Aquests recipients s'anomenen càpsules (o plaques) de Petri i es fan servir per a cultivar-hi microbis o altres cèl·lules; sol parlar-se de 'càpsula' per referir-se exclusivament al recipient i de 'placa' quan conté un medi de cultiu on hi creixeran els microbis. La seva introducció en el treball experimental de microbiologia va ser un gran avenç i, des de 1886, no s'ha trobat un sistema millor per cultivar microorganismes en el laboratori. Deuen el seu nom a Richard Julius Petri (1852-1921), que va ser encarregat del Museu d'Higiene de Berlin i va treballar a l'institut que dirigia Robert Koch (un dels pares de la microbiologia, descobridor del bacteri que causa la tuberculosi). Petri va néixer el 31 de maig de 1852 i Google li dedica aquest doodle el dia del seu aniversari. Per fer justícia, però, Google hauria hagut de dedicar el doodle també a altres dos científics, tot i que segurament sigui gràcies a Petri que aquest recipient es va fer popular.
Dues plaques de Petri: a la dreta la part inferior, amb el medi de cultiu
(copyright Rubén Duro)
|
Placa de cultiu amb colònies de microorganismes (Font: Wikimedia Commons) |
Abans que s'inventessin les plaques de cultiu, els bacteris es cultivaven en una plates, com unes safates, segons un sistema ideat per Koch el 1883: després d'esterilitzar-les, s'hi abocava gelatina i quan la gelatina s'havia solidificat, es procedia a fer la inoculació. Perquè la plata es mantingués estèril i humida, es cobria amb una campana de vidre. Era un sistema incòmode per treballar-hi i sempre hi havia el perill que els cultius acabessin contaminats. Petri va proposar fer els cultius en uns vasos de vidre de forma cilíndrica, d'alçada molt petita, i coberts amb una tapadora que tenia la mateixa forma però era una mica més ample, de manera que encaixessin damunt del vas inferior. Era un sistema molt més pràctic i al laboratori de Koch de seguida el van adoptar. El 1887, Petri va publicar un article en una revista alemanya de bacteriologia en què descrivia aquest nou recipient per al cultiu de bacteris.
El 1886, l'any anterior a la publicació de l'article de Petri, el britànic Percy F. Frankland (1858-1946), professor de química a la Reial Escola de Mines de Londres, ja havia publicat un article en què descrivia un recipient de vidre per al cultiu de bacteris de l'atmosfera que tenia unes característiques molt semblants a les càpsules de Petri, però no eren tan planes. Era un article sobre uns experiments que Frankland havia fet per estudiar els microbis de l'aire en diverses ciutats angleses.Tanmateix, aquesta descripció de les plaques de cultiu potser tampoc no sigui la primera. En la tercera edició del llibre Microorganismes i malaltia, publicat també el 1886, Emanuel Klein (1844-1925), microbiòleg eslovè que treballava a Anglaterra des de 1872, mostra un dibuix esquemàtic del mateix recipient i explica com usar-lo per fer-hi créixer microbis. El prefaci del llibre duu la data de 1885; per tant, és possible que aquell any ja l'hagués estat fent servir.
És una casualitat que Petri, Frankland i Klein dissenyessin recipients tan semblant? Vist que, després de gairebé 130 anys encara no s'ha trobat un mètode millor, els tres van arribar a la mateixa conclusió més pràctica fent assajos diferents? O algú va copiar d'algú? Això potser no se sabrà mai.
Bibliografia
- Wainwright M (1998) Who invented Petri dish? SGM Quarterly 25:98-99
- Wainwright M (1999) Who did invent Petri dish? The mistery deepens... SGM Quarterly 26:13
Potser us interessarà:
- Frau Hesse i les seves gelatines (aquest blog, 13.01.2009). Tampoc se sol reconèixer que va ser una dona qui va introduir l'ús d'agar com a medi de cultiu en microbiologia (l'agar és la substància sobre la qual creixen els microbis i de la qual s'alimenten, en les plaques de Petri).