Sé que al agua le disgustan la música heavy y la estridente; en cambio, le encantan la de Mozart y la clásica en general.
Ho diu el japonès Masaru Emoto, a qui el Magazine de La Vanguardia dedica avui cinc pàgines. I sabeu quina és la seva cancó predilecta? (la de l'aigua, no del japonès). Doncs, Blanca y radiante va la novia; no m'hauria imaginat mai que l'aigua tingués aquests gustos musicals.
Masaru Emoto, a qui el periodista que l'entrevista anomena "profeta de l'aigua", diu que podem millorar l'aigua que bevem. Si, a la gerra o l'ampolla d'aigua, li enganxem una etiqueta amb la paraula gràcies o amor, "l'aigua s'alegrarà, es vivificarà, es purificarà: millorarà." I jo que durant molts anys he estat gastant diners, primer en ampolles i garrafes i ara en filtres per a la gerra Brita! Per què ningú no em va avisar que amb una etiqueta es podia millorar la qualitat de l'aigua?
L'entrevista és un reguitzell de bajanades i de pseudociència i no podia entendre que aquesta revista dediqui a aquest home cinc pàgines fins que he arribat al darrer paràgraf, que acaba així:
Ahora Masaru Emoto ha sido contratado en España por Grupo Pascual para analizar su agua mineral natural Bezoya, extraída de manantiales subterráneos de la sierra de Guadarrama, y cuya composición es de mineralización muy débil. Tras exhaustivos análisis, Emoto concluye que este agua es la que cristaliza de una forma más bella de entre las varias diversas procedencias estudiadas en España.
He llegit l'entrevista perquè Claudi Mans n'ha fet un comentari en la llista de distribució de l'Associació Catalana de Comunicació Científica i aleshores he recordat que jo havia escrit alguna cosa sobre aquest senyor fa sis anys en aquest bloc. Va ser arran de la seva participació a Cuarto Milenio, un programa de televisió que tracta de pseudociència, però presentada com si fos ciència, buscant fins i tot "experts". En aquella ocasió, Emoto explicava com es podien projectar els nostres sentiments a uns pots d'arròs bullit.
El 2006, una mica de cerca per Internet em va servir per veure qui era aquest Emoto i per comprovar el que ja sospitava: que al darrere hi havia un negoci.
Potser us interessarà:
- El agua tiene memoria, entrevista de V.M. Amela a Masaru Emoto, Magazine (20.01.2013)
- Els "sentiments" de l'aigua i de l'arròs (aquest bloc, 03.10.2006). Comentari al pas de Masaru Emoto pel programa "Cuarto Milenio".
Què us semblaria que, pel sol fet d'assistir a una reunió, us regalessin un joc de cartes (baralla espanyola) i un "auténtico jamón de hembra curado" d'un pes d'entre sis i set quilos? Doncs avui he rebut per segona vegada en pocs mesos una invitació per assistir a una reunió que organitza HOME XXI en un hotel proper a casa meva i m'ofereixen això i més (vegeu més endavant).
HOME XXI em convida a la presentació en exclusiva dels seus productes i diuen que en aquest acte, que es farà el dia 1 de juny, podré conèixer de primera mà, de forma clara i amena l'ÚLTIMA NOVETAT del mercat. Si hi vaig acompanyada del meu marit i els ensenyem 150 euros --afegeixen: "solo ENSEÑAR. sin dejar en prenda"-- rebré també una fantàstica llauna d'oli pur d'oliva d'una marca molt coneguda.
No penseu que és una reunió a la qual pot anar-hi tothom, però. Ni de bon tros! S'han de complir uns requisits. Si jo fos soltera o divorciada no hi podria anar: cal que m'hi acompanyi el meu marit. Deuen treure les dades del cens, suposo, i saben que en tinc, de marit. Però com que ens trobem ja en un sector d'edat en què la probabilitat que una malaltia --ja sigui sobtada o de llarga durada-- se'ns endugui d'aquest món és més elevada que a la resta de la població, es curen en salut i em diuen: "...Si es Ud. viuda, venga acompañada de un familiar o un amigo/a que sea mayor de 50 años y recibirá los mismos regalos previstos para el matrimonio, siempre y cuando acredite su estado civil de viuda con el libro de familia o documentación válida."
I ara prou de broma, perquè aquesta carta m'ha indignat. Qui és HOME XXI? Oficialment, un grup empresarial familiar amb seu a Las Rozas (Madrid) especialitzat en "la comercialización de dispositivos y productos médicos para la salud doméstica, que formula 'ir siempre dos pasos por delante de sus competidores proporcionando los últimos avances a sus clientes'". Segurament els preocupa també la seva imatge i la responsabilitat social corporativa i tenen una fundació que, entre altres activitats, col·labora amb Caritas de Marbella (curiós, oi?; tenen la seu a la província de Madrid i ajuden Caritas de Marbella) i regala lots de Nadal a persones grans i famílies de Las Rozas.
Però què comercialitza HOME XXI? És una incògnita. El web d'una empresa que es dedica a vendre sol ser una extensió del seu negoci, una botiga virtual on ofereixen els seus productes. Doncs això no passa en el web de HOME XXI. No hi trobareu cap informació sobre els productes que venen ni sabreu com els comercialitzen. I això, per què? Doncs perquè no els interessa.
Una cerca per Internet m'ha dut a diversos fòrums on la gent denuncia les pràctiques abusives de HOME XXI (vegeu-ne aquest, amb comentaris que comencen el juliol de 2011 i continuen fins fa pocs dies). Fan reunions en hotels, a les quals conviden sempre persones grans. Després de fer-los els regals, els mostren la gran novetat: una manta magnètica que té moltes propietats saludables. Per convèncer els assistents a la reunió que són molt afortunats, els diuen que el preu oficial és de gairebé 2000 €, però, pel fet que siguin jubilats i perquè estan entre els mil primer compradors, els la deixen a 999 €. En el fòrum de denúncia, alguns diuen que el preu és de 4000€ i que l'ofereixen a la meitat; potser varia segons la ciutat i el nivell social dels assistents, ves a saber.
Mitjançant una altra cerca, he trobat botigues virtuals que venen també les anomenades mantes magnètiques. Les propietats que els atribueixen són molt variades: equilibren el magnetisme natural de cos, milloren la circulació, regulen el pH del organisme, afavoreixen la proliferació cel·lular, estimulen el sistema immunitari, descarreguen l'electricitat estàtica acumulada al llarg del dia, redueixen els efectes secundaris dels medicaments, col·laboren en l'assimilació dels nutrients essencials, tenen efecte fungicida i antibiòtic, ajudan a relaxar-se i, per tant, a dormir millor, milloren també la salut mental... N'hi ha de mides diferents i de preus diversos. La més gran, per a un llit 150 x 190 cm, es por trobar per 129 euros (l'IVA i el transport a la península i les Illes està inclòs en el preu de venda), tot i que hi ha webs que la venen més cara (150 € i en un lloc a 190€). Clar que cap d'aquestes botigues virtuals t'ofereix de regal un joc de cartes, una llauna d'oli d'oliva i un pernil de femella curat. També em sembla una estafa atribuir totes aquestes propietats a una manta, però si més no, és una estafa més petita i no assetgen els possibles compradors, com ho fan els comercials de HOME XXI en les reunions dels hotels.
M'entren ganes de convocar els iaioflautes del meu barri per manifestar-nos el dia 1 de juny davant de l'hotel on es faran les reunions de HOME XXI (seran quatre!, dues al matí dues a la tarda) i advertir els ingenus i incauts avis i àvies que hi vagin de l'enredada que els volen fer, que avui dia ningú no dóna duros a quatre pessetes. De tota manera, és una enredada ben petita si la comparem amb la dels fons preferents o la que va fer Bankia informant d'uns beneficis quan tenien unes pèrdues més que milionàries. I és que no n'hi ha un pam de net!
Encara no entenc com la molt venerable i opusdeista ciutat de Pamplona manté en el seu càrrec des de fa anys el director del planetari oficial de la ciutat, Javier Armentia. Una mena de Richard Dawkins ibèric, ateu i escèptic, Armentia no té pèls a la llengua, com ho demostra en el seu bloc Por la boca muere el pez. Però alguna cosa deu tenir que fa que un govern tan de dretes i amic de l'església com és l'Ajuntament de Pamplona i el mateix Govern navarrès no l'hagin anatematitzat. (El bisbe no el pot excomunicar perquè no es pot excomunicar qui ja s'ha excomunicat pel seu compte.)
Suposo que la resposta és el maquiavel·lisme de pensar que la fi justifica els mitjans. I és que Armentia sap molt bé com organitzar el Pamplonetario --nom amb què es coneix el planetari pamplonès. Com que a Pamplona no hi ha cap Museu de Ciència, el planetari ha de suplir aquesta mancança i ho fa molt bé, no limitant-se a activitats relacionades exclusivament amb l'astronomia o ciències afins. Al llarg dels anys, hi he vist algunes exposicions força interessants. Per altra banda, en qualsevol acte públic en què hagi de parlar, Armentia sap ficar-se el públic a la butxaca. Te ganxo, vaja! La gent s'ho passa molt bé sentint-lo i llegint-lo i a més, n'aprèn. Per això, quan em van demanar si el volia presentar en la conferència que farà aquest vespre a l'Institut d'Estudis Catalans, vaig acceptar sense pensar-m'ho dues vegades.
El resum de la seva conferència diu:
El món de la ciència es percep amb aspectes molt positius, com si fos la panacea que ens salvarà de tots els mals, ens farà arribar a l'espai, ser eterns, eternament bells i, sobretot, feliços. Alhora, però, es percep com una amenaça que ens manipularà fins i tot el pensament, una globalització del control social i les pestes més diverses arribades de la mà de l'irresponsable que afirma que "si es pot fer, es farà". [...] El mateix món de la salut ens mostra aquesta dicotomia que ens venen, entre l'esperança que les cèl·lules mare solucionin l amedicina i que els nous fàrmacs ens facin feliços i meravellosos i l'amenaça que les ones electromagnètiques, els aliments transgènics o els additius químics ens destrossin amb càncers i malalties terribles.
Paral·lelament (i és part del mateix fenomen), anem coneixent les implicacions entre ciència i poder (econòmic i polític), la forma interessada en què alguns temes o campanyes es mouen tot intentant usar l'opinió pública, la immediatesa com més va més acrítica dels mitjans i la facilitat amb què el mercadeig viral converteix simples badomeries en el tema del dia.
Passejarem entre la moda i el pànic, amb la ciència que arriba als quioscs, a les televisions i a internet. Ens creiem que som la gent més informada del món, però també en som la més crèdula.
Tinc ganes de passejar amb Armentia i amb qui vingui a escoltar-lo, en el col·loqui que seguirà a la la conferència. Segur que serà una passejada molt entretinguda i il·lustrativa.
"La ciencia que nos venden: entre la moda y el pánico"
per Javier Armentia, astrofísic, divulgador i director del Planetari de Pamplona
Lloc: Sala Pere i Joan Coromines
Institut d'Estudis Catalans
C/ Carme, 47. Barcelona
Dia i hora: Dimecres 16 de febrer, 19.00
Sabíeu que existeixen centenars de teràpies de microfreqüències electromagnètiques possibles per arribar a un correcte equilibri energètic del vostre sistema orgànic i encaminar-vos a la salut mitjançant la regeneració de les vostres cèl·lules? Això és possible mitjançant SCIO (pronunciat skio), que --segons llegeixo en el web Terapia Quantum-- "es un sofisticado e innovador sistema de computo auxiliar de análisis energético y tratamiento terapéutico basado en los principios de la Física Cuántica, Medicina Energética y Medicina Alternativa (Homeopatía, Acupuntura, RIFE, PNL y más)". I ves per on, fa un parell de dies vaig descobrir, a dues passes de casa meva això:
En el mateix web de Terapia Quantum llegeixo com funciona: et connecten al SCIO i a un ordinador "capaces de realizar un análisis integral de la energía del organismo: se hace un diagnóstico de los desequilibrios energéticos a través de 110 canales simultáneamente". Així és com s'apliquen els centenars de teràpies que he esmentat més amunt.
En un web anomenat Medicina Cuantica [sic] hi ha un article titulat "Terapia del quantum SCIO: casos prácticos", on diu: "Otra aclaración importante es que con el quantum no damos ningún diagnóstico [...]. La información que aparece es una visión de los elementos estresantes en el organismo en ese momento o como decíamos anteriormente TENDENCIAS ENERGÉTICAS."
Suposo que eer evitar possibles problemes legals, diuen --amb majúscules, per destacar-ho:
ANTES DE CONTINUAR ES IMPORTANTE ENTENDER QUE EL QUANTUM SCIO ES UNA TERAPIA COMPLEMENTARIA. Las personas que acuden, no importa la dolencia, no deben de descartar los tratamientos de la medicina oficial porque el SCIO complementa en muchos casos estos tratamientos; las terapias se pueden realizar de forma simultánea y aportan información que va más allá de lo que analiza la medicina oficial, normalmente las condiciones físicas del paciente.
Aquest SCIO es veu que fa tota mena d'anàlisis de les condicions de l'organisme, fins i tot electerocardiogrames, si bé "este electro utiliza medidas basadas en las señales electromagnéticas y es posible que difiera de los valores cuando nos hacen un electrocardiograma en el hospital que utiliza otra tecnología".
Per llegir aquest article i entendre'l, primer caldria fer un curs especialitzat, potser fins i tot un màster. Es parla de 'reactancia' ("Índice de velocidad de reactancia es la velocidad a la cual el cuerpo reacciona a patologías"), 'fase de ángulo' ("refleja la integridad de las membranas de las células para transmitir información, la capacidad de una persona para rehacer"), 'impedancia' ("capacidad de energía para fluir a través del cuerpo"), 'presión protónica' ("el Ph [sic] del cuerpo"), 'presión electrónica' ("refleja el funcionamiento del campo eléctrico"), 'sarcodes' i 'terapìas de automeridianos' (no explica què són).
Estava pensant a demanar hora en el centre de costat de casa; tinc curiositat per conèixer els meus valors de pressió protònica i electrònica o la velocitat de reactància del meu cos, i veure de quina manera es reflecteixen en el voltatge i l'amperatge la condició de les meves glàndules suprarenals, els nivells d'aminoàcids, la meva voluntat, la funció cerebral, la serotonina i l'amor i la força per la vida que sento. També m'agradaria conèixer la meva fase d'angle i la de resposta, i si alguna obstrucció elèctrica impedeix el flux d'energia pel meu cos. Però més que res voldria conèixer el meu índex d'estrès en relació a les gairebé 10.000 substàncies en el meu organisme que el SCIO és capaç d'analitzar (entre aquestes 'substàncies', hi ha "vitaminas, minerales, ácidos grasos, fenoles, hongos, bacterias, cromosomas, virus, huesos, emociones, músculos, dientes, alergias…")
Però no serà possible. Llegeixo en el seu web que la seva activitat és la venda, distribució i ensenyament del sistema SCIO. I si m'hi apuntés a un curs?
Actualització, 24 de maig de 2017
No recordo quant de temps va durar aquest negoci a costat de casa, però fa ja uns quants anys que van plegar. Potser es va saturar el mercat?
Potser us interessi:
- Medicina [Quàntica?] (04.12.2009) Del bloc Edunomia, de Miquel Duran
Quan us recepten un antibiòtic, un antiinflamatori, un somnífer o un medicament per baixar la pressió arterial, us atreviríeu a prendre-us de cop totes les càpsules o pastilles d'una capsa? Suposo que no, excepte que ho féssiu amb ànim suïcida. Doncs no recorreu mai a un "medicament" homeopàtic per suïcidar-vos, perquè no aconseguiríeu el vostre objectiu.
Enguany, per segona vegada es duu a terme la campanya "10.23 Homeopatia, res de res", iniciada el 2010 al Regne Unit, quan grups de persones escèptiques de l'homeopatia van engolir en públic caixes senceres de preparats homeopàtics. La finalitat era demostrar que en els medicaments homeopàtics no hi ha res i que, a diferència de qualsevol medicament, prendre'n una sobredosi no afecta la salut, perquè és com prendre caramels. Fa poc, llegia un titular d'un diari que deia "L'homeopatia funciona..." i a continuació, en lletra petita, "...com un placebo". I és que és això el que és, un placebo, un medicament fals que té l'aspecte d'un medicament real, però que únicament conté productes inerts.
Els remeis homeopàtics es preparen mitjançant una sèrie de dilucions d'una substància inicial, seguides d'una vigorosa agitació que diuen que transmet a l'aigua part de l'essència espiritual d'aquella substància. Curiosament, com més diluït sigui el producte més potent sembla que seria. Les boletes homeopàtiques es preparen amb una substància inert, que pot ser un sucre, en el qual es col·oca el remei Al final del procés, la dilució és tan gran que, per ingerir tans sols una molècula del principi actiu que s'ha anat diluint, seria necessari prendre moltíssims milions de boletes homeopàtiques.
El 2010 un grup d'escèptics britànics (la Merseyside Skeptics Society) van endegar la iniciativa 10.23 per cridar l'atenció de la ciutadania sobre la realitat de l'homeopatia. El dia 30 de gener de 2010, a les 10.23 del matí, més de 400 persones van prendre una sobredosi de productes homeopàtics davant les botigues Boots', una popular cadena de botigues que venen productes d'higiene personal, cosmètica i farmàcia, entre els quals hi ha productes homeopàtics. Un grup d'escèptics de Madrid van unir-se als britànics en aquesta experiència, que es pot veure en aquest vídeo:
Enguany la campanya, que s'ha estès a moltes ciutats fora del Regne Unit, es durà a terme el proper dissabte 5 de febrer. A Barcelona, un grup de persones voluntàries s'ajuntaran a la Rambla, davant la font de Canaletes per ingerir el contingut de caixes senceres de "Sedatif PC", un suposat somnífer homeopàtic. Diuen que han triat aquest producte perquè últimament s'ha detectat que hi ha productes homeopàtics que contenen principis actius com ara àcid acetilsalisílic (aspirina), amb la qual cosa potser sí que funcionin, però allò que fa que funcionin és l'aspirina que duen incorporada. El "Sedatif PC", en canvi, només duu el sucre o excipients per donar-li sabor. Com en altres llocs del món, l'hora serà les 10.23 am.
Per què una hora tan estranya en comptes de les 10.00 o les 10.30, per exemple? Les 10.23 fa referència al nombre a l'anomenada constant d'Avogadro que és 6,022 × 1023, que és la quantitat de partícules contingudes en un mol de qualsevol substància (un mol equival al pes molecular expressat en grams). Les dilucions que es fan en la preparació dels productes homeopàtiques són tan grans que físicament (o potser químicament?) és impossible que en l'aigua amb què impregnen les boletes homeopàtiques hi hagi res més que aigua. Per tant, quan es compren medicaments homeopàtics s'està comprant una dosi de placebo. Però si hi ha gent a qui funciona, jo no li treuré pas la il·lusió.
Potser us interessi: 10.23 A l'homeopatia no hi ha res (30.01.2010) Comentari sobre la primera campanya 10.23
Telleria C, Sanz VJ, Sabadell MA "¿Es efectiva la homeopatía? Informe realizado a petición del Insitiut d'Estudis de la Salut-Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya.
Gámez, LA (2005) ¿Funciona la homeopatía? El Correo (5..2005) Reproduït en línia a: Círculo Escéptico
L'any passat vaig parlar aquí d'Elysia, aquell llimac marí que viu del sol, com si fos una planta o un organisme fotosintètic, gràcies a una associació simbiòtica que estableix amb els cloroplasts d'una alga de la qual s'alimenta. A la costa Brava també hi ha llimacs fotosintètics, però no tenen la vistositat d'Elysia, que viu a la costa atlàntica de Nord-amèrica, des de Nova Escòcia (Canadà) fins a Carolina del Nord (EUA).
En el seu últim llibre (El viaje al poder de la mente), Eduard Punset imagina un diàleg entre una palmera i un lleó que ha esdevingut fotosintètic i ja no ha de caçar i menjar-se altres organismes per viure. El lleó explica a la palmera que la seva espècie (la del lleó) ha adquirit el poder de les plantes fotosintètiques gràcies a una alga que colonitzava les aigües d'un estany de l'oasi, on s'abeuraven els seus avantpassats.
Naturalment, això és ciència ficció i ara per ara els únics animals fotosintètics que es coneixen són el grup de mol·luscs als quals pertany Elysia. No obstant això, hi ha una pràctica coneguda amb el nom de sungazing (literalment, mirar fixament el Sol) que proposa que es miri el Sol fixament a primera hora del matí i a última hora de la tarda, just abans de la seva posta i que això és suficient per alimentar-se. El gurú del sungazing, Hira Ratan Manek, afirma que, si es fa aquesta pràctica durant nou mesos, després es pot parar i no cal tornar a ingerir aliment en tota la vida. Ell assegura que no ha menjat res des del 1995. Vaja, que viu del Sol, com el llimac fotosintètic o el lleó imaginari de Punset..
Que aquest home digui que mirant el sol pot viure sense menjar des de fa quinze anys, seria un cas anecdòtic. Però que faci proselitisme de les seves idees i hi hagi persones que se les creguin i intentin viure només "del sol" és preocupant. Per una banda, mirar directament al sol, sense protecció, és una de les causes de les retinopaties que veuen els oftalmòlegs. Per una altra, és una pràctica autodestructiva, una incitació a l'anorèxia.
Octavi Planells és l'autor d'un bloc que és una agenda de la cultura científica, i recull les activitats de divulgació que es fan a Catalunya. En la seva cerca d'activitats per incloure al bloc, ha trobat una activitat que el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació inclou en la seva Agenda Cultural, classificada en l'àrea temàtica "Divulgació - Ciència, tecnologia i medi ambient", i que no és altra cosa que un curset que té com a finalitat instruir en la pràctica del sungazing. S'anuncia aixi:
Xerrada i curs pràctic sobre a tècnica del Sun gazing 'El missatger del Sol'. A càrrec d'Hira Rattan Manek, originari de l'Índia, que porta més de 10 anys alimentant-se del Sol (pràcticament no menja aliments sòlids), el qual ens ensenya a través d'aquesta tècnica i la va difonent arreu del món.
Tot i que ja es matisi i es digui que "pràcticament no menja aliments sòlids", continua essent un anunci d'una pràctica perillosa per a la salut (per a la vista i per a la pròpia supervivència) i que no té res a veure amb la divulgació de la ciència, sinó amb la pseudociència. Em sembla vergonyós que el Departament de Cultura, si més no la persona responsable de l'Agenda, demostri aquesta falta d'incultura (científica) i de sentit comú. No segueixo aquesta Agenda, però, si es regeixen pel criteri actual, suposo que també s'hi podran veure anunciats cursos de tarot o astrologia o de com fer servir les les polseres de plàstic que recullen energies, conferències de Cobra (els que creuen que el virus de la sida no existeix), etc.
Jo he expressat la meva queixa al Departament, a través de la seva bústia de contacte. Potser si ho fes molta gent, tindria algun ressò i s'ho pensarien una mica a l'hora d'anunciar activitats "culturals".
Actualització 18.06.2010, 18.50 M'han dit que el Departament de Cultura ha retirat l'anunci de la xerrada i curs pràctic de sungazing. Fa un moment he comprovat que ja no hi és; ara hi ha una nota que diu: Aquesta activitat ja no és vigent o no existeix a la base de dades.
Tenint en compte que l'espelma no és per aprovar, sinó per treure bona nota, deu ser una espelma de luxe. La llàstima és que tingui caducitat: només és per als exàmens de juny.
Ja ens podem oblidar d'allò que ens ensenyaven, que a més de pregar cal treballar o, com diuen en castellà, "a Dios rogando y con el mazo dando". A partir d'ara, amb una espelma, ja n'hi ha prou.
M'agradaria saber rus per poder esbrinar una mica més què hi ha darrere de la controvèrsia sorgida per un projecte al qual el Govern rus ha dedicat molts milions de rubles i que consisteix a instal·lar uns nous filtres per depurar les aigües en escoles, hospitals i altres equipament públics. Voldria saber si el seu inventor (Victor Petrik) és algú a qui la comunitat científica en general no reconeix el seu mèrit o si es tracta d'un farsant.
M'he assabentat del Petrikgate a través d'un article de la periodista Karina Nazaretyan, publicat en el bloc de la Federació Mundial de Periodistes Científics (WFSJ). Explica aquesta periodista que, el desembre de 2009, membres del Club de Periodistes Científics (una associació russa de periodistes i redactors científics) va adreçar una carta oberta a l'Acadèmia Russa de Ciències en relació a l'esmentat projecte dels filtres. En la carta, a la qual van adherir-se també alguns científics, es demanava a l'Acadèmia que investigués el cas de Petrik, a qui comparaven amb Trofim Lysenko --investigador de l'epoca staliniana que va ser el responsable de frenar l'avenç de la genètica a Rússia amb les seves idees antimendelianes que va imposar com a membre de l'Acdèmia de ciències de la URSS.
Els directius de l'Acadèmia, que al principi no semblaven molt disposats a prendre partit en aquest afer, finalment han demanat al cap del Comitè Anti-pseudociència que investigui el cas. Aquest comitè va ser creat per Vitaly Ginzburg (1916-2009), un dels guanyadors del premi Nobel de Física 2003, per detectar molts falsos científics que van aparèixer després del col·lapse de la Unió Soviètica. És un grup que l'únic mitjà que té per actuar contra les activitats pseudocientífiques és la denuncia pública.
Petrik, però, compta amb el suport de Boris Gryzlov, portaveu del Parlament rus i --casualment-- coautor d'un dels molts invents de Petrik. Segons Nazaretyan, Gryzlov opina que aquesta investigació per part de l'Acadèmia és una mena de procés inquisitori, com si es retrocedis a l'edat mitjana. També diu aquesta periodista que Petrik afirma haver inventat bateries eternes que es carreguen amb energia de l'ambient, mètodes per crear pedres precioses, que ha descobert el secret dels violins Stradivarius, etc. (No sé què deu haver descobert Petrik sobre els Stradivarius, però podria ser que no fos tant un secret; en vaig parlar aquí.)
El cas és que una cerca per Internet proporciona informació contradictòria. Allò que més abunda és la informació positiva sobre el seu treball; hi ha fins i tot qui el considera l'Edison rus. Tanmateix, que se'n parli bé per molts llocs no vol dir res, Internet és com una caixa de ressonància que amplifica els comentaris, però no els filtra. A més, molts dels webs que parlen d'ell com d'un gran inventor diuen que és membre de l'Acadèmia Russa de Ciències, cosa que no em sembla que sigui certa. Si més no, crec que seria un detall prou important perquè la periodista l'hagués esmentat. I en el web de l'Acadèmia Russa de Ciències el seu nom no surt en les llistes de membres.
Quan es vol saber la vàlua d'un científic o científica, la millor manera es buscar què ha publicat i en quin tipus de publicacions. Des de novembre de 2004, això és fàcil. Google té un cercador específic (Google Scholar) per brostejar en pocs segons el text complet de milions d'articles científics i de capítols de llibres que es troben a Internet i de material complementari, com ara patents, tesis doctorals o altres publicacions acadèmiques. Una cerca bibliogràfica sobre Victor Petrik només m'ha ofert un article sobre l'estructura d'uns nanotubs obtinguts a partir d'una mescla de carboni d'alta capacitat de reacció i un altre sobre les característiques del voltatge d'elements de dos electrodes amb nanotubs de carboni; tots dos publicats originalment en rus i després traduïts a l'anglès per a una altra publicació. La resta són patents --o sol·licituds de patents-- mundials o dels Estats Units per a alguns dels seus invents.
Després d'aquesta petita cerca, continuo amb el dubte; el meu escepticisme em fa pensar que tot això pot ser un frau. Però sóc tan escèptica, que fins i tot sóc escèptica de mi mateixa i he d'acceptar que potser m'equivoqui.
Escric aquest apunt quan falten poc més de deu hores perquè al Regne Unit més de 300 persones escèptiques de l'homeopatia participin en una "sobredosi homeopàtica en massa". Serà una protesta dirigida a Boots', una popular cadena de botigues de perfumeria i farmàcia que ven també productes homeopàtics.
La finalitat de la campanya 10.23 A l'homeopatia no hi ha res és despertar la consciència pública sobre la realitat de l'homeopatia i pressionar Boots' perquè deixi de vendre productes homeopàtics, que no serveixen per a res. Cadascuna de les persones que participa en la protesta, a les 10.23 (hora de Greenwich) engolirà el contingut d'un pot de píndoles homeopàtiques per demostrar que aquests medicaments no són res més que píndoles de sucre.
L'homeopatia és una pràctica terapèutica que consisteix a tractar les malalties amb quantitats infinitesimals d'unes substàncies capaces de causar els mateixos símptomes que es vol combatre. Per aconseguir les dosis homeopàtiques es van fent dilucions repetides d'aquestes substàncies. Hi ha productes que estan tan diluïts que és impossible que aquelles píndoles continguin una sola molècula de la substància original. S'han fet estudis per comprovar la possible eficàcia de la medicació homeopàtica. El 2005, la revista mèdica The Lancet va publicar una metaanàlisi (mètode estadístic que combina els resultats de diferents estudis) que comparava els resultats obtinguts en assajos de medicaments homeopàtics i convencionals. La conclusió era que, quan es produïen beneficis aparents amb el tractament homeopàtic, es tractava de l'efecte placebo (la persona que pren el medicament està convençuda que li farà un determinat efecte i així és) que també s'obtenia en els assajos amb medicament convencional (quan una persona creu que està prenent el medicament que s'està assajant, però en realitat està prenent una altra substància).
Sobre l'homeopatia hi ha molta confusió. Hi ha gent que creu que es tracta d'una medicina natural basada en herbes, però no hi té res a veure. L'homeopatia és un invent de finals del segle XVIII, l'efecte de la qual mai no ha estat provat. Prendre "medicaments" homeopàtics potser no perjudicaria la salut si no fos que, en general, qui pren el producte homeopàtic ho fa "en comptes de" i no "a més a més" d'un altre tractament. O si es pren per afeccions com ara un refredat, que s'acabaria guarint encara que no es prengués res. Però sí que perjudica la butxaca, perquè s'està pagant a preu de medicament una substància que és bàsicament sucre.
El 21 de novembre vaig fer una entrada en aquest bloc (Carta d'una mare desesperada) relacionada amb Plural-21, una associació que nega l'existència de la sida i que aquell cap de setmana participava en congrés pseudocientífic que se celebrava a Barcelona. En el web d'aquesta associació hi havia una llista d'entitats col·laboradores i una d'elles era una emissora de ràdio: El Prat Ràdio.
Per algun conducte o altre, El Prat Ràdio es deu haver assabentat que jo parlava de la seva aparent relació amb Plural-21, perquè Òscar Sánchez, director de l'emissora pratenca, m'ha deixat un comentari que reprodueixo aquí. Ho faig perquè no tothom que entra al bloc en llegeix els comentaris i, qui ho fa, és molt possible que no llegeixi els comentaris fets a entrades que ja porten dies en el bloc. Pel bon nom d'aquesta emissora, val la pena deixar constància del que diu el seu director:
El Prat Ràdio no ha donat mai suport a aquest grup ni al congrés del qual parlen.
Efectivament hem comprovat que EL PRAT RÀDIO apareix a la seva pàgina web com a entitat col•laboradora i ja hem enviat un mail a aquesta entitat exigint que retirin el nostre nom de qualsevol document en el qual es vinculi l’emissora municipal del Prat de Llobregat amb aquesta organització.
Mai la direcció de l’emissora ha donat suport a aquesta entitat i, a més de la retirada del nostre nom, també hem demanat una explicació de les raons que els han portat a incloure EL PRAT RÀDIO en una iniciativa amb la que no hem donat la nostra conformitat.
Cordialment,
Oscar Sánchez Director de EL PRAT RÀDIO
M'alegra saber que El Prat Ràdio no té res a veure amb aquesta entitat. La queixa que els ha fet El Prat Ràdio ha tingut efecte i ara ja no hi surt el seu nom. (Sento no haver fet una captura de pantalla quan vaig veure el seu nom en el llistat de col·laboradors de Plural-21 perquè en quedés constància, ara que ja l'han eliminat; espero que El Prat Ràdio sí que ho hagi fet.). M'agradaria saber si, com els demanava l'emissora, els han explicat les raons que va dur Plural-21 a incloure'ls en aquella pàgina del seu web.
Tot això m'ha fet pensar també en el poder dels blocs com a mitjà de denúncia. Tot i que vaig començar aquest bloc com un repte a la informàtica per veure si me'n sortia i que me l'he pres sempre més aviat com una distracció, un lloc per escriure sobre coses que m'han cridat l'atenció o sobres temes que m'interessen, de vegades no puc estar-me de denunciar el que em sembla que no és just o cert --que no vol dir que la meva visió sigui justa o encertada.
Avui, Dia Mundial de la Sida, hem de recordar un cop més --i malgrat les afirmacions de Plural-21-- el gran avenç que han estat els medicaments retrovirals, que han fet possible que el diagnòstic d'aquesta malaltia no sigui ja una sentència de mort. Una prioritat de les institucions internacionals que lluiten contra aquesta la sida és la prevenció de la transmissió mare-fill en les dones embarassades i el tractament dels nadons. Aprofitant la celebració d'avui, la UNICEF ha fet públic el seu informe del 2009 sobre la sida i la mainada.
La Vanguardia publicava ahir una carta amb el títol "Mi hijo se muere". És la denúncia pública contra un acte que es fa aquest cap de setmana a Barcelona: el II Congreso de Ciencia y Espíritu, del qual vaig parlar aquí fa uns dies.
L'autora de la carta és una dona, que veu, impotent, l'agonia del seu fill, afectat de sida, i seguidor de la secta Plural 21 (oficialment una associació), que nega que aquesta malaltia existeixi. De fet, no són categòrics en aquesta afirmació. Diuen que, suposant que el virus existís, seria inofensiu. I sobre els fàrmacs que es fan servir opinen que "no son sólo venenosos sino además innecesarios". El fill d'aquesta dona, seguint l'ensenyament de Plural 21, s'ha negat a prendre retrovirals i la seva vida s'està apagant, es troba ja en un punt sense retorn.
En la carta, aquesta mare desesperada, es pregunta com és que les autoritats permeten aquest congrés, com també si no seria possible considerar la difusió d'aquestes idees com un delit a la salut pública.
I jo em faig també unes preguntes en relació a aquest congrés i a Plural 21:
Dedicaran els mitjans de comunicació a aquest congrés el mateix espai que van dedicar a l'inefable congrés d'exopolítica que es va celebrar el mes de juliol a Barcelona?
Després de veure que, entre les entitats col·laboradores de Plural-21, hi ha una emissora de ràdio, El Prat Ràdio, em pregunto: deu ser una emissora municipal?
Si El Prat Ràdio fos una emissora municipal --ho ignoro--, no hauria d'explicar l'Ajuntament del Prat com és que la seva emissora dóna suport a Plural 21?
Atès que una de les persones que faran una conferència en el congrés és Teresa Forcades, deu saber en quin tipus de congrés participa? O potser creu que la fi justifica els mitjans?
Un friki d'ampli espectre que sap del meu escepticisme m'informa privadament de la propera aparició pública de Teresa Forcades. De fet, em remet al bloc "Magonia. Una ventana crítica al mundo del misterio", on ho anuncia Luis Alfonso Gámez, periodista d'El Correo. Serà el 22 de novembre d'enguany (diumenge) i la conferència porta per títol: "Campanas por la gripe A". El marc que acollirà la seva conferència?: El II Congreso de Ciencia y Espíritu, que es farà a l'hotel Princesa Sofia de Barcelona el 21 i el 22.
Segons el web del congrés, en aquesta trobada es tractaran "temas de vital importancia para la Humanidad". I en descriuen alguns: "Sor Teresa Forcades, doctora y monja benedictina, junto al Dr. Miguel Pros nos aportarán datos científicos y argumentos que nos harán reflexionar sobre la probable obligatoriedad de vacunación mundial para la Gripe A. Lluís Botinas nos hablará del montaje 'Made in USA' del SIDA, Alfred Webre, ex asesor del Presidente Carter nos hablará de Exopolítica, y traemos también de Canadá a Jessica Schaw, la niña cristal que re-encarnó para dar un gran mensaje a la Humanidad."
També s'hi tractarà "la verdad sobre el 11/Septiembre y sus consecuencias, los'Chemtrails' o rastros químicos, la contaminación electromagnética que recibimos a diario, la auténtica verdad sobre la Luna como satélite artificial". La presentació acaba així: "Un congreso que puede llegar a salvar muchas vidas y algunas almas, donde no solo se denunciarán hechos sino que se aportarán múltiples soluciones. ¡Les esperamos!"
He intentat esbrinar la composició del Comitè Organitzador, però no l'he trobat. Aleshores m'he fixat en el programa, del qual he tret las impressió que era responsabilitat de Miguel Celades, que signa com a "director del Congreso" (és el primer congrés que veig que té 'director'; tots els congressos en què he participat o als quals he assistit tenien 'president'.). Però, qui és Miguel Celadas? Doncs un "assessor empresarial" barceloní, promotor d'un cotxe que fa servir aire comprimit en comptes de gasolina. Un vehicle que, segons aquesta entrevista, del març de 2007, s'hauria hagut de posar al mercat la tardor de 2008.
Entre els ponents del congrés hi ha:
La monja benedictina
Un metge naturista
Un economista reciclat a sociòleg (i diu que fa el doctorat sobre "¿Es el sida lo que se cree que es? Inferencias acerca de la Medicina, la Ciencia y la Sociedad Occidentales Modernas.")
Una cantant
Un botànic que es va dedicar 15 anys a les tecnologies de la informació i ara és distribuidor dels filtres electrics de contaminació electromagnètica Stetzerizer;
Una bioquímica que després de dedicar-se a pintar i estudiar les "ciències metafísiques" i treballar a la borsa, va fer informàtica i ara és analista-programadora
Un técnic superior de sistemes informàtic que dedica el seu temps lliure a investigar fenòmens paranormals, conspiracions i els fenòmens OVNI
Un dissenyador industrial i interiorista, dibuixant i il·lustrador, professor de ioga i meditació, a més d'articulista i conferenciant
Una dona que no se sap quina professió té, però és experta en bloquejar-se el pericardi
Una especialista en "kinesiologia holística"
Un instructor de tècniques de desenvolupament intern i meditació que és alhora programador i professor d'informàtica
Una cantant que des dels 15 anys busca la "Frecuencia Delfiúnica del 'NATURAL TUNING' acordado con el diapasón 432 Hz (descubierto y afinado científicamente por Verdi), para recuperar la Música Armónica y Pitagórica del Planeta."
Un especialista en piramidologia, psicologia, antropologia, esoterisme i política, però que s'ha guanyat la vida cantant, escrivint, pintant quadres, explorant minerals i, des de 2001, com a empresari, venent piràmides.
"Ciència i Espíritu", que suposo que és una empresa, és al darrera de l'organització d'aquest congrés, que se celebra per segona vegada. I són els mateixos que el juliol de 2009 van celebrar un congrés d'Exopolítica, que va rebre una gran acollida per part dels mitjans de comunicació, entre els quals TV3, que li va donar cabuda en el Telenotícies i en "Els matins de TV3" (era al juliol, quan Josep Cuní era de vacances; ens queda el dubte si ell els hauria entrevistat). Vegeu què va dir al Matins el primer entrevistat en relació a l'aigua potable, humanoides i animals captats per les càmeres de fotos dels robots enviats a Mart; i el segon, sobre objectes i fragments ossis d'extraterrestres (diu que era d'un que feia 7,5 metres d'alçada!):
Els hi deuen haver anat tan bé, aquests congressos, que ja en tenen unts quants més d'anunciats per al 2010: "de maestros y guías", "de energías libres", el III "ciencia y espíritu", "encuentros en la quinta fase", el I "Ciencia y Espíritu de Madrid" i la II "Cumbre Europea de Exopolítica".
Fa dies que ja en sento parlar: dilluns, 20 de juliol de 2009, farà quaranta anys que els humans van arribar a la Lluna. Suposo que molta gent que va viure --de lluny, naturalment-- aquell esdeveniment, recordarà aquell dia --o millor aquella llarga nit, en aquesta part del món--, i què va fer mentre esperava que els astronautes sortissin de la nau, hores després que s'hagués posat sobre la superfície del nostre satèl·lit.
Jo era a Arenys de Mar, on passava els estius amb la meva família (pares i germans). La meva mare, que ja devia ensumar-se que l'espera seria llarga, la tarda abans va baixar al poble per anar a can Danès, la pastisseria de la Riera on feien aquells tortells de crema que entraven sols i et llepaves els dits. En va comprar un munt. No sé a quina hora vàrem començar a menjar tortell, però recordo aquell menjador-sala amb els tortells a la taula, els envasos de llet fresca (ATO, em sembla) i la mirada fixa en el televisor. A mesura que passaven les hores, la pila de tortells anava baixant i posaria la mà al foc que es van acabar tots abans que anéssim a dormir.
Des de el 2001 corre la llegenda que tot allò era fals, que els astronautes no s'havien mogut de la Terra i que les imatges van ser filmades en un estudi. Seria la conspiració més gran del segle XX (perquè la de segle XXI seria la caiguda de les torres bessones de Nova York, que hi ha qui creu que va ser obra del Govern dels EUA). Asseguren que els americans van voler fer veure que eren superiors als russos en la conquesta de l'espai i una manera de demostrar-ho era arribant a la Lluna abans que ells. Una cadena de TV nord-americana va emetre un documental que intenta demostra la falsedat del viatge:
Entre les "proves" que tot era un muntatge fet en un estudi, hi ha el fet que no es vegin estrelles en el cel, perquè des de la Lluna, sense atmosfera, haurien de veure's millor que des de la Terra; que la bandera es mantingui desplegada en un lloc de l'espai on no hi fa vent; que sota la nau en què van arribar a la Lluna no es veu el cràter que hauria hagut de causar en l'aterratge (o 'allunantge'?); que les ombres que projecten els objectes sobre la superfície de la Lluna no són paral·leles; que al voltant de la nau no hauria hagut de veure's pols lunar perquè la força de la nau l'hauria hagut de desplaçar lluny; o que els astronautes no caminaven de la manera que ho vàrem veure, sinó que era una filmació amb càmera lenta.
NASA va respondre donant explicacions a totes aquests suposats errors de la filmació del viatge a la Lluna. Tanmateix, vuit anys més tard encara hi ha mitjans de comunicació i programes de ràdio i de televisió sensacionalistes que continuen insistint-hi i esperonen la població perquè cregui en la conspiració. El cas és que, a primera vista, moltes de les afirmacions que es fan per assegurar que tot era un muntatge semblen tenir lògica. Però és una lògica terrestre, es vol raonar com si les condicions de la Lluna fossin les mateixes que les de la Terra.
Phil Plait, astrònom i divulgador, va publicar a Internet un article (en anglès) que dóna explicació a tots els suposats "errors" que tenia la falsa filmació del passeig sobre la Lluna. I a través del bloc de Javier Armentia, director del Planetari de Pamplona i un gran escèptic de tot, m'assabento que la col·lecció de llibres "¡Vaya timo!" tot just n'ha publicat un dedicat a la conspiració lunar. Es titula La conspiración lunar ¡vaya timo! i n'és l'autor el físic Eugenio Manuel Fernández Aguilar. En aquest vídeo, l'autor i l'esmentat Javier Armentia, comenten el nou llibre:
Acabo de guardar en el meu ordinador el pdf d'un article aparentment publicat en una revista científica, que es titula "Decoupling link-level acknowledgements from randomized algorithms in public-private key pairs". (Si no enteneu què vol dir, no us amoïneu; jo tampoc, però això és el que menys importa.) Com a autors, figuren "Juan J. Ibarretxe, Mariano Rajoy and Jose L. Rodriguez-Zapatero". Quina casualitat --oi?-- la coincidència dels noms dels autors amb els de tres polítics de partits molt allunyats entre ells!
Es tracta d'un article científic molt ben estructurat, amb un resum inicial, una introducció, comentaris sobre altres treballs relacionats amb el que es descriu aquí, explicació del treball experimental realitzat i dels resultats, la conclusió i una llista de 32 referències que se citen en el text. Aquest article, però, té una particularitat: està generat per un programa ordinador. Només cal indicar els noms dels autors, prémer un enllaç i automàticament, en uns segons, tens a la pantalla l'article, que pot tenir ja el format final.
Un article llegit fa alguns dies a la The Scientist em va fer recordar l'existència d'un web de l'Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT) on es poden "fabricar" articles científics i és com he generat l'article dels tres polítics esmentats. The Scientist explica el cas d'un estudiant de la Universitat de Cornell, a l'estat de Nova York i un executiu de la revista New England Journal of Medicine, que van enviar un article generat per l'esmentat ordinador de l'MIT a la revista electrònica The Open Information Science Journal. Aparentment, aquesta publicació compleix un requisit fonamental de tota revista científica: fer revisar cada manuscrit rebut per experts en el tema que s'hi tracti, perquè n'avaluïn la qualitat (procés que en anglès s'anomena peer review). Si més no, això és el que consta en la pàgina principal del web de la revista.
L'article que hi van enviar es titulava "Desconstruint els punts d'accés" i la introducció començava amb una frase sense sentit que traduïda diu una cosa com ara "Els compiladors i les simetries compactes han despertat un gran interès entre futuristes i biòlegs en els darrers anys." Què penseu que va passar amb aquell article? Que va ser rebutjat d'entrada sense ni tan sols ser enviat als revisors? Que va ser rebutjat després que els revisors el veiessin i responguessin potser molt enutjats perquè els havien fet perdre el temps amb un original que no tenia ni cap ni peus? Doncs ni una cosa ni l'altra. Un dels autors, després d'uns mesos, va rebre un correu d'una persona dels serveis administratius de la revista en què li comunicava que l'article havia estat acceptat per a ser publicat després de superar la revisió. El correu duia annexat un formulari que era en realitat una factura perquè els autors paguessin les despeses de publicació mitjançant targeta de crèdit o directament a un banc situat en els Emirats Àrabs.
La publicació electrònica, que hauria de servir perquè tothom pogués tenir accés al coneixement generat per la recerca científica, pot caure en mans de persones desaprensives com ho són les que hi ha darrere d'aquesta revista i de moltes altres que estan proliferant els darrers temps. Malauradament sempre hi haurà gent que, per tal de veure el seu article publicat, pagarà el que calgui i potser fins i tot sabent que el treball que presenten a la revista no passa per cap revisió. Per això cal anar molt en compte quan se cerca informació a Internet. El fet que un treball hagi estat publicat no és cap garantia de qualitat. Cal veure on s'ha publicat, i qui hi ha al darrere de la publicació.
Tornant a l'article dels polítics que m'ha generat el programa de l'MIT, és cert que no té cap sentit, però tampoc no en tenen alguns discursos que he sentit de vegades als polítics reals. M'ha entrat un dubte: no tindran pas un programa d'ordinador que els generi discursos de manera aleatòria?
Nota final El 1996, Alan Sokal, professor de física de la Universitat de Nova York va fer una cosa semblant enviant un article que no tenia cap sentit a una revista de ciències socials, que li va acceptar. Amb una diferència, però: aquell era d'artesania. El va escriure el mateix Sokal; no estava generat per cap programa d'ordinador.
Me n'assabento a través del bloc de Sylvie Coyaud. En el Museu de Ciències Naturals de la ciutat italiana de Brescia, s'han organitzat per al proper cap de setmana unes jornades "en ocasió del 200è aniversari del naixement de Darwin i del 150è aniversari de la publicació de L'origen de les espècies". Fins aquí res d'estrany. Enguany per tot el món s'han programat actes relacionats amb aquesta commemoració. Per altra banda, aquest museu italià fa moltes activitats de divulgació. En el programa del mes de juny, per exemple, hi ha anunciats experiments de física divertida, vesprades micològiques i observacions al microscopi de minerals i gemmes.
Però filem més prim en el programa. L'entitat organitzadora d'aquestes jornades és l'Associació Italiana per als Estudis sobre els Orígens (AISO), que jurídicament és una associació de promoció social i s'autodefineix com a associació laica, no vinculada a cap partit, d'inspiració cristiana però no lligada a cap institució religiosa. Declaren que el seu moviment d'opinió té com a objectiu, dins del respecte a la cultura moderna i a la ciència, dialogar amb tothom sobre la relació entre ciència i fe, entre el missatge bíblic i el saber humà. I a continuació especifiquen (per si a algú no li havia quedat clar per on van, tot i que el domini del seu web és www.creazionismo.org): "En particular, sense una postura de tancament, es vol fer palès que les teories evolucionistes no poden ser considerades un fet científic indiscutible i sense alternativa."
En el pdf del programa que hi ha en el web del Museu no s'especifica el títol de les conferències que s'hi faran properament, però en el web de l'AISO sí que ho diu: "Els animals evolucionen?" (el 19 de juny), "La Terra i la seva edat" (el 20 de juny) i "La provinença de les races". Aquest mateix cicle de conferències es repetirà a Genova els dies 3 i 4 de juliol; en aquesta ciutat, però, no serà pas en un museu, sinó a l'Església Adventista del 7è dia. No sé si no han gosat proposar-ho al Museu Civic d'Història Natural genovès o si qui ha al front d'aquesta institució té més seny per entendre que un museu no és el lloc més adient per parlar de religió. (Als de l'AISO, però, sembla que qualsevol lloc els va bé per difondre les seves idees.)
En el món de la ciència hi ha qui es mostra preocupat per aquest intent d'invasió del creacionisme disfressat de "disseny intel·ligent", que és com ara l'anomenen els qui abans es declaraven clarament creacionistes. Jo no crec que puguin avançar massa, i em fa l'efecte que la millor cosa que és pot fer és deixar-los estar i no participar en debats que no duen enlloc. Una cosa és la fe i una altra de ben diferent és la raó.
El 19 de setembre s'apropa; una data molt destacada per als napolitans i napolitanes. Com cada any, milers de persones s'aplegaran a la catedral de Nàpols per ser testimonis directes del miracle de la liqüefacció de la sang de Sant Genari (San Gennaro), el bisbe de Benevento que va ser decapitat l'any 305 dC durant la persecució de Dioclecià. (Vegeu la representació de Sant Genari que va fer Artemisia Gentileschi el 1636; foto de Wikimedia Commons.)
A la catedral de Nàpols es conserva una relíquia de Sant Genari trobada en aquella ciutat el 1389, quan ja feia més de mil anys del seu martiri. Es tracta d'una ampolleta d'uns 60 mil·lilitres que es diu que conté sang del màrtir cristià, i que es guarda protegida per dos vidres circulars en el centre d'un reliquiari. Hi ha dos dies l'any --la vigília del primer diumenge de maig i el 19 de setembre-- que es produeix el miracle: aquella massa espessa i sòlida de sang --una mena de coàgul-- es torna líquida. Malgrat que no sigui un miracle "oficial", reconegut per la església catòlica, una gernació omple la catedral de Nàpols i milers de persones contemplen la relíquia des del carrer quan la treuen en processó. Per comprovar si ja s'ha produït el miracle, l'arquebisbe va movent el reliquiari i capgirant-lo repetides vegades. Els qui, per la distància, no poden distingir què passa a la sang de l'ampolleta, no perden de vista un home que va tota l'estona a costat de l'arquebisbe (deu ser una autoritat, però civil; va vestit de carrer). Duu a la mà un mocador blanc. Quan l'aixeca i l'agita en l'aire, el fervor popular arriba al súmmum: és el senyal que s'ha produït el miracle i que la sang ja està liquada. Aleshores l'oficiant apropa el reliquiari a la multitud, que s'atansa a l'altar per besar-lo (quin costum més antihigiènic aquest de besar reliquiaris, o imatges de nens Jesús, verges i sants, que té l'església catòlica!). L'arquebisbe de tant en tant va agitant el reliquiari perquè puguin comprovar que la sang és en estat líquid.
Malgrat la forta influència que el Vaticà té a Itàlia en la societat civil i en la política, els científics que estudien els fenòmens paranormals dediquen també esforços a explicar els miracles. Al cap i a la fi, un miracle no és altra cosa que un fenomen paranormal que es produeix en un context religiós. Luigi Garlaschelli, professor de química orgànica de la Universitat de Pavia, ha estudiat molt bé el fenomen de la liqüefacció de la sang de San Genari i altres miracles. Garlaschelli és membre del Comitè Italià per al Control de les Afirmacions sobre els Fenòmens Paranormals (CICAP). El CICAP es defineix com a "organització educativa i sense finalitat de lucre, fundada el 1989 per promoure la recerca científica sobre els fenòmens paranormals". És membre de l'European Council of Skeptical Organizations, a la qual pertanyen la Sociedad para el Avance del Pensamiento Crítico i el Círculo Escéptico.
L'església catòlica mai no ha permès obrir el reliquiari segellat on es guarda l'ampolleta de la suposada sang de San Genari. Però el 1902 va permetre que se'n fes una anàlisi espectroscòpica, que pot fer-se sense haver de treure cap mostra de la substància que es vol analitzar (es va fer deixant-hi passant la llum al través i veient desprès quines radiacions havien estat absorbides per la suposada sang). Aquell estudi va revelar la presència d'unes bandes típiques de l'hemoglobina (el pigment vermell de la sang), cosa que semblava confirmar que efectivament es tractava de sang. El 1989 va fer-se'n un altre estudi semblant, amb el mateix sistema emprat el 1902 (únicament variava la font de llum que es va fer passar a través del reliquiari: llum d'una espelma el 1902, i llum elèctrica el 1989). Els resultats van ser també semblants. Tanmateix, cap d'aquests experiments va publicar-se en una revista científica de les que sotmeten els articles a una revisió per experts, perquè avalin el treball que s'hi descriu. A més, els autors del treball de 1989 van reconèixer que hi ha altres pigments vermells que, únicament amb una anàlisi d'aquest tipus, es podrien confondre amb l'hemoglobina.
Per altra banda, el 1991 Garlaschelli i dos col·legues seus van descriure a la revista Nature un experiment [l'enllaç no us durà directament a l'article, sinó a un llistat d'articles de Garlaschelli sobre miracles, altres fenòmens i pseudociència] per obtenir una substància gelatinosa relativament dura, d'aspecte molt semblant a un coàgul de sang i que es podia liquar. Casualment, un dels ingredients que van emprar era clorur fèrric, molt abundant en un mineral que es troba en zones volcàniques, com les que envolten el Vesuvi, on es va descobrir la sang de Sant Genari. Però el fet que no es tractés de sang, sinó d'una altra substància, tot i ser decebedor per als fidels seguidors dels sants, no dóna una explicació per què, en les dues dates tradicionals es produeix la liqüefacció de la substància que hi ha dins l'ampolleta.
Per a Garlaschelli, l'explicació del canvi d'estat sòlid a líquid és la tixotropia, una propietat de certs sistemes col·loidals, que en remenar-los o agitar-los esdevenen líquids; quan el moviment s'atura, a poc a poc recuperen el seu estat anterior. És el que passa amb alguns xarops molt espessos, que cal agitar-ne l'ampolla abans de prendre'ls; amb el ketchup, que després de sacsejar-ne l'ampolla s'aboca més fàcilment sobre l'hamburguesa; o amb els líquids de transmissió en cotxes amb canvi de marxa automàtic. En el cos humà tenim un exemple de fluid tixotròpic: el líquid sinovial, que actua com un lubricant de les articulacions d'alguns ossos. Això explica per què de vegades costa iniciar l'exercici; l'escalfament previ serviria per a augmentar la fluïdesa del líquid sinovial i fer que les articulacions es moguin amb més facilitat.
En el cas de la suposada sang de Sant Genari, el moviment del reliquiari per mostrar primer que es tracta d'una massa sòlida i per anar comprovant després si ja s'ha liquat, fan que el sistema col·loidal original esdevingui un líquid i es mantingui en aquest estat. Tanmateix, el fet que la ciència hagi trobat una explicació al miracle no evitarà que el proper 19 de setembre la ciutadania de Nàpols vulgui ser un cop més testimoni del miracle del seu sant. La religió i la fe són independents de la racionalitat.
Aquest vídeo de Youtube conté declaracions de Garlaschelli sobre el miracle de Sant Genari i d'altres miracles italians. Mostra com es produeix el miracle a Nàpols i com el van reproduir en un laboratori de la Universitat de Pavia:
Foto Luigi Garlaschelli; del seu web Foto Ketchup: Wikimedia Commons
Estem en l'època de l'any en què se celebra la festivitat del Corpus Christi, una festa cristiana instituïda pel papa Urbà IV l'11 d'agost de 1264 mitjançant la butlla Transiturus de hoc mundo. Segons la tradició, l'origen d'aquesta festa és l'anomenat miracle de Bolsena, que va consistir en el degoteig de sang a la superfície d'una hòstia consagrada. De tota manera, la butlla sembla que volia establir de forma oficial la celebració de l'eucaristia (el sagrament "del Cos i Sang de Crist") que ja es feia en algun lloc. Escriu Urbà IV a la butlla: "...havíem sentit dir, quan exercíem un ofici més modest, que Déu havia revelat a alguns catòlics que calia celebrar aquesta festa a tota l'Església. Nos, doncs, hem cregut oportú i raonable establir-la perquè, de manera digna i raonable, la fe catòlica sigui vitalitzada i exaltada".
Per tant, la institució de la festa el 1264 és compatible amb els relats que en situen l'origen, el 1208, a Lieja, on Joana de Lieja-- que era priora de l'abadia de Mont Cornillon va tenir una visió que es repetia cada vegada que pregava, en què se li representava la Lluna plena amb un forat. Finalment va tenir una revelació: la lluna era una imatge de l'Església i el forat que hi veia era la manca d'una gran celebració anual en honor de l'Eucaristia. La commemoració del Sant Sopar de Dijous Sant no era suficient, ateses les heretgies en què queien molts fidels. Segons la tradició, Joana de Lieja va trigar vint anys a explicar aquesta revelació al canonge de la basílica de Sant Martí i li va demanar que ho consultés amb teòlegs. La proposta de la festa va ser molt ben rebuda i va començar a celebrar-se. El 1246, el bisbe de Lieja va publicar un decret que establia que el dijous després de l'octava de la Pentecosta totes les esglésies de la diòcesi fessin una gran celebració en honor de l'Eucaristia.
Missa de Bolsena (fragment), de Rafael (foto M. Piqueras)
El miracle de Bolsena
S'explica que un canonge de la catedral de Praga que feia temps que dubtava que l'hòstia i el vi de la missa es convertissin en el cos i la sang de Jesucrist en el moment de la consagració va decidir pelegrinar a Roma a visitar el papa per veure si a la ciutat santa trobava resposta als seus dubtes. Pel camí va aturar-se a fer nit a Bolsena, un poble a la riba del llac que duu el mateix nom. L'endemà va celebrar missa en el poble i mentre alçava l'hòstia en el moment de la consagració, els dubtes sobre la transsubstanciació que s'havia de produir en aquell moment el van assetjar de nou. Aleshores va adonar-se que a la superfície de l'hòstia hi havia unes gotes de sang. Estava convençut que Jesucrist li havia manifestat el seu dolor pel dubte que ell tenia i ho havia fet com en la seva passió: traspuant sang.
Quan va produir-se el miracle, el papa Urbà IV es trobava a Orvieto, una ciutat propera a Bolsena; aviat li'n va arribar la notícia i li van dur el corporal amb què havia estat embolicada l'hòstia del miracle. L'any següent, el papa va promulgar la bula "Transiturus de hoc mundo", en què disposava la celebració de la festivitat del Corpus Christi per celebrar de manera solemne la presència de Jesucrist, en la seva pròpia substància, en l'eucaristia. El 1512, el pintor Rafael va immortalitzar el miracle de Bolsena en un fresc que decora la sala d'Eliodoro, una de les Stanze del Vaticà.
Altres miracles
Castell de Xiu, a Llutxent
Episodis semblants d'hòsties que traspuen sang o de l'aparició miraculosa de sang sobre pa o polenta (una preparació de la cuina italiana fet amb farina de blat de moro i aigua bullint) han estat descrits en diverses ocasions. Un de molt conegut és l'anomenat miracle de Daroca, que va tenir lloc el 23 de febrer de 1239 prop de Llutxent, quan les tropes cristianes de Daroca, Terol i Calatayud es preparaven per reconquerir el castell de Xiu, que era en poder dels musulmans. Un capellà nadiu de Daroca celebrava la missa per als soldats i va consagrar-hi sis hòsties per als capitans de les tropes. De sobte, l'enemic va fer un atac per sorpresa i la missa va ser sospesa. El capellà va córrer a ocultar en un pedregar les sagrades formes, que havia embolicat amb els corporals de l'altar. La lluita va ser molt aferrissada i els cristians van poder foragitar els musulmans. Diu la llegenda que, en retirar les hòsties de l'amagatall on les havia posades, el capellà va trobar-les cobertes de sang i adherides als corporals. Aquest fet va considerar-se un miracle, un senyal que Déu els enviava anunciant-los la victòria contra els infidels. Aviat van preparar-se de nou per iniciar l'atac del castell de Xiu, que van poder reconquerir. Els corporals es conserven en una església de Daroca que va erigir-se en aquest poble per commemorar el miracle.
La ciència explica el miracle
Aquests fets i d'altres, considerats també sobrenaturals, tenen però una explicació que gairebé sempre és natural i s'ha pogut reproduir. El desenvolupament científic ha permès trobar explicacions a molts fets que havien estat considerats miraculosos. El cas de la sang que es forma sobre les hòsties i pans té una explicació microbiològica. El segle XIX ja es coneixia el bacteri Serratia marcescens, que es troba en ambients naturals com ara els sòls, l'aigua o les superfícies de les plantes. Creix molt sobre substrats rics en midó, i en ambients càlids (sovint, el miracle s'ha produït en els mesos de calor). Algunes varietats d'aquest bacteri produeixen un pigment vermell intens, anomenat prodigiosina, que recorda el color de la sang. S'han fet experiments cultivantSerratia marcescens sobre pa d'hòsties, pa i polenta, i les colònies que forma podrien ser confoses fàcilment amb gotes de sang. A més, si es deixa assecar, el pigment no s'altera.
Serratia marcescens, la causa dels miracles d'hòsties i pans sagnants
Avui dia, notícies sobre fenòmens que aparentment no tenen explicació, segueixen essent freqüents. Si es donen en un context religiós --no necessàriament catòlic-- , es tracta de miracles. Altrament, es parla de fenòmens "paranormals". Com va escriure Carl Sagan en el llibre Demon Haunted World (publicat en castellà com El mundo y sus demonios), la veritat pot ser tan sorprenent com els falsos prodigis basats en la religió, les supersticions, els mites o senzillament, la ignorància.
Durant molt de temps vaig pensar que mai arribaria a Europa la febre creacionista que proliferava als Estats Units i que impedia que molts mestres i professors de high school poguessin ensenyar evolució, llevat que dediquessin el mateix temps a explicar la versió creacionista de l'origen de la vida.
Aquesta impressió que tenia va començar a trontollar el 2004 quan Letizia Moratti, ministra italiana d'Educació va voler suprimir l'evolució dels programes escolars, amb l'excusa que es tractava d'una teoria i no d'uns fets provats. Després, el 15 de gener de 2007, La Vanguardia publicava un article de Josep Miró i Ardèvol en què defensava el disseny intel·ligent. (Hi he posat l'enllaç, però només es poden llegir gratis les primeres frases; per veure l'article complet cal pagar i no recomano a ningú que ho faci, no val la pena. Tanmateix, si algú té molt d'interès a conèixer les idees sobre l'evolucionisme i el disseny intel·ligent del qui va ser conseller de la Generalitat i portaveu de Convergència i Unió a l'Ajuntament de Barcelona i ara lidera els e-cristians, por veure-les en el seu bloc.)
I també el 2007, alguns professors de la Universitat de Barcelona --potser també d'altres universitats, però no puc assegurar-ho-- van rebre un enorme llibre (ben bé 50 cm x 30 cm) titulat Atlas of Creation, molt ben editat, amb fotografies i figures de gran qualitat. El llibre estava publicat a Turquia i la tramesa s'havia fet des d'Alemanya.
I ara, una associació nord-americana anomenada"Physicians and Surgeons for Scientific Integrity" (un eufemisme per designar un grup de metges i cirurgians antidarwinistes) aterra a Espanya amb l'organització d'una sèrie de trobades amb el títol general"Lo que Darwin no sabia", que es presentaran a diverses ciutats. El programa inclou actes a Barcelona (el 17 de gener) i després a Málaga, Madrid, Lleó i Vigo.
Els actes de Vigo i de Lleó estaven anunciats en sengles centres universitaris i un col·legi de metges. Ahir es va comunicar la suspensió de l'acte de Vigo i del que s'havia de fer en el Col·legi de Metges de Lleó, però el degà de la Facultat de Ciències Biològiques i Ambientals de la Universitat de Lleó mantenia el permís perquè es fes i explicava els seus motius en una carta oberta. Avui, però, a petició de la Junta de Facultat, el permís ha estat denegat. Pot seguir-se la història en el blog para el Avance del Pensamiento Crítico y en el bloc de Javier Armentia Por la boca muere el pez.
Acabo amb les paraules amb què la biòloga nord-americana Lynn Margulis va respondre a un periodista que va preguntar-li la seva opinió sobre el disseny intel·ligent: "Ni es diseño ni es inteligente."
Diumenge passat, 1 d'octubre, se'm va acudir de veure el programa "Cuarto Milenio" que emet Tele 4. No acostumo a veure'l perquè és un programa pseudocientífic que em fa sortir de pollaguera per les ximpleries que s'hi diuen en una atmosfera pretesament científica. Però el títol d'un dels temes (La memoria del agua) em va fer caure en el parany. Em pensava que parlarien del suposat fenomen de la memòria de l'aigua, que el 1988 va ser de gran actualitat perquè el francès Jacques Benveniste va publicar un article a Natureque aparentmente provava que l'aigua recordava les molècules que havia contingut. Amb aquest article, l'homeopatia veia una possibilitat per a la seva acceptació entre en la comunitat científica. Però després es va saber que allò havia estat un frau o un error.
El "Cuarto Milenio" de diumenge passat no tenia, però, res a veure amb la memòria de l'aigua per recordar molècules que havia contingut en dissolució. Explicava unes "propietats" de l'aigua molt diferents: de l'efecte de la música sobre els cristalls de gel, que --segons els "investigadors" que hi han treballat-- adopten formes diferents segons el tipus de música que se'ls fa "escoltar".
També van descriure un "experiment" que "demostrava" la sensibilitat de l'arròs bullit al tractament que rebia. Bullien arròs i després el repartien en dos pots diferents. A un, hi posaven una etiqueta on havien escrit "AMOR" i l'altre, una altra etiqueta on deia "ODIO". El presentador explicava que després, durant uns dies, calia dedicar pensaments oposats a cada pot. Al pot de l'amor, se li enviaven pensaments positius i al de l'odi pensaments negatius. L'arròs del pot de l'odi s'anava tornant negre, mentre que l'altre es mantenia blanc o en alguns grogós. I tot això gràcies a que un arròs era en el pot de l'amor i l'altre en el de l'odi!
L'experiment de l'arròs es va veure també en una filmació on qui ho feia era qui s'ha inventat aquesta manera d'enganyar la gent crèdula. És un japonés i els pots que preparar porten el rètol en japonès. Això em fa pensar que l'arròs bullit, a més de ser sensible als pensaments positius i negatius,... sap idiomes!
Aquest japonès, Masaru Emoto, que es fa dir "doctor", va estudiar relacions internacionals al Japó i després va estudiar a la "Open International University for Alternative Medicine", que està a Calcuta i fa cursos per correspondència.
Emoto s'ha muntat un negoci fabulós aprofitant-se de la ignorància de la gent. Entre els productes que ven, hi ha diversos tipus d'aigua. Una, que ve anunciada com a Indigo water, és una aigua "geomètricament" perfecta, que conté el "Missatge" (en aquest cas, les cometes i majúscula no són meves, sinó d'Emoto) que el vostre cos està esperant rebre. Una ampolla de vuit unces (si no m'equivoco, en el sistema americà, una unça equival a 28,35 grams), que es pot mesclar amb un galó (aprox. 4,5 litres), només costa 35 dòlars. Per evitar problemes legals, Emoto fa constar que l'aigua que ven no ha estat avaluada per la "Food and Drug Administration" i que la finalitat d'aquesta aigua no és diagnosticar, tratar ni prevenir capa malaltia.
Aquest japonès-americà tan murri també ven llibres que tenen títols com ara Aigua hexagonal. La solució final, Els missatges de l'aigua, Els missatges ocults de l'aigua, o La vida secreta de l'aigua.
Aquesta setmana passada, el defensor del lector d'El País va tenir molta feina amb els correus de protesta que li van enviar una dotzena de professionals de l'astronomia i l'astrofísica en relació a uns titular apareguts l'anterior diumenge (6.03.2005) a la revista dominical i a la coberta del mateix diari.
S'anunciava un reportatge titulat "Cazadores de planetas", i el subtítol deia: "Astrólogos que rastrean el universo en busca de mundos desconocidos" (les negretes són meves). És bastant freqüent aquesta confusió entre una ciència (l'astronomia) i el que no passa de ser un entreteniment (l'astrologia), malgrat que hi hagi qui s'ho prengui molt seriosament i qui n'ha fet una manera de guanyar-se les garrofes i de vegades moltes més coses. Però és inadmisible que un diari seriós com pretén ser-ho El País cometi aquest error.
El cas és que el defensor del lector, tot i estar molt familiaritzat amb el món de la ciència i la tecnologia pel seu treball d'anys en el diari en seccions dedicades a aquest àmbit del coneixement, es limita a transcriure les queixes d'alguns dels astrònoms que li han escrit i acaba dient: "Vale la pena pues esmerarse en evitar que la astrología y los astrólogos signa medrando." Però no diu, com sol fer davant d'altres queixes dels lectors, l'explicació que li han donat els responsables dels titulars, si és que li n'han donat alguna i si és que el ens n'ha demanat, d'explicacions, que potser no ho hagi fet.
