El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dijous, 13 de novembre de 2008

Trens regionals

Hi ha trens regionals i TRENS REGIONALS.

Vegeu la foto de l'interior del tren regional en què dimarts vaig anar de Saragossa a Logroño:

No calia que pugés el carret a la part superior per a equipatges. Hi havia espai suficient per posar-lo entre les files de seients. I no us penseu que hi anava en classe preferent; era classe única!

2 comentaris:

Montse ha dit...

Igual que els de casa, aquest regional...

Em fa la sensació, a més, que en un tren d'aquesta mena -tan polit, tan nou, tan espaiós- els passatgers es cobeixen més i no deixen que aflori el seu costat més incívic: res de posar el peu en el seient del davant (pel que es veu a la foto, seria impossible), potser res de tenir la música dels cascos a tot drap i inundar el vagó amb aquell soroll tan molest que se'n desprèn...

Jo ara viatjo en FFCC per qüestions de feina i... quina diferència amb Renfe Rodalies: com que el tracte envers el client és com Déu mana, poques vegades m'he trobat amb comportaments incívics; en canvi, amb Renfe, a Catalunya, és el pa de cada dia.

Lectora corrent ha dit...

El tren en realitat no era nou. De fet, amb van dir que posen com a regionals trens que han tret d'altres línies. Valdria la pena que ens n'enviessin uns quants com aquest per substituir alguns dels que circulen per Catalunya. El darrers trens de rodalies o regionals catalans en què he viatjat potser no eren vells, però estaven molt bruts i degradats, amb els vidres que semblava que no els haguessin netejat des que van entrar en servei, i amb restes de clofolles de pipes, fins i tot xiclets enganxats. Si hi viatgés algú portador de la legionella, el microbi podria trobar un brou de cultiu molt bo en les escletxes de l'aire condicionat tan plenes de pols. Un fàstic!