El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dimarts, 18 de novembre de 2008

Qui diu que és cosa de dones?


Fer ganxet, mitja, punt de creu, petit point, puntes de coixí, quilt, o el brodar i altres treballs manuals en què es faci servir fil han estat considerades tradicionalment una cosa de dones. Fa molts anys vaig llegir una entrevista a Alberto Closas en què l'actor explicava que quan estava nerviós, feia mitja, que era una activitat que el relaxava. En un viatge a Edimburg, un taxista ens va acompanyar a fer un petit tour pels afores de la ciutat. Era un home d'edat madura que només treballava algunes hores fent de guia a turistes amb el seu taxi. Em va explicar que li havien fet un trasplantament de ronyó i que tot el temps que va estar fent repòs i ja abans, quan li feien diàlisi, va trobar la manera de distreure's fen ganxet.

Llevat d'aquests dos homes, no en sabia de cap més que tingués interès per algun tipus de treball manual femení fins que vaig a anar a fer un volt a una trobada de puntaires que durant la darrera festa major de les Corts es va organitzar a la Diagonal. Les dones hi eren majoria, de llarg, però de les més de 125 o 130 puntaires que s'havien reunit aquell dia a Les Corts, hi havia un sis o set homes. Vegeu-ne uns quants.



Qui diu que les puntes de coixí són cosa de dones?

Fotos: M. Piqueras, 11 d'octubre 2008

5 comentaris:

Montse ha dit...

Mercè, bones!

A mi m'encanta fer patchwork i sé d'homes que també en fan.

Tinc, a més, un amic ben jovenet (30 anys) aficionat a la mitja.

De tota manera, tinc la sensació que els homes en aquestes labors i entreteniments sempre seran una minoria. No ens enganyem: per naturalesa l'home busca més acció i se sent més a casa practicant certs esports o amb activitats com ara anar a fer cargols, bolets o musclos.


Petons!

Lectora corrent ha dit...

Em fa l'efecte que aquestes diferències són culturals. Fer o muntar vaixells, avions, tancs, cotxes, circuïts de tren de miniatura, o pintar soldadets de plom, són treballs manuals que es consideren masculins. I són activitats tan sedentàries com el ganxet, la mitja, els brodats...

Una activitat manual en què he vist també homes és el macramé. Potser perquè es va generalitzar no fa moltes dècades?

Asociación Encajeras de Bolillos "Ibn al Baytar" ha dit...

En cuanto comenzamos a hablar de temas relativos a mujeres y a hombres, estamos cayendo en un error. La artesanía como los Encajes de Bolillos, es artesanía de Encaje de Bolillos, la realice un Encajero o una Encajera.
Cambiemos el chip y dejemos de pensar en Blanco=mujeres, negro=hombres, o al revés.
Si quieremos igualdad, debemos abandonar las etiquetas, sin llegar a lo de la Ministra de igualdad, de hablar de mujeres y mujeros, miembros y miembras. ¿que tal personas?
Manolo
www.encajeras.es

Lectora corrent ha dit...

Estoy completamente de acuerdo con Manolo, por eso me encantó ver que también había hombres aficionados al encaje de bolillos. La sociedad y la historia han encasillado a hombres y a mujeres en unos roles que, durante mucho tiempo, si alguien se atrevía a contravenirlos recibía las críticas de otras personas. Por suerte, y aunque lentamente, las cosas están cambiando.

gemma ha dit...

La tasca de fer puntes ve de lluny. Les noies i dones feien saltar i repicar els boixets per guanyar-se la vida, però qui feia els patrons i controava la feina eren homes, vés per on!
I algunes de les labors més complicades, feien els cartrons a trossos, i els donaven a noies diferents, perquè així no podien reproduir la peça pel seu compte. Ara és un hobby, ja no calen cartrons de qualitat perquè una punta no se sol repetir, i amb la possibilitat de fer fotocòpies de vegades no cal ni picar els patrons.