El Diari de Barcelona ha organitzat una campanya que titulen "Herois de Barcelona" i tenen un bloc específic per anar informant del seu desenvolupament. Segons les bases legals de la campanya, "[l]’Heroi proposat pot ser qualsevol ciutadà anònim de Barcelona del qual algú en presenti candidatura." I l'entrada del bloc corresponent al 28 de novembre es titula "Vine i proposa l'Heroi del teu districte".
A primera vista m'ha sobtat que només busquessin herois; he pensat que potser després en farien una altra edició a la cerca d'heroïnes. De fet, fins i tot els tres exemples que hi he vist en sengles vídeos proposaven només homes: un noi que cuida un discapacitat, un altre que es cambrer, i un senyor que m'ha semblat que era electricista. Però mirant alguna entrada del bloc i un vídeo a la pàgina principal del projecte, he arribat a la conclusió que les dones també poden ser proposades com a herois.
El Diari de Barcelona depèn de l'Ajuntament, que sol tenir molta cura per evitar el llenguatge sexista. Hi ha casos, com el d'aquesta campanya, en què l'ús exclusiu del masculí pot generar confusió, deixant a banda si és no és políticament correcte.
3 comentaris:
Hola Mercè,
La campanya està dirigida a tothom, però tant pel nom de la pàgina web com de la campanya mateixa necessitàvem un titular concret i és Herois de Barcelona, que creiem que engloba els dos gèneres. Tens raó, però, que quan ens referim al singular caldria afegir-hi heroïna. Ho tindrem en compte i farem les rectificacions que siguin necessàries.
Moltes gràcies pel teu comentari
Hauríeu de repssar els textos perquè no és únicament a l'hora de fer servir la paraula "heroi". Per exemple, es diu que pot ser qualsevol "ciutadà anònim e Barcelona". Si no vpoleu anar escrivint masculí i femení tantes vegades, hi ha altres solucions. Una podria ser : "persona anònima de Barcelona".
Doncs jo discrepo completament sobre el tema del mal anomenat 'llenguatge no sexista'. El masculí és el gènere no-marcat en català i això és un tema purament lingüístic (de la mateixa manera, que la primera conjugació és la conjugació no marcada), que no té res a veure amb temes de sexe. D'altra banda, el que més m'amoïna sobre el tema del 'llenguatge no sexista', és que canviar la llengua i fer servir expressions absolutament artificioses és força fàcil, en canvi, canviar mentalitats és força més difícil. Jo puc anar dient tot el dia 'companys i companyes' i seguir sent un perfecte masclista...
Publica un comentari a l'entrada