El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dimarts, 14 d’octubre de 2008

Es tapen per destapar-se?

Fa uns dies vaig veure pel carrer una noia que duia una jaqueta que es tancava amb una cremallera de dalt a baix. Duia la cremallera descordada i semblava com si una ventada li hagués volgut arrencar la jaqueta: oberta, tirada enrere, amb les espatlles a l'aire. Sota la jaqueta duia un top de punt negre molt escotat. Vaig pensar que, si tenia calor, hauria estat més pràctic que s'hagués tret la jaqueta, que s'aguantava en un equilibri inestable, com si a cada passa que la noia feia les mànigues de la jaqueta se li haguessin pogut escórrer braços avall.

Ahir al matí em vaig creuar amb una altra noia que també anava abrigada i amb les espatlles a l'aire. Duia un jersei amb un escot immens que li queia pels braços, de manera que li quedava al descobert el coll, la pitrera, les espatlles i la part superior dels braços. També podria pensar-se que tenia calor, però, per altra banda, duia un fulard al voltant del coll, com si fos un bufanda en un dia de molt de fred. A la tarda, a l'estació de Sants, i després en el tren que vaig agafar per venir a Girona, he vist algunes altres noies que també semblava que anessin a perdre el jersei o la jaqueta, amb una espatlla o les dues a l'aire i amb el coll embolicat com si tinguessin angines o galteres.

Em sembla molta coincidència aquesta manera d'abrigar-se el coll mentre es desabriguen les espatlles i l'escot, i he acabat per suposar que deu ser la moda. Si ho és, no és una mica absurda?

6 comentaris:

Xavier Caballé ha dit...

Jo ja he vist gent portant guants i bufandes...

Com aniran quan faci una mica de fred? I si hi ha algun dia que realment fa fred?

Jo sempre he tingut la sensació que aquí a Catalunya no sabem vestir-nos pel fred. Som molt exagerats i a la mínima que baixa una mica la temperatura portem més abric que els habitants de climes fred.

Montse ha dit...

Totalment d'acord amb la teva darrera frase, Mercè, i amb el comentari d'en Xavier.

A més, l'època aquesta que se sol anomenar l'"entretemps" diguem que convida a certes persones a fer aquestes estranyes combinacions en el vestir. I ara ja fa un parell d'anys que es duen les sandàlies a l'hivern (amb mitges, és clar) i tantes altres coses insòlites.

La moda és molt interessant fins a un cert punt: esdevé una cosa fins i tot patètica quan es cau en aquestes insensateses.

Lectora corrent ha dit...

El que m'ha sobtat és el contrast: espitregades i les espatlles a l'aire, però el coll o altres parts del cos ben abrigats.

Montse ha dit: "ja fa un parell d'anys que es duen les sandàlies a l'hivern..."

I les botes a l'estiu. Aquest estiu he vist noies vestides amb la mínima expressió i calçades amb botes fins al genoll. Crec que tothom és lliure de vestir com vulgui, però no entenc que ningú pugui sentir-se còmode d'aquestes maneres. I per a mi, la comoditat sempre ha estat primer que qualsevol moda.

antoni ha dit...

Soc un nouvingut al teu blog i he llegit amb plaer les teues entrades. Aquesta darrera m'ha sorprés. Realment vos extranya aquest comportament d'indumentaria? Recorde una obra de teatre de Flotats, en el que en un moment donat el seu personatge li espeta a una xicona: "es que els seus pits, només se'ls veu com a glàndules mamàries?"

Jo creec que es eixa la qüestió. L'indumentaria no es només una forma de protegir-se contra les inclemències del temps. És una forma d'expresió corporal, per a ú mateix i per als altres i el que vegem és el repertori, des de la gent que troba només la roba per a protegirse fins a la que l'utilitza com a instrument de la propia vanitat i seducció, encara que siga a costa de la seua pròpia salut.

Lectora corrent ha dit...

Benvingut Antoni, i gràcies pels teus comentaris. Estic d'acord que la indumentària és una manera d'expressar-se, com també ho són el pentinat o el maquillatge (o el no maquillatge). Però hi ha qui, en comptes d'expressar-se, allò que fa és repetir el que "expressen" les altres persones, sense importar-li massa sentir-se bé.

De tota manera, potser això també sigui una manera d'expressar-se. Aquest mimetisme col·lectiu pot expressar diverses coses, però: a) el desig de formar part del grup, b) la manca d'originalitat, c) inseguretat (fan el que fan els altres perquè si, són majoria, segur que és encertat).

En el cas d'anar ensenyant la pitrera, si la pitrera realment fa goig o la seva propietària creu que en fa, pot ser també vanitat. O fins i tot pot respondre a un instint ancestral de voler atreure el mascle.

Montse ha dit...

Lectora corrent: "Estic d'acord que la indumentària és una manera d'expressar-se, com també ho són el pentinat o el maquillatge (o el no maquillatge). Però hi ha qui, en comptes d'expressar-se, allò que fa és repetir el que "expressen" les altres persones, sense importar-li massa sentir-se bé.

De tota manera, potser això també sigui una manera d'expressar-se. Aquest mimetisme col·lectiu pot expressar diverses coses, però: a) el desig de formar part del grup, b) la manca d'originalitat, c) inseguretat (fan el que fan els altres perquè si, són majoria, segur que és encertat).

En el cas d'anar ensenyant la pitrera, si la pitrera realment fa goig o la seva propietària creu que en fa, pot ser també vanitat. O fins i tot pot respondre a un instint ancestral de voler atreure el mascle".

Més d'acord impossible, Mercè. Millor no es pot dir.

Jo també estic d'acord que molts comportaments relacionats amb la moda són fruit del gregarisme. A banda d'això, si es vol, es pot anar ben guapa anant còmoda i original. I el mateix per als homes, és clar.