El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dimarts, 27 de maig de 2008

Corpus: el miracle que mai no existí

La setmana passada va celebrar-se la festivitat del Corpus Christi, una festa cristiana instituïda pel papa Urbà IV el 1264 (1263, segons algunes fonts). Segons la tradició, l'origen d'aquesta festa és l'anomenat miracle de Bolsena, que va consistir en el degoteig de sang a la superfície d'una hòstia consagrada.

Missa de Bolsena (fragment), de Rafael (foto M. Piqueras)
S'explica que un canonge de la catedral de Praga que feia temps que dubtava que l'hòstia i el vi de la missa es convertissin en el cos i la sang de Jesucrist en el moment de la consagració va decidir pelegrinar a Roma a visitar el papa per veure si a la ciutat santa trobava resposta als seus dubtes. Pel camí va aturar-se a fer nit a Bolsena, un poble a la riba del llac que duu el mateix nom. L'endemà va celebrar missa en el poble i mentre alçava l'hòstia en el moment de la consagració, els dubtes sobre la transsubstanciació que s'havia de produir en aquell moment el van assetjar de nou. Aleshores va adonar-se que a la superfície de l'hòstia hi havia unes gotes de sang. Estava convençut que Jesucrist li havia manifestat el seu dolor pel dubte que ell tenia i ho havia fet com en la seva passió: traspuant sang.

Quan va produir-se el miracle, el papa Urbà IV es trobava a Orvieto, una ciutat propera a Bolsena; aviat li'n va arribar la notícia i li van dur el corporal amb què havia estat embolicada l'hòstia del miracle. L'any següent, el papa va promulgar la bula "Transiturus de hoc mundo", en què disposava la celebració de la festivitat del Corpus Christi per celebrar de manera solemne la presència de Jesucrist, en la seva pròpia substància, en l'eucaristia. El 1512, el pintor Rafael va immortalitzar el miracle de Bolsena en un fresc que decora la sala d'Eliodoro, una de les Stanze del Vaticà.

Castell de Xiu, a Llutxent
Episodis semblants d'hòsties que traspuen sang o de l'aparició miraculosa de sang sobre pa o polenta (una preparació de la cuina italiana fet amb farina de blat de moro i aigua bullint) han estat descrits en diverses ocasions. Un de molt conegut és l'anomenat miracle de Daroca, que va tenir lloc el 23 de febrer de 1239 prop de Llutxent, quan les tropes cristianes de Daroca, Terol i Calatayud es preparaven per reconquerir el castell de Xiu, que era en poder dels musulmans. Un capellà nadiu de Daroca celebrava la missa per als soldats i va consagrar-hi sis hòsties per als capitans de les tropes. De sobte, l'enemic va fer un atac per sorpresa i la missa va ser sospesa. El capellà va córrer a ocultar en un pedregar les sagrades formes, que havia embolicat amb els corporals de l'altar. La lluita va ser molt aferrissada i els cristians van poder foragitar els musulmans. Diu la llegenda que, en retirar les hòsties de l'amagatall on les havia posades, el capellà va trobar-les cobertes de sang i adherides als corporals. Aquest fet va considerar-se un miracle, un senyal que Déu els enviava anunciant-los la victòria contra els infidels. Aviat van preparar-se de nou per iniciar l'atac del castell de Xiu, que van poder reconquerir. Els corporals es conserven en una església de Daroca que va erigir-se en aquest poble per commemorar el miracle.

Cultiu de Serratia marcescens
Aquests fets i d'altres, considerats també sobrenaturals, tenen però una explicació que gairebé sempre és natural i s'ha pogut reproduir. El desenvolupament científic ha permès trobar explicacions a molts fets que havien estat considerats miraculosos. El cas de la sang que es forma sobre les hòsties i pans té una explicació microbiològica. El segle XIX ja es coneixia el bacteri Serratia marcescens, que es troba en ambients naturals com ara els sòls, l'aigua o les superfícies de les plantes. Creix molt sobre substrats rics en midó, i en ambients càlids (sovint, el miracle s'ha produït en els mesos de calor). Algunes varietats d'aquest bacteri produeixen un pigment vermell intens, anomenat prodigiosina, que recorda el color de la sang. S'han fet experiments cultivant Serratia marcescens sobre pa d'hòsties, pa i polenta, i les colònies que forma podrien ser confoses fàcilment amb gotes de sang. A més, si es deixa assecar, el pigment no s'altera.

Avui dia, notícies sobre fenòmens que aparentment no tenen explicació, segueixen essent freqüents. Si es donen en un context religiós --no necessàriament catòlic-- , es tracta de miracles. Altrament, es parla de fenòmens "paranormals". Com va escriure Carl Sagan en el llibre Demon Haunted World (publicat en castellà com El mundo y sus demonios), la veritat pot ser tan sorprenent com els falsos prodigis basats en la religió, les supersticions, els mites o senzillament, la ignorància.

Actualitzat, 15.06.2017
Altres entrades relacionades d'aquest blog:
- El miracle de la sang de San Gennaro (15.09.2008)
- Corpus i tradició: L'ou com balla (14.06.2009)
- Els miracles de Serratia (01.12.2010)

5 comentaris:

uncnoun ha dit...

M'agraden aquesta mena de posts.

Galderich ha dit...

M'ha agradat molt aquest apunt però jo crec que no cal buscar explicacions científiques a miracles perquè precisament són miracles perquè no tenen explicació científica. No cal encaparrar-s'hi gaire ni buscar explicacions que poden ser contraproduents si en una analítica es demostra, per exemple, que no hi ha aquest bacteri o l'altre en les òsties.

De miracles com aquests n'hi ha uns quants pel món, des del de Cebreiro que presideix l'escut de Galícia fins als dels Sants Dubtes de la Segarra una mica més aprop.

Aquests miracles eucarístics estan íntimament lligats temporalment als progroms contra els calls jueus perquè precisament una de les coses que es denunciava és que alguns jueus combregaven per emportar-se les òsties a casa i apunyalar-les! Aquests rumors foren la causa de moltes morts.

En fi, la Fe per un costat i la Ciència per una altre que ja tenim prou feina!

Mercè Piqueras ha dit...

Galderich, per a mi, un miracle seria que d'aquí a uns mesos ens diguessin que ja no cal insuflar més diners als bancs i que els nostres estalvis estan assegurats, i que l'atur s'ha reduït molt. I un economista em diria que non és cap miracle, sinó que té una explicació econòmica. L'explicació hi és, tant en el cas de les hòsties sagnants, el miracle de la liqüefacció de la sang de San Gennaro o en el fet que la nostra economia es recuperés en uns pocs mesos. Una altra cosa és que no la coneguem o que preferim pensar que hi ha hagut una força sobrenatural que ha causat aquests fets que ens meravellen.

Per cert, fa anys vaig trobar un registre d'uns quants centenars de miracles d'hòsties o pa amb "gotes" de sang (les colònies del bacteri).

Galderich ha dit...

Ha, ha... segur que l'economia i la nostra situació té explicació econòmica però també explicació del que podríem anomenar "factor humà" que no controla cap estadística o operació matemàtica. Si l'economia fos tant científica com pretenen sabrien a priori què ha de passar si les coses es fan d'una manera o una altre. Tu saps com a científica que si barreges tal producte amb l'altre en unes condicions concretes la reacció és una i si no ho és és perquè hi ha algun factor que ho distorciona. Es mira quin factor ha estat i ja està.
Això amb l'economia no passa i cada vegada estic més convençut que són els gurús de la tribu!
Per això trobo molt bo el paral·lelisme entre la Fe i l'Economia!
I si, si no hi ha un miracle no ens salva ni Déu!

Xavier Martí Ausejo ha dit...

Fe, ciència i economia. anem per parts.
No veig cap mal en el fet que, alguns, busquin "racionalitzar" allò que és un "misteri". La CIÈNCIA es dedica a això, però mai dona una única i absoluta veritat; és consubstancial a la ciència la continua revisió dels seus postulats.
Per altra banda, la humanitat, des de sempre davant de lo desconegut, de lo irracional, de lo misteriós . . . , ha trobat seguretat en la FE, per davant fins i tot d'explicacions racionals (científiques). Suposo que també és consubstancial a la naturalesa humana . . .
I la economia? doncs algú la va definir com la ciència d'endevinar el que ja ha passat . . . . com diria aquell: "no hace falta decir nada más"