El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

divendres, 11 de maig de 2012

La son (i el somni) de Mas-Colell

L'edició impresa de La Vanguardia d'avui, 11 de maig de 2012, publica, en la seva portada, una foto d'Andreu Mas-Colell que m'ha agradat molt. L'he buscada en l'edició digital per posar-ne un enllaç, però no l'he trobada. (Per il·lustrar el text, n'he posada una que vaig fer-li jo, però el que diré fa referència a la foto que he vist avui en el diari.)

Andreu Mas-Colell i Tomàs Molina (setembre 2011)
De vegades, els fotògrafs de premsa capten els polítics en els seus escons llegint el diari o dormint, com si volguessin transmetre la idea del desinterès per allò que passa al seu voltant. Potser hi haurà qui pensi que la foto que Pedro Madueño va fer al conseller Mas-Colell té aquesta intenció. Jo no l'hi veig, però.

Per a mi, el que transmet Mas-Colell en aquella foto és una imatge molt diferent de la del polític que s'adorm per avorriment o desinterès. Amb el cap reclinat sobre els braços, que reposen sobre la taula de l'escó, damunt d'uns papers i envoltat de carpetes i altres fulls, veig un home cansat de la lluita contínua per fer equilibris amb els pressupostos, amb els escassos diners de les arques de la Generalitat; cansat de la lluita contínua amb el Govern central, que persisteix en la seva gasiveria quan es tracta de Catalunya --a més de negar-li allò que legalment li pertoca--, però que no dubta a bolcar-se per defensar una banca privada; cansat de la lluita contínua --suposo-- amb els altres consellers, que cadascun deu pensar que la seva conselleria és prioritària.

En un debat sobre política científica que es va dur a terme a CosmoCaixa abans de les eleccions al Parlament de Catalunya de novembre de 2010, em va sorprendre --molt gratament-- que polítics de partits diferents al de Mas-Colell lloessin la tasca de Mas-Colell quan va ser conseller del darrer Govern de Jordi Pujol. Això de lloar un polític d'un altre partit només sol passar quan es mor.

Moltes persones es dediquen a la política per ambició: ambició de poder, ambició de diners, ambició professional... Posaria la mà al foc que al professor Mas-Colell no el va moure aquests tipus d'ambició quan va triar el camí de la política. El seu currículum professional està disponible en el web de la Universitat Pompeu Fabra. Ha estat catedràtic d'economia en dues prestigioses universitats dels Estats Units (Califòrnia-Berkeley i Harvard) i des de 1995 és catedràtic de l'esmentada Universitat Pompeu Fabra. I abans de reincorporar-se a la política, el 2010, va ser secretari general del Consell Europeu de Recerca. És membre electe de prestigioses acadèmies i associacions, quatre vegades doctor Honoris Causa (Univ. Nacional del Sur, de Bahía Blanca, Argentina; HEC París; Universitat de Tolosa de Llenguadoc; Universitat d'Alacant). Ha rebut premis i guardons diversos catalans, estatals i internacionals.

En el món de la ciència, un dels factors que es tenen en compte per avaluar la qualitat de la recerca que fa una persona és el nombre de cites que reben els seus articles. Si busqueu els articles de Mas-Colell a Google acadèmic, podreu comprovar que és un referent en el seu camp, amb nombroses cites. Hi ha articles seus publicats fa més de trenta anys que encara són citats per altres autors.

A Mas-Colell no li calia ocupar un càrrec polític per destacar professionalment o per guanyar un bon sou. Em fa l'efecte que podria guanyar molt més en el món acadèmic o de l'empresa. Què el va moure, doncs, a acceptar formar part d'unes llistes electorals i ocupar després una conselleria de la qual depenen totes les altres, perquè sense diners, ben poca cosa es pot fer? Hi veig també ambició, però un tipus d'ambició molt diferent. No una ambició per aconseguir beneficis personals, sinó per aconseguir millores i beneficis per al seu país.

Torno a mirar la foto de La Vanguardia i penso en les nits en blanc que potser haurà passat el conseller, i m'imagino que somia en tot el que podria fer Catalunya si pogués administrar els diners dels seus contribuents que ara es gasta alegrament el Govern central. (Potser en obrir els ulls dirà "I had a dream...".) I em sembla una foto entranyable.

Actualització 12.05.2012
Gràcies a Xavier Caballé, podeu veure la portada de La Vanguardia amb la foto del conseller Mas-Colell.

5 comentaris:

GAIA ha dit...

La imatge, a mi també em va transmetre un polític cansat. És el primer que vaig pensar.

Salut

Xavier Caballé ha dit...

La podeu veure a http://media.caballe.cat/2012/05/LaVanguardia120511.jpg.

Mercè Piqueras ha dit...

Gaia, veig que no és una visió únicament meva.

Gràcies, Xavier, per l'enllaç.

Júlia ha dit...

Totalment d'acord, sovint es parla molt injustament d'alguns polítics, com en aquest cas, i es fan bromes absurdes, la ignorància és molt atrevida, ja ho diuen.

Lectora corrent ha dit...

Júlia, moltes vegades he dit que no crec en els partits, sinó en les persones. I si en una persona del Govern crec, és en Mas-Colell.