El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dijous, 7 de gener de 2010

Plats i olles, espècie en extinció

De la mateixa manera que es protegeixen les espècies biològiques en perill d'extinció, crec que caldria protegir les botigues que estan amenaçades de desaparèixer. Les de plats i olles en són un exemple. Abans, al voltant dels mercats, se sabia que sempre es trobaria una botiga de plats i olles. Com més va, però, més difícil es trobar-ne alguna.

Quan vaig venir a viure a les Corts, a costat del mercat municipal n'hi havia una on, a més de vendre cassoles de terrissa i molts estris de cuina, esmolaven la major part de ganivets de les parades del mercat i de molta gent del barri. Però els anys van anar passant i la botiga va tancar per jubilació del matrimoni que la regentava. Alguna vegada he comprat cassoles de terrissa en uns grans magatzems propers, però m'emprenya fer-ho. És una peça de la cuina que sempre m'imagino en una botiga de barri, i portada de Breda o d'algun altre poble de tradició terrissaire, no pas importada de la Xina on no m'estranyaria gens que fessin moltes de les cassoles de terrissa que es venen ara a Catalunya.

Igual que la "meva" botiga de plats i olles de les Corts n'he vist anar tancant d'altres sense que en sortís una alternativa. Hi ha algunes ferreteries que també venen cassoles de terrissa, però ja no és el mateix. En una ferreteria, l'olla de terrissa és un complement, un actor secundari. En canvi, en una botiga de plats i olles, la terrissa (cassoles, olletes i tupins, greixoneres, safates pel forn, plats per a canalons i ous al plat, càntirs, tests, etc.) és la protagonista. Segur que a Barcelona n'hi ha encara algunes, però no les conec.

Quina deu ser la causa que vagin desapareixent les botigues de plats i olles? Potser les noves generacions no fan servir terrissa a la cuina? Jo no m'imagino uns fideus a la cassola, un arròs a banda, un pollastre amb allada, si no és en cassola de terrissa. I encara que hi hagi uns plats d'acer inoxidable per fer-hi els ous al plat o posar-hi la crema, no és el mateix que en les cassoletes individuals de terrissa. Fa uns mesos se me'n va trencar una --de cassola de terrissa-- que feia servir molt; encara no l'he substituïda perquè em resisteixo a comprar-la als grans magatzems o en un super xinès, on també n'he vistes. No perdo l'esperança que algun dia, per algun carrer de la ciutat, descobreixi una botiga de plats i olles de tota la vida; o potser una de nova, que algun botiguer o botiguera jove s'hagi animat a obrir.

Unes altres botigues que estan desapareixent són les de vetes i fils i les cistelleries. Les de vetes i fils, suposo que pel poc benefici que donen en comparació a la feina (o perquè la gent ja no cus?). Les cistelleries, potser perquè també s'ha perdut la tradició cistellera. De moment, estan en perill d'extinció. Algú farà alguna cosa per evitar que acabin sent un record del passat?

14 comentaris:

Pep Gasol ha dit...

Mercè, jo sóc fill de cal Plats i olles de la Crta de Vic de manresa. La botiga amb el nom de Casa Sabaté, la va fundar el besavi. Després la va dur el meu avi (que es deia Piqué), i ara la porten el meu oncle i el meu cosí.

Digue'm la mida de cassola que necessites i quan pugi a Manresa -aquest dissabte- te la baixo a Barcelona. Òbviament cassoles de Breda. Els porrons i setrills abans eren del Forn del Vidre de Manresa. Però això ja fa anys que es va acabar... De petit havia vist fer els setrills bo i bufant...

La lectora corrent ha dit...

Si ets el Pep Gasol que jo conec, suposo que demà ens veurem a l'Institut de Ciències del Mar i en parlem. Gràcies.

Ah!, les vidrieries... Recordo que era el que més m'agradava quan, de petita, em duien al poble espanyol. Em quedava embadalida veient com anaven donant forma a copes, porrons, gerres...

M. Antònia ha dit...

Crec que de fils, pocs saben cosir, si ho necessiten van a les tendes que cusen, encara que els coste més, els plats i olles les compren als "xinos". Al menys és el que veig aquí a Barcelona. vaig veure una tenda de vímets, sistells i altres a la carretera de Sants, a prop de l'ajuntament de barri. A prop crec que també n'hi una de plats i olles.

Júlia ha dit...

Per sort, els xinesos ens venen plats i olles i vetes i fils, de moment. Cal dir que, al menys al meu barri, van arribar quan la resta ja havia tancat, no van prendre el lloc a ningú, com a vegades es diu. Alguna perla a l'antiga queda per aquests carrers de la ciutat, però, vaja, són residuals.

També em recordo de les d'olis i sabons...

La lectora corrent ha dit...

Gràcies per la informació, M. Antònia. si no l'aconsegueixo, miraré per la carretera de Sants, que no em queda molt lluny.

Júlia, no m'importa comprar vetes i fils als xinesos, perquè no crec que puguin perjudicar la salut. Però una cassola de terrissa de la Xina de moment no em fa molta gràcia. Potser siguin manies, però penso que podrien dur plom o altres metalls pesants, que aquí ara em sembla que això ja ho tenen més en compte, però no sé si a la Xina ho analitzen.

Carles ha dit...

Al carrer de les Cabres de Barcelona (costar carrer del Carme) hi ha una botiga de plats i olles i una altra d'olis i sabons, totes dues de tota la vida.

Montserrat ha dit...

Si baixes per Galileu, abans d'arribar a la plaça de Sants, tot baixant per la vorera esquerra, hi ha una casa de plats i olles, de tota la vida, que venen cassoles de fang de totes mides.
Al carre vallespir hi ha un parell de botigues de betes i fils de tota la vida.`Vinga positivisme... que encara en queden

Júlia ha dit...

Lectora, els xinesos actuals ja no tenen tots els productes de la Xina. Si mires l'etiquetatge veuràs que molts venen de prop, en tot cas les cassoles que compro als xinesos i les que he comprat en d'altres llocs són les mateixes, em sembla que ja els surt més a compte, en segons quins casos, portar-les de Breda que no pas fer-les a Xina i portar-les cap aquí. El mateix passa a l'inrevés, moltes botigues de plats-i-olles o del que sigui tenen productes fets a la Xina. Vaja, que no te n'escaparàs, del plom.

Per cert, aquest tema, ja fa anys, quan encara no hi havia xinesos, va fer que parés de cuinar amb aquestes cassoles que tant m'agraden, els controls no eren, ni de bon tros, seriosos, i els informes eren força alarmants. La veritat és que al final ho vaig deixar córrer i vaig tornar a cuinar amb elles i mira... no es pot controlar tot.

Júlia ha dit...

Segur que tu en saps molt més, però fa anys també vaig llegir unes interessants hipòtesis històriques que atribuïen als emperadors guillats de Roma (Cal·lígula, Neró...) molta influència del plom amb que menjaven i cuinaven, ja que sembla que no eren bojos 'de naixement'.

Mercè Piqueras ha dit...

Carles, Montserrat, gràcies per la vostra informació sobre botigues de plats i olles. M'alegra saber que encara en queden.

Júlia, és cert, la "globalització" té aquestes coses. Abans, quan anaves de viatge, compraves coses del lloc que visitaves. Ara ja no estàs segura si allò que et venen és del país. Tinc uns mocadors de coll de seda amb dibuixos dels pobles asteques, molt bonics, que venen a Mèxic i estan fets... a Corea!

Magda ha dit...

Hola,

Mercè, davant el mercat de Collblanc també tens una de plats i olles i testos de fang, decorats i sense decorar.

Però quina raó que tens, quantes botigues desaparèixen, a mi em passa amb les botigues de belles arts, abans a qualsevol barri hi havia una on podies comprar olis, aquarel·les, pincells etc, potser alguna cosa més especialitzada ja havies d'anar a Casa Piera però el més habitual ho tenies al barri. Ara... res de res.

Aviam quan tornes a venir pel Club de Lectures de Ciència de la Bib. Miquel Llongueras!

:)

Una abraçada,

Natxo ha dit...

Possiblement sigui conseqüència de l'estil de vida actual que provoca que aquest tipus de botigues, com moltes d'altres coses vagin desapareixent.

Una veritable llàstima.

perla ha dit...

Hola , que interessant , justament busco un xiluet d'aquèlls de quan erem petits : era un ocell petit de fang q omplies d'aigua i xiuxiuejava igual que un ocell , sabeu on en puc trobar un?

gràcies!!

Mercè Piqueras ha dit...

Perla, em sembla que el que busques és un siurell, aquest xiulets típics de Mallorca, que cal omplir d'aigua perquè xiulin. A Barcelona, em sembla haver-ne vist a l'Espai Mallorca, al carrer del Carme 55. A més de llibres i discos, tenen també algunes coses d'artesania i gastronomia mallorquines. El web: http://www.espaimallorca.cat