El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dijous, 16 d’agost de 2012

Salàs de Pallars i les eres

Salàs de Pallars és un poble del Pallars Jussà situat entre Tremp i la Pobla de Segur. Té uns 350 habitants i s'ha conservat com un població rural típica, amb el seu traçat urbanístic medieval i restes de la muralla i les torres, que han quedat integrades en cases construïdes aprofitant la muralla.



En realitat, Salàs no és un poble, sinó una vila, títol que li va ser atorgat el segle XIV, juntament amb el privilegi de celebrar-hi una fira. Al llarg de la seva història ha gaudit d'altres privilegis, com ara el de poder encunyar moneda pròpia, en el segle XVII, quan va viure una època d'esplendor i va arribar a tenir més de 900 habitants. Era la segona població del Pallars, superada només per Tremp. El màxim de població va assolir-lo el 1860, amb 1332 habitants i a partir d'aleshores va anar davallant.

La fira de ramat ha estat l'activitat comercial més destacada de la població. S'hi van arribar a celebrar fins a quatre fires anuals de bestiar de peülla i era la fira del Pirineu que tenia més prestigi; en alguns moments del segle XIX va ser la més important de les que se celebraven a Espanya. Com a testimoni d'aquells temps, avui dia queden les eres, construccions amb una tipologia molt característica. Són edificis de planta rectangular, amb un pati central que a la planta baixa estava envoltat de porxos on es deixava el bestiar. En el pis superior, una part estava destinada a paller i a l'altra hi havia habitacions per als firaires. En el centre del patí s'hi comprava i venia el bestiar.

Era, vista parcial

El cap de setmana passat, a Salàs va celebrar-se la 22a Fira d'Art, durant la qual algunes eres es converteixen en sales d'exposició a l'aire lliure per a pintures, fotografies i escultures. Enguany, alguns carrers del poble antic i una torre medieval també es van convertir en espais expositius.








També és possible dinar, sopar o prendre una refresc en un parell d'eres. El cap de setmana passat, en què a Salàs devia haver-hi més foraster que habitants de la vila, les dues eres eren plenes de gom a gom.

Però un atractiu de tot l'any per al turisme són les botigues-museu. Una barberia, l'estanc, la farmàcia, una botiga de queviures i colonials i un bar han estat reproduïts com eren abans, potser fa uns cinquanta o seixanta anys. En les prestatgeries d'aquestes botigues hi podem veure productes que en alguns casos han deixat de fabricar-se; d'altres que han canviat la seva presentació, però també alguns que segueixen iguals que els vam conèixer fa dècades.

El iogurt Danone en pot de ceràmica --i que a Pallars la gent comprava a la farmàcia per tractar diarrees--, el Pelargón, el Cerebrino Mandri, el chicle americano Bazooka, el sabó OMO, el Flit, els Tintes Iberia, els litines, el Pepsodent i el Denticlor, els paquets d'Ideales (el meu pare n'havia fumat)... i moltes altres marques que formen part de la memòria de molta gent, són allà representades. Per a algunes persones és com retrocedir en el temps a les botigues de la joventut o de la infància. Per als més joves, una part de la història de la vida quotidiana.









A la plaça, una noia venia pa i pastes artesans. Vaig comprar-li uns quants panadons. Feia temps que no n'havia menjat. Estaven deliciosos!


10 comentaris:

Anònim ha dit...

Merce,
m'han vingut ganes de coneixer Pallàs! Aviam si la propera vegada que m'atanço a Lleida hi anem.
Imma des de Bologna

Pilar Vidal Clavería ha dit...

Hola Mercè

Vaig estar a Salàs al desembre del 2008 i vaig fer una entrada al blog, tenim fotogràfies ben semblants, t'envio l'enllaç:

http://piltruns.blogspot.com.es/2008/12/la-memoria-del-elefante.html

va ser un bon recordatori per la meva memòria

Salutacions

Mercè Piqueras ha dit...

Imma, si vas a Salàs, t'agradarà. Està molt ben conservat i la visita a les botigues i les eres és molt interessant. A més, on hi havia l'escola, hi ha el Centre d'Interpretació de l'Antic Comerç i s'hi van fent exposicions. Ara n'hi ha una sobre l'emigració a l'Argentina quan hi va haver la fil·loxera i molta gent que tenia vinyes i es va arruïnar van emigrar.

Pilar, gràcvies per l'enllaç. Tinc la càmera "de debò" espatllada i només vaig poder fotos amb la del mòbil.

Olga ha dit...

Mmmm, les pizzes! Si no fós pels Mossos hi aniriem més sovint!

Mercè Piqueras ha dit...

Olga, suposo que et refereixes a l'era que és una pizzeria. No hi vam poder anar perquè era plena de gom a gom. Però, què passa amb els Mossos? No deixen menjar pizzes a la gent de Sort?

Olga ha dit...

Al Pallars tenim una proporció de Mossos per habitant que fa por i una de controls a la carretera impressionant.
Això ha fet que la gent es mogui molt menys.
http://tinyurl.com/c55x5pl

Mercè Piqueras ha dit...

Olga, si et mous "com cal", no caldria témer els mossos. I ara entenc algunes coses d'aquella sèrie sobre Nord, que van fer fa poc a TV3.

turisme rural lleida ha dit...

M'encanta la zona del Pallars: Salàs, Castell de Mur, Tremp, La Pobla... Sempre que puc vaig de turisme rural per allà dalt, a Cal Soldat (no sé si coneixeu el lloc). Però no ha coincidit encara que hagi estat la Fira d'Art. M'encantaria poder-hi anar quan facin aquest esdeveniment! Saps si el tornaran a fer aviat o és anual? Gràcies :)
Eva

Mercè Piqueras ha dit...

Eva, és una celebració anual, la fan a l'agost i val la pena. A més de les eres, alguns carrers també fan de sala d'exposició, amb quadres penjats en la paret.

Després de molts anys que no anava per aquelles comarques, ara he començat a trepitjar-les de nou per motius familiars (una filla meva ha anat a viure a Salàs). Precisament aquest proper cap de setmana hi anem una part de la família; coincideix amb les jornades boletaires del Pallars.

Anònim ha dit...

salas de pallars és un poble que te molt encant. Veniu a comprobar ho!