Bars amb caliu (III): La Hormiga Atómica

Més que un bar es una petita cafeteria que duu el nom de la llibreria de la qual és com un preàmbul. Es troba a Pamplona, en ple barri antic, al carrer Curia, un dels dos que baixen de davant de la Catedral. L'entrada és estreta i en el bar no crec que hi hagi més de cinc o sis taules. En els prestatges al darrera de la barra no hi ha les típiques ampolles de conyacs, whyskies o licors que hi ha a molts bars, sinó un munt de pots de vidre amb tes i herbes per a infusions. I la música de fons és agradable, suau, i a un volum que no impedeix mantenir una conversa.

Hi vaig anar per casualitat. La Hormiga Atómica, que és el nom de la llibreria, havia posat una parada de llibres en el Congrés i en vaig comprar un parell de molts divertits. Volia comprar-ne algun més, i l'endemà de la clausura vaig apropar-me a l'adreça que vaig veure en un punt de llibre. No vaig ser l'única persona que havia anat al Congrés i dissabte feia cap a la Hormiga. Mentre em prenia un te amb canyella van entrar tres noies i un noi de Barcelona que també hi havien participat.

La llibreria no és molt gran, però és del tipus que m'agrada, on no hi ha un taulell amb els bestsellers --o els llibres que les editorials volen que esdevinguin bestsellers-- i on trobes obres que no solen trobar-se en moltes llibreries. Dues vistes de la botiga (en la primera, amb una butaca per poder espigolar els llibres tranquil·lament):





Fotos: M. Piqueras (Pamplona, 13.03.2010)

Bars amb caliu (II): Es Canyar (Alcúdia)

M'agrada venir a Mallorca a l'hivern. Els pobles són tranquils, per les carreteres no hi ha un transit excessiu, els restaurants i bars no estan atapeïts de turistes i et poden atendre millor... A més, m'agrada la natura en aquesta època. Divendres, quan l'avió sobrevolava l'illa, es podia distingir el color blanc-rosat dels ametllers encara florits, tot i que n'hi ha molts que ja comencen a tenir fulles i han perdut les flors.

Diumenge vaig dinar a Alcúdia, a Es Canyar, que és bar i restaurant. És un lloc molt agradable, la cuina és bona i en demanar un té, em van cantar tota la carta: Earl grey, negre, verd, de canyella... Hi sona una música de fons sempre suau i amb un volum que no destorba la conversa.

És un lloc per tornar-hi, però si sou de les persones que, quan van a un restaurant, els agrada sortir-ne amb una sensació de sacietat, absteniu-vos-en. L'únic inconvenient que trobo a Es Canyar, és que hi està permès fumar, Aquesta vegada me n'he sortit bé, però, perquè és un local molt espaiós i perquè a l'hora que hi he anat no hi havia gaire gent. El dinar no hauria estat tan deliciós si hagués estat "aromatitzat" amb el fum del tabac.





Fotos: M. Piqueras (Alcúdia, 28.02.2010)

Bars amb caliu (I): Bar Derby (Santiago de Compostela)

Molts pobles i ciutats han conservat alguns bars històrics que tenen alguna característica especial, a més de la seva antiguitat. A Santiago, davant l'hotel on em vaig allotjar fa pocs dies, hi ha el bar Derby.

Interior del bar Derby (foto: M. Piqueras, 5.10.2009)

Sobre aquest bar, Avelino Pousa Antelo, president de la Fundació Castelao ha escrit: "Con outros rapaces asistín a aquela "peña" que os galeguistas santiagueses tiñan no Bar Derby onde escoitabamos con verdadeira devoción a palabra daqueles homes que intuíamos que eran a xeració máis brilante da historia de Galicia. Poque por alí pasaban tódalas figuras do galeguismo que viñan por Santiago, entre as que lembro ao propio Castelao, Otero Pedrayp, Vicente Risco, Cuevillas, Bóveda, Álvaro das Casas, Suárez Picallo, ademais dos santiagueses Casal, Camilo Días, Barrerior Salaño e moitos máis que xa no lembro."

És un lloc molt agradable i tranquil. L'únic inconvenient (per a mi i per a qui defugi del fum): hi està permès fumar. Però a mitja tarda, quan jo vaig anar a prendre-hi un te, hi havia poca gent i encara s'hi podia estar bé.