotary motor ("Rubberneckia"): Taxonomi assignment as Caduceia versatilis sp. nov. (1999) by d'Ambrosio U, Dolan M, Wier AW, Margulis L. European Journal of Protistology 35:327-337 (non open-access article; only the abstract is available without subscription or purchasing the single article)
- Titanospirillum velox: A huge, speedym sulfur-storing spirillum from Ebro Delta microbial mats (1999) by Guerrero R, Haselton A, Solé M, Wier A, Margulis L. Proceedings of the National Academy of Sciences USA 96:11584-11588
- Morphogenesis by symbiogenesis (1998) by Chapman MJ, Margulis L. International Microbiology 1:319-326
- Life on Earth doesn't need us (1998) by Lynn Margulis. The Independent, 20 December
- The Athromitus stage of Bacillus cereus: Intestinal symbionts of animals (1998) by Margulis L, Jorgensen JZ, Dolan S, Kolchinsky R, Rainey FA, Lo A-C. Proceedings of the National Academy of Sciences USA 95:1236-124
- Cosmopolitan distribution of the large composite microbial mat spirochete, Spirosymplokos deltaeiberi (1998) by Margulis L, Navarrete A, Solé M. International Microbiology 1:27-34
- Archaeal-eubacterial mergers in the origin of Eukarya: Phylogenetic classification of life (1996) by Margulis L. Proceedings of the National Academy of Sciences USA 93:1071-1076
- Five kinds of life or It is time to put life back into biology, by Lynn Margulis. In: Elliott NB, Edwards DC, Godfrey PJ (eds) Proceedings of the Sixth Symposium on the Natural History of the Bahamas (1996), pp. 1-3
- Gaia is a tough bitch (1995) by Lynn Margulis. In: Brockman J (ed) The third culture, Youchstone, New York
- Bacterial survival mechanisms in microbial mats (1995) by Esteve I, Gaju N, Mas-Castellà J, Guerrero R, Margulis L. Microbiología 11:397-39
- Harold Kirby's symbionts of termites: karyomastigont reproduction and calonymphid taxonomy (1994) by Kirby H, Margulis L. Symbiosis: 16:7-63 (only the abstract is available)
- Do prokaryotes contain microtubules? (1994) by Bermudes D, Hinkle G, Margulis L, Microbiological Reviews 58:387-400
- Spirosymplokos deltaeiberi nov. gen., nov. sp: variable-diameter composite spirochete from microbial mats (1993) by Guerrero R, Ashen J, Solé M, Margulis L. Archives of Microbiology 160:461-470
- Origins of species: acquired genomes and individuality (1993) by Margulis L. Biosystems 31:121-125 (non open-access article; only the abstract is available without subscription or purchasing the single article)
- Composite, large spirochetes from microbial mats: Spirochete structure review (1993) by Margulis L, Ashen JB, Solés M, Guerrero R. PNAS USA 90:6966-6970
- Biodiversity: molecular biological domains, symbiosis and kingdom origins (1992) by Margulis L BioSystems 27:39-51
- La sonrisa del gato. Mitosis y movilidad celular: un mismo origen simbiótico (1992) by Margulis L. Ciencias, 27:11-16 (In Spanish)
- Cristispira from oyster styles: complex morphology of large symbiotic spirochetes (1991) by Margulis L, Nault L, Sieburth JM. Symbiosis 11:1-17 (only the abstract is available)
- Symbiosis in evolution: Origins of cell motility (1991) by Margulis L. In: Osawa S, Honjo T (eds) Evolution of life. Fossils, molecules, and culture. Springer, Tokyo, pp. 305-324 (only the abstract is freely available)
- Kingdoms in turmoil (1991) by Margulis L, Guerrero R. New Scientist 1761:46-50 (only the abstract is freely available)
- Endospore-forming filamentous bacteria symbiotic in termites: ultrastructure and growth in culture of Arthromitus (1990) by Margulis L, Olendzenski L, Afzelius BA. Symbiosis 8:95-116
- Mobilifilum chasei: Morphology and ecology of a spirochete from an intertidal stratified microbial mat community (1990) by Margulis L, Hinkle G, Stolz J, Craft F, Esteve I, Guerrero R. Archives of Microbiology 153:422-427
- Words as battle cries: symbiogenesis and the new field of endocytobiology (1990) by Margulis L. BioScience 40:673-677 (Full text access available through a JSTOR participating library or publisher; otherwise, only the first page can be freely accessed.)
- Kinetosome-centriolar DNA: Significance for endosymbioss theory (1990) by Margulis L, McMenamin. Treballs de la Societat Catalana de Biologia 41:5-16
- Revival of Dobell's "Chromidia" hypothesis: Chromatian bodies in the Amoebomastigote Paratetramitus jugosus (1990) by Margulis L, Enzien M, McKhann HI. The Biological Bulletin 178:300-304
- Ecology and life history of an Amoebomastigote, Paratetramitus jugosus, from a microbial mat: new evidence for multiple fission (1989) by Enzien M, McKhann HI, Margulis L. The Biological Bulletin 177:110-129
- Morphology as a basis for taxonomy of large spirochetes symbiotic in wood-earting cockroaches and termites: Pillotina gen. nov, nom. rev; Pillotina calotermitidis, sp. nov, nom. rev.; Diplocalyx gen nov., nom. rev.; Diplocalyx calotermitidis sp. nov, nom rev.; HollandinaClevelandina reticulitermitidis gen. nov., sp. nov gen. nov., nom. rev.; and (1988) by Bermudes D, Chase D, Margulis L. International Journal of Systematic and Evolutionary Microbiology 38:291-302
- The evolutionary transition from RNA to DNA in early cells (1988) Lazcano A, Guerrero R, Margulis K, Oró J. Journal of Molecular Evolution 27:283-29
- Bacterial bedfellows (1987) by Sagan D, Margulis L. Natural History 3(87):26-33. (Spanish translation published under the title "Doña Bacteria y sus dos maridos", at the Mexican journal Ciencia, 1988)
- Prokaryotic origin of undulipodia: Application of the panda principle to the centriole enigma (1987) by Bermudes D, Margulis L, Tzertzinis G. Annals of the New York Academy of Sciences 503:187-197 (non open-access article; only the abstract is available without subscription or purchasing the single article)
- Tubulinelike protein from Spirochaeta bajacaliforniensis (1987) by Bermudes D. Fracer SP Jr, Laursen RA, Margulis L, Obar R, Tzertzinis G. Annals of the New York Academy of Sciences 503:515-527 (non open-access article; only the abstract is available without subscription or purchasing the single article)
- Not "origins of life" but "evolution in microbes" (1986) by Margulis L, Guerrero R. Treballs de la Societat Catalana de Biologia 39:105-112 (monographic issue of the journal of the Catalan Society for Biology; devoted to the origin of life)
- Predatory prokaryotes: Predation and primary consumption evolved in bacteria (1986) by Guerrero R, Pedrós-Alió C, Esteve I, Mas J, Chase D, Margulis L. PNAS 83:2138-214
- Community living long before man: Fossil and living microbial mats and early life (1986) by Margulis L, Lopez Baluja L, Awramik SM, Sagan D. Science of the total Environment 56:379-397 (non open-access article; only the abstract is available without subscription or purchasing the single article)
- Order amidst animalcules: the protoctista kingdom and its undulipodiated cells (1985) by Margulis L, Sagan D. Biosystems 18:141-147 (non open-access article; only the abstract is available without subscription or purchasing the single article)
- Symbiosis as a mechanism of evolution: Status of cell symbiosis theory (1985), by Margulis L, Bermudes D. Symbiosis 1:101-124 (non open-access article; only the abstract is available without subscription or purchasing the single article)
- Desiccation resistance and contamination as mechanisms of Gaia (1985) by Brown S, Margulis L, Ibarra S, Sisqueiros D. Biosystems 17:337-360 (non open-access article; only the abstract is available without subscription or purchasing the single article)
- Heliobacterium and the origin of chrysoplasts (1985) by Margulis L, Obar R. Biosystems 17:317-325 (non open-access article; only the abstract is available without subscription or purchasing the single article)
- The stratified microbial community at Laguna Figueroa, Baja California, Mexico: A possible model for prephanerozoic laminated microbial communities preserved in cherts (1984) by Stolz JF, Margulis L. Origins of Life and Evolution of Biospheres 14:671-679
- Distinctive microbial structures and the pre-phanerozoic fossil record (1983) by Margulis L, Dyer BD, Grosovsky B, Stolz JF, Gong-Collins E, Lenk S, Read D, López-Cortés A. Precambrian Research 20:443-477 (non open-access article; only the abstract is available without subscription or purchasing the single article)
- Microbial systematics and a Gaian view of the sediments (1983), by Margulis L, Stolz J. In:Westbroek P, de Jong EW (eds.) Biomineralization and biological metal accumulation, 27-53 (non open-access article; only the abstract is available without subscription or purchasing the single article)
- A red Beneckea from Laguna Figueroa, Baja California (1981) by Giovannoni S.J., Margulis L. Microbios 30:47-63 (Only abstract available online)
- Karyotipic fission theory and the evolution of old world monkeys and apes (1981) by Giusto JP, Margulis L. Biosystems 13:267-302 (non open-access article; only the abstract is available without subscription or purchasing the single article)
- Hydra viridis: Transfer of metabolites between Hydra and symbiotic algae (1981) by Thorington G, Margulis L. Biology Bulletin 160:175-188
- Bacterial resistance to ultraviolet irradiation under anaerobiosis: implications for the pre-Phanerozoic evolution (1980) by Rambler MB, Margulis L. Science 210:638-640 (Full text access available through a JSTOR participating library or publisher; otherwise, only the abstract can be freely accessed; also by having full access at the Science journal archives.)
- Undulipodia, flagella and cilia (1980) by Margulis L. Biosystems 12:105-108 (non open-access article; only the abstract is available without subscription or purchasing the single article) DOI:10.1016/0303-2647(80)90041-6
- Evolutionary prerequisites for early phanerozoic calcareous skeletons (1980) by Lowenstam HA, Margulis L. Biosystems 12:27-41(non open-access article; only the abstract is available without subscription or purchasing the single article) DOI:10.1016/0303-2647(80)90036-2
- Bacterial resistance to ultraviolet irradiation under anaerobiosis: implications for pre-phanerozoic evolution (1980) by Rambler MB, Margulis L. Science 210:638-640
- The microbial community in the layered sediments at laguna Figueroa, Baja California, Mexico: Does it have Pecambrian analogues? (1980) by Margulis L, Barghoorn ES, Ashendorf, D, BanerjeeS, Chase D, Francis S, Giovannoni S, Stolz J. Precambrian Research 11:93-123
- The symbiotic microbial community of the Sonoran desert termite: Pterotermes occidentis (1980) by To LP, Margulis L, Chase D, Nutting WL. Biosystems 13:109-137 (non open-access article; only the abstract is available without subscription or purchasing the single article)
- Possible evolutionary significance of spirochaetes (1979) by Margulis L, Chase D, To LP. Proceedings of the Royal Society B 204:189-198 (non open-access article; only the abstract is available without subscription or purchasing the single article)
- The Viking mission: implications for life on Mars (1979) by Margulis L, Mazur P, Barghoorn ES, halvorson HO, Jukes TH, Kaplan IR. Journal of Molecular Evolution 14:223-232
- Primary productivity in an early Archean microbial ecosystem (1979) by Reimer TO, Barghoorn ES, Margulis L. Precambrian Research 9:93-104 (non open-access article; only the abstract is available without subscription or purchasing the single article)
- On the experimental silicification of microorganisms II. On the time of appearance of eukaryotic organisms in the fossil record (1978) by Francis S, Margulis L, Barghoorn ES. Precambrian Research 6:65-100 (non open-access article; only the abstract is available without subscription or purchasing the single article)
- On the experimental silicification of microorganisms II. Implications of the preservation of the green prokaryotic alga Prochloron and other coccoids for interpretation of the microbial fossil record (1978) by Francis S, Margulis L, Barghoorn ES. Precambrian Research 7:377-383 (non open-access article; only the abstract is available without subscription or purchasing the single article)
- Pilotinas and Hollandinas: distribution and behaviour of large spirochetes symbiotic in termites (1978) Microbios 22:103-133 (only the abstract is available)
- Biological implications of the Viking mission to Mars (1978) by Mazur P, Barghoorn E, Halvorson HO, Jukes TH, Kaplan IR, Margulis L. Space Science Reviews 22:3-34
- The biota as ancient and modern modulator of the Earth's atmosphere (1978) by Margulis L, Lovelock J. Pure and Applied Geophysics 116:239-243
- Microtubules in prokaryotes (1978) by Margulis L, To L, Chase D. Science 200:1118-1124
- Methanogenesis, fires and the regulation of atmospheric oxygen (1978) by Watson A, Lovelock J, Margulis L. Biosystems 10:293-298 (non open-access article; only the abstract is available without subscription or purchasing the single article)
- Protist classification and the kingdoms of organisms (1978) by Whittaker RH, Margulis L. Biosystems 10:3-18 (non open-access article; only the abstract is available without subscription or purchasing the single article)
- Delay in migration of symbiotic algae in Hydra viridis by inhibitors of microtubule protein polymerization (1977) by Cooper G, Margulis L. Cytobios 1:7-19 (only the abstract is available)
- Limitations to growth of microorganisms on Uranus, Neptune and Titan (1977) by Margulis L, Halvorson HO, Lewis J, Camerona AGW. Icarus 30:793-808 (non open-access article; only the abstract is available without subscription or purchasing the single article
- Genetic and evolutionary consequences of symbiosis (1976) by Margulis L. Experimental Parasitology 39:277-349
- Evolutionary processes in the formation of stromatolites (1976) by Awramik SM, Margulis L, Barghoorn ES. Developments in Sedimentology 20:149-162
- Homeostatic tendencies of the Earth's atmosphere (1974) by Lovelock JE, Margulis L. Origins of Life 5:93-103
- Biological modulation of the Earth's atmosphere (1974) by Margulis L, Lovelock J. Icarus 21:471-489
- Atmospheric homeostasis by and for the biosphere: the gaia hypothesis (1974) by Lovelock JE, Margulis L. Tellus 26:2-10
- Colchicine-sensitive microtubules (1973) by Margulis L. In: Bourne GH, Danielli JF (eds.) International Review of Cytology, Academic Press, vol. 34 pp. 333-361
- Mitotic arrest by melatonin (1973) by Banerjee S, Margulis L. Experimental Cell Research 78:314-318 (non open-access article; only the abstract is available without subscription or purchasing the single article)
- Evidence that the synchronized production of new basal bodies is not associated with DNA synthesis in Stentor coeruleus (1972) by Younger KB, Banerjee S, Kelleher JK, Winston M, Margulis L. Journal of Cell Biology II:621-637
- Whittaker's five kingdoms of organisms: Minor revisions suggested by considerations of the origin of mitosis (1971) by Margulis L. Evolution 25:242-245 (Full text access available through a JSTOR participating library or publisher; otherwise, only the first page can be freely accessed.)
- The origin of plant and animal cells: The serial symbiosis view of the oerigin of higher cells suggests that the customary division of living things into two kingdoms should be reconsidered (1971) by Margulis L. American Scientist 59:230-235 (Full text access available through a JSTOR participating library or publisher; otherwise, only the first page can be freely accessed.)
- Colchicine-inhibited cilia regeneration: explanation for lack of effect in tris buffer medium (1969) by Margulis L, Banerjee S, White Y. Science 164:1177-1178
- New phylogenies of the lower organisms: possible relation to organic deposits in Precambrian sediment (1969) by Margulis L. The Journal of Geology 77:606-617 (Full text access available through a JSTOR participating library or publisher; otherwise, only the first page can be freely accessed.
- Evolutionary criteria in thallophytes: a radical alternative (1968) Margulis L. Science 161:3845 (non open-access article; only the abstract is available without subscription or purchasing the single article)
- On the origin of mitosing cell (1967) by Sagan L [Margulis]. Journal of Theoretical Biology 14:115-274, IN1-IN6 (Full text access available through subscription; otherwise, only the abstract can be freely accessed.)
- Studies of chloroplast development in Euglena, XI. Radioautographic localization of chloroplast DNA (1965) by Sagan L. [Margulis L.], Ben-Shaul Y., Epstein H.T., Schiff J.A. Plant Physiology 40:1257-1260
- An unusual pattern of tritiated thymidine incorporation in Euglena (1965) by Sagan L. [Margulis L.]. Journal of Eukaryotic Microbiology, 12:105-109 (only the abstract ia available online)
- Incorporation of thymidine in the cytoplasm of Amoeba proteus (1958) by Plaut W. and Sagan L.A. [Margulis L.] Journal of Biophysical and Biochemical Cytology 4:843-847(Lynn Margulis signed her first articles as Lynn Sagan, using her first husband's family name.)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)