diumenge, 12 d’octubre del 2008

A Girona, un congrés molt especial

Avui torno a anar a Girona. Hi vaig a un congrés molt especial, en què els congressistes procedeixen de camps diversos del coneixement. És el 18è Congrès de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana (CMBLC), que es farà els dies 12, 13 i 14. Tot i que no se n'hagin fet més que 17 edicions, no és un congrés de creació recent. El primer va fer-se el 1913, a Barcelona, i fins al 1936, la periodicitat era biennal. Els comptes no surten, però, i se n'haurien hagut d'haver celebrat ja bastants més. Per què, doncs, no se n'han fet més que disset? La resposta la trobem en la història recent del nostre país. Al llarg del segle XX, la llengua i la cultura catalanes han passat èpoques magres. Primerament va ser la dictadura del general Primo de Rivera (1923-1930), després la guerra (in)civil (1936-1939), i finalment, la nit fosca del franquisme, des del 1939 fins a la mort del dictador, el 1975.

Del 22 al 24 de juny de 1913 va tenir lloc a la Facultat de Medicina de Barcelona la primera edició d'aquests congressos, que es van dir "de Metges de Llengua Catalana" fins al 1934, en que s'hi va afegir el terme 'biòlegs' per donar-hi cabuda a altres professionals de les ciències de la vida i de la salut. Medicina, biologia, farmàcia, infermeria, veterinària, odontologia, psicologia, bioinformàtica, bioquímica i ciències ambientals, tot i semblar disciplines més o menys allunyades entre si en molts aspectes, se centren en l'estudi de la vida i tenen un objectiu final comú: la salut i el benestar. Especialment, la salut com va definir-se en un dels CMBLC, el que es va celebrar a Perpinyà el 1976, després de quaranta anys de silenci, i que diu així: "La salut és aquella manera de viure que és autònoma, solidària i joiosa." És una definició que destaca els aspectes positius de l'organisme i no és antagònica amb la presència de la malaltia. De fet, una afecció crònica o una discapacitat poden ser compatibles amb una vida "autònoma, solidària i joiosa".

En l'edició d'enguany, el Congrés s'obre al públic i s'hi fan actes paral·lels a les sessions científiques, als quals tothom hi és convidat. Són activitats participatives de divulgació sobre les conserves, la llet, l'etiquetatge dels aliments, l'hort urbà; a més d'una exposició de cartells realitzats per alumnes de batxillerat i una taula rodona sobre "el cicle de l'aigua". Tot, a l'Auditori-Palau de Congressos de Girona, al passeig de la Devesa, 35. El programa amb els horaris pot veure's en el web del congrés.

M'agradaria estendre'm més sobre la història i el significat d'aquests congressos, però he de sortir cap a Girona. Potser un altre dia.