El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dimarts, 25 de novembre de 2008

25 de novembre

25 de novembre, Dia Internacional Contra la Violència Envers les Dones

La violència contra les dones és potser la més vergonyosa violació dels drets humans, i potser la més estesa. No sap de límits geogràfics, culturals o econòmics. Mentre no s'aturi, no podrem afirmar que estem progressant de debò vers la igualtat, el desenvolupament i la pau.


Kofi Annan
Secretari General de les Nacions Unides

Victor Manuel, "El Club de las mujeres muertas":

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Em penso que l'assassinat o l'esclavitud, tant d'homes com de dones, són violacions molt més vergonyoses dels drets humans que no pas la "violència contra les dones"... sense ànim de fer un rànking de monstruositats.

Lectora corrent ha dit...

Jo tampoc vull fer-ne un rànking, ni crec que fos el propòsit de Kofi Annan quan va fer aquesta afirmació, però hi ha una característica de la violència contra les dones que, per a mi, fa que sigui més vergonyosa que cap altra: que normalment qui sol exercir-la és el company, marit, xicot (o ex-totes aquestes coses), la persona amb qui, de mutu acord, un dia es va decidir compartir la vida.

A la llista de problemes socials de moltes enquestes, el terrorisme sol ocupar un dels primers llocs. Per a mi no hi ha terrorisme pitjor que el que pot exercir la persona a qui s'estima i amb la qual es conviu.

Només hi ha un tipus de violència que considero comparable --si és que es poden comparar: la que s'exerceix contra la mainada, i en alguns casos també contra el pare o la mare d'edat avançada.

Avui he vist per la TV unes escenes en un consultori d'un psicòleg que acull maltractadors per reformar-los (alguns hi van per voluntat pròpia i d'altres dins del programa de reinserció pel seu delicte). Doncs hi ha homes que s'excusen de diverses maneres i que no volen reconèixer que ells són maltractadors. Un ha dit que allò no era un delicte, sinó el resultat d'un problema amb la parella.

Montse ha dit...

Mercè, totalment d'acord amb les teves paraules.

El pijtor de tot és que el causant del problema és qui veritablement té el problema.