Si voleu un massatge al...s glutis...

Si voleu un massatge als glutis i també a l'esquena, seieu una estona a la terrassa del bar que hi ha l'entrada del Museu Nacional d'Art de Catalunya. El massatge és gratis, us el farà la cadira en moure-us-hi al damunt o refregar l'esquena a l'espatllera:

I abans o després del massatge, entreu al Museu i visiteu l'exposició Això és la guerra!, amb fotos de Robert Capa (1913-1954) i de Gerda Taro (1910-1937). Val la pena!

Papereres divertides

Fa poc vaig anar a Logroño a fer un parell de conferències. Una vaig fer-la a l'Institut d'Ensenyament Secundari Batalla de Clavijo, que es troba prop del riu. Aquest institut s'ha especialitzat en batxillerat artístic i el seu alumnat no és només de la ciutat de Logroño; hi ha nois i noies que venen d'altres llocs a cursar estudis que només troben en aquest centre.

Em van cridar l'atenció les papereres que hi ha en els patis de l'Institut, on alguns nois i noies ja han començat a desenvolupar la seva vena artística:



Fotos: M. Piqueras (12.11.2008)

Nanoentrepans

El nom oficial d'aquesta fotografia és "nanohambugueses electròniques", però a mi em semblen més aviat nanoentrepans, potser sí d'hamburguesa, amb una fulla d'enciam que surt de dins de l'entrepà. Els autors són un investigador i una investigadora catalans: Jordi Llobet, de l'Institut de Microelectrònica de Barcelona (Centre Nacional de Microelectrònica, CSIC), a Bellaterra, i Laura Barrachina, de l'empresa Baolab Microsystems, de Terrassa. Amb aquesta foto han guanyat el 1r premi d'un concurs de fotografia científica internacional convocat pel congrés Micro-Nano Engineering 2008, celebrat a Atenes.

Llobet i Barrachina han sabut treure partit d'un error en la fabricació d'un component electrònic. Aquests 'nanoentrepans' estan formats per unes capes de metalls entre les quals es diposita una capa molt més fina per assegurar l'adhesió dels metalls. Són "estructures de test", que es fan servir com a detectors, situant-les al costat dels dispositius fabricats perquè comprovin la correcció del procés de fabricació. En el cas de la foto, la capa més prima, d'adhesió, no va ser processada correctament i va adoptar aquesta forma ondulada, com si fos l'enciam que s'escapa d'un entrepà del MacDonals.

El diàmetre d'aquests 'nanoentrepans' és d'uns 20 o 25 micròmetres (1 micròm,etre és la milionèsima part d'un metre), aproximadament la quarta part del diàmetre d'un cabell humà. La foto està presa des d'un microscopi electrònic de rastreig.

Tina Modotti, fotògrafa i revolucionària

En el Panteón de Dolores, un cementiri de la ciutat de Mèxic que --per les fotos que n'he vist-- té més l'aspecte de parc metropolità que de necròpolis, hi han enterrat més de sis milions de persones des que es va fundar, el 1875. En un racó perdut del cementiri, un rectangle de pedra grisa, amb el perfil d'una dona, erosionat per la pluja i el vent, té gravats uns versos mig coberts per la molsa:

Tina, hermana, no duermas, no no duermas.
Tal vez tu corazón oye crecer la rosa
de ayer, la última rosa  de ayer, la nueva rosa.
Descansa dulcemente, hermana.
La nueva rosa es tuya, la nueva tierra es tuya:
te has puesto un nuevo traje de semilla profunda
y tu suave silencio se llena de raíces.
No dormirás en vano, hermana.
Puro es tu nombre, pura es tu frágil vida
de abeja, sombra, fuego, nieve silencio, espuma,
de acero, línea, polen, se construyó Tu férrea,
tu delicada estructura.

Són versos del poema que Pablo Neruda va dedicar a Tina Modotti, la fotógrafa i revolucionària italiana que va passar una part de la seva vida a Mèxic, on va morir sobtadament el 1942. Amics anònims de Tina van comprar-li aquella tomba "perpetua". Vaig llegir els versos per primera vegada en el llibre Tina, de Pino Cacucci; estaven incomplets, amb punts suspensius, possiblement perquè el mal estat de la tomba en dificultava la lectura. Després vaig buscar-los i vaig trobar-los sencers, com els he copiat aquí. També vaig trobar algunes fotos de la tomba on, efectivament, els versos no es poden llegir completament perquè n'hi ha que estan malmesos (la foto que reprodueixo aquí està signada per Miguel Hidalgo; no veig enlloc que els drets de reproducció estiguin reservats).

Jo no sabia res de Tina Modotti fins que el Nadal de 2002, la meva amiga Imma em va regalar el llibre esmentat de Pino Cacucci (l'Imma és la meva proveïdora de llibres italians). La biografia de Tina Modotti és punyent, no pot deixar indiferent qui la llegeix. Va néixer el 17 d'agost de 1896 a Údine (Itàlia), i als disset anys va emigrar als Estats Units, on el pare i una germana seva ja s'havien instal·lat un o dos anys abans a San Francisco. Com a obrera del tèxtil entra en contacte amb el món sindical, però també té inquietuds artístiques. Treballa com a actriu, es casa amb un pintor amb poca fortuna que mor aviat; s'enamora del fotògraf americà Edward Weston i el segueix a Mèxic, país on entra en contacte amb els grups que estan revolucionant la política i l'art.

A Mèxic comença la seva millor època com a fotògrafa (vegeu-ne una mostra a la revista poètica Almacén, d'on està treta la fotografia que incloc aquí). Les seves fotografies mostren imatges de la vida que ella coneix: la lluita camperola, el món obrer, les dones del poble amb la mainada, la indústria, o símbols de la revolució política i social que viu Mèxic. Però l'estètica predomina en tota la seva producció.

El 1920 és expulsada de Mèxic, essent sospitosa d'haver participat en un atemptat al president del país. Les dues dècades següents les passa a Europa: Berlín, Moscou, Polònia, França i Espanya, on participa en la guerra (in)civil amb les Brigades internacionals. El 1939 torna a Mèxic, i el 5 de gener de 1942 mor --se suposa que d'un atac de cor-- quan es desplaçava en taxi per la ciutat.

Hi ha una biografia novel·lada de Modotti escrita per Elena Poniatowska, però no n'he tingut accés i no en puc opinar. De tota manera, no crec que m'animi mai a llegir-la perquèles biografies novel·lades no m'agraden. La biografia que en va escriure Cacucci em va agradar bastant, però hi vaig trobar a faltar una relació de les fonts d'on va obtenir la informació per a fer l'obra, i un índex, com a mínim onomàstic.

Tina Modotti a la pel·lícula The Tiger's Coat (1920)Foto: Wikimedia Commons

(Actualitzat: 04.01.2019)

Per saber-ne més:

- Comitato Tina Modotti. Web de l'associació fundada el 1989 per tal de divulgar la figura d'aquesta fotògrafa i organitzar actes de commemoració del cinquantenari (el 1992) de la seva mort i el centenari (el 1996) del seu naixement.

- La tumba de Tina Modotti en el Panteón de Dolores, per Héctor Bialostozky, a Local.Mx (19.12.2018)