diumenge, 31 de desembre del 2017

Comissaria virtual (83): Idealista no gaire idealista

Idealista.com és un portal immobiliari que té presència també a les xarxes socials. A Twitter publica moltes notícies relacionades amb la indústria immobiliària, decoració de la llar, economia, urbanisme, etc. El 28 de desembre va voler fer, com altres mitjans, una innocentada i van publicar aquest tuit:


A causa de les nombroses crítiques que van rebre per fer una broma sobre un fet tan greu com l'injust empresonament (presó preventiva!) d'Oriol Junqueras, Joaquim Forn, i els Jordis, el tuit va ser esborrat i ara, en el seu compte de Twitter hi ha un tuit fix d'excusa, en el qual diuen que va ser una innocentada i no tenien intenció de burlar-se ni causar mal:


Però la innocentada l'havien publicat també en el seu web i a Facebook. En el web, que no té limitació d'espais per al text, la broma ocupava uns quants paràgrafs i l'adapten al seu negoci immobiliari, tot parlant dels terrenys on es podria construir el Parlament català i de la possibilitat de llogar o comprar cases a molt bon preu en la zona propera a Estremera. Ara, a l'inici de la falsa notícia, hi diu això:
Esto no es una noticia. Nunca pretendió serlo. Es una inocentada. Cada 28 de diciembre en idealista news publicamos una, el año pasado fue esta de Donald Trump, por ejemplo, y hace dos años ésta de Pablo Iglesias. No hubo en ningún momento la más mínima intención de ofender, molestar, irritar o herir ninguna sensibilidad. Pero algunos usuarios se han sentido molestos e irritados. Lo lamentamos profundamente. El sentido del humor a veces ayuda pero no si alguna persona se siente violentada. El máximo respeto por las ideas y las personas es un valor que compartimos. Pedimos sinceramente disculpas. Creemos en la importancia de pedir perdón si hemos hecho daño. De veras lo sentimos.
No sé si els seus possibles clients estaran d'acord amb l'excusa, tenint en compte que a aquesta empresa no li cal que sigui el dia dels Innocents per fer piulades poc encertades. Per exemple, aquesta del dia 13 de desembre en relació a un pis d'Artur Mas que li ha estat embargat:



No hi entenc de lleis, però dubto que sigui legal fer públic el lloc on una persona té un pis. No s'han limitat a mostrar una foto del balcó, del portal o de la façana. Mostren clarament la situació de l'immoble en un mapa de Google amb fotos reals. I aquesta notícia, en data d'avui (31 de desembre 2017) no ha estat esborrada del seu web ni de Facebook i Twitter. A més en la notícia del seu web, diu el nom del carrer on es troba. Tenint en compte que és un carrer curt, que va de la Diagonal a la Travessera de Gràcia, és ben fàcil identificar la finca.

Per tot això, des de la meva comissaria virtual jo enviaria l'Idealista a la presó virtual (preventiva, naturalment).

dissabte, 30 de desembre del 2017

2018, any de...

És estrany, però el 2018 no ha estat declarat any de res per les Nacions Unides.Tanmateix, hi ha algunes iniciatives internacionals o de regions o estats del món per a fer el 2018 any d'alguna cosa.

  • 3r Any Internacional dels Esculls de Corall. Declarat per la Iniciativa Internacional sobre els Esculls de Corall (ICRI, International Coral Reef Initiative) amb la propsota que es duguin a terme les següents actuacions:
    • reforçar la conscienciació global sobre el valor dels esculls de coral i dels ecosistemes que hi estan associats i sobre les amenaces que pesen sobre ells;
    • promoure acords de col·laboració entre governs, el sector privat,el món acadèmic i la societat civil sobre la gestió dels esculls de corall:
    • identificar i endegar estratègies reals de gestió per a la conservació, l'augment de la resiliència i l'ús sostenible d'aquests ecosistemes i promoure-hi les bones pràctiques, i
    • compartir informació sobre bones pràctiques relacionades amb la gestió sostenible dels esculls de corall
Mill perlat (foto Wikimedia Commons)
  • Any Internacional dels Mills. Proposta enviada a les Nacions Unides per l'Índia durant el quart trimestre de 2017 (possiblement ja massa tard). La finalitat de la proposta és conscienciar de la importància que tenen els cereals que s'inclouen el en grup dels mills (millets en anglès), terme que designa unes plantes herbàcies de llavor petita sovint anomenades nutricereals o cereals de secà. Aquestes plantes poden ajudar a lluitar contra la fam i la desnutrició i també --a llarg termini-- a mitigar els efectes del canvi climàtic. Comprenen, entre d'altres, el sorgo, el mill perlat (el tipus més conreat al món), el mill italià, diverses espècies d'Echinochloa (aquest gènere, però, inclou també algunes males herbes).
  • Any Europeu del Patrimoni Cultural. Aprovat pel Parlament Europeu i el Consell de la Unió Europea el 17 de maig de 2017. Entre els objectius d'aquest Any Europeu hi ha fomentar l'intercanvi i la valoració del patrimoni cultural d'Europa com a un recurs compartit, sensibilitzar sobre la història i els valors comuns i reforçar el sentiment de pertànyer a un espai comú europeu, tot reforçant el diàleg intercultural. El patrimoni cultural pot ser de moltes formes; per exemple tangible (edificis i monuments, productes d'artesania, llibres, màquines, jaciments arqueològics, ciutats històriques), intangible (llengües i tradicions orals, pràctiques socials i festes, representacions), natural (paisatges, flora i fauna), digital (recursos creats en forma digital o que han estat digitalitzats per a conservar-los).
  • Any dels Ocells per a la National Geographic Society. Per commemorar el centenari del Tractat dels Ocells Migratoris (llei federal dels Estats Units per a protegir els ocells migratoris).
  • Any Feynman. El mes de maig, Barcelona celebrarà l'Any Feyman, per commemorar el centenari del naixement de Richard Feynman (1918-1988), considerat pare de la nanotecnologia i la computació quàntica. És una celebració organitzada pel grup EspaiNano, de l'Associació Catalana de Comunicació Científica.
El 2018 és també un any per commemorar el centenari d'algunes altres persones, entre les quals m'agrada recordar Montserrat Abelló (poeta i traductora, el nom de la qual perdurarà en el nom d'una biblioteca que s'ha d'inaugurar durant el primer trimestre de 2018 a Barcelona), Matilde Salvador (compositora i pintora), Manuel de Pedrolo (escriptor), Maria Aurèlia Capmany (escriptora), Raimon Panikkar, filòsof i teòleg, Ingmar Bergman (director de cinema), Frederick Sanger (bioquímic, premi Nobel), Leonard Bernstein (compositor, oianista i director d'orquestra), Carmen Amaya (ballerina de flamenc).

dijous, 21 de desembre del 2017

Crònica d'un matí d'eleccions forçades

Les eleccions d'avui no haurien hagut de fer-se. Per què hem d'anar a votar en unes eleccions autonòmiques si ja ho vam fer fa dos anys i si el Parlament no ha pas destituït el nostre president? Però les circumstàncies han fet que el president de la Generalitat i una part del Govern es trobin exiliats i una altra part sigui a la presó --i no ens oblidéssim dels Jordis.

Però, tot i que siguin unes eleccions il·legítimes, he anat a votar, calia fer-ho més mai. La campanya electoral ha estat insòlita, desequilibrada. Els caps de llista de Junts per Catalunya i d'Esquerra Republicana no han pogut participar en els debats, ho havien de fer altres persones de la seva llista electoral. I ja veurem què passarà, si podran ser presents el dia que es constitueixi aquest Parlament que, encara que per a molta gent serà il·legítim, no queda més remei que acceptar-lo.

Preparant càmeres a la plaça Comas de Les Corts
El meu col·legi electoral és l'Escola Ausiàs March, en el districte de Les Corts de Barcelona. Hi he anat a dos quarts d'onze (res de bufanda groga i llacet, avui); he pensat que a aquella hora no hi hauria molta gent. M'he equivocat, però, a la plaça hi havia cua per entrar a l'escola. També hi havia càmeres i trípodes encara sense càmera, com si els haguessin posat allà per guardar el lloc. Una de les càmeres ja muntades era de la RTP, la radiotelevisió pública portuguesa. Al seu costat, una de francesa. Una periodista portuguesa i un periodista francès estaven practicant com pronunciar Arrimadas i aleshores he entès per què hi havia tan de rebombori a la plaça. Ves per on, comparteixo col·legi electoral amb la cap de llista de Ciudadanos a aquestes eleccions.

A la mesa electoral que em correspon gairebé no hi havia cua i he pogut votar de seguida. Des d'allà he anat a comprar algunes coses. De tornada, he passat de nou per la plaça Comas, que seguia molt animada, encara més que abans. Hi havia més gent i moltes més càmeres i periodistes amb micròfons; de mitjans espanyols i estrangers. M'acompanyava una persona de la família que viu a prop i ens hem assegut una estona en un banc de la plaça. He saludat gent coneguda i hem parlat una estona. Mentre conversàvem, ha començat a sonar molt fort l'himne d'Espanya. La música venia d'un àtic proper guarnit amb una bandera catalana i dues d'espanyoles, on viu una família que ja és coneguda per la seva afició a fer sonar aquest himne o fer crits de protesta quan es feien casserolades o quan s'han fet concentracions a la plaça en suport als presos polítics. Després de l'himne espanyol han posat una cançó andalusa per a mi desconeguda. M'estranya que no hagin fet sonar el Viiiiva Españaaaa.o que ells mateixos no cantessin el ¡A por ellos, oe! Atès el volum de la música que arribava al carrer, penso que deuen tenir uns altaveus a la terrassa.

Arrimadas i els seus acompanyants a la cua per votar
En un altre punt de la plaça he vist un grup de periodistes de la Rai, la televisió pública italiana, i no he pogut estar-me de preguntar-los si a Itàlia hi ha tan d'interès per les nostres eleccions com perquè hi enviïn periodistes a veure com vota una candidata a la presidència de la Generalitat. Com que han vist que parlava italià, m'han demanat si em podien fer unes preguntes per enregistrar. Després de parlar amb els periodistes italians (dos nois i una noia) he tornat a seure en un banc. De sobte he sentit veus que cridaven "A la cua!, a la cua!" i les càmeres i altaveus que es desplaçaven cap a un costat de la plaça. Havia arribat l'estrella de l'espectacle, Inés Arrimadas, la filla del pare albañil i la mare que limpiaba pisos, segons va dir a Salvados fa poc (però el paleta en realitat és advocat, va ser policia a Barcelona i després regidor en un poble d'Andalusia). Avui anava vestida blanc, no sé si només la jaqueta o tota ella i anava fent somriures a la gent.

Una veïna del barri s'ha apropat a Inés Arrimadas i li ha preguntat --en castellà-- si li podia dir una cosa. Arrimadas ha fet que sí amb el cap i la dona ha dit que no és catalana, però fa trenta-quatre anys que viu a Catalunya, on s'ha dedicat a l'ensenyament. Ha continuant dient-li que, en tots aquells anys de professora, ha impartit la seva assignatura sempre en castellà sense que mai ningú li digués que ho havia de fer en català i que tampoc s'ha trobat mai amb cap problema per parlar castellà a Catalunya. I ha acabat dient-li alguna cosa com "así que no diga usted más mentiras sobre la escuela catalana, que usted no conoce". Però tot de manera calmada i sense alçar la veu.

Després d'això he anat cap a casa. Pel camí m'he creuat amb una dona --la conec de vista, abans de jubilar-se tenia un quiosc en el barri-- que devia anar a votar i duia el coll embolicat amb una bandera espanyola fent-li de mocador. He tornat a sortir per comprar alguna cosa al mercat i aquesta vegada ja ho he fet amb el meu llacet i un mocador grocs. Crec que avui m'abstindré de mirar notícies sobre les votacions fins ben tard a la nit. Especialment no vull saber res dels sondejos a peu d'urna. No vull fer-me il·lusions o, al contrari, que m'espantin abans d'hora.