El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dimecres, 15 de juliol de 2009

Els noms dels carrers

Si agafeu el nomenclàtor dels carrers de Barcelona, en podeu trobar per a tots els gustos, alguns de ben curiosos. Pot influir el nom que tingui un carrer a l'hora de comprar o llogar un pis? Segurament si t'ofereixen una joia de pis en un carrer el nom del qual et desagrada, acabis acceptant-lo, però en cas de dubtar entre diverses opcions, em fa l'efecte que el nom del carrer pot ser un factor --no l'únic, naturalment-- que inclini la balança a un costat o l'altre. El meu carrer té un nom que no m'atreu --el d'un rei d'Espanya--, però tampoc em resulta excessivament desagradable. Si més no, és millor que els noms amb connotacions militars (dedicats a tinents, a comandants, per exemple).

De Barcelona, m'agraden els noms que tenen molts carrers de Ciutat Vella; alguns, ben curiosos. Per exemple, Perot lo Lladre. Avui dia, se li acudiria a algú posar el nom d'un lladre a un carrer? (potser sí, però més aviat a un lladre de categoria, dels que duen corbata i camises d'Armani o Versace.) D'altres carrers fan referència a oficis: Flassaders, Assaonadors, Carders, Corders, Corretger, Cotoners, Vidrieria, Esparteria, Argenteria. A Sant Gervasi hi ha també el carrer dels Paletes. M'agraden els carrers dedicats a gent senzilla, com aquest dels Paletes o com la plaza del Bombero Echániz (personatge sobre el qual vaig escriure en aquest bloc) de Bilbao. N'hi ha que desperten la meva imaginació, com el carrer dels Tres Llits, el de la Barra de Ferro, el passatge de la Casa Llarga (al Clot), o el carrer de les Tres Senyores (a Gràcia). Tantarantana em sembla un nom molt divertit. Els meus avis paterns vivien al carrer dels Còdols, prop de la basílica de la Mercè. Qui sap si en alguna època pretèrita allò no devia haver estat un codolar (per cert, la placa està ara trencada).


Dos tipus de noms de carrer, però, tenen les meves preferències: els que estan relacionats amb la natura i els que es refereixen a conceptes abstractes. Dedicats a plantes, n'hi ha molts. Com a mostra: Ametllers, Bruc, Farigola, Menta, Romaní, Flor, Azalea, Tulipa, Clavell, Camèlies, Crisantem, Gardènia, Gerani, Violer, Flor, Flor de Lliri, Flor de neu, Fonoll, Fonollar, Lligabosc, Grèvol, Maduixer, Gatosa, Savina, Baladre, Presseguer, Perera, Salze, Pollancre, Teix, Robínia, Pi, Avet, Tamariu, Garrofers, Palmeres. També a animals: Ocells, Ocellets, Cadernera, Oreneta, Cigne, Ases, Tigre, Lleó, Formiga, Mosques, Esquirol, Esquirol Volador, Llebre, Isard, Peixos. (Em va fer gràcia saber que hi ha un carrer de l'Esquirol Volador; la causa és que van posar el nom d'Esquirol a un carrer de Nous Barris sense adonar-se que a la Ciutat vella ja n'hi havia un que es deia així. Per esmenar-ho van posar ales a l'esquirol.) També el món dels bolets hi és representat, amb el camí del Cama-sec i el camí del Ciureny.

Noms relacionats amb altres ciències i amb la tècnica són també presents al nomenclator dels carrers barcelonins: Matemàtiques, Física, Enginyeria, Or, Robí, Topazi, Diamant, Perla, Marbre, Llicorella, Andròmeda, Ossa Major, Ossa Menor, Sol, Acer, Alumini, Bronze, Cobalt, Estany, Ferro, Mercuri, Níquel, Platí, Plom, Radi i Urani.

Un altre grup de noms de carrers que m'agraden són els que transmeten valors positius o coses agradables, com ara Esperança, Tolerància, Llibertat, Descans, Petons. Una tia meva va viure en el carrer del Pont del Treball, que avui dia s'anomena carrer del Pont del Treball Digne. Devien pensar que, de treballs, n'hi ha de moltes menes i que allò que sempre s'ha de mirar és que sigui digne.

Una carta rebuda fa poc d'una associació que té la seu a una ciutat del nord d'Itàlia, m'ha fet pensar en els noms dels nostres carrers. L'adreça d'aquesta associació indica que es troben a la via della Mendicità Istruita. Vaig pensar que darrera d'aquest nom tan original hi havia d'haver una explicació. I l'hi vaig trobar. "Mendicità Istruita" era el nom d'una escola (la Scuola della Mendicità Istruita) que el bisbe italià Maurizio Caisotti (1726.1786) va fundar el 1775, per a l'educació dels pobres.

Actualització: 15.07.2009, 16.00
Si voleu conèixer l'origen dels noms dels carrers de Barcelona, podeu consultar el Nomeclator de l'Ajuntament, disponible en línia. Hi ha la possibilitat de fer una cerca alfabètica.

Fotos: M. Piqueras
Publica un comentari a l'entrada