El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dimecres, 5 de novembre de 2008

No és un planeta

El fet que no hi hagi l'escala indicada pot causar confusió i fer pensar que es tracta d'un planeta, satèl·lit o algun altre astre observat al telescopi. Doncs no, aquesta imatge (la part central) és la del menisc extern de la meva cama dreta, presa ahir a la tarda amb la càmera de vídeo que em van introduir en el genoll a través d'un foradet per fer l'artroscòpia. Per un altre forat introdueixen l'instrumental quirúrgic. I el cirurgià treballa veient el camp de la intervenció en un monitor. S'ha de ser traçut per poder operar sense veure directament el lloc on treballes i per fer-ho amb un instrumental que m'imagino molt petit; al cap i a la fi ha d'entrar per un foradet.

Com que l'operació es fa amb anestèsia epidural, vaig poder seguir tot el procés de la intervenció a través del monitor. Tot i que jo sabia que allò era l'interior del meu genoll, en no tenir sensibilitat a les cames en aquell moment, m'ho mirava com si estigués veient un documental de medicina o seguint una classe (perquè el cirurgià m'anava explicant què feia). La foto ja és del final, quan s'ha tallat una part del menisc i se n'ha cauteritzat la superfície. Si no m'he equivocat en l'orientació de la foto, suposo que la part superior és el fèmur i la inferior la tíbia.

La nit ha estat una mica pesada, però no gaire més que les de les darreres setmanes, quan no sabia quina postura adoptar al llit perquè no em fes mal el genoll. Ara camino ranquejant, però confio que això siguin només uns dies i aviat recuperi la mobilitat normal d'aquesta articulació. No tinc més que paraules d'elogi per a l'equip mèdic i d'infermeria que em va atendre: el cirurgià, Josep Maria Amorós (el meu traumatòleg "de capçalera"), i un anestesista argentí que parlava català i del qual sento no recordar el nom (que poc agraïda és la feina de l'anestesista; el seu paper és fonamental per a la bona marxa de l'operació, però la gent només parla d'aquests professionals quan es produeix algun problema amb l'anestèsia) i infermeres i infermers que van fer que tot rutllés.

1 comentari:

Olga ha dit...

A mi no m'ho van deixar veure, i mira que ho vaig demanar, eh!!!