El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

divendres, 14 de novembre de 2008

Contrastos de Renfe


Dimarts vaig viatjar de Saragossa a Logroño en un tren regional que ja voldríem tenir a Catalunya. Dijous vaig anar de Barcelona a Lleida; per l'hora en què havia de ser a Lleida no tenia l'opció de viatjar en l'Avant i vaig haver de fer-ho en l'AVE, amb tarifes que aproximadament dupliquen el preu de l'Avant. A la foto del costat es veu un detall de l'espatllera que tenia davant meu.

El cable que es veu és d'uns auriculars dels que donen per escoltar música o el vídeo que projecten. No és que algú hagués tingut el caprici de lligar el cable al seient abans de deixar el tren. No; el cable estava subjectant la tauleta reclinable perquè la peça que l'hauria de subjectar s'havia trencat (només se'n veu el forat d'on surt aquella peça). És com les reparacions que fan a Cuba quan es trenca algun recanvi en un cotxe. Han de recórrer a l'enginy perquè no tenen peces de recanvi. Tampoc deu tenir la Renfe peces de recanvi per a la nineta del seus ulls que son els trens AVE?