El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dimecres, 15 d’octubre de 2008

Nanoentrepans


El nom oficial d'aquesta fotografia és "nanohambugueses electròniques", però a mi em semblen més aviat nanoentrepans, potser sí d'hamburguesa, amb una fulla d'enciam que surt de dins de l'entrepà. Els autors són un investigador i una investigadora catalans: Jordi Llobet, de l'Institut de Microelectrònica de Barcelona (Centre Nacional de Microelectrònica, CSIC), a Bellaterra, i Laura Barrachina, de l'empresa Baolab Microsystems, de Terrassa. Amb aquesta foto han guanyat el 1r premi d'un concurs de fotografia científica internacional convocat pel congrés Micro-Nano Engineering 2008, celebrat a Atenes.

Llobet i Barrachina han sabut treure partit d'un error en la fabricació d'un component electrònic. Aquests 'nanoentrepans' estan formats per unes capes de metalls entre les quals es diposita una capa molt més fina per assegurar l'adhesió dels metalls. Són "estructures de test", que es fan servir com a detectors, situant-les al costat dels dispositius fabricats perquè comprovin la correcció del procés de fabricació. En el cas de la foto, la capa més prima, d'adhesió, no va ser processada correctament i va adoptar aquesta forma ondulada, com si fos l'enciam que s'escapa d'un entrepà del MacDonals.

El diàmetre d'aquests 'nanoentrepans' és d'uns 20 o 25 micròmetres (1 micròm,etre és la milionèsima part d'un metre), aproximadament la quarta part del diàmetre d'un cabell humà. La foto està presa des d'un microscopi electrònic de rastreig.

3 comentaris:

Montse ha dit...

Mercè, com tot el que expliques... que interessant!

A mi, aquests "nanoentrepans" a primera vista m'han semblat galetes d'Inca, altrament conegudes amb el nom comercial de Quelys.

:)

Lectora corrent ha dit...

Tinc una amiga mallorquina d'adopció i diu que la gent d'Inca (o potser de tot Mallorca?) no sap sortir de l'illa sense dur al damunt un paquet de Quelys. Jo les recordo una mica allargades, no completament rodones. Però potser em falla la memòria.

I parlant de galetes, després de la teva descripció de l'esmorzar gormand a la Rambla Catalunya, m'has fet entrar ganes d'anar-hi algun diumenge; no a gormandejar sinó més aviat a golafrejar. 8-)

Montse ha dit...

Ostres! Doncs a mi em passa com a la teva amiga, que sempre he de tenir Quelys a l'abast! Ens trobem al Sant Jaume quan vulguis! :)