De vegades pensem en la medicina preventiva tenint en ment únicament les vacunacions o algun tipus d'intervenció mèdica. Tanmateix, si a tot el món se seguissin mesures aparentment tan senzilles com rentar-se, de manera habitual, les mans amb sabó abans dels àpats i després d'anar al vàter, es podria reduir a la meitat el nombre de morts per diarrea i en una quarta part el de morts per infeccions respiratòries agudes.
Dades de 2013 de l'Organització Mundial de la Salud indiquen que cada any moren aproximadament 760.000 criatures de menys de cinc anys per infeccions intestinals, que són la segona causa de mort en aquella franja d'edat (la primera causa són infeccions respiratòries agudes, com ara la pneumònia). Són morts que podrien evitar-se si a tot el món es tingués accés a aigua de boca en bones condicions i si es poguessin adoptar algunes mesures d'higiene tan senzilles com ara rentar-se les mans amb sabó. Malauradament, en el món, uns 780 milions de persones no tenen accés a aigua sense contaminar i 2500 milions de persones no poden gaudir de les mesures d'higiene adequades en la seva vida diària perquè no disposen d'aigua corrent.
I en el món industrialitzat, tot i que les dades no són preocupants com les que veiem en els països pobres, de vegades ens oblidem de mesures higièniques tan senzilles com la de rentar-nos les mans. El 2003, als Estats Units, la American Society for Microbiology (ASM) va encarregar un estudi del nombre de persones que es rentaven les mans després d'anar al vàter en els aeroports d'algunes grans ciutats (Nova York, Chicago, San Francisco, Dallas i Miami). Les dades distingien entre el comportament d'homes i dones, i els homes no surten massa gaire ben parats: més d'una quarta part (el 26%) no es rentava les mans després d'anar al vàter, tot i que, per orinar, se subjecten el penis amb les mans --vaja, em sembla. Entre les dones, les que no es rentaven les mans eren el 18%.
Tenint en compte que hi ha persones que no es renten les mans en els lavabos públics, quan hi vaig a un em pregunto quin sentit té que jo me les renti si, per obrir la porta de sortida, normalment cal tocar una maneta que abans han tocat persones que potser no s'han rentat les mans després de fer les seves necessitats. Si les portes d'entrada a la secció de senyores són obertes o són d'aquelles que es poden obrir només empenyent, no tinc cap problema. Però moltes vegades cal obrir la porta amb una maneta. Digueu-me aprensiva, si voleu, però segons a quins llocs em fa molta angúnia tocar la maneta de la porta dels lavabos. Per exemple, en els hospitals. Aquests darrers anys he hagut de freqüentar hospitals com a acompanyant en diverses ocasions i el que he fet era agafar un tros de paper d'assecar les mans i posar-me'l en els dits per obrir la porta.
La mateixa empresa que va fer l'estudi dels aeroports per a l'ASM, també va fer una enquesta telefònica en què es preguntava a la gent si es rentaven les mans després d'anar al vàter en lavabos públics. El resultat va ser diferent: el 95% va dir que sempre se les rentava. Suposo que, encara que l'enquesta fos anònima, a la gent li feia vergonya dir que no se les rentava. O, tenint en compte que l'observació de lavabos s'havia fet en aeroports, potser vol dir que la gent que viatja amb avió és més bruta que la població general?
El que no indica l'estudi de l'ASM és quanta estona dedicava cada persona a la rentada de mans. Es recomana que es freguin les mans ensabonades, una contra l'altra, durant uns vint segons. Fixeu-vos què fa la gent en un lavabo públic i em sembla que ben poques persones hi dediquen els vint segons recomanats. De fet, en les lavabos que tenen aixetes automàtiques, que comencen a rajar quan un sensor detecta la presència de les mans, sovint segueixen rajant quan la persona s'està ja eixugant les mans. A més, hi ha qui hi només hi dedica només uns pocs segons i fins i tot qui només es mulla les mans --o tan sols els dits-- i no fa servir sabó. Això pot ser tan dolent o més que no rentar-se, perquè, quan es fa un rentat de mans superficial, els microbis, que estaven formant pel·lícules a la superfície de la pell, poden desenganxar-se i transmetre's més fàcilment a una altra persona.
El Dia Internacional de la Rentada de Mans va ser instituït per un grup d'institucions i empreses, entre les quals hi ha l'Acadèmia per al Desenvolupament Educatiu, Els Centres per al Control i prevenció de Malalties, dels Estats Units, la London School d'Higiene i Medicina Tropical, UNICEF, Colgate-Palmolive, Procter and Gamble, i Unilever. El 2008 va celebrar-se per primera vegada, tot i que, el 2001, es van engegar uns projectes pilots per promoure la rentada de les mans a Ghana, Senegal i Perú, que després va estendre's a altres països.
Pensem que rentar-se les mans és un petit gest que pot salvar vides.
