El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dilluns, 13 d’octubre de 2008

Com els tres tenors, però en versió mèdica

Ahir vaig anar a Girona a la inauguració del 18è Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana. Després de l'acte institucional, amb les autoritats (les autoritats eren dues dones: Marina Geli, consellera de Salut, i Anna Pagans, alcalde de Girona), hi va haver la conferència inaugural, que no va ser una sinó tres, impartides per tres metges banyolins que casualment es dediquen a la mateixa especialitat, la cardiologia; que, a més, són germans, i que a més, tots tres gaudeixen de gran prestigi en el seu àmbit professional: Pere, Josep i Ramon Brugada. I la medicina no els ve pas de família; el pare tenia un escorxador de gallines i conills a Banyoles i ells van ser els primers a estudiar medicina. El seu cognom passarà a la història de la cardiologia per l'anomenat síndrome dels Brugada de mort sobtada, que segons el Diccionari Enciclopèdic de Medicina és:

Síndrome electrocardiogràfica i clínica descrita l'any 1992 pels germans Pere, Josep i Ramon Brugada, genèticament determinada i causada per una mutació en el canal del sodi, caracteritzada per la mort sobtada en persones sense cardiopatia demostrable i que presenten un electrocardiograma amb blocatge de branca dreta i elevació del segment ST a V1-V3.

Els estudis que els Brugada han fet de la malaltia i de moltes famílies predisposades genèticament a la mort sobtada han permès conèixer millor les bases biològiques d'aquesta afecció per poder treballar en la seva prevenció.

Si no confonc els noms, el primer que ahir va intervenir va ser Josep, que va parlar de diversos reptes de la medicina en el tercer mil·leni: reptes científics, de justícia social, i ètics. El segon va ser en Pere, que va parlar de la necessitat de la medicina preventiva en el cas de les malalties del cor, que són les que més maten, i va parlar de la realitat que ell viu cada dia en el seu treball a la Bèlgica flamenca, regió europea que, pel nombre d'habitants, pot comparar-se a Catalunya. Finalment, Ramón va parlar de la genètica i de les possibilitats que la terapèutica gènica pot oferir en el futur .

Va ser un acte amb detalls simpàtics, com quan Pere, el segon que va parlar, tenia un problema amb l'ordinador i els Brugada joves van anar fins on hi havia el faristol a donar-li un cop de mà per resoldre-ho.