El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

divendres, 10 d’octubre de 2008

Rodoreda, cent anys

Avui és el dia gran de la celebració del centenari de Mercè Rodoreda, que va néixer el 10 d'octubre de 1908. A l'Institut d'Estudis Catalans, on té la seu la Fundació Mercè Rodoreda, se celebra l'acte oficial d'homenatge a aquesta escriptora catalana. Per altra banda, en el teatre Borràs, i fins al 19 d'octubre, hi fan una obra teatral basada en Mirall Trencat, una coneguda novel·la de Rodoreda.

La setmana passada vaig anar a veure Un Dia. Mirall trencat. La diferència entre el títol de la novel·la i el de l'obra que es representa al teatre Borràs no és un caprici dels adaptadors. Un dia va ser un projecte teatral inacabat de Mercè Rodoreda a partir del qual va desenvolupar després la novel·la Mirall trencat. Vaig llegir la novel·la fa molts anys i desconec com era el projecte per a Un dia. Per tant, em resulta difícil dir què hi ha de l'una i de l'altre en el muntatge que vaig veure.

El nom de Ricard Salvat en la direcció d'una obra teatral és ja una garantia. Al Borràs vaig veure un espectacle excel·lent, tant pel que fa a la interpretació com per l'escenografia, molt acurada. Potser m'hi sobren les escenes dels nus, prop del final; no pas per qüestions morals, si no perquè em van semblar escenes posades amb calçador. Malgrat haver sortit satisfeta del que havia vist, al final em preguntava si hauria pogut entendre la història de Teresa Goday, de no haver llegit prèviament Mirall trencat. Tot i la durada de l'espectacle --gairebé tres hores-- és difícil encabir en aquest espai de temps una novel·la de prop de 300 pàgines. Vaig tenir la sensació com si hagués agafat el llibre i hagués anat fullejant-lo, avançant i retrocedint, i aturant-me en alguna que altra escena.

Recomano vivament l'obra, pero aconsellaria qui vulgui anar a veure-la que, si no ha llegit la novel·la, intenti si més no llegir-ne un resum.

3 comentaris:

joana ha dit...

M'agraden tantt les novel·les de na Mercè Rodoreda!

Lectora corrent ha dit...

A mi també. Una de les coses que m'hi agraden és l'aparent senzillesa amb què estan construïdes.

Xavier Caballé ha dit...

Jo vaig anar a veure l'obra de teatre divendres. I em va agradar, encara que algunes actrius (com la Rosa Novell) i actors crec que exageraven una mica en la interpretació.