El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dissabte, 31 de maig de 2008

Figues i figaflors

Quan aquest matí he anat al mercat, he vist figaflors (o haurien de ser figuesflor?) en una parada de fruita. No n'havia menjades encara enguany i m'he aturat a comprar-ne. Quan he demanat a la venedora que em posés unes 5 o 6 figaflors, m'ha mirat estranyada i m'ha preguntat, com si no m'hagués entès: "Què vol? Figues?". Li he dit que no, que volia figaflors, que la figa és el fruit de la figuera que ve més endavant, però que aquestes figues del mes de juny son figaflors.

No he volgut entrar en detalls sobre la diferència entre un fruit i un altre perquè he vist que em mirava sense massa convicció. Entre d'altres coses, perquè potser hauria hagut d'explicar-li que això que ens mengem no és el fruit de la figuera, sinó el contenidor del fruit --el 'siconi', en termes de botànica-- i que el fruits són aquelles boletes dures i negres que se'ns fiquen entre les dents quan mengem les figues. Per altra banda, perquè tampoc hi ha massa acord, fins i tot entre els botànics, sobre la natura de les figaflors. Quan vaig estudiar botànica --d'aixo fa tant de temps....-- vaig aprendre que les figaflors eren fruits partenogenètics (sense fecundar, com el plàtan, per exemple, que és un fruit que es forma sense que la flor es fecundi). Però després he sabut que també les figues normals poden ser partenogenètiques.

La figa és el receptacle tancat on hi ha centenars de flors. Però no sempre són del mateix tipus, perquè hi ha figueres que són dioiques (amb arbres que tenen només flors masculines i arbres que només en tenen de femenines) i d'altres que són monoiques (en un mateix arbre hi ha flors masculines i femenines). La fecundació sembla que ha de ser una mica complicada, perquè, com pot escampar-se a l'ambient el pol·len d'una planta que té les flors masculines tancades en un receptacle (figa)? I com pot entrar aquest pol·len a les figues que només contenen flors femenines? La solució la trobem en un insecte, un himenòpter (el grup de les abelles i vespes), que penetra en la figa per pondre-hi els ous a l'interior de les flors. Quan surten les noves abelles, s'enduen pol·len en unes bosses que tenen en el tòrax. Aquest pol·len servirà per fecundar flors femenines a l'interior d'una altra figa. Les figueres mostren típicament una sincronia dins del mateix arbre (amb les figues desenvolupant-se més o menys en la mateixa època) i una asincronia entre els diferents arbres, de manera que no tots els arbres facin les figues al mateix temps. Això permet que, quan els nous insectes carregats de pol·len surten d'una figa, hi hagi altre figues amb flors a punt per ser pol·linitzades.

Estudis moleculars fets en aquesta insectes i figues indiquen que la interacció entre els dos grups d'organismes es remunta a fa uns 90 milions d'anys i que, des d'aleshores, han evolucionat conjuntament donant els diversos tipus de relacions que es coneixen avui dia (molt més complexes encara del que jo he escrit més amunt). Hi ha especialistes que es dediquen a estudiar aquesta relació, i s'organitzen congressos per tractar exclusivament de la biologia de les figues. Tenint en compte que es coneixen més de 750 espècies de figueres no és estrany que hi pugui haver molts tipus de relacions amb els insectes que les pol·linitzen.

La figaflor crec que a València és anomenada 'bacora'; en castellà, breva. Pel que fa a l'arbre, a la figuera, Pius Font i Quer, en la seva obra Plantas medicinales. El Dioscórides renovado, també registra en català 'figuera de cristià', en contraposició a la 'figuera de moro'. En la mateixa obra, Font i Quer reprodueix un aforisme castellà que diu quines característiques han de tenir les figues: "El higo, para ser bueno, ha de tener cuello de ahorcado, ropa de pobre y ojo de viuda."

Val la pena llegir l'entrada corresponent a 'figa' en el Diccionari català-valencià balear (l'Alcover-Moll), que recull dotzenes de figues: carlina, de coll de dama, gavatxona, llimonenca, de la Mare de Déu de Lluc, de porc, xereca, etc. Diu que a Catalunya, i amb lleugeres variacions a les Balears, es canta una cançoneta que resumeix les condicions d'una figa saborosa: " La figa per ser madura / ha de tenir tres senyals: / clivellada, secallona / i picada de pardals." I que, a Mallorca, "diuen que les condicions de la figa més bona són: coll de beata (un poc torçuda prop del capoll), llàgrima de viuda (el botonet de mel a l'ull) i vestit apedaçat (que sigui clivellada)".

9 comentaris:

Joan Vicenç ha dit...

Molt interessant i ben explicat. Als meus articles sobre "Els arbres d'Alaró" hi manca una referència a aquest sistema de pol·linització. Per cert, quin és el nom científic d'aquest himenòpter? I que passaria si aquest simple i únic himenòpter desaparagués? Hi ha altres insectes que sàpiguen fer també aquesta meravallosa "feina"?

La lectora corrent ha dit...

Ara m'adono que no ho he explicat tan bé com t'ha semblat a tu. Perquè no es tracta d'una única espècie d'himenòpters (si bé tots són de la mateixa família), de la mateixa manera que no és una única espècie de figuera. Si llegeixes anglès, potser t'interessarà l'article "The biology of fig trees and their associated animals", signat per S.G. Compton, J.T. Wiebes i C.C. Berg, publicat a Journal of Biogeography (1996) 23:405-407. (Per poder-lo llegir o descarregar, cal accedir-hi des d'alguna biblioteca universitària que tingui accés a les revistes de Blackwell's, si no, fan pagar.) L'article inclou un esquema amb les relacions entre diversos gèneres d'insectes i diversos gèneres de figueres.

Abans es deia que cada figuera tenia un insecte específic per a la pol·linització, però no hi ha un acord entre els especialistes i sembla ser que pot ser més d'una espècie. A més, hi ha insectes que aprofiten la figa per pondre els seus ous sense fer la pol·linització.

De tota manera, a un arbre en concret no li perjudica que no hi vingui l'insecte, perquè les figues ja són allà. Seria l'espècie en conjunt la que en sortiria perjudicada, perquè no hi hauria renovació quan els exemplars anessin morint.

Un insecte que polinitza les figueres en la regió mediterrània és /Blastophaga/, que es pot veure a:

http://ficusweb.ru/ficus2-1.jpg

Tot i que sigui un himenòpter, el seu aspecte és molt diferent del que tenen abelles i vespes. I aquella mena de cua tan llarga és l'oviducte, el tub per on pon els ous dintre l'estil (el prolongament filiforme de l'ovari) de les flors de la figuera, a l'interior de la figa.

Joan Vicenç ha dit...

Moltes gràcies i bon profit amb les figuesflors.

Joan Vicenç ha dit...

Et fa res que pengem aquest article sobre les figuesflors al blog d'amicsarbres?

Cercaré acompanyar-lo d'alguna foto de figues o figueresflor.

Gràcies.

La lectora corrent ha dit...

Al contrari. De fet, si mires la part inferiors del bloc veuràs que hi ha una llicència de Creative Commons que permet la reproducció sempre que se'n citi la procedència i que no sigui per finalitats comercials. La darrera icona és "Sin obras derivadas. No se puede alterar, transformar o generar una obra derivada a partir de esta obra." Però no hi fa res que hi afegiu fotos; al contrari. Amics arbres - Arbres amics és un bloc que m'agrada molt.

Joan Vicenç ha dit...

L'hem publicat a amicsarbres.
Gràcies

http://amicsarbres.blogspot.com/

Anònim ha dit...

No fa gaire vaig descobrir les figaflors. Al supermercat, vaig llegir aquesta paraula a l'etiqueta d'una capseta de fruits. Avuí he llegit el teu article i he après algunes coses més. Abans només coneixia les figues. Moltes gràcies!

La lectora corrent ha dit...

Anònim lector o lectora, m'alegra saber que aquest article t'ha estat útil.

Fa pocs dies vaig comprar al mercat figaflors --o figues?--i la venedora insistia que no eren figaflors, em deia que ja eren figues. No vaig voler insistir perquè no en sóc experta, i potser hi hagi figues amb la forma allargada com les figaflors. Però em sembla massa aviat perquè siguin figues i, a més, l'interior és molt suau i uniforme, les boletes (el fruit) gairebé ni es noten.

maremalbaida ha dit...

Sóc lectora. Sembla que els botons d'entrada de comentaris i jo, no ens entenem; és el tercer intent que faig.

Sí, estic d'acord amb tu que les figaflors i les figues no són ben bé iguals: les figues són més petites però més gustoses. Pel que vaig llegir, no totes les figueres poden fer figaflors; només algunes varietats. Aquestes arriben pel Juny/Juliol, com dius i les figues pel Setembre. La figuera és un arbre que em porta molt agradables records d'infantesa, com explico a "Una Heidi a Tivissa", a http://fumdencens.blogspot.com

Tens un bloc molt interessant!