El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

diumenge, 26 d’octubre de 2008

Itinerari químic per Girona

A través d'Edunomia, el bloc de Miquel Duran, m'he assabentat de l'existència dels itineraris químics per Girona, una altra manera de veure la ciutat i d'aprofitar un passeig per aprendre una mica de química i d'altres coses. Els itineraris són obra d'un altre Duran, Pep, de l'àrea de química inorgànica de la Universitat de Girona, que ha comptat amb la col·laboració de Montserrat Dalmau i Josep Anton Vieta.

És una bona iniciativa i generosa, perquè qualsevol pot accedir a aquests itineraris a través del web Passeig per l'invisible. Hi trobarà un itinerari amb deu parades amb referents i exemples del passat i del present que tenen alguna relació amb la química. Com diu el web, "de la muralla a l'argenteria, de la lleona als quatre cantons, les parets, l'aigua, les pedres, la llum i l'aire ens parlen i ens expliquen el relat increïble i fascinant sobre la química que entre ells hi ha".

El web, a més, té el valor afegit d'alguns vídeos que il·lustren exemples de fenòmens que s'expliquen en l'itinerari. He trobat sorprenent el de la plaça de la Independència (setena parada) sobre la llum.

La propera vegada que vagi a Girona ja tindré un altre motiu per passejar per la ciutat.