El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

diumenge, 26 d’octubre de 2008

1977: el darrer cas natural de verola

Nena infectada de verola
Arxius U.S. CDC, núm d'identificació 4728 (domini públic)

En un dia com avui, el 26 d'octubre de 1977, es va produir a Somàlia, el darrer cas natural de de verola del món. El maig de 1980, l'Assemblea Mundial de la Salut va considerar que la malaltia ja estava eradicada en tot el planeta. Va ser el triomf de la medicina preventiva. La vacunació de la població en tots els països va fer possible la desaparició d'aquesta malaltia que havia estat un assot per a la humanitat durant molts de segles. Afortunadament, imatges com la que mostra la foto formen ja part de la història de la medicina.

El 2002, una de les més destacades revistes internacionals de medicina, The Journal of the American Medical Association (més coneguda per les seves inicials JAMA) commemorava els vint-i-cin anys d'aquell darrer cas de Somàlia i feia referència a altres malalties que es pensava eradicar aviat: la poliomielitis (causada per un virus) i la filariosi o dracunculiasi (causada per un cuc nematode paràsit).

Després de sis anys i tot que els casos de poliomileitis que es donen en el món no són nombrosos, encara no ha estat possible eradicar aquesta malaltia. És més, segons l'Organització Mundial de la Salut, fins al 14 d'octubre, enguany se n'havien produït 1371 casos en el món, 56 més que en la mateixa data de 2007. A Nigèria, que és el país on es donen més casos de la malaltia, el 14 d'octubre ja duien registrats 720 casos, mentre que en la mateixa data de 2007 se n'havien comptat 209. En nombres absoluts, potser la diferència no sigui molta; representa, però un augment del 344,5 per cent. Altres països on la incidència de la malaltia ha augmentat són el Pakistan, l'Índia, Afganistan, Chad, Angola i Niger. I en alguns països com ara Benin, Burkina Faso i Etiòpia, que el 2007 no havien registrat cap cas de pòlio, enguany se n'han produït alguns.

Cal tenir en compte que, amb els actuals moviments migratoris i la facilitat de transport aeri, que fa que com més va més viatgi la gent a països llunyans, la dispersió d'una malaltia infecciosa pot produir-se fàcilment. Els països on la poliomielitis va eradicar-se fa anys no han de baixar la guàrdia pel que fa a la vacunació infantil. Tanmateix, en els darrers anys s'esta escampant pels països occidentals el costum de no vacunar la mainada. Hi ha casos en què possiblement no sigui aconsellable vacunar un nen o una nena, però és una decisió que la família ha de prendre d'acord amb el pediatre. I és molt possible que la mainada sense vacunar no contregui les infeccions per a les quals existeixen vacunes, perquè la majoria de la població sí que hon està, de vacunada. Però si el costum continua estenent-se pot arribar un moment en què la infecció torni a propagar-se.

Pares i mares haurien de ser conscients de la seva responsabilitat familiar i social i pensar les conseqüències que se'n podrien derivar, si la seva decisió de no vacunar la mainada acabés essent una decisió de la majoria de la població. El xarampió, la poliomielitis, la rosa, la diftèria i alguna altra malaltia per a la qual la vacuna es obligatòria podrien de nou escampar-se entre la població infantil. Seria com retrocedir a la primera meitat del segle XX.

Foto de virus: Virus de la poliomielitis. F. P. Williams, U.S. EPA (domini públic)

2 comentaris:

Joan deu Peiroton ha dit...

Em sembla que les nostres regions no eren exemptes de malària en un passat pro recent. El canvi climàtic combinat amb la navigació aerea son condicions favorables per a la disseminació d'insectes exòtics i malalties noves, o el retorn de les antigues, per les nostres contrades.
Recentment, a França s'ha parat la vacunació obligatòria dels nens contra la tuberculosi. Per cert, aquesta vacunació no és molt eficaç per a prevenir la tuberculosi pulmonària dels adults. Però ho es contra la tuberculosi ossosa dels nens. Crec, com tu, que és un error de no pas continuar vacunant sistematicament els nens.

Lectora corrent ha dit...

Gràcies Joan, pel comentari per l'esforç d'escriure en català. A Europa hi havia hagut malària (o paludisme, que és l'altre nom de la malaltia i és com era anomenada en francès). Fins al segle XX no es va eradicar d'Europa i dels Estats Units. A Europa ara es donen casos de "malària dels aeroports": gent que no ha estat mai a països amb malària contreu la malaltia, però són sempre persones que viuen o treballen prop d'aeroports internacionals als quals arriben avions procedents de països on la malària és endèmica. Si els avions surten de nit dels aeroports d'origen, és fàcil que algun mosquit pugui haver-si ficat mentre tenen les portes oberts abans d'enlairar-se. En el lloc de destí moren aviat, però de vegades encara tenen temps de picar algú. I si el mosquit era femella, amb la picada pot inocular el paràsit de la malària.