El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dijous, 2 d’octubre de 2008

El Conillet Peret de Beatrix Potter

"No sé què escriure't, per tant t'explicaré una història sobre quatre conills que es deien Borrissol, Patufa, Cotó Fluix i Peret." Així començava la carta que Beattrix Potter (1866-1943) va enviar a Noel Moore, fill d'una amiga (havia estat una institutriu seva), que estava malalt. A continuació venia la història d'aquests conillets, que ella mateixa va il·lustrar. Havia nascut Petter Rabit (el conillet Peret o en Pere Conillet, en la versió catalana), el conill més famós de la literatura infantil (potser el segon sigui el d'Alícia al País de les meravelles).

Però la fama de Peter Rabbit començaria ja en el segle XX. El 1901 va sortir la primera edició de El conte de Peter Rabbit. Era una edició privada de 250 exemplars que la mateixa Beatrix Potter va dissenyar i va fer imprimir. S'assemblava bastant al conte que havia fet per al seu amiguet Noel, però era més extens i a la coberta hi sortia també la mare Conilla. Un dia com avui --el 2 d'octubre-- de 1902 en sortia l'edició comercial. Poc devia imaginar-se Beatrix Potter que més de cent anys després Peter Rabbit seria encara viu i gaudiria de molt bona salut. Com tampoc devia imaginar que s'arribarien a pagar xifres astronòmiques pels exemplars originals de les primeres edicions de les històries del Conillet Peret i dels altres llibres que va publicar després.

Fa uns cinc o sis anys, en una llibreria de Pavia (Itàlia) vaig comprar aquest recull dels contes de Beatrix Potter. Són les seves obres completes traduïdes a l'italià: els vint-i-tres contes que va publicar, més alguns rodolins il·lustrats, junt amb tots els dibuixos originals, en color i en blanc i negre. (Uns mesos després, al FNAC, a Barcelona, vaig veure'n l'edició catalana.) Són 400 pàgines que contenen els contes en l'odre cronològic en què es van publicar. Gairebé tots els personatges són animals no humans, tot i que l'autora els dibuixa amb vestits i en ambients humans. El tinc entre els meus llibres més preuats.

Però Beatrix Potter és molt més que un conill. Al darrere d'aquest nom que ha passat a la història de la literatura infantil pels seus contes, hi ha una gran naturalista autodidacta que en el seu temps va haver de lluitar contra la incomprensió, no sols de la comunitat científica, sinó també de la societat britànica, que només tolerava les aficions naturalistes si només eren això: aficions. Però el vessant naturalista de Beatrix Potter mereix que un dia li dediqui una altra entrada en el bloc, i tot i amb això hauré de frenar-me. En el meu llibre Cròniques de l'altra veritat, ja li vaig dedicar tot un capítol, perquè crec que és una història que mereix ser explicada i coneguda. Hi ha una pel·lícula anglesa del 2006 (Miss Potter), que mostra una època de la vida de Beatrix Potter, però passa per alt el seu vessant de naturalista i, a més conté alguns errors històrics sobre la seva vida.

1 comentari:

Montse ha dit...

Fantàstic, Peter Rabbit! Quines il·lustracions més delicioses. Jo sóc una autèntica enamorada de la il·lustració infantil i Potter n'és tot un referent. La vaig descobrir la primera vegada que vaig posar els peus a Anglaterra, al 89, on ja existia tot el merchandising B. Potter.