El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dissabte, 4 de febrer de 2012

Moix, moixo, moixó, mixo i mixó

En el meu escrit sobre el canari espantat i possiblement lesionat que vaig veure pel carrer Balmes, vaig fer servir el terme moixó, per referir-m'hi. Forma part de la meva llista imaginària de mots preferits i, encara que a Barcelona no la sento gaire, m'agrada per referir-me als ocells de mida petita, que sovint encara empetiteixo més anomenant-los moixonets.

L'Olga de Sort sembla que s'estrany que anomeni moixons els ocells petits. I la Imma, des de Bolonya, m'escriu un correu --diu que no se'n surt, per deixar un comentari en el mateix bloc-- i diu que el seu pare en deia mixons, dels ocells petits. (La Imma viu a Bolonya, però és de Camarasa.)

Després jo mateixa he recordat que el senyor Joan, un conserge de les terres de Ponent que vam tenir fa anys, em va dir un dia que ens havíem deixat el moixó al balcó i jo em pensava que es referia a un ocell, però no, ell parlava del gat. I també he recordat que, a les Illes, un moix és un gat.

He consultat aquesta joia en línia que és el Diccionari català-valencià-balear, l'Alcover-Moll, per aclarir-me una mica sobre els diversos significats de mixó, moix i moixó, en referència només a animals. A més de mixó, he trobat també mixo, sense accent.

MIXO
|| 1. Gat, en llenguatge infantil o afectuós (La Bisbal, Palafrugell, Men.); cast. micho, minino.
|| 2. Vedell (Lledó).

MIXÓ
Ocell (Ponts, Tamarit de la L., Ll., Balaguer, Pla d'Urgell, Segarra, Conca de Barberà, Penedès, Vendrell, Camp de Tarr.)

Ve't aquí el mixó del pare de la Imma. De les terres de Lleida, però no únicament.

1. MOIX
| 1. Gat, mamífer carnisser de l'espècie Felis catus (Bal.); cast. gato. «Ets eriçons van a peu | i ses tortugues de grapes; | un moix per a agafar rates | no és pagat a ningun preu» (cançó pop. Mall.). Es forats de ses portes per hont surten es moixos, Roq. 10. a) Moix salvatge: gat fér (Mall., Men.).

Locucions amb moix
a) Anar peu de moix: caminar cautelosament, procurant no fer soroll (Mall.),—b) Fer mà de moix: robar (Mall.); palpar d'amagat, sobretot per fins luxuriosos (Men.).—c) No haver-hi un moix: no haver-hi ningú, estar un lloc desert.—d) Fer una cosa tant com sa coa d'es moix: no fer-la, abstenir-se'n, no esser capaç de fer-la.—e) Caure de peus, com es moixos: caure i no fer-se mal, o bé tenir una sort extraordinària.—f) Tenir set vides, com els moixos: tenir molta vitalitat.—g) Esser lleig com una brega de moixos: esser extremadament lleig.

Refranys amb moix
a) «Es moixos fan ses dones endreçades»: significa que els gats propensos a robar el menjar de les cuines i rebosts obliguen les dones a posar esment a guardar-lo bé.—b) «A casa que hi ha moix negre, no hi falten doblers» (Men.); «A casa de moix negre, gallina blanca i gall ros mai falten valors» (Mall.).—c) «Allà on no hi ha moix, ses rates van a lloure» (Mall.); «Com es moix no hi és, ses rates ronden sa casa» (Men.): vol dir que en no haver-hi autoritat, els súbdits en fan de les seves.

Pel que fa a moixó, també hi ha la forma sense accentuar, moixo:

MOIXO
Gat, en llenguatge familiar (Albocàsser, Catí, Benassal, Morella).

1. MOIXÓ
|| 1. Moix o gat petit (Mall.); cast. gatito. «Sa moixa ha fet quatre moixons».

2. MOIXÓ
I. || 1. Ocell en general, i especialment els petits (or., occ.); cast. pájaro. Estan amagats axí com perlas en arena e moxons en barça d'espines, Arnau de Vilanova (Menéndez Pelayo Heter. i, 751). Quatre ventayls... d'or e de seda, e de moxons verts floquats entorn, doc. a. 1373 (Miret Templers 557). Debaix de un arbre sobre lo qual cantava un moixó molt suaument, Faules Isòp. 121. Fins la piuladissa dels moxons axampla el cor, Cases A., Poes. vii. Moixó gabier: l'ocell que serveix de reclam per a caçar (Falset).

II. || 1. Peix teleosti de l'espècie Argentina sphyraena, de devers 20 cm. de llargària.
|| 2. Peix molt petit, de l'espècie Atherina mochon, de cos cilíndric i color argentat, molt perseguit i estimat com a comestible (or., val., bal.); cast. morralla. Liura de sardina grossa e manuda e moxó, X diners, doc. a. 1361 (Rotger Hist. Poll. i, apénd. xxix). Moixó... se vena a 10 diners, doc. a. 1518 (BSAL, xxii, 252).

Segons l'Alcover-Moll, moixó és també una manera familiar d'anomenar el 'membre viril' a la Ribera d'Ebre. És a dir, l'ocellet d'altres llocs. I el Diccionari inclou dos refranys que fan referència al moixó: a) «Més val un moixó a la mà que una àguila volar».
a) «Més val un moixó a la mà que una àguila volar».—b) «Moixons arramadats, neu pels serrats» (Griera Tr., xi, 10).

Per cert, per al Diccionari de la llengua catalana (el DIEC), mixo és únicament un prefix: mixo- [o mix-], la forma prefixada del mot grec myxa, 'moc', que forma part de paraules com ara mixobacteris, mixococ, mixomicets o mixomatosi.

I prou ja per avui (que ja és ahir). Vaig a ficar-me al llit i deixo la mixa (o és la moixa?) arraulida damunt del radiador. Estarà contenta: amb el fred tan fort que està fent, deixem la calefacció engegada tota la nit.

6 comentaris:

Olga ha dit...

Moixò, moixons, moixonets... He mirat al bloc si l'he fet servir gaire. De fet és una de les paraules que fem servir sempre.
http://www.pirineuweb.com/?s=moixo

Montse Vallmitjana ha dit...

Nosaltres, la neva família als gats sempre els hem dit mixo i mixet

Mercè Piqueras ha dit...

Olga, crec que va ser durant les vacances que fèiem --fa molts anys-- en el Pallars, quan vaig acostumar-me al "moixó".

Montse, a la gata de casa de vegades també li dic "mixeta".

amparo ha dit...

Nosaltres als gats els diem, (Marina Baixa):

Mix (si és mascle)
Mixina ( si és femella)
Mixinet ( si és mascle menut)
Mixineta (si és femella menuda)

Però, mai havia sentit mixo per a cridar a un gat. Supose que vos passarà el mateix a vosaltres amb el "mix" i els seu derivats.

Puigmalet ha dit...

A Prat de Llobregat, per als gats he sentit "mixo" i "mixeta" (dues paraules per a gèneres diferents), ni "mixa" ni "mixet". Quant a la resta, pardals.

Prepara un atles lingüístic...

Mercè Piqueras ha dit...

Puigmalet, aquesta varietat en la manera d'anomenar una mateixa cosa contribueix a la riquesa de les llengües.

M'encanten els atles lingüístics.