El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dimecres, 15 de juliol de 2009

Els noms dels carrers

Si agafeu el nomenclàtor dels carrers de Barcelona, en podeu trobar per a tots els gustos, alguns de ben curiosos. Pot influir el nom que tingui un carrer a l'hora de comprar o llogar un pis? Segurament si t'ofereixen una joia de pis en un carrer el nom del qual et desagrada, acabis acceptant-lo, però en cas de dubtar entre diverses opcions, em fa l'efecte que el nom del carrer pot ser un factor --no l'únic, naturalment-- que inclini la balança a un costat o l'altre. El meu carrer té un nom que no m'atreu --el d'un rei d'Espanya--, però tampoc em resulta excessivament desagradable. Si més no, és millor que els noms amb connotacions militars (dedicats a tinents, a comandants, per exemple).

De Barcelona, m'agraden els noms que tenen molts carrers de Ciutat Vella; alguns, ben curiosos. Per exemple, Perot lo Lladre. Avui dia, se li acudiria a algú posar el nom d'un lladre a un carrer? (potser sí, però més aviat a un lladre de categoria, dels que duen corbata i camises d'Armani o Versace.) D'altres carrers fan referència a oficis: Flassaders, Assaonadors, Carders, Corders, Corretger, Cotoners, Vidrieria, Esparteria, Argenteria. A Sant Gervasi hi ha també el carrer dels Paletes. M'agraden els carrers dedicats a gent senzilla, com aquest dels Paletes o com la plaza del Bombero Echániz (personatge sobre el qual vaig escriure en aquest bloc) de Bilbao. N'hi ha que desperten la meva imaginació, com el carrer dels Tres Llits, el de la Barra de Ferro, el passatge de la Casa Llarga (al Clot), o el carrer de les Tres Senyores (a Gràcia). Tantarantana em sembla un nom molt divertit. Els meus avis paterns vivien al carrer dels Còdols, prop de la basílica de la Mercè. Qui sap si en alguna època pretèrita allò no devia haver estat un codolar (per cert, la placa està ara trencada).


Dos tipus de noms de carrer, però, tenen les meves preferències: els que estan relacionats amb la natura i els que es refereixen a conceptes abstractes. Dedicats a plantes, n'hi ha molts. Com a mostra: Ametllers, Bruc, Farigola, Menta, Romaní, Flor, Azalea, Tulipa, Clavell, Camèlies, Crisantem, Gardènia, Gerani, Violer, Flor, Flor de Lliri, Flor de neu, Fonoll, Fonollar, Lligabosc, Grèvol, Maduixer, Gatosa, Savina, Baladre, Presseguer, Perera, Salze, Pollancre, Teix, Robínia, Pi, Avet, Tamariu, Garrofers, Palmeres. També a animals: Ocells, Ocellets, Cadernera, Oreneta, Cigne, Ases, Tigre, Lleó, Formiga, Mosques, Esquirol, Esquirol Volador, Llebre, Isard, Peixos. (Em va fer gràcia saber que hi ha un carrer de l'Esquirol Volador; la causa és que van posar el nom d'Esquirol a un carrer de Nous Barris sense adonar-se que a la Ciutat vella ja n'hi havia un que es deia així. Per esmenar-ho van posar ales a l'esquirol.) També el món dels bolets hi és representat, amb el camí del Cama-sec i el camí del Ciureny.

Noms relacionats amb altres ciències i amb la tècnica són també presents al nomenclator dels carrers barcelonins: Matemàtiques, Física, Enginyeria, Or, Robí, Topazi, Diamant, Perla, Marbre, Llicorella, Andròmeda, Ossa Major, Ossa Menor, Sol, Acer, Alumini, Bronze, Cobalt, Estany, Ferro, Mercuri, Níquel, Platí, Plom, Radi i Urani.

Un altre grup de noms de carrers que m'agraden són els que transmeten valors positius o coses agradables, com ara Esperança, Tolerància, Llibertat, Descans, Petons. Una tia meva va viure en el carrer del Pont del Treball, que avui dia s'anomena carrer del Pont del Treball Digne. Devien pensar que, de treballs, n'hi ha de moltes menes i que allò que sempre s'ha de mirar és que sigui digne.

Una carta rebuda fa poc d'una associació que té la seu a una ciutat del nord d'Itàlia, m'ha fet pensar en els noms dels nostres carrers. L'adreça d'aquesta associació indica que es troben a la via della Mendicità Istruita. Vaig pensar que darrera d'aquest nom tan original hi havia d'haver una explicació. I l'hi vaig trobar. "Mendicità Istruita" era el nom d'una escola (la Scuola della Mendicità Istruita) que el bisbe italià Maurizio Caisotti (1726.1786) va fundar el 1775, per a l'educació dels pobres.

Actualització: 15.07.2009, 16.00
Si voleu conèixer l'origen dels noms dels carrers de Barcelona, podeu consultar el Nomeclator de l'Ajuntament, disponible en línia. Hi ha la possibilitat de fer una cerca alfabètica.

Fotos: M. Piqueras

13 comentaris:

vigilant ha dit...

Ara que parles dels noms dels carrers de BCN, aprofito l'oportunitat per demanar a veure si algú sap com és que el general Bartolomé Mitre, que va ser president de l'Argentina el segle XIX, té dedicat un carrer tan important com la ronda del Mig, quan en teoria, que jo sàpiga, no va tenir cap relació amb Barcelona. O potser va ser un visitant il·lustre de l'exposició de 1888? Però llavors ja no era president... Les dades que en sé, de la dedicació del carrer, és que la decisió es va prendre l'any 1929 (final de la dictadura de Primo de Rivera, any de l'Exposició de Montjuïc), quan es va fer el primer traçat de la ronda sobre el plànol.

A veure si algú en sap alguna cosa més...

Puigmalet ha dit...

Del Nomenclàtor dels carrers de Barcelona:

Bartolomé Mitre y Martínez (Buenos Aires 1821 - 1906). Militar, polític, escriptor, conreà la poesia, fou historiador, bibliògraf i traductor. Periodista fundador del periòdic La Nación. Primer president de la República Argentina (1862-1868). Durant el seu mandat aconseguí d'Espanya el reconeixement definitiu de la independència (1863). Del seu fill primogènit Bartolomé Mitre i Vedia, escriptor i periodista, director de La Nación, fou inclosa la seva biografia en la proposta de dedicació d'un carrer de Barcelona, però lògicament la dedicació fou per Mitre, president de la República Argentina. Proposta avalada per Carreras Candi.

La lectora corrent ha dit...

En els jardinets que hi ha (o hi havia; fa temps que no hi he passat i desconec si el lloc segueix igual) a l'avinguda de la República Argentina, just abans del pont de Vallcarca, hi havia un petit monument a Mitre. El recordo com si fos un bust, però no n'estic segura.

vigilant ha dit...

Això que diu Puigmalet explica qui era Mitre, però no diu el perquè, la raó per la qual té un carrer (i quin carrer) a BCN. Quins altres presidents americans tenen carrers a Barcelona, fora de Kennedy (per motius obvis: és un símbol global) i Bolívar? Més ben dit: quin motiu hi havia perquè BCN dediqués aquesta via a Mitre?

I parlant de Bolívar, això del bust de l'av. R. Argentina jo diria que era dedicat a Bolívar, però ja ho miraré, jo sé que passo per allà sovint.

I ara que hi penso: Mitre, Bolívar, República Argentina... Tot a tocar: l'av. Rep. Argentina arrenca de Lesseps (final ronda Gral. Mitre) i Bolívar és una mica més amunt, entre Ballester i la mateixa Rep. Argentina.

Segur que darrere de tot això hi ha una història local, que és la que jo volia conèixer.

La lectora corrent ha dit...

Fent una mica de cerca he trobat una entrada d'un bloc que parla de la recuperació dels noms i els llocs i diu:

"La majoria desconeix qui eren els senyors Rocafort o Viladomat. I els que si ho sabem no entenem com encara hi han noms com General Mitre ( argenti, nom donat en agraïment a pagar-nos un deute )"

Ref. http://tinyurl.com/mueg2l

Un deute? Quin? És una llàstima que no doni més detalls.

Montse ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Montse ha dit...

A la zona de la Font de la Guatlla hi ha carrers amb noms preciosos, molts relacionats amb la botànica (com tu esmentes) i hi ha el de Chopin, que es ben maco. I el del Rabí Rubèn.

Salutacions de nou, Mercè. Reprenc la lectura de blogs ara que ja estic finalment de vacances! :)

La lectora corrent ha dit...

Benvinguda de nou, Montse! Els noms de carrers que estan relacionats amb fonts també m'agraden: Font del Lleó, Font d'Arboç, i el carrer de la Fonthonrada, que ja s'esmenta en un document del segle XI: http://tinyurl.com/mqvpnq

I si hi ha el carrer del Rabí Ruben, amb aquest so de lletres repetit (no sabria dir-ne si aliteració o cacofonia), també podria haver-hi el del Moro Omar 8-)

Conec una dona que viu en un carrer de Madrid que sempre m'ha fet molta gràcia: calle del Pez Volador. No sé per què, la primera vegada que vaig sentir aquest nom de carrer em va semblar de tebeo, com la rue 13 del Percebe.

Montse ha dit...

Que bon, calle del Pez volador! Jo coneixia la calle del Pez, diria que per la zona de Bilbao Malasaña, i ja em feia gràcia!

Molts petons i molt bon cap de setmana.

anirac ha dit...

el nomenclator dels carrers é s molt divertit a vegades.. a Gandesa vaig veure el "Carrer sense sol".
:-)

Mercè Piqueras ha dit...

Anirac, en tenia o no, de sol, el carrer?

Mireia ha dit...

Quin bon post!
Just hi he arribat indagant qui era el General Mitre, doncs venia de la wiki sense entendre tampoc perquè li dediquen un carrer tan gran a la nostra capital.
D'altra banda, volia sumar-me als noms de carrer curiosos... els meus tiets s'acaben de mudar a Vilanova i la Geltrú i el seu nom de carrer es diu Roques del Pelut (o dels Peluts)? Em va fer molta gràcia!!!

Mercè Piqueras ha dit...

Gràcies Mireia. El teu comentari m'ha fet recordar aquesta entrada que vaig escriure fa quatre anys i he rigut en llegir el que vaig escriure aleshores sobre el carrer italià de la "mendicità istruita". Per cert, a través de google he trobat el pdf d'un llibret que es diu "Els carrers de Vilanova i la Geltrú 8" i a la p. 27 explica per què es diu així aquest carrer de Vilanova. (Ho he buscat des d'un altre ordinador i ara no tinc l'URL, però amb google ho trobaràs.) Les Roques del Pelut era un paratge de Vilanova i el "Pelut" era el malnom que rebia el propietari d'aquelles terres (el segle XVIII). Ttambé diu que quan van posar el nom a aquesta carrer, les poques famílies que hi vivien van demanar que el canviessin perquè quan havien de donar la seva adreça a algú, la gent se'n reia.