El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dimecres, 16 de desembre de 2009

Llimona, Catalunya i les ciències

Catalunya i les ciències (Josep Llimona, 1913)

Catalunya i les ciències és el nom d'un grup escultòric fet per Josep Llimona per a l'Institut d'Estudis Catalans, que ahir va recuperar-se en la seva disposició original. El 1913, aquestes escultures van ser col·locades damunt d'un frontó triangular que cobria la porta que comunicava la sala de lectura de la Biblioteca Nacional Catalana (precursora de la Biblioteca de Catalunya) amb altres dependències de l'Institut, que aleshores es trobava en el Palau de la Generalitat. Puig i Cadafalch va ser l'encarregat de remodelar aquell edific, i tant li va agradar aquesta obra de Llimona, que el model en guix que primer havia fet l'escultor va acabar a casa de l'arquitecte, damunt la llar de foc.

Durant la dècada de 1930 es va decidir traslladar l'Institut i la Biblioteca als espais on hi havia hagut l'Hospital de la Santa Creu, que és on es troben avui dia: la Biblioteca n'ocupa l'edifici gòtic mentre que l'Institut està ubicat a la Casa de Convalescència annexa a l'Hospital. En els nous locals de l'Institut, de moment no van saber on situar el grup de Llimona. Després, amb la guerra, les escultures van romandre embalades en unes caixes de fusta. Van continuar així fins a l'any 2000, quan es van fer les obres de restauració de l'Institut, que es van treure de l'embalatge i es van situar en el vestíbul central, a peu pla, però no agrupades, sinó per separat.

En aquell mateix vestíbul, ara es pot veure el grup escultòric com el va idear Llimona, damunt d'un frontó, però amb la particularitat que, en no estar adossat a un mur, el grup escultòric pot observar-se també pel darrere.


Catalunya i les ciències (vista posterior)

Catalunya i les ciències (detall)

Fotos: M. Piqueras (15.12.2009)

Actualització 17.12.2009
He trobat per Internet un número del Butlletí dels Museus d'Art de Barcelona que, per l'URL, dedueixo que deu ser del 1934. És monogràfic, amb 40 pàgines dedicades a Josep Llimona i la seva obra. Amb moltes fotografies. Es pot descarregar de la Biblioteca de la Universitat Autònoma de Barcelona. En una de les fotos es veu Josep Llimona en el seu taller, amb el guix del grup escultòric de l'Institut al fons:

4 comentaris:

Raquel ha dit...

És curiós la de voltes que pot arribar a donar una obra d'art, fins i tot pot estar un munt d'anys tapada fins que algú s'adona que hi ha coses que s'han fet per ser admirades.

Vaig conèixer Llimona per l'escultura que hi ha al parc de la Ciutadella anomenada Desconsol. Realment aquest escultura em té el cor robat, tant que vaig tenir la necessitat d'escriure sobre ella.

Et deixo l'enllaç per si no tens en ment la imatge -també hi trobaràs l'escrit-.

http://afroditacalipigia.blogspot.com/2009/10/desconsol.html

La lectora corrent ha dit...

Raquel, "El desconsol" és l'obra de Llimona que més m'agrada. Em sembla que jo també li he fet alguna vegada més d'una foto.

Natxo MrTorture ha dit...

Les voltes que ha donat l'obra! Exemple perfecte del destí d'aquesta nació i les seves ciències durant el temps d'existència de la mateixa.

Ara que torna a ésser al seu lloc i amb dignitat cal continuar pel camí d'ésser important a nivell científic; però començant el camí des de la base, no sols recuperant allò que vàrem deixar perdre.

I de Llimona dir que és un gran dels grans.

La lectora corrent ha dit...

D'obres que desapareixen en els trasllats o per altres causes, i després queden amagades, de vegades durant anys, n'hi ha més casos. Un investigador de l'IMIM-Hospital del Mar em va explicar que no se sabia on havia anat a parar un bust de Fleming que hi havia en l'antic hospital del Mar, quan encara l'anomenaven hospital "d'infecciosos". Un dia vaig comentar-ho amb un noi que hi va treballar una temporada i em va dir que l'havia vista en un racó, a costat d'una fotocopiadora, com un si fos un trasto. No sé si encara hi deu ser.