El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dimarts, 31 de juliol de 2012

Nits de grills

Des de fa alguns anys, les meves nits barcelonines d'estiu semblen menys urbanes. I això és gràcies a alguns grills que hi ha a la zona enjardinada que envolta el bloc on visc. No sé com devien arribar fins aquí ni recordo bé quin estiu vaig començar a sentir el seu carrisqueig nocturn. Potser algú en tenia a casa i els va deixar lliures o se li van escapar? Tant se val; el cas és que m'agrada anar a dormir amb la música de fons del cric-cric d'aquests insectes.

De vegades he sentit parlar del "cant" dels grills. Tanmateix, jo no diria que els grills "canten". Per a mi, el cant és un so que es fa amb la veu, com el dels ocells. (he estat a punt d'escriure "un so melodiós", però de sobte he recordat les escandaloses cotorretes que ahir a la tarda no em deixaven concentrar en la feina.) Els grills produeixen el seu carrisqueig fregant una contra l'altra les seves ales anteriors. A Youtube he trobat un vídeo on es veu molt bé com ho fan:



Les dues ales s'obren i es tanquen simultàniament, però el so es produeix quan es toquen en tancar-se, de manera semblant com es toca un instrument de corda, en què un arquet o un plectre frega contra una corda de l'instrument i la fa vibrar. L'ala del grill té una part endurida i dentada contra la qual frega una part de l'altra ala, també endurida, que funciona com a arquet o plectre. Això fa vibrar una part de l'ala i la vibració emet el característic so del grill, el carrisqueig. De la mateixa manera que tocar el violí no consisteix únicament a fregar l'arquet contra les cordes, la mecànica de la producció del so en els grills és complexa i depèn de l'anatomia de les ales de cada individu. Com en moltes espècies animals, els grills mascles són els únics que emeten sons. Ho fan per atreure les femelles i per marcar el territori.

Per saber-ne més:
- Sound radiation and wing mechanics in stridulating field crickets (Orthoptera: Gryllidae). Montealegre-Z F, Jonsson T, Robert D (2011). The Journal of Experimental Biology 214:2105-2117
- The chirping of crickets. Visió augmentada de les parts de l'ala on es produeix el cric-cric dels grills (fotografies excel·lents de Matthias Lenke)

Foto: Gryllus campestris (Vikimedia Commons)

3 comentaris:

Ofelia ha dit...

Ni idea de com arriben, però fa un parell d'estius n'hi havia al passatge Permanyer, potser encara hi són però amb el soroll dels cotxes no es senten

eliadelom ha dit...

Fa un parell d'anys "Alosa, sonidos de la naturaleza" i el Museu de Ciències Naturals de Granollers van publicar una guia sonora dels insectes de Catalunya, curiosa i molt recomanable.

Mercè Piqueras ha dit...

Ofelia, el passatge Permanyer encara és més "urbà" que la zona on visc jo. Qui sap si no arriben a la ciutat "viatjant" en algun cotxe. Viatges més llargs han fet els mosquits tigre, que va venir d'Itàlia, on havien arribat de molt més a l'est.

Elia, el Museu de Ciències Naturals de Barcelona té una fonoteca on es conserven enregistraments de molts sons de la natura. No sé, però, si tenen cap guia sonora d'insectes.