El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dilluns, 10 de novembre de 2008

"Convivint amb transgènics", de David Bueno


Demà es fa la presentació del llibre Convivint amb transgènics, publicat per Omnis Cellula i Edicions de la Universitat de Barcelona. N'és l'autor David Bueno, professor de Genètica de la Universitat de Barcelona i molt bon divulgador de ciència. Durant un temps vàrem compartir secció a l'Avui, primerament en les finades pàgines de ciència i medi ambient i després en les d'opinió, on ell continua col·laborant. Fa tres anys, David Bueno va publicar Òrgans a la carta (se'n va fer també una edició en castellà), sobre un tema controvertit i polèmic: les cèl·lules mare i les seves possibilitats en medicina.

El tema a què Bueno ha dedicat el llibre que es presenta demà és encara mès controvertit i polèmic: els organismes modificats genèticament, popularment coneguts com a transgènics. És sobretot en agricultura on s'ha aixecat més polsaguera i on han sorgit més moviments de protesta a la implantació d'aquests cultius. Tenint en compte que, a l'Estat espanyol, Catalunya és la segona comunitat autònoma --la primera és Aragó-- on es cultiva més blat de moro transgènic, és convenient que la ciutadania rebi la informació adequada sobre aquest tipus de cultiu. No es pot emetre una opinió objectiva si no es rep més que una opinió esbiaixada --encara que el biaix sigui de bona fe.

El gruix del llibre està dedicat a explicar la base científica dels organismes transgènics i com s'obtenen. Tot i tractar conceptes potser complicats per a qui no estigui familiaritzat amb la biologia, Bueno els introdueix de manera progressiva i aconsegueix transmetre'n la idea general. Convivint amb transgènics no és únicament un llibre de divulgació per explicar què són els organismes transgènics i com s'obtenen o per desmuntar alguns dels mites sense base científica esgrimits per persones i col·lectius que s'hi oposen. L'autor també ha tractat en el llibre aspectes econòmics, socials i ètics relacionats amb aquesta branca de la biotecnologia i no en defugi el debat.

La presentació del llibre es farà al Centre Internacional de Premsa i és obert a tothom. La informació de l'acte:

Lloc: Centre Internacional de Premsa de Barcelona
Rambla de Catalunya , 10, 1r

Dia i hora: Dimarts, 11 de novembre de 2008, a les 12.00

Hi intervindran: Cristina Ribas, vicepresidenta de l'Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC); Alfredo L. Zamora, de la Fundación Antama; Héctor Ruiz, d'Omnis Cellula; i David Bueno, del Departament de Genètica de la Universitat de Barcelona i autor del llibre.

Seguirà un aperitiu. L'acte és obert al públic, però cal confirmar-ne l'assistència a l'ACCC (secretaria-tecnica arrova accc.cat).

(Malauradament, demà seré fora de Barcelona i no hi podré assitir...)

4 comentaris:

Joan Vicenç ha dit...

Dos temes, aquest i el de més avall, que m'interessen molt. Quan als transgènics he deixat el meu posicionament prou clar en els blog d'amicsarbres. Ara bé vull dir dues coses, la primera que em declaro mal informat sobre com s'obtenen i quins perills són reals o no. El segon és que, sigui com sigui i perquè ho conec una mica, m'hi oposo rotundament pel que fa a la seva implantació a països, especialment de l'anomenat 3er món, que viuen de la seva agricultura, de les llavors que durant centenars d'anys han anat seleccionant i sembrant, de les varietats aconseguides, de la relació "no hostil" amb el medi (llevat és clar del cost de convertir bosc en conreu).

Quan a la seva presència en el nostre país, m'hi oposo igualment, perquè jo, utòpic i idealista com som, no he renunciat al país que somnio i que toca la terra amb les mans.

No renuncio, és clar a les investigacions i treballs científics que tant ha millorat el nostre nivell de vida, especialment els que no van destinats al lucre d'uns pocs o d'unes poques multinacionals que tenen els diners com a únic objectiu.

Per altra banda, m'enorgulleix que siguis una seguidora d'amics arbres i et volia demanar que ens deixessis publicar aquest excel·lent article sobre els arbres de clickair al nostre blog. Prenc com afirmativa la teva resposta. Gràcies.

Lectora corrent ha dit...

Amics arbres és per a mi un bloc amic, que visito amb molt plaer. Pot ser que no sempre estigui d'acord amb tot, però la gent --per sort-- no som uniformes. Sempre que vulgueu podeu publicar els articles d'aquest bloc d'acord amb la llicència Creative Commons que hi ha al peu.

Pel que fa als cultius transgènics, jo sóc del parer que cal considerar cas per cas. Allò que crec que no han de ser mai és un mitjà perquè es lucrin unes quantes empreses, sinó un mitjà perquè pugui arribar aliment a més gent.

Joan Vicenç ha dit...

Ha quedat així, esperem que t'agradi:

http://amicsarbres.blogspot.com/2008/11/els-tamarells-dels-viatgers-solidaris.html

Per cert que jo sovint no comparteixo tampoc opinions o posicionaments dels meus companys del blog, però com tu molt be comentes, és una sort que hi hagi diversitat de criteris i punts de vista. I que es puguin debatre.

Gràcies.

Annette ha dit...

Després de les experiències del segle XX, crec que les societats hauríem de prendre més consciència de que no sempre els "miracles tecnològics" salven el món. Els científics també es poden equivocar: recordem els pesticides super tòxics que es van crear després de la 2ª Guerra Mundial, i que es van aplicar massivament. No només no han acabat amb la fam al món, si no que han enverinat moltes aigües i molts sòls, i han deixat substàncies permanents als ecosistemes, als nostres teixits, malalties i moltes morts.
Quant als transgènics, de moment la soja OGM a l'Argentina ha provocat força desastres.
Per tot, crec que la societat hauria de demanar el principi de cautela, i no entregar-se cegament als dogmes de la tècnica.