El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dijous, 13 de novembre de 2008

Tardor a La Rioja

He fet un viatge llampec a Logroño. Just vint-i-quatre hores, per fer una conferència en un centre cultural i una altra en un institut d'ensenyament superior. Hi vaig anar amb tren. Darrerament m'hi estic aficionant, al tren. És una manera de viatjar molt més tranquil·la i relaxada que el cotxe, Té l'inconvenient que no et pots parar quan t'abelliria de fer-ho. Si hi hagués anat amb cotxe segurament m'hauria aturat en més d'un lloc per contemplar els colors de la tardor, especialment entre Saragossa i Logroño. Les vinyes tenyides de roig, d'ocre, de tons marrons. Els boscos de ribera amb mil tonalitats de groc. I la ciutat també. Quin esclat de color!
Tardor a Logroño
El castanyer d'Índia s'acomiada del fullatge
Dimecres em van dur a dinar a un restaurant prop de l'Ebre, a costat d'un bosc. De la taula estant veia el parc que hi ha a la riba del riu. El sol --ja bastant baix tot i ser només les tres de la tarda-- es ficava lateralment entre les fulles dels arbres. Havia plovisquejat una mica i la llum que queia sobre les fulles molles semblava multiplicar-se --o dividir-se, en tots els seus components. A la tarda van dur-me a Castejón per agafar el tren de tornada. També m'hauria aturat en molts llocs per contemplar de nou les vinyes roges, aquell cel ennuvolat i el sol que encara semblava voler obrir-se camí entre els núvols. No vaig gosar, però. Anàvem una mica justos de temps i el professor i la professora que m'acompanyaven desprès havien de tornar a Logroño.

L'estació de Castejón té un vestíbul que serviria per filmar-hi una pel·lícula ambientada a començament del segle XX. I és com una estació fantasma. Un cop ha marxat la gent que a l'andana esperava un tren regional, tot ha quedat solitari. Fins i tot l'home que ven els bitllets ha desaparegut.

Vestíbul de l'estació de Renfe de Castejón