Demà surt el segell dedicat a Joan Oró. A la una de la tarda se'n farà la presentació oficial a la Sala Víctor Siurana, de la Universitat de Lleida, i a Lleida, a Barcelona i a Madrid hi haurà un mata-segells del primer dia d'emissió. La història d'aquest segell és llarga, va començar fa més de tres anys, quan l'octubre de 2004 vaig rebre una carta del senyor Miquel Fortea, químic jubilat i aficionat a la filatèlia. El Sr. Fortea --a qui només conec per correu i telèfon, però espero poder saludar algun dia personalment-- em va escriure sobre la conveniència que el servei de correus d'Espanya dediqués sengles segells a dos científics que havien mort aquell any: Ramon Margalef i Joan Oró.
Jo era aleshores vicepresidenta de l'
Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC), una associació petita, i no em va semblar que poguéssim tenir prou força per aconseguir que la seva sol·licitud de dos segells fos acceptada. Tanmateix, vaig pensar que era una excel·lent idea i que potser alguna altra entitat del món científic amb més presència a la societat civil catalana podria fer la petició oficial, a la qual l'ACCC donaria suport. Vaig parlar-ne amb una entitat, però el projecte no va anar més enllà.
El 2006, i quan s'estaven fent els preparatius per a la celebració de l'Any de la Ciència 2008, vaig pensar que podria ser una bona oportunitat per a l'emissió dels segells i vaig posar-me en contacte amb el Sr. Fortea perquè m'expliqués quin és el procediment per sol·licitar a Correus que dediqui un segell a una persona o a un tema determinat. El Sr, Fortea i la Sra. Carme Font, que és --o era, no n'estic segura-- presidenta del Cercle Numismàtic i Filatèlic de Ripoll, em van explicar detalladament a qui calia adreça-se per fer la petició, a qui convenia enviar una còpia de la sol·licitud, i la documentació que era adient incloure en la petició per donar-hi més força. També em van recomanar que busquéssim el suport d'altres entitats i institucions mitjançant cartes per adjuntar a la nostra petició o enviades directament al cap de Correus. Per altra banda, em van suggerir que no demanéssim els dos segells de cop; que era més fàcil que el concedissin si només fèiem la petició per a un segell.
L'elecció era difícil. Ramon Margalef va ser professor meu quan vaig estudiar ecologia, aleshores una assignatura optativa de la llicenciatura de biologia; unes classes que no em perdia mai i a les quals assistien també alumnes que no s'havien matriculat d'aquella assignatura --deien que era molt difícil-- però no volien perdre-se-la. Me l'apreciava molt, el Prof. Margalef; i era un gran savi, que ja aleshores estava considerat un dels millors ecòlegs del segle XX a escala internacional. Era indubtable que mereixia un segell. Per altra banda, amb Joan Oró m'havia unit una gran amistat i sense haver estat alumna seva, també el considerava un mestre meu. Va ser un dels pares de la química prebiòtica i de la ciència que primerament va anomenar-se exobiologia i ara rep el nom d'astrobiologia. El fet que l'Associació Catalana de Comunicació Científica hagués instituït un
premi a la divulgació de la recerca científica feta per joves investigadors i investigadores, que duu el nom de Premi Joan Oró, ens va fer decidir per demanar primerament el segell dedicat a aquest investigador.
Vam preparar un dossier amb articles sobre Oró, entrevistes, notes biogràfiques, necrològiques i vam demanar els suport de moltes entitats i institucions. De les que tenim constància, perquè ens van enviar la seva carta per adjuntar a la petició o perquè ens van enviar una còpia de la carta que van trametre directament a Correus, recordo ara la Societat Internacional per a l'Estudi de l'Origen de la Vida, l'Institut d'Estudis Catalans, l'Ajuntament de Barcelona (l'alcaldia i el Comissionat de Cultura Científica), la Fundación Areces, la Fundación Príncipe de Asturias, la Universitat de Barcelona, la Facultat de Ciències de la Universitat Autònoma de Barcelona, el Col·legi de Químics de Catalunya, el Consell Comarcal de la Noguera, l'Institut Químic de Sarrià, la Societat Catalana de Biologia, el Col·legi de Llicenciats de Catalunya, l'Observatori de la Comunicació Científica de la Universitat Pompeu Fabra, la Delegació a Catalunya del CSIC, l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i de Balears, l'Institut d'Investigacions Biomèdiques de Barcelona, l'Associació de Professorat de Física i Química de Catalunya... Segurament van ser més, però en aquest moment no les recordo. Aquest suport va fer possible que, durant el primer trimestre de 2007, Correus aprovés de dedicar un segell a Joan Oró que seria emès el 2008.
El segell ha estat inclòs dins de la sèrie "Personajes". Potser hauria estat més adient que fos un segell sota l'epígraf "Ciencia", però Correus deu tenir les seves raons per haver decidit que sigui així. El cas, però, és que ho hem aconseguit, i Oró és ja present en el món de la filatèlia.Tot i que el correu postal és com més va menys usat, tinc ja preparades un munt de cartes per enviar demà amb el mata-segells del primer dia.
Actualització
Fa uns dies que vaig rebre de Correus una còpia del segell, però no em semblava adient fer-lo públic abans de la data d'emissió. Tanmateix, com que he vist que ja està publicat en el web de Correus, no em sento amb l'obligació d'esperar fins a demà per mostrar-lo. La tirada és d'un milió d'exemplars.
Segell dedicat a Joan Oró.
Data d'emissió: 2 de juny 2008
quest Yuri és Yuri Gagarin (1934-1968), el cosmonauta rus, la primera persona que va sortir de viatge a l'espai, en la nau Vostok 1.
Foto Gagarin: Vikimedia Commons
Encara no he pogut entendre com es va poder produir l'error. L'artista a qui encarreguen el dibuix que ha d'imprimir-se en el sobre del primer dia no veu el segell --encara que sigui en un esborrany-- o la foto original a partir de la qual es farà el segell?
A la dreta, el segell amb una imatge de Joan Oró, amb el seu somriure característic. A l'esquerra, un dibuix que suposadament també representa Joan Oró (està escrit el seu nom), segurament quan era més jove. Vegem la part de l'esquerra només:
Compareu-la amb el senyor que surt en aquesta foto:
Posaria la mà al foc que el dibuix està tret d'aquesta foto. Potser en el bloc no s'apreciï bé, però l'ombra en el cap i en la corbata són idèntiques. Doncs bé, aquesta foto no és de Joan Oró, sinó de Stanley L. Miller! De tota manera, en fer aquesta espifiada, a Correus no sabien que feien un homenatge conjunt als dos científics que van iniciar una especialitat científica anomenada química prebiòtica. El 1953, Miller, que era un estudiant de doctorat a la Universitat de Chicago, va aconseguir sintetitzar aminoàcids, els compostos que formen les proteïnes i que es creia que només podien sintetitzar els éssers vius. Per altra banda, Joan Oró, el 1959 va sintetitzar l'adenina, una molècula essencial per a la vida perquè forma part dels àcids nucleics. Aquests dos treballs van obrir el camí per als estudis experimentals sobre l'origen de la vida
Segell dedicat a Joan Oró.
