El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dimarts, 25 de novembre de 2008

Compartir el coneixement

Està molt bé compartir el coneixement. Ho he expressat més d'una vegada en aquest bloc. Sóc partidària del programari lliure, de la publicació científica en accés obert (disponible per a tothom, el que hom anomena open access), però alhora crec que sempre cal respectar la propietat intel·lectual, llevat que es tracti d'obres anònimes.

Com molta altra gent que pensem d'aquesta manera, al peu d'aquest bloc podeu veure el logotip de Creative Commons i la indicació del tipus de llicència que he triat per al bloc: reconeixement, no comercial i sense obres derivades. (Aquesta última condició me la repensaré; crec que poden fer-se'n obres derivades sempre que no sigui per fer-hi negoci; és més aviat un manera de tenir controlat què es fa amb un text o foto pròpia.). Fins ara sempre que he vist textos meus --i també algunes fotos-- reproduïts en altres blocs, n'indicaven l'autoria. I no em molesta gens que reprodueixin les meus escrits; al contrari, em sento afalagada que hi hagi qui pensi que val la pena difondre alguna cosa que he escrit.

Fa uns dies vaig posar aquí la foto de la ballarina que gira i permet que sapiguem quin hemisferi del nostre cervell fa més treball. Vaig posar un enllaç a la font original (un diari australià). L'home dibuixat (Xavier Caballé) va parlar-ne també i va esmentar que ho havia vist en el meu bloc, posant-hi l'enllaç (gràcies Xavier) i també un enllaç al diari australià que ho havia publicat. Però no tothom fa com Xavier Caballé. Hi ha un bloc, del qual prefereixo no esmentar el nom, que dilluns 24 de novembre també va mostrar la ballerina que gira, acompanyada d'un text en què, llevat de les quatre primeres línies --que són de l'autor del bloc-- i d'una frase omesa, la resta és una reproducció literal del meu escrit sobre el gir de la ballerina i el cervell, però sense esmentar-ne l'origen. A més, com que jo escrivia en primera persona ("he posat l'enllaç...", "primer l'he vista girar en el sentit de les agulles del rellotge i després..."), ningú no pot imaginar-se que està citant una altra persona.

Alguna vegada que he tractat aquí un tema que he vist en un altre bloc, n'he posat sempre l'enllaç, i si he reproduït frases fetes d'altri, ho he fet posant el text entre cometes o en cursiva o d'alguna manera que es notés allò que no era meu. Que em copiïn dos paràgrafs no té massa importància, al cap i a la fi, tampoc era cap escrit pretesament literari. Però costaria gaire esmentar-ne la font original? L'autor del bloc, a la capçalera diu: "M'acuso de ser tafaner..." Jo hi afegiria: "...i de ser plagiari". I em pregunto si les altres entrades del seu bloc deuen ser originals o si es dedica a tafanejar per la blocosfera i a copiar allò que li agrada o interessa.