La vaca esfèrica

La vaca esfèrica és el darrer llibre de Claudi Mans, un home "tocat per la química", com diu ell, catedràtic emèrit d'Enginyeria química de la Universitat de Barcelona (dels que es jubilen per poder treballar) i excel·lent divulgador científic.

Dilluns vaig rebre el llibre de l'editor i va ser la meva lectura en el metro. De tornada a casa vaig estar a punt de passar-me de parada (no seria la primera vegada; un dia no me'n vaig adonar fins que un treballador del metro em va avisar que ja érem en el lloc on el comboi canvia de via a Zona Universitària per començar el recorregut en sentit contrari). I dimarts, em va alegrar haver d'esperar força estona en dues visites mèdiques que vaig tenir per culpa de la cama. Va ser una bona excusa per seguir llegint malgrat la feina acumulada en la taula de treball. Dimecres només vaig poder dedicar-hi l'estona dels viatges en metro que vaig fer. Uns quants viatges més o una estona en alguna sala d'espera, i l'hauré acabat.

El títol ve d'un acudit que, en medis científics, s'ha transmès de generació en generació des de fa algunes dècades amb algunes variacions. És la història de la vaca que donava poca llet, i el seu amo va cridar tres científics --un biòleg, un químic i un físic-- perquè esbrinessin què li passava i li trobessin una solució. El biòleg va dir: "Fem un estudi genètic de la vaca i dels seus progenitors." El químic: "Analitzem el pinso i l'aigua de què s'alimenta la vaca." I el físic va començar: "Imaginem una vaca esfèrica de densitat constant en un camp gravitatori..."

L'autor diu que el seu propòsit és ajudar a consolidar el llenguatge, a refermar el lector o lectora (que l'acompanya al llarg del llibre) en la ciència, obrir -li el panorama, fer-li reviure reflexions potser oblidades o fer-li viure-les potser per primer cop. Transmet uns coneixements científics que són fonamentals, i ho fa d'una manera amena, planera i molt comprensible, fent servir metàfores i exemples de la vida quotidiana o del nostre entorn social, amb referències també a la literatura, la història, la geografia i altres àmbits del coneixement. M'ha semblat molt enginyosa i reeixida l'analogia entre allò que en química s'anomena 'sistemes dispersos' (dissolució, emulsió, etc.) i les societats actuals en què conviuen persones d'ètnies i cultures diferents.

La presentació del llibre la farà Màrius Serra (no és un herbívor, com la vaca, però sí un verbíbor) el proper 3 de desembre, a les 19.00, a la Casa del llibre (passeig de Gràcia 62, Barcelona). Aquell dia seré de viatge i no podré anar-hi. Llàstima!, amb un presentador com Màrius Serra i un autor com Claudi Mans, segur que no serà únicament un acte formal i que el públic s'ho passarà d'allò més bé.