El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dilluns, 8 de novembre de 2010

"Els envien a Lleida"

Divendres al matí viatjava en un tren Alvia cap a Pamplona. A Lleida van pujar quatre dones d'edat madura i aspecte benestant. Per la conversa que mantenien vaig saber que anaven a Vitoria, on una d'elles havia viscut algun temps. La que coneixia Vitoria els anava explicant coses d'Euskadi. En un moment donat, va dir-los: "Allà no hi ha immigrants. Els donen un bitllet de tren i els envien a Lleida." Per il·lustrar aquella afirmació, va explicar que un cop que anava en un tren per Euskadi, va pujar un home que vestia una mena de gel·laba fins als peus i el cap cobert com els beduïns, i un nen que anava en el mateix tren va dir al seu pare: "¡Aita, mira, un rey mago!"

M'imagino que, per a aquella dona, 'immigrant' deu ser sinònim d'africà. És cert que a Vitoria no se'n veuen molts, d'immigrants africans, però la darrera vegada que hi vaig anar --el juny d'aquest any-- vaig veure que hi havia molts latinoamericans.

A partir d'aquell moment, la conversa de les quatre amigues va derivar cap a la immigració. Dues d'elles, que deuen fer servir el correu electrònic, van parlar d'un correu que havien rebut per diversos canals en el qual una persona explicava que hi havia una família immigrant sense feina a qui l'Ajuntament pagava 3500 euros mensuals. I una d'elles va dir que era cert perquè, qui l'havia escrit deia que coneixia personalment la família. Estaven convençudes que l'Ajuntament --no deien quin, però suposo que es referien al de Lleida-- estava dilapidant els diners, pagant a aquesta gent més del que cobra una persona d'aquí en atur. Una d'elles va explicar que havia reenviat el correu a l'Ajuntament, perquè veiessin que la gent n'estava assabentada.

Jo vaig rebre un correu semblant fa unes quantes setmanes. Casualment, feia referència a Vitoria. Començava així:
¿Sabéis cuánto cobra un "ilegal" en Vitoria? Pues entre la ayuda a la integración y la ayuda al alquiler, se lleva a su cuenta y sin pegar un palo al agua, un total de 900 EUROS. Como contrapartida, el individuo tiene la obligación de hacer NADA. Eso si, si le pagamos un curso de castellano o similar, le facilitamos el bonobús gratis. (ah, se me olvidaba, y el carné de las piscinas, centros cívicos, preferencias para comedores infantiles, guarderías...)

¿Sabéis cuánto cobra un "ilegal" con esposa y un hijo? 1200 EUROS aproximadamente. Y por supuesto, se le exige la misma contrapartida que a su compañero: NADA.
I el cas és que, tot i que al principi el correu denunciava el pagament a "il·legals", terme que molta gent fa servir per referir-se als immigrants sense la documentació en regla, als quals també pagaven cursos per aprendre el castellà, el correu després afegia:
-Un tipo sin oficio ni beneficio, sea extranjero o nacional, sea blanco, negro o de color café, (no hablamos de racismo ni xenofobia, sólo de cara-dura) cobra más que muchos funcionarios que se han currado una plaza a base de meses de estudios y sacrificios.
Suposo que perquè no titllessin el correu de xenòfob, deia:
-Se genera un agravio comparativo con muchos inmigrantes honestos que trabajan con nosotros, que trabajan mucho y muy duro para vivir con dignidad a pesar de las miradas de recelo de los demás. Gente que ha contribuído con su trabajo a la prosperidad económica de hace unos años, a base de tirar de pala, tirar cañas y recoger fresas, haciendo los trabajos que los demás despreciábamos. Para todos ellos, mi sincero agradecimiento.
Com altres correus-virus que rebo de tant en tant, acabava dient: "PÁSALO", cosa que com de costum, em vaig guardar molt de fer.

Les meves companyes de vagó del tren Alvia, quan érem a l'alçada de l'aqüeducte romà que hi ha uns deu minuts abans d'arribar a Pamplona, van aixecar-se dels seus seients i van anar a la cafeteria. Potser allà van proseguir la seva transcendental conversa sobre la immigració.

4 comentaris:

marta ha dit...

Una de les coses que menys m'agraden és quan la gent parla de les ajudes que reb aquell o aquell altre i que els "d'aquí" res de res. Crec que ho diuen sense saber el que diuen (jo tampoc ho sé, però dubto que ells ho sàpiguen) i, a més, són els primers d'estafar a hisenda.

Em fa ràbia ràbia!

fra miquel ha dit...

De la mateixa manera que hi ha "espavilats", siguin immigrants o no, que troben la manera d'aconseguir uns ajuds de l'administració, per anar tirant, hi ha una altra mena d'espavilats, que no acostumen a ser immigrants precisament, que també han trobat la forma de viure sense fer res.
I no vull generalitzar, però n'he conegut, d'aquests últims, dins del funcionariat públic.
També hi ha funcionaris d'aquests en empresa privada i fundacions vàries. I és que a tot arreu couen faves!
A mi també em fa ràbia, molta ràbia quant algú raona d'aquesta manera i es va disculpant dient que no és xenòfoba...

Pakiba ha dit...

Aixo no mo crec, la gent parla per parlar i aquí a casa nostra hi ha molts espavilat que cobren pensión de invalidesa i estan tan panxos fen la seva vida i sensa pencá.

La lectora corrent ha dit...

Marta, Pakiba, no entenc que facin córrer aquestes coses sense assegurar-se que allò és veritat. Creuen que perquè el correu diu "jo ho he vist" ja és cert.

I sí, Fra Miquel, de gent espavilada n'hi ha a tot arreu. Com també n'hi ha de molt honrada. Un brasiler que conec i que va viure bastant de temps a Barcelona, al final de la seva estada cobrava l'atur perquè es va quedar sense feina. Quan va decidir marxar una temporada a Londres sense tenir massa clar que faria després, va anar a dir que deixessin d'ingressar-li els diners de l'atur perquè marxava fora un temps. Em va explicar que la funcionària va estranyar-se i va dir-li que ningú no ho feia això de renunciar a cobrar l'atur que li corresponia.