Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris economia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris economia. Mostrar tots els missatges

dissabte, 27 de febrer del 2016

El meu vot no es compra, senyors del BBVA!

Fa alguns anys em vaig convertir en accionista del BBVA. No vaig tenir ganes de lluitar contra ells en assabentar-me que un fons d'inversió que hi tenia contractat --i em van vendre com a molt avantatjós-- eren les famoses preferents. Vaig limitar-me a acceptar l'oferta que em van fer de bescanviar-ho per accions. En realitat, l'entitat que em va enredar amb les preferents no va ser el BBVA, sinó la Caixa de Terrassa que després es va fusionar amb altres caixes i finalment va ser engolida pel BBVA. I jo era tan confiada, que quan sentia parlar de les preferents, no sabia que jo en tenia; mai m'hauria imaginat que aquell noi tan amable de la Caixa de Terrassa m'hagués ofert invertir en un producte financer de duració indefinida i del qual només em podria desprendre si algú altre ho comprava. Segurament em vaig equivocar i hauria hagut de lluitar, com han fet tants altres inversors petits que al final han recuperat els seus diners. Però no m'hi vull capficar, perquè ja no puc tornar enrere.

Recentment vaig rebre la convocatòria de la Junta General Ordinària d'Accionistes del BBVA, que es farà el 10 de març. No en vaig fer cas, perquè no hi penso anar, però alguns dies després em va trucar una noia de l'oficina on hi tinc el compte per preguntar-me si l'havia rebuda, la convocatòria. Després em va dir que, si passava per l'oficina, em donaria un obsequi del banc. A mi, els obsequis dels bancs sempre em fan sospitar, però hi vaig anar. Em va fer seure davant la seva taula, va aixecar-se i va tornar amb un paquetet en una mà i dos fulls en l'altra. Va deixar el paquet sobre la taula i em va allargar els fulls, perquè els signés. Era el meu vot a distància. En signar allò, jo votava a favor d'aprovar les propostes incloses en l'ordre del dia i, en canvi, emetia un vot en contra per a qualsevol proposta que no hi estigués inclosa prèviament.

Vaig dir a la noia del regal que, després de l'enredada que em van fer amb les preferents, jo no signo res que no tingui ben clar de què es tracta. Es veu que en la carta que m'havien enviat hi havia les propostes, però jo no l'havia llegida. Em va suggerir que, si no he conservat la convocatòria, ho consulti en el web del BBVA. Amb una mà em va allargar els fulls per signar i, amb l'altra, va retirar el paquetet. No tinc ni idea quin pot ser el contingut del paquet, però em va semblar bastant lleig, com si aquell regal fos el preu dels meus vots.

Avui, en el web del BBVA, he consultat les propostes que presenten a votació. Es tracta principalment de l'aprovació dels comptes de 2015 i de la ratificació d'alguns alts càrrecs i l'elecció d'un parell de membres del consell d'administració. Per curiositat he buscat informació sobre aquests càrrecs i les persones que els ocupen i m'he quedat bocabadada en veure els seus sous. Sabia que els banquers guanyen molt, però les xifres que he vist m'han semblat escandaloses. Els titulars que copio a continuació són de infoLibre i Negocios.com respectivament:


De tota manera, si els sous milionaris dels directius del banc anessin acompanyats d'un augment del valor de les accions, potser estaria justificat. Però les coses no són així perquè, segons okdiario, mentre els sous dels membres del Consell d'Administració van augmentar un 8% el 2015, les accions van perdre un 12% del seu valor.


I el BBVA em demana que voti a favor d'aquestes persones que guanyen en un any allò que moltes persones no guanyen en tota una vida de treball? A favor d'unes persones que s'augmenten el sou un 8% mentre n'hi ha tantes, amb sous miserables, que el tenen congelat des fa alguns anys? A favor, especialment, d'un senyor --el president, Francisco González-- que en un vídeo corporatiu del 3 de febrer d'enguany fa un resum del resultat de 2015 i diu que el banc va guanyar 3722 milions d'euros i que "todas las métricas apuntan a que el BBVA es un banco muy sólido", però no diu que el valor de les accions va disminuir? A algú del departament de màrqueting del BBVA se li ha acudit la genial idea de comprar el vot dels petits accionistes amb un regal que ves a saber què serà. Per la mida del paquet, podria ser un rellotge de polsera fabricat segurament a la Xina. Però qui sap, potser ni això, podria ser també un bloc de papers encolats per prendre notes.

El gest de la treballadora del BBVA retirant de la taula el paquet amb què l'entitat volia comprar els meus vots em va recordar una cosa que ens va passar, a la meva família, durant unes vacances italianes. Érem a Venècia i era l'hora de dinar. Ens vam aturar en un restaurant que tenia exposats peix i marisc en un mostrador a l'entrada, al costat la carta de preus. Érem sis persones (pare, mare, els meus tres germans i jo) i no ens podíem permetre grans luxes, però el menú turístic tenia un preu raonable i vam decidir entrar a dinar. Ens van posar en una taula ja parada, amb estovalles i tovallons de tela. A l'hora de fer la comanda, quan vam dir que volíem el menú, la cara del cambrer, que fins a aquell moment havia estat de gran amabilitat, va canviar completament. I què va fer? Doncs, amb cara de pocs amics, retirar-nos les estovalles i tovallons de tela --que ja havíem desplegat-- i dur-ne uns altres de paper. L'altre dia, en l'oficina del BBVA, vaig pensar què hauria fet aquella empleada si jo hagués obert el paquet abans de dir-li que no li signaria aquell full de vot.  Me l'hauria pres de les mans i se l'hauria endut, com va fer el cambrer venecià amb les estovalles i tovallons?

divendres, 25 de setembre del 2009

Dia del Deute Ecològic

Hem guanyat dos dies respecte al 2008. L'any passat, el Dia del Deute Ecològic va ser el 23 de setembre i enguany la data és avui, 25 de setembre. Però, què se celebra o commemora aquest dia? Què vol dir "deute ecològic"? Més que per celebrar-ho, és per entristir-se'n. És el dia de l'any en què els recursos consumits per la humanitat superen els recursos que el món genera l'any corresponent. Si fa no fa, vol dir que s'ha estirat més el braç que la màniga. Seria com el dia que cal demanar un préstec al banc un cop ens hem gastat els nostres diners.

El càlcul del deute ecològic es fa a partir de dues variables ambientals: la petjada ecològica i la biocapacitat. La petjada o empremta ecològica es defineix com l'àrea ecològicament productiva que és necessària per a satisfer la mitjana del consum d'una determinada comunitat humana de manera indefinida. Per al seu càlcul es tene en compte cinc factors: alimentació, habitatge, transport, bens de consum i serveis. La biocapacitat és la superfície necessària per a satisfer l'esmentada mitjana de consum.

El 1986 va ser l'any que per primera vegada l'economia ecològica humana va tenir números vermells. Fins aleshores, el consum humà de recursos naturals no havia ultrapassat la capacitat de la Terra per regenerar-los. I el 1987 va ser el primer any que es va "celebrar" el Dia del Deute Ecològic. Aquell any, el dèficit va començar el 19 de desembre. Des d'aleshores el Dia s'ha anat avançant. El 1995, va ser el 21 de novembre; el 2000, l'1 de novembre; el 2005, el 20 d'octubre; i el 2008, el 23 de setembre. Enguany hem fet un pas de puça vers la recuperació. Dos dies semblen molt poc, però és un signe positiu. Tant de bo anem pel bon camí. Però em temo que aquest canvi de signe pugui estar causat per la crisi econòmica i no perquè els humans ens sentim més responsables. Els temps ho dirà.

dijous, 24 de juliol del 2008

I si m'anés a viure a Asunción?

Quan jo era petita vaig aprendre un cançó que deia "¡Al Paraguay, guay, yo no voy, voy, porque temo naufragar!" (seguia amb allò de "lléveme a París, si es que le da igual..."). Doncs bé, ara que els naufragis són un perill molt remot per al transport de passatgers, potser que em plantegi anar-me'n a viure a la capital del Paraguay, Asunción. Si més no, els euros que aquí em volen de les mans, allà donarien per a molt més.

I si dic que voldria anar-me'n a Asunción i no pas a l'Havana o a Pernambuco és perquè l'Informe Mercer sobre el cost de la vida del 2008 diu que Asunción és la ciutat del món on la vida és més barata per als estrangers. De tota manera, com que no sé quines són les ciutats que han estat considerades en aquesta anàlisi econòmica (en el web només inclou les dades de 5o ciutats, si es vol tenir l'informe sencer cal comprar-lo), potser encara n'hi deu haver alguna on podria obtenir més pels mateixos euros.

El ranking de les ciutats més cares per als estrangers que hi van a viure (una altra cosa és el turisme) revela dades sorprenents. Per exemple, tradicionalment es considerava Tokio la ciutat més cara del món, especialment pels preus de l'habitatge, que són desorbitats. Doncs la ciutat que ocupa el primer lloc, no és Tokio, ni tampoc és Londres (una altra candidata), sinó Moscou. La llista pren com a punt de comparació el cost de la vida a Nova York, a la qual dóna una puntuació de 100. Doncs, segons les dades del cost de la vida el març de 2008, la puntuació de Moscou és de 142,4, la de Tokio de 127, i la de Londres de 125. Madrid n'ocupa el lloc 28è (96,7) i Barcelona el 31è (95,2).

La llista reflecteix el bon estat de l'euro en relació a altres divises, especialment el dòlar: de les 50 ciutats més cares, més de 30 són europees. (De tota manera, l'euro no és la moneda de Rússia ni d'altres països europeus amb ciutats incloses en aquest grup de les més cares.) I l'única ciutat dels Estats Units que hi ha entre aquestes 50 és Nova York, la que s'ha pres com a patró.

Que sigui més car viure a Tokio, a Londres, a Oslo, a Ginebra, a París, a Helsinki, fins i tot a Hong Kong, que a Barcelona, no m'ha sorprès. Però mai no hauria imaginat que la vida fos més cara a San Petersburg (103,1), a Estambul (99,4), Sao Paulo (97,0) o a Lagos (Nigeria, 95,9) que a la meva ciutat. Més barates que Barcelona, però entre aquestes primeres 50, es troben també Douala (Camerun, 95,1), Dakar (Senegal, 92,2), Almaty (Kazakhstan, 90,7) i Mumbai (Índia, 90,3). Segons l'informe, Barcelona és també més cara que algunes ciutats europees que jo hauria suposat més amunt en el ranking, com ara Munic (93,1), Berlin (93,0) i algunes altres d'alemanyes, o Brussel·les (92,9).

És una llàstima que el web de Mercer només ens mostri les ciutats més cares. De les barates n'esmenta algunes. Asunción n'és la campiona, amb una puntuació de 52,2. Altres ciutats on triar a Sud-amèrica són Quito (54,6), Buenos Aires (62,7) i Montevideo (63,2). Aquesta és una classificació en la qual m'hauria agradat que la meva ciutat obtingués una puntuació bastant més baixa.