dilluns, 6 d’octubre del 2008

La Bíblia dia i nit

Ahir va començar a Roma, a la Basílica de la Santa Creu de Jerusalem, la lectura pública de la Bíblia, que transcorrerà de manera continuada fins al proper dissabte. En total, 800.000 paraules en una lectura en veu alta en què intervindran més de 2000 persones de més de 50 països i de religions diferents, no exclusivament catòliques o d'altres esglésies cristianes.

No sé d'on ha sortit la iniciativa, si de l'església o de la Rai (Radiotelevisió italiana) que està retransmetent la lectura en directe per un dels seus canals via satèl·lit i la primera hora i l'última pel primer canal. Sigui d'on sigui, em sembla una bona iniciativa. I no ho dic des del punt de vista religiós, perquè em fa l'efecte que la lectura acurada de la Bíblia podria fer perdre la fe a més d'una persona, sinó perquè és un llibre que forma part del bagatge cultural de molts pobles.

En el nostre país, en una o dues generacions es va passar d'haver de saber-se de memòria els noms de tots els llibres de la Bíblia fins gairebé ignorar-se'n l'existència. Sóc partidària de l'escola laica, però crec que hi ha un fet religiós que no es pot ignorar i l'estudi de la religió --no d'una en concret, sinó del fet religiós i de les principals religions del món-- no hauria d'excloure's de l'escola. Quan jo era jove, en una breu estada que vaig fer a Alemanya, vaig anar unes setmanes com a oient al Gymnasium (l'institut d'esenyament secundari) del poble, i una de les classes a què assistia era religió. Era el nord d'Alemanya, en una zona predominantment protestant, i em va sobtar molt que aquella assignatura no estigués dedicada a la seva religió (jo venia d'un país on semblava que l'única religiós existent fos la catòlica, apostòlica i romana), sinó a l'estudi de les religions en general.

L'actor Roberto Benigni ha estat un dels primers lectors de la Bíblia. Llegeixo a La Repubblica, que en acabar la lectura del fragment que li havia estat assignat va dir a la premsa que estava molt emocionat, entre d'altres coses perquè la Bíblia "és un llibre que sempre es llegeix en presència de l'autor".

He trobat a Youtube el video dels set minuts de la lectura de Benigni. És com escoltar un monòleg seu; val la pena: