
Com que l'operació es fa amb anestèsia epidural, vaig poder seguir tot el procés de la intervenció a través del monitor. Tot i que jo sabia que allò era l'interior del meu genoll, en no tenir sensibilitat a les cames en aquell moment, m'ho mirava com si estigués veient un documental de medicina o seguint una classe (perquè el cirurgià m'anava explicant què feia). La foto ja és del final, quan s'ha tallat una part del menisc i se n'ha cauteritzat la superfície. Si no m'he equivocat en l'orientació de la foto, suposo que la part superior és el fèmur i la inferior la tíbia.
La nit ha estat una mica pesada, però no gaire més que les de les darreres setmanes, quan no sabia quina postura adoptar al llit perquè no em fes mal el genoll. Ara camino ranquejant, però confio que això siguin només uns dies i aviat recuperi la mobilitat normal d'aquesta articulació. No tinc més que paraules d'elogi per a l'equip mèdic i d'infermeria que em va atendre: el cirurgià, Josep Maria Amorós (el meu traumatòleg "de capçalera"), i un anestesista argentí que parlava català i del qual sento no recordar el nom (que poc agraïda és la feina de l'anestesista; el seu paper és fonamental per a la bona marxa de l'operació, però la gent només parla d'aquests professionals quan es produeix algun problema amb l'anestèsia) i infermeres i infermers que van fer que tot rutllés.
1 comentari:
A mi no m'ho van deixar veure, i mira que ho vaig demanar, eh!!!
Publica un comentari a l'entrada