El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dimecres, 25 d’agost de 2010

No m'agrada la Tomatina

Llegeixo a Vilaweb que, a Bunyol, avui se celebra la Tomatina, aquella batalla campal en què es llencen, com a projectils, milers de tomàquets. Potser sigui una festa molt tradicional ("tradicional", relativament; segons Vilaweb, va començar el 1945) i segurament les persones que hi participen s'hi diverteixen molt. A mi, però, em fa fàstic només de veure-ho per la televisió o tants sols veient la foto que hi ha a l'article de Vilaweb i la que hi ha en el web oficial de la festa: un grapat de gent --a les fotos només es veuen homes, però potser també hi participen noies--regalimant suc de tomàquet pertot i em el cabell com si l'haguessin ficat dins d'un gran pot de conserva de tomàquet. No sé com s'ho deu fer l'Ajuntament per netejar després el poble: els carrers per on es fa la batalla i els altres carrers també, perquè en tornar a casa aquella gent m'imagino que deu anar deixant reguerots de suc de tomàquet.

Per altra banda, no trobo bé llençar tants milers de quilos de tomàquets només per diversió. Aquest rebuig de tipus ètic potser sigui perquè sóc de la generació nascuda durant la postguerra --com la Tomatina; tenim si fa no fa la mateixa edat-- quan encara hi havia escassetat d'alguns aliments i de petita em van inculcar que el menjar no s'ha de llençar. Llençar el pa era fins i tot "pecat".

Sé que molta gent no estarà d'acord amb la meva opinió; si més no els milers de persones que cada any gaudeixen de la Tomatina i els molts milers que se la miren "in situ" o per la televisió. Però, també en conec que són contràries a la festa.

Perdoneu, però algú ho havia de dir.

8 comentaris:

Pakiba ha dit...

Jo tampoc trobo bé llençar tans quilos de tomàquets amb la gana que hi ha al mont, i si algú ho havia de dir.

amay ha dit...

Aquí a Japó m'han preguntat per aquesta festa. Es veu que és coneguda...
"Algú ho havia de dir" és del de Polònia, oi? M'hi fa pensar, que bo.

Mercè Piqueras ha dit...

Anna, em fa l'efecte que als japonesos els pot agradar. Recordo un programa de TV japonés que feien fa anys --potser a Tele5-- que era una mena de concurs en què els concursants s'emporcaven molt i semblava que esl agradava força i es feien tips de riure.

Sí, això d'algú ho havia de dir és el que diu aquell personatge que imita un diputat d'ERC que no recordo com es diu (Tardà, potser?).

amay ha dit...

Humor Amarillo! Era bo...

Clidice ha dit...

Si, al Tardà el broden al Polònia ;P i tens raó, algú ho havia de dir, que sembla mentida com funcionem.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Cent tones de tomàquet és un bon excedent: s'eliminen en una festa i es pot mantenir el preu del tomàquet: bona pensada!
Essent a Bunyol no corren cap risc que una ILP els ho prohibeixi.

Xavier Caballé ha dit...

És una forma de desfer-se dels excedents de producció.

Efectivament hi ha gent al món que passa gana i que segurament podria aprofitar aquests tomàquets, però també cal tenir en compte que el transport no és precisament econòmic. Recordeu que aquestes ONG que es dediquen a enviar caravanes de camions es gasten entre un 60-80% dels diners en el transport i despeses. Això si que és una forma inútil de llençar diners!

La lectora corrent ha dit...

Xuriquero, Xavier,

Doncs podrien fer confitura de tomàquet, que és molt bona. I, si com diuen alguns, el tomàquet deixa la pell fina, podrien fer-ne una crema cosmètica. Ja he dit que sóc de la generació a la qual ens van inculcar que era pecat llençar el menjar. No he pensat que s'hagués d'enviar els tomàquets a algun lloc on es passa gana, entre d'altres coses perquè no resistirien el viatge i perquè no es viu només de tomàquet.

Independentment del fet que els tomàquets siguin un producte alimentari, la Tomatina em sembla un espectacle fastigós. És una apreciació subjectiva i no pretenc convèncer ningú, només expressar la meva opinió.