Com l'Eto'o

Ves per on, tinc alguna cosa amb comú amb Eto'o (el 2006) i molt futbolistes: el menisc extern del meu genoll dret està malmès. El proper dimarts em fan una artroscòpia terapèutica de genoll, una d'aquestes intervencions en què només et fan dos foradets (em sembla que són dos) per on hi fiquen l'instrumental i una càmera de vídeo per veure que passa allà dins. L'artroscòpia va ser un gran avenç en la cirurgia de l'articulació del genoll i el seu ús es va anar estenent a gairebé totes les articulacions del cos.

Estic convençuda que aquesta intervenció és necessària perquè el meu traumatòleg "de capçalera" només recorre a la cirurgia quan no hi ha més remei; no és d'aquells que sembla que gaudeixin fent servir el bisturí.

Tinc en comú amb l'Eto'o aquest problema del menisc, però hi ha una cosa que no tinc en comú amb ell: l'edat i les condicions en què es troben les altres peces dels meus genolls. Per tant, no espero un miracle de l'artroscòpia: únicament que pugui estirar bé la cama (ara m'és impossible) i no sentir aquelles punxades i dolor que es difon per la cama quan he d'estar-me a peu dret en algun lloc.

Tot i que m'enduré algun llibre a la clínica, no sé si tindré moltes ganes de llegir (em va passar una altra vegada que vaig haver de passar per la sala d'operacions; vaig anar a al clínica amb una pila de lectura i feina per fer i tot va tornar a casa sense tocar). El dia que passaré ingressada me'l prendré com un dia de descans, d'aprofitar per dormir.

La lesió d'Eto'o (20 Minutos, 28.09.2006)