El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

divendres, 20 de novembre de 2009

La Foneria de Canons: el casalot oblidat

Fa uns dies (el 17 de novembre 2009) La Vanguardia parlava a la secció "Vivir" d'un casalot que hi ha a la part baixa de la Rambla, en el número 2 d'aquell passeig. Segons el diari, l'any 2003 la Generalitat va comprar aquest edifici al Ministeri de Defensa, que n'era l'anterior propietari, i malgrat que es va dir que s'hi havia d'instal·lar l'Institut Europeu de la Mediterrània, fa temps que no se'n parla.

Aquest casalot oblidat ("caserón olvidado", l'anomena La Vanguardia) és l'antiga Foneria de canons de Barcelona. Al davant, a costat d'un bellaombra que confio que les tisores de poda del Servei de Jardineria deixin tranquil molt de temps, és on començo la passejada científica de la Rambla, les vegades que l'he feta. És una passejada inspirada en el capítol "la Rambla i el seus voltants", de les Passejades per la Barcelona científica, que intenta mostrar aquest passeig barceloní vist amb les ulleres de la ciència i la tecnologia, però sense oblidar aspectes històrics o socials.

L'antiga Foneria de canons va construir-se el segle XVII, però la façana actual és del segle XVIII, quan es va enderrocar l'antiga muralla que la protegia. S'hi van fabricar canons fins que Felip V va prohibir que a Barcelona es fabriqués artilleria. Aleshores va destinar-se a la fosa de campanes i entre d'altres, en van sortir les campanes Tomassa i Honorata de la Catedral de Barcelona. La Tomassa, que pesa uns 2241 quilos, la va fondre el campaner José Barnola el 1758 (la primera font que vaig consultar deia el 1757 i així és com surt al llibre de les Passejades, però és un error) i la seva nota musical és el 're'. A través del web dels Campaners de la Catedral de València, que tenen un inventari de campanes de moltes èpoques i característiques diverses, m'assabento que la Tomassa en realitat és anterior, del 1589. Hi diu: "Por haberse roto en el mes de mayo de 1758, después de dos siglos de uso, fue vaciada de nuevo y bendecida dos meses más tarde, respetándose el nombre que llevaba, el que le ha dado gran popularidad...".

El 1844 es va instal·lar a l'edifici de l'antiga Foneria el Banc de Barcelona, que havia estat promogut per Manuel Girona, i el 1858 Josep Oriol Mestres va dirigir unes obres de reforma: s'hi va afegir una planta i se'n va remodelar la façana, a la qual es va afegir un grup escultòric dels germans Vallmitjana, situat a la part superior de la porta principal. El 1920, en el context d'una crisi econòmica europea, el Banc de Barcelona fa suspensió de pagament i tanca. En el mateix edifici, entre 1890 i 1892, va tenir la seu la nova Sociedad General de Teléfonos, a la qual va transferir-se la primitiva xarxa de la ciutat.

El 1934, l'edifici va usar-se com a seu de la Comandància General del Cos de Sometents. Amb els esdeveniments del 6 d'octubre es va destruir el rellotge del frontispici, que tenia un diàmetre de 1,30 metres. Després de la guerra l'edifici va passar a dependre del Govern militar, que hi va instal·lar jutjats castrenses, una farmàcia militar i oficines. El 1990 se'n va rehabilitar la façana i se'n va recuperar el rellotge (Barcelona vivia la fase pre-olímpica de rentat de cara). Des d'aleshores no s'hi ha fet cap més actuació.

Passo sovint davant l'antiga Foneria de canons i l'aspecte de l'edifici és de pena. No entenc que des del 2003, en què va ser comprat per la Generalitat, no s'hagi pogut decidir a quin ús destinar-lo. Segurament hi ha serveis de la Generalitat que estan en espais llogats. Per què no traslladar-los a aquest edifici? O per què no aprofitar-lo per ampliar l'oferta cultural de Ciutat Vella?: Biblioteca, sala d'exposicions, espai de reunions, potser també una ludoteca, un espai per a la gent gran... Tantes coses s'hi podria fer!

Il·lustracions:
- Antiga Foneria de Canons de Barcelona: George Brown BCN. (Creative Commons Attribution-Share Alike 3.0 Unported)
- Tomasa, campana de la catedral de Barcelona. De l'article "Cuando el bronce es historia. Las campanas de la catedral de Barcelona", de Carmen Perarnau de Bruse (1962)

Fonts consultades:
- Duran X, Piqueras M (2006) Passejades per la Barcelona científica (3a ed.) Ajuntament de Barcelona, Barcelona
- Baldello F (1969) Pequeña historia de la Catedral Barcelonesa. Las campanas. La Vanguardia 12-03, p. 47
http://tinyurl.com/yf9jn54

7 comentaris:

jσrdiciяαch ha dit...

Caram caram!! Mira que tots hi passem vegades però m'hauria dit que la Tomassa s'havia havia sigut creada.

Però tinc un dubte (i que com estudiant d'història potser no hauria de tenir, però....), la Tomassa i la Honorata son les dues campanes de la catedral de barcelona? Les conec i n'he sentit a parlar, però no sé la diferència que tenen, potser alguna és posterior a l'altre?

Moltes gràcies i espero la teva resposta si fossis tan amable :)

[Per cert, et recomano el blog des de l'imperdible]!

L'imperdible de ℓ'Àηimα

La lectora corrent ha dit...

Jordi, suposo que has llegit aquesta entrada només en diagonal. Si no, no et caldria preguntar si la Tomassa i l'Honorata són campanes de la Catedral de Barcelona, perquè ho diu en el text. Si vols saber més coses sobre les campanes de la Catedral, mira l'article de l'hemeroteca de La Vanguardia o el de Carme Perarnau; els indico al final.

Assur ha dit...

Interessantíssim "post"! De debò t'ho dic, ja que el "link" que va a l'article de la Carme Perarnau és només l'inici d'un interessantíssim recorregut per la història a través de les campanes. L'enhorabona!

La lectora corrent ha dit...

Gràcies, Assur. Internet ens posa a l'abast la més gran biblioteca per poder aprofundir en gairebé qualsevol tema. A més, permet compartir les nostres fonts mitjançant els enllaços. I Google... quin invent!

El veí de dalt ha dit...

Em sumo als elogis de l'Assur!

La lectora corrent ha dit...

Geàcies, veí de dalt!

Joan U ha dit...

Hola Mercè. Malgrat la prohibició de la fabricació de canons, a Barcelona se'n van seguir fent, en aquest meu post (http://bit.ly/1p6C3Ca)hi apareix la foto d'un canó fabricat per Josep Barnola el 1743. O sigui que la prohibició no devia ser tan llarga com això o bé es van produi excepcions...