El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dijous, 6 de novembre de 2008

Pedralbes i la Unió per a la Mediterrània

El 4 de novembre 2008 es va aprovar que Barcelona sigui la seu del secretariat permanent de la Unió per a la Mediterrània. Suposo que això pot ser bo per a la ciutat; si més no, generarà algun que altre lloc de treball i contribuirà a augmentar ingressos per serveis. Allò que m'amoïna de la notícia és que s'ha decidit instal·lar aquesta seu al Palau de Pedralbes.

En el Palau de Pedralbes hi ha actualment un museu que, tot i que no se'n faci propaganda i que no sigui massa visitat, és una petita meravella: el Museu de Ceràmica. Annex a aquest museu hi ha el Museu de les Arts Decoratives. Per altra banda, els seus jardins són un oasi de tranquil·litat. En creuar la tanca de la Diagonal, el brogit dels cotxes que circulen amunt i avalla de l'avinguda és substitutït per les veus dels ocells que viuen en aquest parc.

Per la proximitat a casa meva m'agrada, de tant en tant vaig a passejar pels jardins del Palau de Pedralbes. Tanmateix, confesso --més aviat avergonyida-- que fins a l'estiu passat no havia visitat encara el museu de ceràmica de Pedralbes. El fet que no sigui un museu del qual se'n parli em feia pensar que es tractava d'una petita col·lecció de ceràmica catalana i tot i que la ceràmica m'agrada molt, havia anat deixant passar el temps --els anys, perquè el Museu es troba en el palu de pedralbes des de 1990.

Quan el passat mes d'agost un dia vaig decidir fer cap al Palu de Pedralbes i entrar a visitar els dos museus, em vaig endur una sopresa. Petita col·lecció de ceràmica catalana? És cert que la ceràmica catalana potser sigui la més abundant entere el material exposat, Tanmateix, hi ha ceràmica de moltes zones de la península Ibèrica i també de llocs més allunyats. Des de peces dels ibers i romans fins a l'actualitat, i ceràmica d'al-Andalus, mudèjar, valenciana, aragonesa, castellana, etc. A més, crec que l'exposició del fons permanent es va renovant perquè no hi ha prou espai per tenir-ho tot a la vista del públic.

Pel que fa al Museu de les Arts Decoratives, també val molt la pena. Per una banda, es mostra l'evolució de la decoració de la llar a través principalment dels mobles, i una altra part es veu l'evolució del disseny de molts objectes --no precisament mobles-- de la vida quotidiana.

Després de sentir la notícia sobre el nou ús que es donarà al Palau de Pedralbes, quan s'hi instal·li la seu d'aquesta isntitució internacional, m'han sorgit algunes preguntes: significarà haver de treure del Palau els dos museus que hi ha ara? Si és aixi, on aniran a parar? Seguiran els jardins oberts al públic?

El passeig central dels jardins de Pedralbes, vorejat de til·lers

Fotos: M. Piqueras, agost 2008

1 comentari:

Manel ha dit...

Tan debò que continuïn sent d'ús públic, jo hi he passejat molt i espero poder continuar gaudint-hi.