divendres, 24 d’octubre del 2008

A la cerca del vot (perdut?)

Ho he vist en alguns blocs. Algú envia un comentari del tipus:

"M'agrada molt el teu bloc. Mira també el meu, espero que t'agradi."

Res relacionat amb l'entrada on es fa el comentari o indicant per què li agrada o alguna frase personalitzada. Són comentaris que serveixen per a enviar a qualsevol bloc i que em fa l'efecte que allò que busquen és cridar l'atenció vers el seu propi bloc. Ahir en vaig llegir un que anava encara més lluny i deia:

>Hola!! Buen blog el tuyo el pásate por el mío, seguro que te gustará.
>
>Saludos desde:
>
>http://XXXXXXXXX.blogspot.com/
>
(les XXXXXX les he posades jo, com també altres incògnites en les properes línies; només faltaria que jo també li fes propaganda!)

>P.D.: Si te gusta, vótame en la categoría de Mejor blog de YYYYYY a continuación:
>
>http://ZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZ

Aquest, a més de voler atreure l'atenció al seu bloc vol que el votin en un concurs de blocs de votació popular.

Els premis per a blocs proliferen com els bolets. Per una banda hi ha aquests premis que es van passant de blocaire en blocaire, que s'estenen fent una xarxa com les antigues cartes del Padre Basilio de Colombia o aquells correus electrònics que demanen mil coses variades i al final diuen "pásalo a todos tus amigos". Cada persona que el rep l'ha de passar a unes quantes més, i ha de posar el logotip identificador en el seu bloc. N'hi ha uns altres que es concedeixen per votació popular. I aquí és on comencen a moure's els qui tenen ganes de rebre algun premi: es posen a fer campanya. I com aquells polítics que veiem a les pel·lícules, que van de casa en casa per demanar el vot de la ciutadania, ells (o elles) es fiquen en blocs aliens i, sota el camuflatge del comentari, demanen que els votin. Són pitjors que els polítics. Al cap i a la fi, quan el polític pica a casa d'un ciutadà o ciutadana, només demana el vot de les persones que viuen en aquella llar i se'n va. Deixar la petició de vot en l'espai per als comentaris d'un bloc és com si el polític, a més de visitar la llar i demanar el vot a les persones que hi viuen, hi deixés una pancarta que digues "Vota XXXXX", de manera que qualsevol persona que anés de visita a aquella casa la pogués veure.

I finalment, per als blocs en català, hi ha una altra modalitat: el Premis Bloc Catalunya, que són decidits per un jurat i estan organitzats per l'Associació STIC.CAT (Societat de Tecnologia i Coneixement), que no sé ben bé que és, perquè tot i que segons el seu web només té vuit membres (set homes i una dona) deu tenir molts diners o molta influència, o ambdues coses, perquè llogar el flamant Palau de Congressos de Girona, comptar amb un presentador tan popular com Roger de Gràcia (deiva aprofitar epr caçar paraules?) i reunir totes les autoritats que el premi va congregar no crec que estigui a l'abast d'una petita associació amb només vuit membres.

De la mateixa manera que em molestaria molt que qualsevol polític o política, independentment del partit que representessin, piquessin al timbre de casa meva per venir a demanar-me el vot, també m'emprenyaria que qualsevol blocaire em deixés un comentari impersonal únicament amb aquest finalitat.

8 comentaris:

Anònim ha dit...

Que passa amb els que tenim blogs bilingües, tenim alguna porta per picar? ja ja ja.

Anònim ha dit...

fins a quin punt per l'anonimat s'ha d'apostar,per que la finalitat no es pugui desvirtuar?

Anònim ha dit...

quant o fins a quin punt es pot afirmar que la correspondència està ja acomplida?
ja ja ja.
kant deia,que en qualsevol observació existien uns condicionats com la finalitat de la mateixa,com desfer-nos d'aquells condicionant's emocionals ( que com molt bé comentava Punset) s'escapen a les nostres competències?.ja ja ja.
en fi sempre hi haurà qui prefereix la cuantitat a la qualitat.

Anònim ha dit...

I jo em pregunto,quanta publicitat (de forma inconcient) amaguem darrere un enllaç en un comentari plenament justificat?
carles,

Anònim ha dit...

Qui hi ha que s'escapi, de la satisfacció que s'amaga rere la utilitat d'una feina determinada?
-potser no volem tots, la complicitat en allò que observem i l'opinió que d'ella en treiem?
Quant de sutil, pot arrivar a ser una publicitat determinada?
-dependrà llavors de les pistes que inconscientment has deixat? i si aquestes son suficients per que et puguin localitzar?
-Com podem llavors saber si les pistes son això "pistes"i no uns descuits en la redacció? ja ja ja.
en fi, molt bo el comentari.

Guillem Carbonell ha dit...

En tot cas, lectora corrent, a mi m'agrada el teu bloc! Espero que el meu també t'agradi i ens continuem llegint! ;D

JoRDi JVR ha dit...

Em va repugnar molt rebre aquell missatge demanant el meu vot... ni l'he contestat...jo seria incapaç de fer aquestes misèries. Em vaig apuntar a un concurs de blogs animat per la meva filla, no li presto massa atenció, ni tant sols m'he anunciat...i des de llavors no paro de rebre missatges amb proposicions deshonestes d'aquest tipus..."si tu me votas yo te voto". Tot plegat fa pudo.

Anònim ha dit...

Doncs a mi mai no m'ha arribat cap comentari d'aquest tipus. Si em passés, faria el mateix que tu: ignorar-lo (i, com que a més tinc el blog moderat...)

D'una altra banda, això d'aquesta gent que omple els laterals del seu blog amb premis atorgats per amics, coneguts i saludats em va sobtar molt al començament, tenint en compte que en la majoria de casos es tracta d'espais força mediocres.

Salutacions, Mercè.