dijous, 30 d’octubre del 2008

Thoreau i el canvi climàtic

Henry David Thoreau (1817-1862) va ser un assagista, filòsof, naturalista i poeta nord-americà. Com a autor, és conegut pel seu llibre Walden, publicat el 1854, que és una mena de cant a la natura; hi descriu el pas del temps, amb els canvis estacionals al llarg de l'any, a partir de la seva experiència quan va viure en una cabana al costat del llac Walden, prop de Concord, a Massachusetts. De tota manera, més que una obra per promoure la vida de contacte amb la natura, és una crítica a la societat del seu temps, que ell ja veia materialista i consumista (si pensava això el 1854, què diria ara?!) Per altra banda, Thoreau és el pare de la desobediència civil, una actitud de resistència al poder establert quan ultrapassa els límits de la justícia.

Vaig visitar el llac Walden el 1993 i vaig veure-hi la cabana que s'ha reconstruït idèntica a la que Thoreau va fer-se el 1845 en els terrenys que un amic seu tenia en un bosc proper al llac. La cabana era també prop de Concord, una població que avui dia té uns 17.000 habitants i que en temps de Thoreau era un nucli intel·lectual del qual Ralph Aldo Emerson (1802-1882) va ser el principal representant. Les úniques referències que fins aleshores jo tenia de Concord eren les de les lectures de la meva infància i adolescència dels llibres de Louisa May Alcott.

Llegeixo al New York Times, que, sense saber-ho, Thoreau va ser un investigador sobre el clima. Les notes que va prendre sobre les plantes que creixien a Concord, fent-ne un registre d'espècies, del lloc on creixien i de quan floreixien, ha servit de base per a un estudi fet per investigadors de la Universitat de Boston i de la Universitat de Harvard, que s'ha publicat a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences U.S. Aquests investigadors han comparat els registres de Thoreau amb la situació actual per veure si hi trobaven algun canvi. Alguns botànics van continuar el registre iniciat per Thoreau, de manera que avui dia es compta amb una perspectiva dels canvis que s'han produït en els aproximadament darrers 150 anys en aquella zona pel que fa a la composicó de la flora i al temps de floració de les plantes.

Fins a un 27 per cent de les espècies documentades per Thoreau han desaparegut d'aquella zona i un 36 per cent són tan poc freqüents que és molt probable que no triguin gaire a desaparèixer. Els canvis que s'han produït i que poden haver fet disminuir la superfície de l'hàbitat per a les plantes (pèrdua d'alguns aiguamolls, abandó de la pràctica agrícola, repoblació forestal, urbanització) podrien explicar en part la pèrdua de diversitat, tot i que gairebé el 60 per cent de la superfície dels espais naturals al voltant de Concord s'han conservat i no s'han urbanitzat. Un canvi en els condicions climàtiques hi pot haver contribuït. S'ha comprovat que en es darrers cent anys la temperatura mitjana de Concord ha augmentat 2,4 graus Celsius (centígrads) i que aquest canvi va associat a desplaçaments en el temps de floració, que sol avançar-se una mitjana de set dies en relació a l'època en què Thoreau va començar a prendre les seves dades.

Els investigadors que han realitzat aquest estudi, tenen en projecte ampliar-lo amb més dades, com ara canvis en les migracions d'espècies d'ocells, que podrien causar la pèrdua de sincronització amb la presència dels insectes del quals s'alimenten. Amb aquesta finalitat, s'estan revisant les notes de Thoreau sobre ocells i els registres d'una societat d'aficionats a l'ornitologia. També intenten esbrinar quines espècies estan ocupant el nínxol ecològic de les plantes que ja no creixen en aquella zona i d'on procedeixen.

La tasca meticulosa d'uns observadors de la natura, que aparentment no tenia altra finalitat que conèixer les característiques d'aquella zona, ha resultat una eina molt útil per estudiar els efectes del canvi climàtic i fer prediccions d'allò que tal vegada s'esdevingui en el futur.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Sempre he volgut llegir Thoreau i mai no he trobat l'hora. Em pregunto si l'edifici Walden del "nostrat" Sant Just Desvern, de l'arquitecte Bofill, s'anomena així en homenatge a aquest gran "massattxusià" :)

Has llegit mai John Muir, Mercè?

Salutacions des del Poble-sec!

Anònim ha dit...

Per cert, Mercè, que diria que la gran Emily Dickinson també era de Concord.

Anònim ha dit...

Suposo que l'edifici Walden (em sembla que originàriament era Walden-7) devia inspirar-se més aviat en el "Walden Two" del psicòleg i catedràtic de Harvard --B. F. Skinner (1904-1990), molt conegut pels seus estudis de conducta (la "caixa de Skinner", en què experimentava tècniques per a canviar el comportament de ratolins).

El "Walden Two" descriu la visita d'un grup de persones a una mena de ciutat utòpica, que funciona com una comuna. El vaig llegir fa moooolts anys, era una lectura del curs d'aptitud pedagògica, i sé que el tinc per algun racó o alguna caixa o armari (el dia que em decideixi a ordenar la biblioteca com cal...) En el seu moment em va impressionar.

De John Muir no he llegit res; he llegit coses que altres han escrit sobre ell i el Sierra Club que va fundar. I fins i tot algun any he comrpat o regalat l'agenda del Sierra Club. Són molt boniques.

Pel que fa a Emily Dickinson, era també era de Massachusetts, però d'Amherst, i em sembla que gairebé no va sortir del seu poble. Fa uns sis anys vaig passar uns dies a Amherst, a casa d'una amiga que viu just al costat de la casa-museu d'Emili Dickinson. Una tanca feta d'arbusts separa el jardi de la meva amiga del de la casa de Dickinson i el gos de la meva amiga, a còpia de passar entre els arbusts, havia fet com un forat a la tanca.

Anònim ha dit...

Doncs quines coses més interessants que et van fer llegir quan vas fer el CAP!

Pel que fa a Emily Dickinson... Quina patinada, la meva!

Com sempre, gràcies per compartir tants coneixements. Imprescindible, el teu espai :)

Anònim ha dit...

"Pel que fa a Emily Dickinson... Quina patinada, la meva!"

Jo no ho considero cap patinada, només un lapsus. Al cap i a la fi, trobo que aquestes dues ciutats --o pobles, no sé quin és el seu status-- tenen moltes coses en comú (però potser els seus habitants no estarien d'acord amb la meva apreciació). Les dues estan a l'interior de Massachusetts, envoltades de boscos i van ser dos focus destacats de la vida intel·lectual del s. XIX.

Avui dia potser allò que les diferencia més és el fet que Amherst sigui una ciutat universitària (una universitat i dos "colleges"). Per cert la Unviersitat de Massachusetts-Amherst té una biblioteca que és una meravella. Ocupa un edifici... de 25 pisos!, en el campus, que és on hi ha els edificis alts. La resta són cases baixes, moltes d'estil victorià, molt de poble americà de l'est.

Pots veure aquesta biblioteca en aquesta fotos del campus de UMASS-Amherst:

http://tinyurl.com/6k5pod

Anònim ha dit...

He inclòs aquest article a la meva selecció setmanal del millor de la blogosfera:

http://sobrellibres.bloc.cat/post/16493/239593

Salutacions!

Elena

Anònim ha dit...

Gràcies Elena. Molt interessant el teu bloc "Sobre llibres"!