Bones notícies sobre Villa Urania

M'informa un representant de la família de Josep Comas i Solà, que ahir la família es va reunir amb el regidor del districte de Sarrià-Sant Gervasi, al qual pertany el carrer Saragossa, on es troba Villa Urania, la finca de l'astrònom barcelonès que hauria estat enderrocada fa uns dies si ningú no s'hagués mogut per evitar-ho. De la reunió, a la qual va assistir també un tècnic municipal, en van sortir les següents conclusions:

• A la finca de Villa Urania no s'hi faran habitatges; es dedicarà exclusivament a equipaments públics. Caldrà requalificar el solar.
• No s'enderrocarà Villa Urania i mentre no es dugui a terme el projecte definitiu, se'n farà el manteniment, tant de la casa com del jardí.
• Es farà una visita a la finca amb personal tècnic per determinar-ne l'estat actual
• El districte en farà un pla funcional que s'ajusti als termes del llegat. Es prepararà amb urgència i possiblement el juny d'enguany ja es podrà portar ja al Consell de Districte. El presentaran també a la família de Comas i Solà.

La "deconstrucció" de Villa Urania no es durà a terme

La moguda ciutadana va ser efectiva, eficient i eficaç. Tant de bo hi hagués hagut Twitter, Facebook i blocs quan, en la dècada de 1990, es va decidir enderrocar el Laboratori Municipal, un altre testimoni de la història de la ciència de Barcelona, malauradament desaparegut.

Altres entrades d'aquest bloc relacionades amb Villa Urania:

- Adéu a Villa Urania? (04.05.2012)

- Visita a Villa Urania (05.05.2012)

- La mainada i Villa Urania (06.05.2012)

- Coses que no s'haurien de repetir (07.05.2012)

- Més sobre Villa Urania (09.05.2012)

Foto: M. Piqueras (04.05.2012)

Més sobre Villa Urania

La campanya #salvemvillaurania que es va difondre a través de twitter, Facebook, blocs, llistes de distribució de correu-e i a la qual van afegir-se diversos mitjans de comunicació va donar el seu fruit. Dilluns, el dia que s'havia de començar l'enderrocament de la casa de Josep Comas i Solà, l'Ajuntament de Barcelona --que era qui havia organitzat l'enderroc-- va aturar el projecte.

Copio aquí la carta oberta que han escrit els familiars de Comas i Solà en relació als fets de la darrera setmana:

EL 7 DE MAIG

CARTA OBERTA

FAMÍLIA DE JOSEP COMAS I SOLÀ

El dilluns 7 de maig a primera hora del matí, la presència de nombrosos ciutadans a les portes de la Vil·la Urània i les múltiples gestions fetes per moltes persones, des de diverses instàncies, durant les setanta-dues hores prèvies, van donar el seu fruit: l’Ajuntament de Barcelona ha paralitzat l’enderrocament que volia dur a terme de la Vil·la Urània.

Ens alegrem d’aquest resultat, que ha estat possible per la curiositat, la perspicàcia, la feina, la insistència, els coneixements i l’esperit de solidaritat de tants ciutadans exemplars com hi ha en aquesta ciutat. Des dels primers xiulets d’alarma que ens van fer arribar el periodista Marc Piquer, l’historiador Dani Cortijo i la científica Mercè Piqueras, i els tocs d’alerta de les associacions vinculades a la ciència (SCHCT, ACCC, ASTER), fins a la mobilització de l’AMPA de l’escola Reina Violant, passant per les gestions de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona i d’altres entitats, hem estat molts els que hem reaccionat.

Nosaltres, com a familiars de l’astrònom Josep Comas i Solà, ens congratulem d’aquestes reaccions i del seu resultat. El nostre oncle era un home de ciència, un amant aferrissat de la divulgació científica, en la qual tenia una fe profunda, i també era un barceloní generós que va llegar a l’Ajuntament la seva casa del carrer Saragossa perquè s’hi construís “un observatori astronòmic popular, una escola o una institució cultural”.

En el seu testament de 1936 llegà a l’Ajuntament de la Barcelona republicana la Vil·la Urània. Ell va morir el 1937 i la casa va ser lliurada a l’Ajuntament després del decés de la seva esposa, el 1957. Els temps eren uns altres i l’Ajuntament franquista no va respectar el llegat i per culpa de la seva desídia el material artístic i científic que hi havia a la torre va ser malmès, saquejat i en gran part s’ha perdut. Els ajuntaments democràtics que han vingut després mai no s’han pres seriosament la recuperació de la memòria del científic, que en canvi tant va creure en ells.

La nostra família té un llegat moral perquè es compleixi la voluntat de Josep Comas i Solà i, malauradament, ens hem vist empesos a actuar en diverses ocasions els últims 50 anys per fer-la respectar (1). Ara ho hem hagut de fer una altra vegada i en el futur, si calgués, ho tornaríem a fer.

Volem que l’ús que es faci de la torre, ara que ha estat traslladat el parvulari que hi havia, estigui d’acord amb el llegat de Josep Comas i Solà i que s’arribi a la millor solució per consens. Un consens que ha de ser el més ampli possible, perquè la condició del llegat és tan àmplia que inclou diferents sensibilitats, des de les de les associacions de caire científic, les de defensa del patrimoni arquitectònic i les de caire cultural, fins a les veïnals i a les que estan vinculades a l’educació i la pedagogia. També volem que la solució es prengui aviat per tal que Vil·la Urània no torni a quedar abandonada. El que no volem de cap manera és que l’especulació immobiliària taqui aquest llegat cultural, no volem que s’enderroqui la torre ni tampoc que l’administració municipal actuï de forma poc clara, no volem mitges veritats.

Una solució, doncs, àmpliament consensuada, que no es demori en el temps i un període d’al·legacions obert als barcelonins. Aquests dies ho hem dit i, aquí, ho volem recordar un cop més, nosaltres no som els protagonistes, els protagonistes són els ciutadans de Barcelona, són ells qui s’han de beneficiar de l’esperit popular i culturalista d’un científic, entranyable benefactor de la ciutadania.

(1) Cf. documents de les actuacions dels anys 1963, 1995 i 1998 a
http://www.barcelonetes.com/2012/05/documents-referits-villa-urania.html
__________________________________________________________

Les xarxes socials han estat fonamentals per difondre l'alerta sobre el planejat enderrocament i per mobilitzar la ciutadania en defensa d'una part del patrimoni cultural de Barcelona. Confio que les promeses de l'Ajuntament, de arribar a un consens amb la família i amb els veïns no siguin foc d'encenalls.

Coses que no s'haurien de repetir

El 17 de març de 1994, a la pàgina 37 de La Vanguardia, en una notícia sobre l'aleshores nova Universitat Pompeu Fabra, es llegeix:

La UPF ha completado hace pocos días sus espacios en el àrea de la Ciutadella con el laboratorio municipal y el antiguo solar del Mercat del Peix. El laboratorio, situado en la esquina de Wellington y Ramon Turró, ha sido adquirido por 700 millones y se destinarà como anexo de la futura biblioteca.

Laboratori Municipal de Barcelona (foto: Ramon Parés)

  
El cert és que el Laboratori no va convertir-se mai en cap annex de la biblioteca de la nova universitat, sinó que va ser enderrocat. Ramon Parés, autor de les pàgines que tracten del Laboratori Municipal en el llibre La ciència als països catalans, III De l'inici de la industrialització a l'època industrial, escriu, en relació a la desapareció d'aquell edifici històric:

Després d'aquell enderrocament, ara no trobem cap testimoni material del pas per Barcelona de la transformació de la sanitat en l'era pasteuriana. Cent anys després de la seva fundació, el primer Laboratori Municipal fou doncs enderrocat sense contemplacions, i no deixa de tenir certa ironia que en fos la causa la compra, a l'Ajuntament del conjunt d'edificis de la zona, al costat del parc de la Ciutadella, per part de la novella Universitat Pompeu Fabra per tal de construir-hi una sèrie de dependències.

En aquell laboratori, que va ser el bressol de l'escola de fisiologia de Barcelona, es va fer la primera vacunació antiràbica de l'Estat. Era el 1887, el laboratori, encara no estava acabat i es treballava en unes instal·lacions provisionals. I va ser també en aquell laboratori on Rossend Carrasco i Formiguera va preparar, amb Pere González, els primers extrets pancreàtics per a l'obtenció de la insulina. Jaume Ferran, Ramon Turró, August Pi i Sunyer, Manuel Dalmau, Joan Darder, Pere Domingo, Francesc Duran i Reynals, i els esmentats Rossend Carrasco i Formiguera i Pere González, són investigadors que van fer recerca en el laboratori Municipal. Alguns ocupen llocs destacats en la història de la biologia i la medicina de Catalunya.

Com expressa Ramon Parés, és irònic que aquell indret que havia estat testimoni del desenvolupament de la medicina moderna catalana fos enderrocat, no pas per una immobiliària especuladora, sinó per una universitat. i tot això amb la connivència d'un ajuntament suposadament progressista, català i amant de la cultura.

Aproximadament en la mateixa època, un altre testimoni de la història de la ciència catalana va ser a punt de desaparèixer. Mitjançant la Gaseta Municipal de Barcelona, el 30 de desembre de 1994 el Negociat d'Administració de Béns Immobles del districte de Sarrià-Sant Gervasi va exposar a informació pública el plec de condicions reguladores de la venda de la finca que ocupava els números 102 i 104 de la Via Augusta (correspon a la part posterior de la finca del carrer Saragossa 129). Aquell finca era Villa Urania, la casa que l'astrònom Josep Comas i Solà va llegar a l'Ajuntament de Barcelona "con destino a Observatorio popular, Grupo Escolar o institución cultural que se juzgue conveniente, deseando que se conserven en la finca, diplomas, medallas, objetos artísticos y científicos y demás recuerdos del testador", segons diu el testament. La pressió de la família i de l'associació de pares i mares de l'escola que hi havia a Villa Urania van impedir que aquella venda es dugués a terme.

Villa Urania.vista des de la porta del carrer Saragossa

Però l'Ajuntament de Barcelona sembla tenir poca memòria --o creu que és la ciutadania qui no en té, de memòria-- perquè el 1998 va posar de nou a informació pública la venda de Villa Urania, que un cop més va ser aturada. I a més de semblar desmemoriat, l'Ajuntament és recalcitrant. Ara, el 2012, no l'ha posada en venda, la finca, però intenta dur-hi a terme un projecte que inclou l'enderroc de la casa i desaparició del jardí, amb la finalitat de construir, en el solar de Saragossa 29 i l'adjacent (el número 31), habitatges, una escola bressol i un casal de barri.

Cal dir que, com va indicar fa uns dies el regidor de Sarrià-Sant Gervasi (Joan Puigdollers), és un projecte que l'actual consistori ha heretat de l'anterior. De fet, ve de lluny; la licitació es va fer el 2009 i en principi les obres havien de començar el 2010. Però que fos un projecte ja en marxa no significa que no pugui aturar-se. Especialment si és un projecte il·legal, que contradiu la voluntat de qui va llegar la finca a la ciutat, atès que el testament no esmenta enlloc que s'hi puguin fer habitatges o cap tipus de construcció per obtenir-ne un benefici econòmic. Però sembla que els diversos partits polítics amb representació en el districte estan d'acord amb el projecte i quan es va fer públic, el veïnat --el veïnat que se'n va assabentar, penso jo-- també hi va estar d'acord.

D'aquí a unes hores, segons indiquen els cartells que l'Ajuntament va col·locar fa poc en les portes de les cases veïnes a les dues finques afectades, hauria de començar l'enderrocament. Tanmateix, hi ha una forta pressió ciutadana que vol evitar-ho i impedir-ho, si cal. S'aconseguirà? Tant de bo sigui així.

La mainada i Villa Urania

Avui hi ha hagut una concentració de nens i nenes que havien anat a escola a Villa Urania. Han penjat cartells demanant que no enderroquin aquell lloc i també han fet dibuixos i escrit consignes en el terra del carrer Saragossa. Aquí va un mostra de les seves reivindicacions (m'ha fet gràcia que ja hi hagi mainada "indignada"):

Villa Urania des del carrer Saragossa

"Prohibit No dastruiu la ascola"

"No ho destruïu! Si us plao Estem indignats"

El testimoni de la mainada també a la calçada del carrer Saragossa

Convocatòria per a dilluns en el mur de la Via Augusta

El compte enrere ja està molt avançat. Jo sóc bastant escèptica i, malgrat que estigui participant activament en aquest moviment de protesta, dubto que l'enderrocament pugui aturar-se. Cap partit polític dels que tenen representació en el districte ha dit res sobre aquest afer. I segons diuen, el veïnat hi està d'acord. Després seran fets consumats. De tota manera, sempre queda un bri d'esperança.

Visita a Villa Urania

Volia fer algunes fotos de Villa Urania abans no l'enderroquin i hi vaig anar ahir a la tarda, tot aprofitant la convocatòria de Dani Cortijo (jove historiador autor del bloc Altres Barcelones). A més del convocant i d'algunes persones que s'havien interessat per la fi anunciada de la casa de Josep Comas i Solà, hi havia la família de l'astrònom català, Pere Closas (president de l'Agrupació Astronòmica de Barcelona, Aster) i un equip de BTV, que va enviar imatges en directe de la casa i va entrevistar algunes persones.

La família de Josep Comas i Solà i (a l'esquerra) Pere Closas

La situació sembla que està així:

• El projecte de l'Ajuntament, que afecta les finques que ocupen els números 29 i 31 del carrer Saragossa (el 29 és Villa Urania i el 31 és una caseta de dues plantes) inclou la construcció de: a) 15-17 habitatges per vendre'ls en dret de superfície (els compradors o els seus hereus en tindrien la propietat durant setanta anys), b) una escola bressol, c) un casal per al barri.
• Els veïns de la zona sembla que estan satisfets amb el projecte perquè els faran un casal, que diuen que fa molta falta.
• Les persones de la família de Comas i Solà que ahir van fer cap a Villa Urania, duien copies de documents relacionats amb la cessió de la casa a l'Ajuntament i d'algun escrit posterior. Un dels documents era un escrit de 1963 en què, després de visitar Villa Urania, es lamentaven de l'estat d'abandó en què la tenia l'Ajuntament. Diuen que hi havia goteres que van provocar l'ensorrament d'una part del sostre de la sala, i entre les runes van trobar l'espectrògraf de Comas i Solà i molts clixés fotogràfics. També diuen que per totes les habitacions hi havia llits estesos on dormien persones que havien entrat il·legalment a la casa (uns precursos dels okupes moderns, vaja), però (a diferència dels okupes moderns) havien respectat el mobiliari i els objectes que hi havia a la casa.

Representants de la família parlen per a BTV

• Pere Closas va explicar que fa algun temps Aster, com a entitat que agrupa aficionats a l'astronomia, va presentar a l'anterior consistori una proposta per tal que Aster pogués tenir la seu en la part destinada a usos cívics de la nova construcció i pogués accedir a un terrat on poder brindar a la ciutadania de tant en tant la possibilitat de fer algunes observacions. És el que ja havien fet quan tenien la seu social al passeig de Gràcia; en el número 71 encara es conserva la cúpula de l'observatori d'Aster. Els van dir que ho estudiarien però mai no van donar una resposta a la petició. Ahir, algú va dir que el projecte actual considera que hi hagi un espai per a activitats d'astronomia, però a Aster no en saben res.

Pere Closas, president d'Aster, parla per a BTV

• El 1993 l'Ajuntament ja va intentar enderrocar Villa Urania, però l'AMPA de l'escola que hi ha hagut fins fa poc en l'edifici es va mobilitzar per tal que el projecte no es portés a terme (informació rebuda de Mònica Rius, presidenta de la Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica, que havia anat al parvulari de Villa Urania, al qual van anar també els seus fills).
• Dijous, 3 de maig, hi va haver un ple en el districte (Sarrià-Sant Gervasi). Si no hagués tingut un altre compromís (avorridíssim, però necessari: reunió de veïns), hi hauria anat per fer alguna pregunta sobre el projecte, i saber quin és exactament el pla d'actuació previst per l'Ajuntament. A través de twitter van dir que el regidor (Joan Puigdollers) va explicar que era un projecte endegat de feia temps, que no depenia de l'actual equip de govern.
• Diuen que els arbres del jardí seran trasplantats a altres llocs de la ciutat durant els propers mesos. La palmera però, es trasplantarà de seguida, perquè ara és l'època més adient per fer-ho.

La palmera serà trasplantada aviat, segons diuen.

• Per altra banda, diuen --no sé si és cert o no-- que a causa de la crisi econòmica de moment no es durà a terme la construcció del complex habitatges-escola-casal. Tanmateix, està previst que el proper dilluns, 7 de maig, comenci l'enderrocament de Villa Urania, que durarà uns dos mesos.

• Una representant de la família de Comas i Solà va dir que dilluns a primera hora presentaran, per la via administrativa, una carta a l'Ajuntament, indicant que l'enderroc de Villa Urania i el projecte que es vol dur a terme en el seu lloc no s'ajusta a les condicions de la cessió indicades en el testament de l'astrònom.

Les meves reflexions:

• És cert que el projecte ve de l'anterior Ajuntament, però em fa l'efecte que això va molt bé a l'actual equip de govern per justificar l'enderroc de la casa i per dur endavant una obra que pot reportar beneficis econòmics (a l'Ajuntament, suposo), gràcies a la venda dels pisos, encara que sigui només amb dret de superfície per setanta anys.
• Després de llegir una piulada del districte Sarrià-Sant Gervasi (@BCNSarr_St_Gerv) que deia "Hi ha voluntat de portar més cultura popular al Tibidabo, manifesta el regidor Puigdollers.", vaig pensar que era molt poc coherent voler portar cultura a un lloc del districte i eliminar-la d'un altre.
• Diuen que la casa està en estat ruïnós, si més no, sembla que és el que van dir per negar-hi l'entrada a les càmeres de BTV, quan dijous van intentar enregistrar-ne unes imatges de l'interior. Però el parvulari va funcionar fins fa uns dos anys. No hi entenc d'arquitectura, però em sembla molt difícil que un edifici pugui passar en dos anys a estar en estat ruïnós. Perquè no crec que hi estigués mentre funcionava el parvulari; hauria estat una gran imprudència.
• És cert que Villa Urania no és un edific catalogat, però té un doble valor: a) és una mostra de les casetes que la gent de Barcelona tenia en els municipis veïns, la majoria de les quals han desaparegut i b) forma part de la història de la ciència de Barcelona, és un llegat cultural que perdrem.
• També entenc que als veïns els abelleixi  disposar d'un casal cultural. Tenint en compte, però, que el projecte inclou també la finca veïna (Saragossa 31), no es podria fer un projecte que considerés la restauració de Villa Urania, fins i tot deixar-la com era en temps de Comas i Solà i fer la construcció de nova planta en el número 31? (A Oak Park, prop de Chicago, hi ha la casa de l'arquitecte Frank Lloyd Wright. És com quan ell hi vivia; però no perquè s'hagi conservat així, sinó perquè es va restaurar a partir del plànols originals. I la casa de Darwin, a Downe, després d'haver estat una escola, va restaurar-se per deixar-la com en els temps en què hi va viure el naturalista anglès.)
• Potser ens podríem preguntar, com Ciceró: Cui bono?

Altres fotos d'ahir a la tarda:

El blocaire Dani Cortijo, entrevistat per BTV

Escut de Barcelona en una columna de l'entrada principal de Villa Urania

Cartell de l'empresa "deconstructora", en el mur de la Via augusta

Placa situada a la part del darrere, a la Via augusta

Villa Urania, detall decdoratiu del jardí

Fotos: M. Piqueras, 4 de maig de 2012

Adéu a Villa Urania?

Els darrers dies, les xarxes socials s'estant fent fet ressò de la més que probable desaparició de la caseta que ocupa el número 29 del carrer de Saragossa, en una zona de Barcelona on els districtes de San Gervasi i Gràcia es confonen. Quan jo estudiava Batxillerat (el Batxillerat de la meva joventut, que es començava als deu anys i en durava quatre o sis, segons es fes l'elemental o el superior), tenia una companya d'escola que vivia a la part alta del carrer de Saragossa i de tant en tant anava fins a casa seva. De vegades, en baixar de casa de la meva amiga fins a la Rambla del Prat, havia passat davant la caseta del número 29. Em sobtava el seu nom: Villa Vrania (la "V" no és un error tipogràfic; està escrit així.)

Villa Urania, al carrer Saragossa, 29, de Barcelona

Bastants anys més tard vaig saber que Villa Urania era la casa on havia viscut l'astrònom Josep Comas i Solà (1868-1937) i que, a l'observatori que va instal·lar en el terrat de la casa (una torre rotatòria de fusta de 3m de diàmetre i 3 m d'alçada), hi va fer algunes de les  seves principals descobertes. Segons indica Josep M. Oliver, de l'Agrupació Astronòmica de Sabadell, en un article (en trobareu la referència més avall), el telescopi que Comas i Solà tenia a Villa Urania "va ser el més profitós de tot l'Estat i de tots els temps fins a l'arribada de les modernes tecnologies, ja cap als anys vuitanta".

Villa Urania i part del jardí

Entre altres treballs destacats sobre alguns planetes i estrelles, i alguns fenòmens astronòmics, en aquell observatori, Comas i Solà va descobrir 12 asteroides, 3 estrelles variables a M42-Orion, una estrella variable cefeida (TV Librae) i dos cometes. A més, també a Villa Urania, va realitzar un atles fotogràfic de la zona el·líptica.

En l'esmentat article, Josep M. Oliver diu:

De l'observatori Vil·la Urània en queda, actualment, la casa i el telescopi amb els accessoris. La casa es pot veure al carrer Saragossa, on té l'entrada, i des dels seus darreres, a la Via Augusta, 102. L'ocupa un parvulari munivipal. A les columnes que fan costat a la porta de ferro s'hi llegeix encara. "Villa Urania". Al mur que dóna a la Via Augusta hi ha una placa col·locada en els anys cinquanta a instàncies d'aficionats a l'astronomia amb la llegenda:"En su observatorio de esta 'Villa Urania' el astrónomo José Comas Solá descubrió el 20 de marzxo de 1915 el planeta Hispania (804), primero de la serie de astros descubiertos por el que fue primer director del Observatorio Fabra. 1867-1937"

Placa situada a la Via Augusta

Josep Comas i Solà va ser el primer director de l'Observatori Fabra. Des del mig del carrer Saragossa, situant-se davant de Villa Urania, en mirar cap al Tibidabo es veu, una mica més avall de l'església del Sagrat Cor, l'Observatori Fabra, del qual se n'aprecia molt bé la cúpola:

El Tibidabo amb l'Observatori Fabra, des del carrer Saragossa

Doncs bé, Villa Urania sembla ser que desapareixerà dilluns que ve, 7 de maig de 2012, quan l'empresa de "deconstrucció" que hi té posat un cartell comenci la tasca per a la qual l'han contractada. I qui li ha encarregat que enderroqui Villa Urania: l'Ajuntament de Barcelona, a qui Comas i Solà va deixar en herència la casa. Segons m'ha fet saber Pau Senra (membre de la Junta Directiva de l'Associació Catalana de Comunicació Científica i interessat també per la història de la Ciència), el testament de Comas i Solà deia:

...lega la casa-torre que consigna poseer en la calle de Zaragoza número veintinueve de esta ciudad al Ayuntamiento de la presente ciudad de Barcelona con destino a observatorio popular, grupo escolar o institución cultural que se juzgue conveniente, deseando que se conserven en la finca, diplomas, medallas, objetos artísticos y científicos y demás recuerdos del testador.

 Cal dir que l'enderroc que s'anuncia per al 7 de maig és per deixar el solar net per dur-hi a terme un projecte que va sortir a concurs l'octubre de 2009 per a "la promoció d'habitatges, escola bressol i casal de barri". No sé com funcionen aquesta mena de concursos, però sembla ser que primer hi ha un equip que redacta el projecte i després un altre que duu a terme el projecte. En una nota de premsa de l'Ajuntament, del 17 d'agost de 2010, s'indica que d'arquitectes d'Oiskovia Arquitectura redactarà el projecte, i aquí no es parla només del número 29 de carrer Saragossa, sinó que inclou també la finca veïna, la del número 31. Suposo que es va adjudicar l'obra a l'equip "C. Gelpí Arquitectes", perquè en el seu web, entre els projectes que han de realitzar hi ha el del c/Saragossa 29. Indiquen que el client és l'Ajuntament de Barcelona (PMHB) i que s'ha d'iniciar el 2010.

Alguna cosa devia passar perquè no s'iniciessin les obres el 2010, però ara sembla que això no té aturador. Si, com és previsible, dilluns l'empresa "deconstructora" enderroca Villa Urania, l'actual Ajuntament de Barcelona demostrarà tenir tan poca sensibilitat envers la cultura, la ciència i la història com van tenir ajuntament anteriors, els que van enderrocar el Laboratori Municipal i desmantellar el Museu Clarà. Casualment ahir hi havia un Ple en el districte de Sarrià-Sant Gervasi. M'hauria agradat assistir-hi, però a la mateixa hora tenia una altra reunió. A través de twitter he llegit que el regidor (Joan Puigdollers) va justificar-se dient que era un projecte que venia de l'anterior Govern municipal. Em sona a excusa.

Volia posar-hi unes fotos, però ho deixo per ara, que a les 5 de la tarda hi ha una convocatòria davant de Villa Urania, on sembla que hi seran també els hereus de Comas i Solà, disgustats per la decisió presa pel consistori, i les càmeres de BTV, i no hi vull faltar.

Actualització 04.05.2012, 23.20

Hi poso algunes fotos fetes aquesta tarda a Villa Urania

Per saber-ne més:
L'observatori Vil·la Urània, de J.M. Oliver (Actes de la 1a Jornada d'Història de l'Astronomia i de la Meteorologia, Vic, 2005)
Josep Comas i Solà, el descobridor del planeta Barcelona, podria caure en l'oblit, per Dani Cortijo, en el bloc "Altres Barcelones".
Vil·la Urània de'n va al cel, per Helena López, a el Periódico.cat
Volen enderrocar Villa Urania, la casa de Josep Comas i Solà (#salvemvillaurania), per Xavier Caballé, en el bloc "L'home dibuixat"
La Vil·la Urània, en perill, en el blog "Fem Xivarri", de TimeOut Barcelona.
Compte enrere per a l'enderroc de Vil·la Urània (inclou vídeo), a BTV notícies.
Detall de la licitació per al concurs de projectes per fer habitatges, escola bressol i casal de barrial c/ Saragossa 29 de Barcelona, en el web del Patronat Municipal de l'Habitatge, 16.10.2009
Nota de premsa de l'Ajuntament de Barcelona, informant que l'equip d'arquitectes d'Oiskovia Arquitectura redactarà el projecte d'uns 15 habitatges en dret de superfície al carrer Saragossa
Descripció de l'obra "habitatges, escola bressol i casal de barri", projecte de l'estudi ""C. Gelpí Arquitectes"
El nou casal de barri i pisos protegits, al carrer Saragossa, a líniasarrià, 03.11.2010