divendres, 17 d’octubre del 2008

Junts contra la pobresa

"Junts contra la pobresa" no té res a veure amb la crisi econòmica que el món occidental travessa actualment. No fa referència a la pobresa dels rics, sinó a la pobresa de les persones que viuen en la indigència i la pobresa extremes. És el lema adoptat enguany per al Dia Internacional per a l'Eradicació de la Pobresa, que se celebra a tot el món el 17 d'octubre des de 1993.

La finalitat d'aquest Dia és crear consciència de la necessitat d'eradicar la pobresa i la indigència extremes a tot el món, però especialment en el països en vies de desenvolupament. El lema d'enguany destaca la necessitat d'establir una aliança mundial contra la pobresa, en la qual participin tant els països rics com els països pobres.

Es considera extrema pobresa aquell estat de vida en què no es poden cobrir les necessitats bàsiques: aliments, aigua, habitatge, higiene i assistència sanitària. La pobresa i la manca de salut estan molt relacionades i es retroalimenten mútuament. Un cop més he de recordar la frase famosa de Charles Edward A. Winslow que reproduïa en aquest bloc fa un parell de mesos: "els homes i les dones emmalaltien perquè eren pobres, i s'anaven fent encara més pobres perquè emmalaltien i s'agreujaven perquè s'havien fet més pobres".

A la Cimera del Mil·lenni de les Nacions Unides celebrada l'any 2000, els països participants van comprometre's a treballar per tal que el 2015 el nombre de persones que viuen en la indigència a tot el món s'hagués reduït a la meitat. Fins al 2015 falten ja menys anys dels que han passat des que es fes aquella declaració d'intencions. Si els països rics --malgrat aquesta mena d'hecatombe bursàtil, segueixen essent rics-- no s'afanyen, aquell compromís potser haurà estat foc d'encenalls.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Com tu dius, han passat més anys dels que falten fins el 2015 i no han fet gran cosa. No sé ja si pensar que els polítics són titelles de les grans empreses i que la democràcia ha fracassat.

És tan estúpida la gent de no adonar-se'n? O es que també els interessa que les coses segueixin tal com estan?

Anònim ha dit...

El problema és simple: en poques paraules, els recursos no són infinits, la Terra és finita; si els "rics" cada vegada volem ser materialment més rics, si no volem "decréixer", cada vegada hi haurà més pobres.

besos

Anònim ha dit...

"El problema és simple: en poques paraules, els recursos no són infinits, la Terra és finita"

Els recursos no són infinits, però hi ha recursos que són renovables i encara no els aprofitem prou. No entenc que el petroli estigui baixant de preu, quan és un recurs que té, no els dies, però sí els anys comptats. Pel que fa a l'alimentació, ens cal una altra revolució verda. La ciència podria ajudar-hi, però ens trobem que qui té més diners per a fer aquesta revolució són empreses multinacionals. Desenvolupen cultius transgènics, que podrien ajudar a pal·liar la fam, però en tenen les patents. (Sé que molta gent en els països occidentals --sobretot a Europa-- no accepta els transgènics per altres motius i no ho debatré pas; per a mi, l'únic motiu pel qual puc estar-ne en contra és que hi ha empreses que en treuen grans beneficis.)