dissabte, 22 de setembre del 2012

Woody Allen i la seva postal de Roma

La gent que va al cinema es divideix en dos grups: els incondicionals de Woody Allen, que no es perden cap dels seus films, i els que abominen d'ell i no troben cap mèrit en els seus films. Jo sóc del primer grup. Segurament no he vist totes les seves pel·lícules, però sí la majoria, I quan n'estrenen una em deleixo per anar-hi el més aviat possible. El cas és que, després, la meva memòria es fa un embolic i tot i recordar escenes com si les estigués veient, no sempre puc situar-les en la pel·lícula concreta on apareixien. I és que les pel·lícules de Woody Allen són com les obres de Vivaldi: totes tenen moltes coses en comú i fragments que s'assemblen.

He anat a veure A Roma amb amor, la pel·lícula de Woody Allen del 2012. Com en les dues anteriors, filmades a Barcelona i a París, la ciutat és de nou un personatge del film. Sembla ser que això s'ha convertit ja en una estratègia del director nord-americà per obtenir finançament del municipi on filma.

A mi m'agrada reconèixer paisatges urbans en el cinema. I si aquests paisatges són de Londres, París o Roma, encara més. En la pel·lícula de Woody Allen m'ha agradat veure indrets de Roma que conec des de fa molts anys i alguns per on vaig passejar l'hivern passat: el mercat de Campo dei Fiori, on alguns personatges del film van a comprar els ingredients per a un sopar; les escalinates de la plaça d'Espanya; els voltants d'aquell pastís kitch que és el monument a Vittorio Emanuele; la piazza Navona... I especialment els carrers i places de Trastevere.

Mercat Campo dei Fiori


Via Lungara, a Trastevere


Trastevere, després de passar l'arc

La "postal" romana de Woody Allen m'ha agradat. El film presenta unes quantes històries independents, però mesclades, que són entretingudes i en alguns casos molt divertides. Per a mi, els dels últims anys no són els millors films d'aquest director, però segueixen tenint el seu segell i em fan sortir del cinema amb el somriure als llavis. Els diàlegs de A Roma amb amor em semblen genials i no puc evitar esclafir a riure només de recordar algunes escenes o personatges.

Si en voleu un tast, vegeu-ne el trailer:



Fotos: M. Piqueras, 2011

10 comentaris:

Allau ha dit...

La majoria de la crítica l'ha considerat fluixeta. Jo aniré a veure-la avui. Em consola que t'hagi agradat.

fra miquel ha dit...

L'aniré a veure.
També sóc un incondicional del Woody Allen. Coincideixo amb tu en que les pel·lícules en que la ciutat és protagonista no son les millors.
No conec Roma. Segur que m'agrada la pel·lícula
Gràcies
petó

jomateixa ha dit...

Woody Allen és d'aquells que o t'agraden molt o no gens.
Bé a mi no m'agrada massa.

Mercè Piqueras ha dit...

Allau, no facis molt de cas de la meva opinió, perquè a mi totes les pel·lícules de Woody allen m'agraden, unes més i d'altres menys.

Fra Miquel, en té algunes en què la ciutat té un paper destacat i m'agraden molt. Per exemple "Manhattan" i d'altres també filmades a Nova York. I Roma, ara és aquí a la cantonada. Hi ha escoles de Girona que hi duen els estudiants d'excursió, a passar-hi el dia.

Jomateixa, suposo que no t'agrada gens i ho suavitzes. 8-) No passa res, això és la diversitat.

Zavodovski ha dit...

L'Allen m'agradava molt i ara ja fa temps que les seves pel·lícules no em motiven. I suposo que aquesta tampoc no m'agradarà, per això, per "postal"...

Vaig viure un parell de mesos a Roma, la tardor del 96, amb flaire de castanyes torrades i calefacció central. Quan hi penso, els meus records tenen un toc fosc i esbojarrat, decadent, com la Roma de Night on Earth (coi, en Benigni... un altre que em feia riure i que ara no puc sofrir).

http://www.youtube.com/watch?v=Y-L2nR0WoNU&feature=related

Au, la società dei magnaccioni!

Mercè Piqueras ha dit...

Zavodosvski, com a "postal", m'ha agradat. I els diàlegs, molt bons. El taxista romà de "Night on Earth", a qui se li mor el capellà que duu en el cotxe, era Benigni? No ho recordava.

amay ha dit...

Jo també sóc del primer grup. M'encanta en Woody! I més si, a les seves pel·lícules hi surt ell! Jo ja la vaig anar a veure farà un parell de mesos i també em va fer somriure.
I... parlant de Night on Earth, genial! Sí que era en Benigni, sí!

Mercè Piqueras ha dit...

Anna, a mi també m'agrada que hi surti ell. No importa que, en el fons sigui sempre el mateix personatge, que sol ser un alter ego seu. En el darrer suplement de "La Vanguardia" el definien "enclenque, neurótico, introvertido y miedoso, gafotas y feo". Sort que unes línies més aval parla del seu "talento descomunal". I no m'importa tornar a veure les seves pel·lícules. Faig com quan era petita i cada nit volia que el meu pare m'expliqués el conte dels tres porquets. Me'l sabia de memòria, però no em cansava de sentir-lo.

Fina ha dit...

Felicitats,Mercè!:_)

Mercè Piqueras ha dit...

Gràcies, Fina.