El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dijous, 19 d’agost de 2010

L'arbre de la llana de l'Institut Dexeus

Aquest exemplar encara és jove i no fa molt panxa. O potser passa com amb les persones, que hi ha qui no té gens de panxa i qui la té força voluminosa. O que a aquest exemplar, com que no li deu faltar l'aigua, no li cal guardar-ne de reserva en el tronc. De tota manera, el tronc panxut és un dels trets distintius de l'arbre de la llana; però no exclusiu perquè també són panxuts altres arbres de la mateixa família, entre els quals hi ha el baobab. També en són característiques les punxes que cobreixen el tronc, i el color verd del mateix tronc en molts exemplars (el color verd indica que la part superficial del tronc té clorofil·la i pot seguir fent la fotosíntesi quan li han caigut les fulles).

El vaig veure faa un parell de dies. Vaig fer un tomb "jardiner" pel barri; primer, una passejada pels jardins de la Maternitat i de tornada a casa vaig travessar el nou Institut Dexeus, que ocupa uns terrenys on hi havia hagut el Frenopàtic. Em va cridar l'atenció aquest abret de la llana que hi ha prop de la sortida de la Gran Via de Carles III perquè era florit. Alguna vegada he vist altres arbres de la llana que hi ha per Barcelona, però mai no n'havia vist les flors:


Són flors grans i tenen els estams (la part masculina de la flor) fusionats, formant un tub al centre del qual es troba l'estil (la prolongació de l'ovari de la flor), amb l'estigma (la part per on entra el pol·len) a l'extrem. Potser en aquesta ampliació es vegi millor (clicant damunt la foto, es pot veure ampliada):


L'arbre de la llana és una espècie exòtica (per a nosaltres) que viu bastant bé a Barcelona. Sobre el nom científic, hi ha una mica de confusió perquè pertany a un gènere de plantes que ha estat reclassificat fa uns quants anys. Abans el gènere era Chorisia, i en alguns llocs he vist que, a més d'anomenar-los arbre de la llana, també s'anomenava amb el nom del gènere catalanitzat: corísia. Però ara les espècies del gènere Chorisia estan incloses en un altre gènere de la mateixa família: Ceiba. I l'espècie que es considerava arbre la llana genuí, que era Chorisia speciosa, ara està integrada en una mena de superespècie, Ceiba insignis, que ha aglutinat cinc espècies anteriors i dues descrites quan es va fer la reclassificació. Una mica complicat, oi? Si algú en vol saber més, pot veure aquest article en què es detallen les diferents espècies del gènere i les consideracions que van fer agrupar els dos gèneres en un i també les set espècies en una.

El llibre 100 Árboles argentinos, que es pot visualitzar parcialment a google llibres, diu d'aquest arbre: "El palo borracho o samohú, su nombre en guaraní, es un magnífico árbol que tiene en su tronco abultado, panzón, con base angostada, una estampa inconfundible."

De les punxes (aguijones, els anomenen) del tronc diu: "Hervidos en agua, según la dosis o cantidad agregada, se le asignan diferentes propiedades: desde calmar el dolor de espaldas hasta curar el alcoholismo."


Sobre el fruit: "Del tamaño y aspecto de una palta grande, al desprenderse sus gajos superficiales dejan expuesto un hermoso pompón blanco reluciente, donde entre pelos sedosos se encuentran las semillas. Al desprenderse en copos deshilachados, cada uno flota en el aire, con la ayuda del viento, llevando una semilla como único navegante."


Les plantes que no es mouen de lloc (la majoria) disposen de mecanismes que supleixen aquesta impossibilitat de desplaçar-se. L'arbre de la llana, per exemple, no pot fugir dels animals herbívors que podrien enfilar-s'hi i menjar-se'n les fulles, però les punxes que té en el tronc els poden dissuadir de fer-ho. I aquesta mena de cotó que envolta les llavors, fàcilment transportable pel vent, serveix per a la dispersió de l'espècie.

Hauré d'anar seguit el cicle d'aquest exemplar que tinc prop de casa perquè no he vist mai els fruits madurs amb la "llana" que dóna nom a l'arbre.

Actualització 20.08.2009
Podeu veure una bona col·lecció de fotos de l'arbre de la llana en el bloc "Llibre primer", aquí.

Fotos: M. Piqueras (17.08.2010), excepte la del fruit, que és de Wikimedia Commons

12 comentaris:

Pilar Vidal Clavería ha dit...

Hola Mercè,

A l'avril passat vaig fer unes fotografies de l'arbre de la llana al costat de l'escola de Naútica,
http://piltruns.blogspot.com/2010/04/arbol-botella.html
després de llegir la teva entrada d'avui pot ser hauria de rectificar el nom de Chorisia speciosa pel de Ceiba insignis?

Gracies per la informació

Mercè Piqueras ha dit...

Pilar, el que pots fer és afegir-hi una nota al final indicant que aquesta espècie ara es coneix també com a /Ceiba insignis/. Però és millor no eliminar el nom anterior perquè molta gent el segueix coneixent com a /Chorista speciosa/.

Per cert, als de costat del port que vas fotografiar, se'ls nota més la panxa. Potser és perquè no tenien fulles.

Jordi M.Novas ha dit...

vaya, cuánta especialización.

Júlia ha dit...

Aquest arbre crida molt l'atenció, és espectacular, les flors em recorden una mica les de la passionària.

Fa ja anys que en vam veure els primers, a prop del Portal de Santa Madrona i en vam cercar també les característiques i el nom. Ara han posat en alguns exemplars aquestes plaques a terra amb el nom vulgar i científic, cosa que facilita les recerques.

Després he vist que n'han anat posant més a d'altres indrets.

La lectora corrent ha dit...

Júlia, aquestes plaques en el terra són molt útils per saber que "els arbres tenen nom" (era el nom de la campanya quan van començar a posar-los, el 1999). Però després d'una primera fase en què en van posar moltes, no en vaig veure cap més de nova. M'alegra saber que hi ha llocs on n`han posat més.

Per cert, no sé si és casualitat, però em sento una mica responsable de l'existència d'aquestes plaques. Quan Joan Clos va substituir Maragall com a alcalde, l'Associació Catalana de Comunicació Científica va organitzar una reunió dels seus membres amb el nou alcalde per tractar temes relacionats amb la ciència, la comunicació i la ciutat. Jo vaig dir-li que teníem un patrimoni botànic molt importat en els nostres carrers, però que la gent ho ignorava, i la majoria només coneixia pel seu nom unes quantes espècies d'arbres. Vaig suggerir que els retolessin, que així podríem fer de la ciutat un jardí botànic. Després li vaig escriure per recordar-li la meva proposta (en algun arxiu tinc la seva resposta).

Al cap d'un temps van fer un concurs d'idees per retolar els arbres i va guanyar aquesta de la placa al terra. Em sembla molt bona per prevenir el vandalisme, tot i que he vist algunes plaques d'aquestes que les han esquerdat o els han posat pintura negra al damunt. El primer arbre que va tenir la placa verda al peu va ser un pi de la plaça del Pi.

Anònim ha dit...

Hola Mercè, m'ha encantat el post d'avui (com gairebé tots, sempre n'aprenc molt!). M'has fet pensar en l'àlbum que vaig fer quan era ben joveneta "Arbres de Barcelona", i remouré cel i terra per trobar-lo, en algún lloc deu estar... i complet! Una abraçada. Amaya Gorostiza

La lectora corrent ha dit...

Amaya? Jo conec l'Arantxa...

A casa també teníem aquell àlbum amb els cromos dels arbres de Barcelona. Devia ser de finals dels anys 70 o començament dels 80.

Anònim ha dit...

Sí sí, sóc la seva germana petita, be petita... jo tenia uns deu anys quan l'àlbum. I confirmat que està guardat amb apunts de botànica!

fra miquel ha dit...

Hola Mercè,
tinc un post d'aquest arbre:

http://llibreprimer.blogspot.com/2009/08/chorisia-speciosa.html

Ja veig que hauré d'anotar que ara es diu d'una altra manera :o/

En el meu post podràs veure com son els fruits i la seva llana.
Jo també he vist aquest arbre en altres indrets i jardins particulars.
El que no te el meu post és tanta informació científica! Pel que m'he pres la llibertat d'enllaçar el teu post en el meu.
Espero que no et molesti ;o)
Petons

La lectora corrent ha dit...

Fra Miquel, gràcies per l'enllaç. Jo n'he posat un al teu perquè té una bona mostra d'exemplars i de fotos de detalls de l'arbre. Crec que són complementaris. Pel que fa a la història del nom, he trobat versions diferents, la que diu que li van donar per la llana dels animals que s'hi grataven i una altra, que m'ha semblat més probable, que ho atribueix a la presència d'aquest material com llana o cotó fluix que surt de les llavors.

Però jo no he sentit mai que li diguessin "palo rosa", sinó "palo borracho", perquè és panxut com els gran bevedors. Si mires el llibre de google sobre els 100 arbres d'Argentina que he enllaçat, veuràs que el "palo rosa" és un altre, /Aspidoderma polyneuron/, però tampoc és el que jo coneixia com a "palo rosa", que és la tipuana o acàcia rosa ("tipa" en el llibre dels 100 arbres). Però per a més confusió, es veu que hi ha més espècies a les quals en alguns llocs anomenen "palo rosa". Per això és molt útil saber el nom científic (tot i que en cas de la Chorisia / Ceiba també hi ha confusió).

fra miquel ha dit...

Gràcies Mercè, tens raó. No sé d'on vaig treure que li deien palo rosa. Pot ser, ben bé, un lapsus meu, per què en el temps que vaig fer aquest post també estava treballant amb Tipuanes. En fi, ja ho he corregit.
He vist que a la vikipedia li dona el nom científic de Ceiba speciosa. Bé, és el que tu dius, hi ha una mica de confusió.
Però els nostres posts han quedat molt bonics...
A que si? ;o)
Petons

Pere Castaño ha dit...

Hola Mercè, com que veig que aquest és un assumpte que apassiona a uns quants dels teus seguidors, i per tal de facilitar la observació de les singulars corísies (jo sempre les havia anomenat així), us dic on hi ha exemplars, dins de Barcelona: a la cruïlla del Passeig de la Zona Franca amb Gran Via, i al costat de les Drassanes, a ambdós costats del Paral•lel. Cito aquests dos llocs per que apleguen una bona quantitat d’exemplars, amb certes diferències d’edat.
Si hagués trobat la manera d’afegir imatge, hauria posat alguna de les fotos que tinc, amb flors realment espectaculars