El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

divendres, 22 de juliol de 2011

"What Catalans Want"

The main problem is that no-one seems to know about us. Nobody knows about our problems. People think we are just Spaniards with a stupid tendency to complain about things all the time. [...] Here it seems to be a taboo to let anyone know that Gaudí was in favour of Catalan independece or that he was arrested for speaking in Catalan. Maybe if these things were explained, people would have more of an insight into what is going on here.
(El principal problema és que ningú no sembla saber de nosaltres. Ningú no sap dels nostres problemes. La gent creu que no som més que espanyols amb una tendència estúpida a queixar-se de coses tot el temps [...] Aquí sembla ser un tabú fer saber que Gaudí estava  a favor de la independència catalana o que el van detenir per parlar en català. Potser si aquestes coses s'expliquessin la gent tindria una idea millor del que està passant aquí.)
Són paraules de Moisès Broggi recollides en el llibre What Catalans Want. Could Catalonia become Europe's next state?, de Toni Strubell i Trueta, que ahir es va presentar a l'Institut d'Estudis Catalans. La finalitat del llibre és fer conèixer la realitat catalana al món i això, Strubell ho ha fet mitjançant entrevistes a diversos personatges catalans i també alguns de no catalans residents a Catalunya (excepte Helena Buffery, professora de català a Birmingham i Cork).

Les entrevistes estan agrupades en sis temes: país, economia, memòria, cultura, mitjans de comunicació i visions estrangeres. Entre les persones entrevistades, n'hi ha que són molt conegudes, fins i tot en àmbits molts allunyats del catalanisme, com Jordi Pujol, José Montilla, Joan Laporta o Xavier Sala-Martín. D'altres són també molt populars, però en un àmbit més restringit, com ara Eliseu Climent, Joan Solà, Vicent Partal o Matthew Tree. I d'altres són persones els noms dels quals potser desconeix molta gent fora del seu àmbit fins que els troba en aquest llibre. No he tingut temps més que de fullejar-lo, però crec que la seva lectura pot interessar molta gent, fora i dins de Catalunya i que el llibre respon molt bé a l'objectiu de Strubell, de fer conèixer a qui el llegeixi la situació i aspiracions del poble català. A més, és una obra molt ben editada, amb fotografies molt bones de les persones entrevistades fetes per Lluís Bruner.

What Catalans Want compleix una finalitat semblant a la que va moure l'avi de Toni Strubell, Josep Trueta i Raspall (1897-1977) quan va escriure The Spirit of Catalonia, que va publicar-se el 1946. Trueta, exiliat al Regne Unit, on va ser catedràtic de Cirurgia i Ortopèdia, va escriure aquell llibre per explicar el seu país d'origen als seus amics del país d'acollida. La diferència entre el llibre de Trueta i el del seu nét, és que Trueta explica el seu país a través de la història, mentre que Strubell ho fa a través de la realitat d'avui dia. Crec que són dues obres que es complementen i que, en el fons, la que ahir es va presentar podria considerar-se una continuació de l'anterior.

Si ahir ens recomanaven que compréssim el llibre per regalar-lo a persones de fora que coneguem, jo hi afegiria que, amb aquest llibre, incloguéssim l'edició facsímil de The Spirit of Catalonia (publicada per l'Institut d'Estudis Catalans) o bé una nota amb l'adreça d'Internet on es pot descarregar en pdf, gràcies a la digitalització que el 2005 en va fer la família Trueta, amb la col·laboració de Vilaweb.

Web del llibre What catalans want: http://www.whatcatalanswant.cat/

Potser us interessarà:
- Trueta al Teatre Nacional de Catalunya (aquest bloc, 27.01.2009)
- Un tast de la vida de Trueta (aquest bloc, 21.02.2009)

15 comentaris:

rubenpermuy ha dit...

Ja ho va platenjar Pau Casals a l'ONU al 1971: http://bit.ly/nbi9Vq

Sembla molt interessant el llibre. Gràcies per la recomanació. Me'l compraré.

Candide ha dit...

El que penso d'en Strubell crec que ha quedat clar. Llegiré aquest llibre, en faré la ressenya, però algunes coses ja són evidents:

Parla en nom de tots els catalans i ho fa d'una manera poc seriosa. La cita d'en Broggi n'ès un exemple: no s'aprèn res del que va passar a Gaudí que ens serveixi pels nostres temps, sinó s'aprèn, una vegada més, sobre el secessionisme mateix que fa aquest llibre.

No és informació, és onanisme. Aquest llibre es vendrà a Catalunya, dubto que fora el vulguin regalat.

Per tant, és un mal servei a Catalunya.

Lectora corrent ha dit...

Candide, si tota la gent de fora de Catalunya pensés com tu, no el voldran el llibre ni regalat. Però jo sé de persones a qui segurament el regalaré perquè s'han interessat sobre Catalunya i me n'han fet preguntes. Els vaig regalar "The Spirit of Catalonia" i ara espero regalar-los aquest llibre.

No crec que es pugui jutjar el llibre per unes poques frases que he copiat en la ressenya. A més, el llibre recull les opinions de moltes persones, i d'àmbits diferents i de tendències també diverses. No és un text de Toni Strubell ni de membres del partit en el qual milita (tot i que crec que n'ha entrevistat alguns). Ell ha fet d'entrevistador i de coordinador de l'obra.

Candide ha dit...
Un administrador del bloc ha eliminat aquest comentari.
Mercè Piqueras ha dit...

No m'agrada la censura, però tampoc vull deixar en el meu bloc comentaris insultants. Per això n'he eliminat un.

Candide ha dit...

L'autor del comentari eliminat es pregunta si l'autora del blog dirà on ha vist insult.

Si hi tenen a veure observacions que he fet sobre Toni Strubell, invito a l'autora d'aquest blog venir al meu per comprovar que les meves paraules no són gratuites, ni insult, sinó un analisi raonat.

L'autora d'aquest blog és una admiradora d'Eduard Punset, i per això li pot interessar com en Toni Strubell tracta aquest periodista.

Vós sou scientífica, senyora.

Jordi Mota i Sierra ha dit...

He posat al Facebook l'enllaç a la web, Crec que és una eina excel.lent per donar a conèixer Catalunya, indemndentment de les idees de Toni Strubell, al que gent de Girona admirem pel que fa.

Lectora corrent ha dit...

Candide, el que el coordinador del llibre que he comentat opini d'un amic meu no em fa canviar la meva opinió sobre "What Catalans Want", on allò que s'hi reflecteix és principalment l'opinió dels entrevistats. I considero que els adjectius que heu dedicat a aquesta persona són ofensius.

Vull deixar clar que no milito en cap partit i que sóc crítica pràcticament amb tots. I qui hagi llegit el que vaig escriure sobre la manifestació del 9 de juliol s'haurà pogut adonar que no sóc seguidora del partit que Toni Strubell representa.

Candide ha dit...

Això és inaudit! La referència aquí és el text de Strubell

http://www.strubell.cat/blog/1449/lobertura-deduardo-punset

que s'explica sol.

És clar, aquestes paraules no canvien el contingut de les entrevistes del llibre en questió, i jo no he mantingut tal cosa.

El fenòmen és que ningú s'hi ha oposat, a les paraules d'en Strubell! Ningú s'ha oposat a que es boicoteji una persona, Punset, per raons polítiques i racials!

Ni una amiga de Punset, que té la sensibilitat de críticar el que veu com a insults. Una persona que té la sensibilitat de lamentar un nou boicot de jueus a Itàlia!

Però si Strubell ha fet exactament el mateix amb Punset!

De vegades em pregunto si Catalunya forma part del mateix univers en el que vaig ser educat jo.

Candide ha dit...

Not publishing my comment, and, more even, your silence weigh heavily on me.

I stand by my conclusions about Strubell. You might disagree and shed a better light on the issue. So I would have to fold. But you do not even try.

Be that how it may, I was sure that my words at least had to be seen as the expression of a sincere worry. As sincere as your worries about anti-semitism in Italy, which is why I made the comparison.

I can only leave with the impression that you want to suppress my opinion. And this, too, forms my opinion.

Mercè Piqueras ha dit...

Candide, no he publicat abans el teu comentari perquè estava pensant si respondre-hi o no. No estic d'acord amb l'opinió de Toni Strubell en el cas que esmenteu --i potser amb d'altres tampoc--, però l'entrada del meu bloc era per parlar del llibre que es va presentar dijous passat a l'Institut d'Estudis Catalans, no del que el coordinador d'aquella obra hagi escrit en altres llocs. Per tant, no penso comentar aquí res que no tracti del llibre en qüestió.

Candide ha dit...

Ho accepto, gràcies. No pensava que parlar de l'autor era desviar del tema, doncs ara que ho sé sento haver-ho fet.

Candide ha dit...

Ja que has mostrat interés per llegir tot el llibre, el pots descarregar en aquesta direcció:

http://www.cataloniapress.com/samples/wcw/WCW-Color-lowres.pdf

usuari: wcw
paraula clau: visca8

Lectora corrent ha dit...

Candide, ja el tenia, però gràcies per l'enllaç.

Candide ha dit...

FYI, finalment he acabat la ressenya del llibre.